14.1. Patologia Cardiovascular i Variables Psicològiques

Rosa Sénder i Maria José Martin
Facultat de Medicina, Universitat de Barcelona
Hospital Universitari Mútua de Terrassa

La revisió de l’any 2010  sobre la patologia cardiovascular i les variables psicològiques està formada per quatre apartats i un article de interès.

14.1.1 Trastorns d’Ansietat
Els autors que publiquen els seus resultats al voltant de la relació entre ansietat, en les seves diferents manifestacions, i patologia cardiovascular, parteixen de la base de la manca d’acord a la que s’ha arribat en els anteriors treballs. Un estudi fet amb un àmplia mostra en un disseny transversal per Carroll et al. (2010) conclou que si fins ara el centre d’atenció ha estat posat en la depressió com a factor de risc fonamental per la cardiopatia isquèmica (CI), a partir d’ara cal tenir present el trastorn d’ ansietat generalitzada (TAG) i, especialment, la comorbiditat entre ambdues, que ha mostrat una forta correlació amb la hipertensió.
Farem menció del resultat de l’estudi The Heart and Soul Study (Martens et al., 2010) que troba una forta associació entre el TAG i una més gran presència de tota mena de complicacions cardiovasculars en pacients prèviament diagnosticats de cardiopatia isquèmica, estables al començament de l’estudi prospectiu de 1,8 anys. Consideren els resultats rellevants a l’hora d’afrontar el tractament d’aquests malalts, donada la forta correlació establerta entre el TAG i la seva pobre evolució cardiovascular.
La metanàlisi publicada per De Jonge et al. (2010) té com a objectiu analitzar el pes de l’ansietat en l’evolució de pacients infartats, i conclou que l’ansietat està associada a un augment d’un 36% del risc de mala evolució cardíaca. Tanmateix, els autors afegeixen la necessitat d’aprofundir en el tema per deslligar la possible importància d’altres factors presents, com ara la depressió.
Més específicament, s’ha trobat una relació positiva entre els pacients amb atacs de pànic i una major resposta autonòmica, tant en repòs com quan són sotmesos a una activació ortostàtica (Martínez et al., 2010).

14.1.2 Trastorns Depressius
Brummett et al. (2010) pertanyen al mateix grup anterior de la Duke University. Troben que la depressió està abastament relacionada amb els marcadors d’inflamació, encara que la relació sigui complexa. Aquesta relació esdevé particularment important si es tracta de subjectes amb alts valors d’hostilitat, especialment dones.
L’alteració primerenca de la funció endotelial ha estat estudiada per dos grups de recerca (Do et al., 2010; Lavoie et al., 2010). El primer troba que la relació entre la depressió clínica i la pitjor evolució de la malaltiacardiovascular (MCV) és atribuïble a la intermediació de la funció endotelial. El segon grup de treball troba la major correlació entre l’arterosclerosi primerenca i la presència de desesperança.
La relació entre el trastorn depressiu i la malaltia cardiovascular es considera una evidència i recull la major part de la literatura. El punt de mira està posat en establir les relacions causals entre ambdós fenòmens. Per Davidson et al. (2010), l’anhedònia és l’element essencial vinculat al risc, tant de qualsevol causa de mortalitat com d’evolució cardiovascular fatal, per sobre del diagnòstic de depressió severa. Donat el gran nombre de treballs que repliquen el concepte en nombroses accepcions (risc primerenc, gravetat de la MCV, risc de desenllaç fatal...), ens limitarem a fer menció d’un d’ells, relatiu als últims anys de vida. Per Newson et al. (2010) l’aterosclerosi no té valor causal en la depressió senil, més aviat la depressió contribueix a agreujar la patologia vascular o, probablement, insinua que ambdues són producte d’ un mateix substrat biològic subjacent.

14.1.3 Variables psicosocials
Haukkala et al. (2011), en un estudi de seguiment de deu a quinze anys, troben que el  baix control de la ira és predictor de la patologia cardiovascular (PCV). Aquesta mesura de la ira és la que millor preveu la futura malaltia en front de les altres mesures existents (Trait anger, anger in, anger out). Els autors consideren que representa la possibilitat o el fracàs de saber implicar-se en activitats alternatives amb poder per rebaixar l’activació emocional del subjecte. En aquesta mateixa línea de recerca van els treballs de Fernández et al. (2010) i Cooper et al. (2010), que troben alteracions a l’endoteli de subjectes amb PCV prèvia que es mostraven propensos  a mantenir  ruminacions emocionals negatives en el cas del primer treball, i qualsevol tipus d’estat d’ànim distorsionat en el segon. Williams et al. (2010) han trobat indicis que la funció serotoninèrgica en el sistema nerviós central (SNC) influeix en l’expressió i l’associació de l’hostilitat, i altres variables psicosocials, metabòliques i cardiovasculars, que manifesten endofenotips  relacionats amb l’augment del risc de desenvolupar la malaltia cardiovascular. Els resultats anirien en la línia d’un millor perfil metabòlic/psicosocial/cardiovascular en els subjectes amb dosis altes de serotonina en el SNC. Ens trobem davant d’un interessant estudi que estableix relacions entre variables genètiques, biològiques i conductuals.  Cal a dir que aquests investigadors porten anys treballant sobre aquestes variables i depurant els dissenys (Luecken et al., 1997).

14.1.3.1 Patró de Conducta Tipus D
El conegut Patró de Conducta Tipus D (PCTD), composada per una afectivitat negativa i inhibició de les emocions i de les situacions socials, relacionada amb les patologies cardiovasculars, però també amb altres malalties mèdiques (Mols et al., 2010), ha estat valorada en població holandesa per Mommersteeg et al. (2010), demostrant que les persones amb PCTD tenen el doble de risc de patir síndrome metabòlica, tenint controlats els factors de confusió i independentment del seu estil de vida. L’increment de la síndrome metabòlica afavoreix l'aparició de cardiopaties.
D’altres autors abunden en aquesta mateixa línia, ja sigui trobant associacions entre la freqüència cardíaca i els episodis estressants que provoquen preocupacions, o posant de nou a prova la vàlua del concepte de personalitat tipus D. Aquesta disposició està present en una quarta part de la població; aproximadament la mateixa prevalença dels factors de risc clàssics. La personalitat tipus D està considerada com un marcador de risc independent  (Hausteiner et al., 2010; Pieper et al., 2010).
Els pacients cardiòpates amb PCTD reprimeixen la resposta de la ira, per tant, tenen el que podíem anomenar ira continguda. Denollet et al. (2010) estudien, en una mostra 644 pacients, els efectes de la ira expressada i la ira continguda amb un seguiment a 6 anys. Els pacients que reprimeixen la resposta de la ira pateixen més problemes coronaris.
També en els pacients ja infartats és molt convenient valorar la PCTD, ja que és un bon predictor d’efectes adversos independentment de la gravetat de la cardiopatia (Martens et al., 2010).

14.1.3.2 Patró de Conducta Tipus A i Ira
Sobre el Patró de Conducta Tipus A (PCTA) cada cop hi ha menys estudis, donat que ja ha estat demostrat que, dels seus components, el que és patogen es la ira. De tota manera, hi ha un treball fet a la Facultat de Ciències de la Universitat de Lagos, Nigèria, per Agbu (2010) en el qual s’avalua la prevalença de PCTA en estudiants de postgrau. Els resultats mostren que hi ha més dones amb PCTA que homes PCTA a la seva mostra.
Un altre treball centrat en el PCTA és el d’Al-Asadi (2010), en el que es demostra que el PCTA és un factor de risc per la hipertensió. En aqueta mateixa línia està l’estudi de Masmoudi et al. (2010), en el qual s’avalua el PCTA utilitzant l’entrevista semiestructurada de Friedman i Rosenman amb 100 pacients hipertensos. Els resultats mostren relació entre hipertensió i PCTA .
La ira també ha estat estudiada aquest últim any per Haukkaka et al. (2010). Ho fan en una mostra molt àmplia formada per 3850 homes i 4083 dones, amb un seguiment de 10 a 15 anys. Avaluen en el seu treball quatre tipus d’ira: la ira com a tret, la ira cap enfora, la ira cap a dins i el control de la ira. Demostren que  el baix control de la ira prediu patologia coronaria.
Low et al. (2010) han publicat una revisió dels treballs que analitzen, en dones, les relacions entre els factors psicosocials de risc de MCV i els factors protectors. El resultat de 67 estudis conclou que la depressió, els trastorns d’ansietat, la supressió de la ira, i l’estrès relacionat amb les relacions socials o les responsabilitats familiars, s’associen amb un risc elevat de MCV en dones, però el recolzament social i els factors psicosocials de caire positiu s’associen amb una reducció del risc. Tanmateix troben que l’hostilitat, l’ansietat generalitzada i l’estrès laboral estan menys consistentment associats a la MCV en les dones que en els homes.

14.1.4 Tractament
Com ja és habitual al buscar tractaments de la cardiopatia isquèmic,a ens trobem amb una gran varietat, no només de tipus de teràpies sinó també sobre l'element a tractar.
A l'any 1995, la Societat Europea de Cardiologia va iniciar un estudi epidemiològic, l'EUROASPIRE, per avaluar els resultats de la prevenció secundària en alguns països europeus. El grup d’investigadors d’Hongria apunten la importància que té millorar la formació en els estudis de grau i postgrau i realitzar la intervenció amb equips multidisciplinaris, ja que això ha demostrat la seva eficàcia a la prevenció secundària (Jonasi et al., 2010). El grup holandès prioritza treballar el tabaquisme, el sobrepès, la hipertensió i la diabetis (Deckers et al., 2010). Els anglesos es remunten a l’inici de la patologia coronària i postulen la importància de realitzar una millor prevenció primària donades les dificultats trobades a l'hora de realitzar la prevenció secundària. L'equip de Kotseva et al. (2010) defensen una prevenció primària multidisciplinària i integral que tracti tant l'estil de vida com els factors de risc tradicionals. El grup belga centra la intervenció a la dieta i l’activitat física (Bacquer et al. 2010). Els investigadors serbis, com la majoria, fan una crida a  tractar el tabaquisme, l’obesitat i augmentar l’activitat física (Tasic et al. 2010). Per finalitzar, el grup de Turquia apunta que els seus pacients infartats son més joves en comparació als de la resta d’Europa i presenten més tabaquisme, per tant, proposen tractar el tabaquisme (Tokgözoglu et al., 2010).
Pocs són els que fan referència explícita al tractament cognitivoconductual. Albus et al. (2010) ho consideren important si hi ha risc elevat. Gary et al. (2010) utilitzen TCC en els seus estudis per valorar l’eficàcia de l’exercici físic. La combinació d’exercici i TCC és el millor tractament. Garnefski et al. (2010) apunten a la importància del tractament cognitiu, ja que el catastrofisme del pacients els dies posteriors al infart pot ser el responsable de la depressió posterior. També trobem TCC per reduir la ira (Sloan et al., 2010).

Article destacat
  • Andersson, A., Sundel, K.L., Undén, A.L., Schenck-Gustafsson, K., & Eriksson, I. (2010). A five-year rehabilitation programme for younger women after a coronary event reduces the need for hospital care. Scandinavian Journal of Public Health, 38, 566-573.
Andersson et al. (2010) realitzen un Programa de Rehabilitació Cardíaca de 5 anys de durada per dones joves infartades, amb la finalitat d'evitar recaigudes. El  programa està destinat a promoure i mantenir canvis d'estil de vida i donar els coneixements essencials sobre la malaltia coronària i les seves conseqüències. El programa inclou seminaris i debats, tant en grup com individual, amb cardiòleg, psicòleg, psiquiatra, nutricionista i fisioterapeuta.
Els seminaris es van barrejar amb pràctiques i activitats físiques com ara la cuina saludable, aeròbic, caminar, ioga, Qi Gong i aeròbic aquàtic, així com diferents tècniques de relaxació amb exercicis de respiració i meditació.
El tractament psicològic es basa en un programa interactiu que inclou un manual sobre les mesures orientades a prevenir l'estrès, qüestionaris d’autovaloracions referents a diferents situacions d'estrès i una cinta de cassette amb pràctiques de relaxació. A les sessions es treballava el PCTA, l’assertivitat, l’autoexigència i la identificació de pensament negatiu.

Referències
  • Agbu, J. F. (2010). Type A behavior pattern: a new insight to gender challenges in higher education. Psychological Health Medicine, 15, 528-539.
  • Al-Asadi, N. (2010). Type A behavior pattern: is it a risk factor for hypertension? East Mediterran Health Journal, 16, 740-745.
  • Albus, C. (2010). Psychological and social factors in coronary heart disease. Annals of Medicine, 42, 487-494.
  • Andersson, A., Sundel, K.L., Undén, A.L., Schenck-Gustafsson, K., & Eriksson, I. (2010). A five-year rehabilitation programme for younger women after a coronary event reduces the need for hospital care. Scandinavian Journal of Public Health, 38, 566-573.
  • Brummett, B., Boyle, S., Ortel, T., Becker, R., Siegler, I., & Williams, R. (2010). Association of depressive symptoms and gender with C-reactive protein and interleukin_6 response after emotion recall. Psychosomatic Medicine, 72, 333-339.
  • Carrol, D., Phillips, A., Gale, C., & Batty, G. (2010). Generalized anxiety and major depressive disorders, their comorbidity and hypertension in middle-aged men. Psychosomatic Medicine, 72, 16-19.
  • Cooper, D., Milic, M., Tafur, J., Mills, P.J., Bardwell, W., Ziegle, M., et al. (2010). Adverse impact of mood on flow-mediated dilation. Psychosomatic Medicine, 72, 122-127.
  • De Bacquer, D.D., Dallongeville, J., Heidrich, J., Kotseva, K., Reiner, Z., Gaita, D., et al. (2010). Management of overweight and obese patients with coronary heart disease across Europe. European Journal Cardiovascular Prevention Rehabilitation, 17, 447-154.
  • Davidson, K., Burg, M., Kronish, I., Shimbo, D., Dettemborn, L., Mehram, R., et al. (2010). Association of anhedonia with recurrent major adverse cardiac events and mortality 1 year after acute coronary syndrome Archives of General Psychiatry. 67, 480-488.
  • Deckers, J.W., Veerhoek, R.J., Smits, P.C., & Jansen, C.G. (2010). Trend in prevalence of cardiovascular risk factors and their treatment in coronary heart disease: the Euroaspire-project. Nederland Tijdschrift Voor Geneesknde, 154, 1229.
  • Denollet, J., Gidron, Y., Vrints, C.J., & Conraads, V. M. (2010). Anger, suppressed anger, and risk of adverse events in patients with coronary artery disease. American Journal, 105, 1555-1560.
  • Do, Phuong., Dowd, J., Ranjit, N., House, J., &  Kaplan, G. (2010). Hopelessness, depression and early markers of endothelial dysfunction in U.S. adults. Psychosomatic Medicine, 72, 613-619.
  • Fernández, A., Soufer, R., Collins, D., Soufer, A., Ranjbaran, A., & Burg, M. (2010). Tendency to angry rumination predicts stress- provokedendotelin-1 increase in patients with coronary artery disease. Psychosomatic Medicine, 72, 348-353.
  • Garnefski, N. & Kraaji, V. (2010). Do cognitive coping and goal adjustment strategies used shortly after myocardial infarction predict depressive outcomes 1 year later?. Journal of Cardiovascular Nursing, 25, 383-389.
  • Gary, R.A., Dunbar, S.B., Higgins, M.K., Musselman, D.L., & Smith, A.L. (2010). Combined exercise and cognitive behavioral therapy improves outcomes in patients with heart failure. Journal of Psychosomatic Research, 69, 119-131.
  • Huakkaka, A., Konttinen, H., Laatikainen, T., Kawachi, I., & Uutela, A. (2010). Hostility, anger control, and anger expression as predictors of cardiovascular disease. Psychosomatic Medicine, 72, 556-562.
  • Hausteiner , C., Klupsch, D., Emeny, R., Baumert, J., & Ladwig, K.H. (2010). Clustering of negative affectivity and social inhibition in the community: prevalence of Type D personality as a cardiovascular risk marker. Psychosomatic Medicine, 72, 163-171.
  • Jánosi, A., Ostör, E., Borbás, S., Kazinczy, R., Káli, A., Vámos, I., et al. (2010). Data on secondary prevention of coronary artery disease in Hungary and some changes in the last ten years (EUROASPIRE 1995-2005). Orvosi Hetilap, 151, 1776-1782.
  • Kotseva, K., Wood, D., De Backer, G., Pyörälä, K., Reiner, Z., & Keil, U. (2010). EUROASPIRE III. Management of cardiovascular risk factors in asymptomatic high-risk patients in general practice: cross-sectional survey in 12 European countries. European Journal Cardiovascular Prevention Rehabilitation, 17, 530-540.
  • Lavoie, K., Pelletier, R., Arsenault, A., Dupuis, J., & Bacon, S. (2010). Association between clinical depression and endothelial function measured  by forearm hyperaemic reactivity. Psychosomatic Medicine, 72, 20-26.
  • Low, C., Thurston, R., &  Matthews, K. (2010). Psychosocial factors in the development of heart disease in women: current research and future directions. Psychosomatic Medicine, 72, 842-854.
  • Luecken, L., Suarez, E., Kuhn, C., Barefoot, J., Blumenthal, J., Siegler, I., et al. (2010). Stress in employed women: impact of status and children at home on neurohormone output and home stain. Psychosomatic Medicine, 59, 352-359.
  • Martens, E.J., De Jonge, P., Na, B., Cohen, B., Lett, H., & Whooley, A. (2010). Scared to death? Generalized anxiety disorder and cardiovascular events in patients with stable coronary heart disease. Archives of General Psychiatry, 67, 750-758.
  • Martens, E. J., Mols, F., Burg, M.M., & Denollet, J. (2010). Type D personality predicts clinical events after myocardial infarction, above and beyond disease severity and depression. Journal of Clinical Psychiatry, 71, 778-83.
  • Martinez, J.M., Garakani, A., Kauffman, H., Aaronson, C., & Gorman, J. (2010). Heart rate and blood pressure changes during autonomic nervous sistem in panic disorder patients. Psychosoatic Medicine, 72, 442-449.
  • Masmoudi, J., Imen, T., Wassim, K., Mnif, L., Maalej, S., Samir, K., et al. (2010). Role of the psychosocial factors in blood pression balance; cross-sectional study including 100 ambulatory hypertensive patients. Tunis Medicine, 88, 223-239.
  • Mols, F. & Denollet, J. (2010). Type D personality in the general population: a systematic review of health status, mechanisms of disease, and work-related problems. Health Qual Life Outcomes, 23, 8-9.
  • Mommersteeg, P., Kupper, N., & Denollet, J. (2010). Type D personality is associated with increased metabolic syndrome prevalence and an unhealthy lifestyle in a cross-sectional Dutch community sample. BMC Public Health, 19, 714.
  • Newson, R., Hek, K., Luijendijk, H., Hofman, A., Witteman, J., & Tiemeier, H. (2010). Atherosclerosis and incident depression in late life. Archives of General Psychiatry,  67, 1144-1151.
  • Pieper, S., Brosschot, J., Van der Leeden, R., & Thayer, J. (2010). Prolonget cardiac effects of momentary assessed stressful events and worry episodes. Psychosomatic Medicine, 72, 570-577.
  • Roest, A., Martens, E., Denollet, J., & De Jonge, P. (2010). Prognosis association of anxiety post myocardial infarction with mortality and new cardiac events: a Meta-Analysis. Psychosomatic Medicine, 72, 563-569.
  • Sloan, R.P., Shapiro, P.A., Gorenstein, E.E., Tager, F.A., Monk, C.E., McKinley, et al. (2010). Cardiac autonomic control and treatment of hostility: a randomized controlled trial. Psychosomatic Medicine, 72, 1-8.
  • Tasic, I., Lazarevic, G., Kostic, S., Djordjevic, D., Simonovic, D., Rihter, M., et al. (2010). Administration and effects of secondary prevention measures in coronary heart disease patients from Serbia according to gender and cardiometabolic risk. Acta Cardiology, 65, 407-414.
  • Tokgözoglu, L., Kaya, E.B., Erol, C., & Ergene, O. (2010). EUROASPIRE III: a comparison between Turky and Europe. Turk Cardiology Dermere, 38, 164-172.
  • Williams, R,, Surwit, R., Siegler, L., Ashley-Koch, A., Collins, A., Hems, M., et al. (2010). Central nervous system and clustering of hostility, psychosocial, metabolic, and cardiovascular endophenotypes in men. Psychosomatic Medicine, 72, 601-607.