15.1. Diferències de gènere en salut mental

Anna Torres, Lluïsa Garcia-Esteve, Maria Luisa Imaz, Carla Hernández, Estel Gelabert, Alba Roca, Susanna Diez i Glòria Adam
Programa de Psiquiatria Perinatal i Recerca de Gènere, Institut Clínic de Neurociències, Hospital Clínic Universitari de Barcelona

15.1.1 Introducció
El camp de les diferències de gènere en salut mental ha experimentat durant l’any 2010 un auge important, havent incrementat exponencialment el nombre de publicacions en aquesta àrea respecte a anys anteriors, el que ens ha obligat en aquesta ocasió a un major esforç de síntesi. En la nostra cerca sistemàtica realitzada mitjançant les bases de dades Pubmed i PsycInfo s’han trobat més de 400 articles, dels quals s’han escollit aquells més rellevants o que oferissin informació novedosa respecte el que hem comentat en anys anteriors.
En primer lloc, destaquem dos números monogràfics publicats respectivament a les revistes International Review of Psychiatry i Archives of Women’s Mental Health. El primer monogràfic publica articles de revisió sobre gènere i salut mental, dels quals destaquem especialment l’article destinat a trastorns mentals associats al postpart (Leight, Fitelson, Weston, & Wisner, 2010). Per la seva banda, l’Archives of Women’s Mental Health ha dedicat un monogràfic al DSM-V, insistint en la necessitat que inclogui trastorns que no inclou, ho ha fa de manera poc específica o poc adequada, el seu predecessor. A tall d’exemple, es proposa incloure el concepte ‘depressió perinatal’, el trastorn per estrès posttraumàtic associat a problemes obstètrics o especificar més les alteracions del vincle paterno-filials (Condon, 2010). També es proposa canviar l’especificació dels episodis afectius d’‘inici en el postpart’ de 4 setmanes a 3 mesos i incloure definitivament com a trastorn el Trastorn disfòric premenstrual (Kornstein, 2010).

15.1.2 Diferències de gènere en neurodesenvolupament
En la línia de la teoria de l’Extreme Male Brain de Baron-Cohen, s’ha trobat que la sistematització i l’empatia estan inversament relacionats en els homes, però són dues dimensions independents en el cas de les dones (Valla et al., 2010). En els homes, una bona habilitat de sistematització estava relacionada amb dèficits en la interacció social i en teoria de la ment; en les dones, una bona habilitat en sistematització estava associat amb el patró masculí en el quocient entre el segon i el quart dit de la mà (D2:D4)  i en habilitats ‘autístiques’ d’orientació al detall, però no amb dèficits ‘autístics’ en comunicació i socials (Valla et al., 2010).
Pel que fa al TDAH, en un estudi poblacional s’ha trobat que el risc de tenir Trastorn de l’aprenentatge (TA) és major en nens amb TDAH, però el risc de TA associat a TDAH és significativament major en nenes que en nens (Yoshimasu et al., 2010). Existeixen diferències de gènere en el rendiment atencional en població clínica amb TDAH, de tal manera que els nois són més impulsius en la tasca d’atenció sostinguda, mentre que les noies tenen un major dèficit en tasques d’atenció selectiva (Günther, Herpetz-Dahlmann, & Konrad, 2010). Els homes amb TDAH, però no les dones, tenen un patró alterat d’activitat neuronal durant una tasca de memòria de treball verbal (Valera et al., 2010).

15.1.3 Diferències de gènere en trastorns psicòtics
Els símptomes prodròmics, avaluats retrospectivament, pensament màgic, llenguatge sobre-elaborat i hiperacúsia són més freqüents en les dones amb esquizofrènia, mentre que en els homes amb esquizofrènia són més freqüents com a símptomes prodròmics la conducta peculiar i l’agressivitat (Moukas, Gourzis, Beratis, & Beratis, 2010). En dones, el nombre de símptomes prodròmics s’associa a la severitat de la psicopatologia en fase aguda (Moukas et al., 2010).
Diversos estudis donen suport a la literatura existent sobre un dimorfisme sexual atípic en l’esquizofrènia. En un estudi que utilitza fMRI durant tasques de rotació mental s’ha trobat en homes sans i dones amb esquizofrènia un patró similar d’activació (prefrontal lateral i parietal) i desactivació (prefrontal medial) durant la tasca de rotació mental. En dones sanes i homes amb esquizofrènia, el patró d’activació és més restringit (Jiménez, Mancini-Marie, Lakis, Rinaldi, & Mendrek, 2010). Les dones són millors que els homes en les tasques de reconeixement de cares. Aquest avantatge no es manté en el cas de l’esquizofrènia (McBain, Norton, & Chen, 2010).
En un estudi realitzat en població espanyola, s’ha trobat que els homes amb trastorn delirant tenen significativament simptomatologia més severa i pitjor funcionament, una major freqüència de personalitat premòrbida esquizoide o esquizotípica i major abús de substàncies (Portugal, González, Viaplana, Haro, Usall, & Cervilla, 2010).  

15.1.4 Diferències de gènere en trastorns afectius
Les dones amb episodi depressiu major (EDM), a diferència dels homes, refereixen significativament més estressants vitals severs i no severs, dependents i independents, així com tant focalitzats en el pacient com no-focalitzats en el pacient, previs a l’inici de l’EDM (Harkness, Alavi, Monroe, Slavich, Gotlib, & Bagby, 2010).
En un estudi realitzat amb població adolescent i adults joves, s’ha trobat que una menor edat d’inici de l’episodi depressiu prediu un pitjor curs de la depressió només en les noies (Essau, Lewinshon, Seeley, & Sasagawa, 2010).
Pel que fa al trastorn bipolar (TB), els homes amb TB tipus I mostren un pitjor rendiment en tasques de memòria immediata, en comparació amb les dones amb TB o els controls sans (Carrus et al., 2010). La memòria immediata va presentar correlació amb el nivell global de funcionament (Carrus et al., 2010). En un estudi exploratori de neuroimatge es va trobar que les diferències de gènere en el volum cerebral entre homes i dones sans s’accentuen en el TB, mentre que les diferències de gènere en l’asimetria cerebral tendeixen a disminuir en el TB (Mackay et al., 2010).

15.1.5 Trastorns afectius que afecten específicament la dona
En les mares amb Depressió postpart (DPP), en un estudi de neuroimatge en resposta a emocions facials negatives, s’ha trobat una activitat disminuïda del còrtex prefrontal dorsomedial i de la connectivitat entre el còrtex prefrontal i l’amígdala (Moses-Kolko, Perlman, Wisner, James, Saul, & Phillips, 2010). La hipoactivitat amigdalar en resposta a les emocions facials negatives s’associava a una major severitat de la DPP i a un pitjor vincle materno-filial (Moses-Kolko et al., 2010).
Quant als factors de risc per la DPP, s’ha trobat que la violència psicològica per part de la parella durant la gestació és factor de risc per al desenvolupament de la DPP (Ludermir, Lewis, Valongueiro, Barreto, & Araya, 2010).
La DPP durant el primer any de vida representa un període sensible i incrementa el risc de resultats adversos en el fill (Bagner, Pettit, Lewinsohn, & Seeley, 2010). Un estudi prospectiu ha seguit durant 16 anys els fills de mares amb DPP, trobant que els nois, però no les noies, tenen pitjors rendiments en educació secundària en comparació amb els controls (Murray, Arteche, Fearon, Halligan, Croudace, & Cooper, 2010). D’aquesta manera, els efectes adversos de la DPP sobre els fills persisteixen més enllà de la infància o els primers anys d’escolarització.
Pel que fa al tractament de la DPP, s’ha publicat un article que descriu un tipus específic d’intervenció de psicoteràpia interpersonal per tractar la DPP en el context de problemes de parella, atès que diversos estudis han trobat una associació entre els problemes de parella i la DPP (Carter, Grigoriadis, Ravitz, & Ross, 2010). Un estudi controlat aleatoritzat (ECA) va demostrar l’eficàcia de la psicoteràpia interpersonal en la DPP (O’Hara, Stuart, Gorman, & Wenzel, 2000). En el seguiment als 18 mesos, es manté l’eficàcia de la intervenció de psicoteràpia interpersonal (Nylen, O’Hara, Brock, Moel, Gorman, & Stuart, 2010). La NICE ha publicat un informe d’avaluació de la tecnologia sobre l’eficàcia de la teràpia cognitiu-conductual (TCC) en grup per la DPP (Stevenson et al., 2010). La revisió sistemàtica va incloure únicament un ECA de qualitat suficient per a la metanàlisi, que va trobar que la TCC en grup era més eficaç que la intervenció rutinària. Tot i així, l’evidència és limitada, de tal manera que els autors no poden establir recomanacions (Stevenson et al., 2010). La intervenció de TCC en grup no resulta una intervenció cost-efectiva (Stevenson, Scope, & Sutcliffe, 2010).
Quant al tractament farmacològic, la NICE ha publicat també un informe d’avaluació de la tecnologia sobre l’eficàcia del tractament antidepressiu en comparació amb la intervenció psicosocial comunitària per al tractament de la DPP (Sharp et al., 2010). Es tracta d’un ECA que ha demostrat l’eficàcia del tractament farmacològic respecte la intervenció comunitària (Sharp et al., 2010).

15.1.6 Diferències de gènere en trastorns ansiosos
S’ha realitzat un estudi de neuroimatge funcional davant cares de por emmascarades tenint en compte les diferències de gènere (Felmingham et al., 2010). Davant les cares de por, l’exposició al trauma es va associar a una major activitat en el tronc encefàlic en dones, independentment de la presència de Trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT); en homes es va associar al TEPT.  Els homes amb TEPT tenen una major activació hipocampal que les dones. Tant homes com dones amb TEPT tenen major activitat amigdalar en comparació amb els controls. Els autors conclouen que una major activació en el tronc encefàlic davant els estímuls d’amenaça contribueix a la major prevalença de TEPT en dones, i una major activació hipocampal en els homes s’associa a una capacitat major per contextualitzar els estímuls associats a la por (Felmingham et al., 2010).
En un estudi realitzat a Espanya, els homes amb TOC presenten pitjor rendiment que els controls en tasques de memòria no-verbal, mentre que les dones amb TOC no presenten rendiments inferiors a les controls en les tasques neuropsicològiques (Segalàs et al., 2010).
Finalment, i pel que fa a la fòbia social, les dones amb fòbia social necessiten menor intensitat emocional que les controls per reconèixer cares de por, tristesa i alegria; els homes amb fòbia social no presenten diferències respecte als controls (Arrais et al., 2010). Aquests resultats suggereixen que les dones amb fòbia social són hipersensibles a les claus socials associades a l’aprovació i l’amenaça, posant l’èmfasi en la necessitat d’estudiar mitjançant tècniques de neuroimatge el processament de l’emoció facial en la fòbia social (Arrais et al., 2010).

 
Referències
  • Arrais, K.C., Machado-de-Sousa, J.P., Trzesniak, C., Santos Filho, A., Ferrari, M.C., Osório, F.L., et al. (2010). Social anxiety disorder women easily recognize fearfull, sad and happy faces: the influence of gender. Journal of Psychiatry Research, 44, 535-540.
  • Bagner, D.M., Pettit, J.W., Lewinsohn, P.M., & Seeley, J.R. (2010). Effect of maternal depression on child behavior: a sensitive period? Journal of the American Academy of Child and Adolescent Psychiatry, 49, 699-707.
  • Carter, W., Grigoriadis, S., Ravitz, P., & Ross, L.E. (2010). Conjoint IPT for postpartum depression: literature review and overview of a treatment manual. American Journal of Psychotherapy, 64, 373-392.
  • Carrus, D., Christodoulou, T., Hadjulis, M., Haldane, M., Galea, A., Koukopoulos, A., Kumasi, V., & Frangou, S. (2010). Gender differences in immediate memory in bipolar disorder. Psychological Medicine, 40, 1349-1355.
  • Condon, J. (2010). Women’s mental health: A “wish-list” for the DSM-V. Archives of Women’s Mental Health, 13, 5-10.
  • Essau, C.A., Lewinsohn, P.M., Seeley, J.R., & Sasagawa, S. (2010). Gender differences in the developmental course of depression. Journal of Affective Disorders, 127, 185-190.
  • Felmingham, K., Williams, L.M., Kemp, A.H., Liddell, B., Falconer, E., Peduto, A., & Bryant, R. (2010). Neural responses to masked fear faces: sex differences and trauma exposure in posttraumatic stress disorder. Journal of Abnormal Psychology, 119, 241-247.
  • Günther, T., Herpertz-Dahlmann, B., & Konrad, K. (2010). Sex differences in attentional performance and their modulation by methylphenidate in children with attention-deficit/hyperactivity disorder. Journal of Child and Adolescent Psychopharmacology, 20, 179-186.
  • Harkness, K.L., Alavi, N., Monroe, S.M., Slavich, G.M., Gotlib, I.H., & Bagby, R.M. (2010). Gender differences in life events prior to onset of major depressive disorder: the moderating effect of age. Journal of Abnormal Psychology, 119, 791-803.
  • Jiménez, J.A., Mancini-Marie, A., Lakis, N., Rinaldi, M., & Mendrek, A. (2010). Disturbed sexual dimorphism of brain activation during mental rotation in schizophrenia. Schizophrenia Research, 122, 53-62.
  • Kornstein, S. G. (2010). Gender issues and DSM-V. Archives of Women’s Mental Health, 13, 11-13.
  • Leight, K. L., Fitelson, E. M., Weston, C. A., & Wisner, K. L. (2010). Chilbirth and mental disorders. Internacional Review of Psychiatry, 22, 437-452.
  • Ludermir, A.B., Lewis, G., Valongueiro, S.A., de Araújo, T.V., & Araya, R. (2010). Violence against women by their intimate partner during pregnancy and postnatal depression: a prospective cohort study. Lancet, 376, 903-910.
  • Mackay, C.E., Roddick, E., Barrica, T.R., Lloyd, A.J., Roberts, N., Crow, T.J., et al. (2010). Sex dependence of brain size and shape in bipolar disorder: an exploratory study. Bipolar Disorders, 12, 306-311.
  • McBain, R., Norton, D., & Chen, Y. (2010). A female advantage in basic face recognition is absent in schizophrenia. Psychiatry Research, 177, 12-17.
  • Moses-Kolko, E.L., Perlman, S.B., Wisner, K.L., James, J., Saul, A.T., & Phillips, M.L. (2010). Abnormally reduced dorsomedial prefrontal cortical activity and effective connectivity with amygdala in response to negative emotional faces in postpartum depression. American Journal of Psychiatry, 167, 1373-1380.
  • Moukas, G., Gourzis, P., Beratis, I.N., & Beratis, S. (2010). Sex differences in prepsychotic "prodromal" symptomatology and its association with Positive and Negative Syndrome Scale active phase psychopathology in male and female patients. Comprehensive Psychiatry, 51, 546-551.
  • Murray, L., Arteche, A., Fearon, P., Halligan, S., Croudace, T., & Cooper, P. (2010). The effects of maternal postnatal depression and child sex on academia performance at age 16 years: a developmental approach. Journal of Child Psychology and Psychiatry, 51, 1150-1159.
  • Nylen, K.J., O'Hara, M.W., Brock, R., Moel, J., Gorman, L., & Stuart, S. (2010). Predictors of the longitudinal course of postpartum depression following interpersonal psychotherapy. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 78, 757-763.
  • O’Hara, M. W., Stuart, S., Gorman, L. L., & Wenzel, A. (2000). Efficacy of interpersonal psychotherapy for postpartum depression. Archives of General Psychiatry, 57, 1039–1045.
  • Portugal, E., González, N., Miriam, V., Haro, J.M., Usall, J., & Cervilla, J.A. (2010). Gender differences in delusional disorder: Evidence from an outpatient sample. Psychiatry Research, 177, 235-239.
  • Segalàs, C., Alonso, P., Labad, J., Real, E., Pertusa, A., Jaurrieta, N., et al. (2010). A case-control study of sex differences in strategic processing and episodic memory in obsessive-compulsive disorder. Comprehensive Psychiatry, 51, 303-311.
  • Sharp, D.J., Chew-Graham, C., Tylee, A., Lewis, G., Howard, L., Anderson, I., et al. (2010). A pragmatic randomised controlled trial to compare antidepressants with a community-based psychosocial intervention for the treatment of women with postnatal depression: the RESPOND trial. Health Technology Assessment, 14, 1-153.
  • Stevenson, M.D., Scope, A., Sutcliffe, P.A., Booth, A., Slade, P., Parry, G., et al. (2010). Group cognitive behavioural therapy for postnatal depression: a systematic review of clinical effectiveness, cost-effectiveness and value of information analyses. Health Technology Assessment, 14, 1-107.
  • Stevenson, M.D., Scope, A., & Sutcliffe, P.A. (2010). The cost-effectiveness of group cognitive behavioral therapy compared with routine primary care for women with postnatal depression in the UK. Value Health, 13, 580-584.
  • Valera, E.M., Brown, A., Biederman, J., Faraone, S.V., Makris, N., Monuteaux, M.C., et al. (2010). Sex differences in the functional neuroanatomy of working memory in adults with ADHD. American Journal of Psychiatry, 167, 86-94.
  • Valla, J. L., Ganzel, B. L., Yoder, K. J., Chen, G. M., Lyman, L. T., Sidari, A. P., et al. (2010). More than maths and mindreading: sex differences in empathizing/systemizing covariance. Autism Research, 3, 174-184.
  • Yoshimasu, K., Barbaresi, W. J., Colligan, R. C., Killian, J. M., Voigt, R. G., Weaver, A. L., et al. (2010). Gender, Attention-Deficit/Hyperactivity Disorder and Reading Disability in a population-based birth cohort. Pediatrics, 126, e788-e795.