7.1. Addiccions no tòxiques

Núria Aragay i Laura Gonzàlez
Unitat d’Atenció al Joc Patològic i altres Addiccions no tòxiques
Àmbit d’Atenció a la Salut Mental. Consorci Sanitari de Terrassa


    El trastorn addictiu implica una pèrdua en la capacitat per controlar una determinada conducta que comporta una alteració en funcionament dels diferents àmbits de la vida de la persona (Sussman, Lisha & Griffiths, 2011). Estudis recents posen de manifest l’existència de semblances en els patrons psicològics, fisiològics i conductuals entre addiccions a substàncies i addiccions no tòxiques (Olsen, 2011). Aquestes semblances justifiquen la proposta del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5) d’establir una única categoria (Addiccions i trastorns relacionats), que inclouria tant les addiccions tòxiques com les addiccions conductuals (joc patològic, compres compulsives, addicció a Internet, al sexe, als videojocs, etc).
Existeix, però, un debat obert sobre si aquestes conductes constitueixen una verdadera addicció i, per tant, haurien de ser reconegudes com a trastorns psiquiàtrics en la nova versió del DSM, i sobre quins haurien de ser els criteris diagnòstics de cada una d’aquestes addiccions. Aclarir aquestes qüestions, permetria identificar millor als individus addictes i desenvolupar intervencions més efectives.
    Donat que el joc patològic ha estat un tema tractat en edicions anteriors, la present revisió es centrarà en la literatura publicada durant el 2011 entorn a les addiccions no tòxiques com Internet, videojocs, compres compulsives i sexe.

1. Addicció a Internet
    És important diferenciar l’addicció a internet de l’addicció a través d’internet, on internet és usat únicament com a canal per accedir a l’objecte d’addicció (sexe, joc, etc).
Pel que fa a l’addicció a internet (AI), en la revisió de Moreno, Jelenchick, Cox, Young i Christakis (2011), els autors detecten gran variabilitat en les xifres de prevalença, amb valors que oscil·len entre 0-26.3%. La manca de consens sobre l’aproximació conceptual a l’AI i la utilització d’instruments diferents sense propietats psicomètriques clares podria explicar aquest ampli ventall en les dades de prevalença (King, Delfabbro & Griffiths, 2011).
    L’AI s’ha associat al gènere masculí, a la presència d’altres addiccions (tabac, alcohol, drogues), a relacions familiars disfuncionals, a baix rendiment acadèmic, a simptomatologia depressiva i a presència de conductes de risc (Tsitsika et al., 2011).
    Beutel et al. (2011) en un estudi amb població general conclouen que l’ús de determinades aplicacions d’internet (jocs online, jocs d’atzar i sexe online) per a fer front a estats afectius negatius pot ser un factor de risc important per al desenvolupament de l’AI.
    Respecte al tractament, si bé existeix una demanda creixent, disposem de pocs estudis que analitzin la seva eficàcia. En un article de revisió realitzat per King, Delfabbro i Griffiths (2011) destaquen la inconsistència en el tipus d’intervencions utilitzades pels diferents estudis revisats. Tot i que la majoria d’estudis utilitzen la Teràpia Cognitivoconductual (TCC), basant-se en l’eficàcia d’aquesta tècnica en altres trastorns addictius, el fet de no disposar d’una eina diagnòstica per a avaluar l’existència i la gravetat del trastorn, fa difícil extreure conclusions definitives sobre la seva efectivitat. Aquest obstacle teòric dificulta el progrés en altes àrees com el desenvolupament i la validació d’eines de detecció i tractament.

2. Addicció als Videojocs
L’expansió d’internet ha proporcionat un augment de l’atractiu dels videojocs (VJs) tradicionals, especialment els jocs de rol online multijugador (MMORPGs). A mesura que la seva popularitat ha anat creixent, han anat sorgint dubtes sobre el seu ús excessiu. Els MMORPGs són un tipus de VJ on es juga durant més temps que a altres jocs, la qual cosa augmenta el seu potencial per a generar majors conseqüències negatives en els jugadors.
Tot i que no existeix acord sobre els criteris diagnòstics de l’addicció a VJs online (Achab et al., 2011), les xifres de prevalença entre joves i adolescents en alguns estudis es situen entorn el 7.6%-9.9% (Gentile et al., 2011), mentre que d’altres detecten xifres menors (3%) (Van Rooij, Schoenmakers, Vermulst, Van den Eijnden & Van de Mheen, 2011).
Els principals motius per jugar a VJs online associats a l’addicció són la necessitat d’èxit i superació, l’evasió, la interacció interpersonal i la socialització (Zanetta et al., 2011; Achab et al., 2011).
En un estudi amb majors de 18 anys, els autors troben que les persones que presenten addicció a VJs online (MMORPGs) dormen menys hores, refereixen efectes físics o psicològics lligats al joc, confonen amb més freqüència la realitat amb la ficció, surten menys, veuen menys als amics i tenen més problemes de parella, familiars i laborals (Achab et al., 2011). Jugar a VJs pot produir un estat mental d’“evasió”, proporcionant en el jugador un estat de concentració i pèrdua de la noció del temps, on el joc assoleix propietats reforçants en si mateix.
Els principals factors de risc per desenvolupar un problema amb el joc online són jugar moltes hores, tenir una pobre competència social, manca d’empatia i/o d’habilitats de regulació emocional i impulsivitat. Aquests factors prediuen els símptomes inicials d’ús patològic dels VJs i, al mateix temps, aquest ús patològic prediu augments dels nivells de depressió, ansietat i fòbia social. (Gentile et al., 2011).
Així mateix, l’autoeficàcia social percebuda en la vida real (offline) correlaciona negativament amb el grau d’addicció, mentre que l’autoeficàcia social en el món virtual (online) s’associa positivament a l’addicció. Per la seva banda, les activitats socials amb els pares correlacionen negativament amb l’addicció a VJs (Jeong & Kim, 2011).
Pawlikowski i Brand (2011) troben menys habilitats en la presa de decisions i més simptomatologia psicopatològica en el grup d’addictes, i suggereixen que aquesta característica és comparable amb la dels pacients amb altres addiccions no tòxiques com Joc Patològic i altres addiccions a substàncies.

3. Addicció a les compres
El diagnòstic de compres compulsives (CC) es caracteritza per una preocupació per comprar, una manca de control sobre la conducta i un desig d’adquirir objectes innecessaris i que no s’utilitzen.
Els episodis de CC van precedits de sentiments de depressió, tensió o avorriment, que s’alleugereixen durant la compra o immediatament després apareixent sentiment de benestar i plaer. Posteriorment els compradors presenten sentiments de remordiment, culpa i vergonya (Müller, Arikian, Zwaan & Mitchell, 2011).
En relació a les dades epidemiològiques recents la prevalença de les CC es situa entorn el 5.8% en població general americana i entorn el 7% en l’alemanya (Claes, Bijttebier, Mitchell, de Zwaan & Mueller, 2011). Pel què fa als desencadenants de la conducta, les dones tenen més propensió que els homes a fer un ús de les compres com a mesura per a regular les emocions i restaurar estats afectius negatius. Els homes tenen tendència a comprar objectes instrumentals i d’oci relacionats amb la independència i l’activitat, mentre que les dones compren més objectes simbòlics i d’autoexpressió associats amb l’aparença i el benestar emocional (Mueller et al., 2011a).
En un estudi realitzat en població general (Mueller et al., 2011b), es descriu l’existència de dos clusters de compradors compulsius: un primer grup format per persones que es guien més pel materialisme i el desig d’objectes i que alhora són més impulsius i tenen menys habilitats d’afrontament; i un segon grup format per gent que compra motivada per sentiments interns com baixa autoestima i que s’associa a simptomatologia depressiva.
Fins a l’actualitat, la investigació sobre el tractament de les CC ha estat limitada. Alguns estudis han informat de millores amb antidepressius, estabilitzadors de l’ànim o antagonistes opioïds com la naltrexona. En la línia d’estudis previs que mostraven eficàcia de la TCC, en un assaig controlat aleatoritzat amb 64 subjectes, es va trobar que, tant la TCC grupal com l’ús d’un manual d’autoajuda eren eficaços pel tractament de les compres compulsives (Müller et al., 2011).

4. Addicció al sexe
La literatura publicada respecte a l’addició al sexe (AS) gira al voltant de dues qüestions rellevants: les dificultats en la conceptualització del trastorn i l’increment en l’ús d’internet per a temes relacionats amb el sexe. La manca d’uns criteris diagnòstics clars i la controvèrsia relacionada amb legitimar l’addicció al sexe com a categoria diagnòstica, dificulta l’obtenció de dades epidemiològiques exactes així com establir objectius terapèutics clars i dissenyar intervencions eficaces. D’altra banda, durant el 2011 han incrementat el nombre d’estudis publicats sobre l’ús d’internet per a consum de sexe. Cal destacar que, tot i que els resultats dels estudis són contradictoris en relació als efectes d’aquest consum, de forma global es pot concloure que aquesta conducta no és tant freqüent com es pensava (Luder et al., 2011) i que en la majoria dels casos no s’associa a conseqüències negatives, constatant-se que únicament un 6% dels casos que fan ús d’internet per temes de sexe, puntuen clínicament en escales de sexe compulsiu (Daneback & Ross, 2011).

Referències
  • Achab, S., Nicolier, M., Mauny, F., Monnin, J., Trojak, B., Vandel, P., Sechter, D. & Gorwood, P. (2011). Massively multiplayer online role-playing games: comparing characteristics of addict vs non-addict online recruited gamers in a French adult population. BMC Psychiatry, 11, 144.
  •  Beutel, M. E., Brähler, E., Glaesmer, H., Kuss, D. J., Wölfling, K. & Müller, K. W. (2011).  Regular and problematic leisure-time Internet use in the community: results from A German population-based survey. Cyberpsychology, Behavior and Social Networking, 14(5), 291-296.
  • Claes, L., Bijttebier, P., Mitchell, J. E., de Zwaan, M. & Mueller, A. (2011). The relationship between compulsive buying, eating disorder symptoms, and temperament in a sample of female students. Comprehensive Psychiatry, 52(1), 50-55.
  • Daneback, K. & Ross, M. W. (2011). The complexity of internet sexuality. Adv Psychosomatic Medicine, 32, 121-134.
  • Gentile, D. A., Choo, H., Liau, A., Sim, T., Li, D., Fung, D. & Khoo, A. (2011). Pathological video game use among youths: a two-year longitudinal study. Pediatrics, 127(2), 319-329.
  • Jeong, E. J. & Kim, D. H. (2011). Social activities, self-efficacy, game attitudes, and game addiction. Cyberpsychology, Behavior and Social Networking, 14(4), 213-221.
  • King, D. L., Delfabbro, P. H. & Griffiths, M. D. (2011). Assessing clinical trials of Internet addiction treatment: a systematic review and CONSORT evaluation. Clinical Psychology Review, 31(7), 1110-1116.
  • Luder, M. T., Pittet, I., Berchtold, A., Akré, C., Michaud, P. A. & Surís, J. C. (2011). Associations between online pornography and sexual behabior among adolescents: myth or reality? Archives of Sexual Behavior, 40, 1027-1035.
  • Moreno, M. A., Jelenchick, L., Cox, E., Young, H. & Christakis, D. A. (2011). Problematic Internet use among US youth: a systematic review. Archives of Pediatrics & Adolescent Medicine, 165(9), 797-805.
  • Mueller, A., Claes, L., Mitchell, J. E., Faber, R. J., Fischer, J. & Zwaan, M. (2011a). Does compulsive buying differ between male and female students? Personality and individual differences, 50, 1309-1312.
  • Mueller, A., Mitchell, J. E., Peterson, L. A., Faber, R. J., Steffen, K. J., Crosby, R. D. & Claes, L. (2011b). Depression, materialism, and excessive Internet use in relation to compulsive buying. Comprehensive Psychiatry, 52(4), 420-424.
  • Müller, A., Arikian, A., Zwaan, M. & Mitchell, J. E. (2011). Cognitive-behavioural group therapy versus guided self-help for compulsive buying disorder: A preliminary study. Clininal Psychology & Psychotherapy, [Epub ahead of print].
  • Olsen, C. M. (2011). Natural rewards, neuroplasticity, and non-drug addictions. Neuropharmacology, 61(7), 1109-1122.
  • Pawlikowski, M. & Brand, M. (2011).  Excessive Internet gaming and decision making: do excessive World of Warcraft players have problems in decision making under risky conditions? Psychiatry Research, 188(3), 428-433.
  • Sussman, S., Lisha, N. & Griffiths, M. (2011). Prevalence of the addictions: a problem of the majority or the minority?. Evaluation & the Health Professions, 34(1), 3-56.  
  • Tsitsika, A., Critselis, E., Louizou, A., Janikian, M., Freskou, A., Marangou, E., Kormas, G. & Kafetzis, D. (2011). Determinants of Internet addiction among adolescents: a case-control study. Scientific World Journal, 19(11), 866-874.
  • Van Rooij, A. J., Schoenmakers, T. M., Vermulst, A., Van den Eijnden, R. J., Van de Mheen, D. (2011). Online video game addiction: identification of addicted adolescent gamers. Addiction, 106(1), 205-212.
  • Zanetta Dauriat, F., Zermatten, A., Billieux, J., Thorens, G., Bondolfi, G., Zullino, D. & Khazaal, Y. (2001).  Motivations to play specifically predict excessive involvement in massively multiplayer online role-playing games: evidence from an online survey. European Addiction Research, 17(4), 185-189.

Comments