12.5. Mindfulness

Joaquim Soler, Albert Feliu i Matilde Elices
Departament de Psiquiatria. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Barcelona.


El mindfulness o “atenció plena” suposa l’adaptació laica a occident de les pràctiques meditatives orientals, i podria ser definit a grans trets com a un entrenament estructurat  que -en funció del tipus de pràctica i conceptualització- té com a objectiu la millora de l’atenció, l’acceptació i/o la generació d’emocions positives.
Durant l’últim any, han aparegut més de tres-centes publicacions sobre com funciona i per a què pot ser d’utilitat aquest tipus de pràctica, tant en àmbits clínics com en promoció de la salut. Les línies següents tenen com a fi fer una breu sinopsi dels principals resultats de la investigació realitzada en aquest camp durant aquest últim any, tot posant l’èmfasi en els estudis realitzats en el context de la salut mental i amb major rigor metodològic. Val a dir que la present revisió inclou estudis on preferentment s’ha utilitzat el programa de reducció de l’estrès basat en el mindfulness (MBSR) o la teràpia cognitiva basada en mindfulness (MBCT).
Des de l’aparició del treball de Segal, Williams i Teasdale (2002) en el que plantejaven la MBCT com una intervenció especialment útil en la prevenció de recaigudes i el tractament de la depressió, han aparegut nombrosos estudis en aquesta mateixa línea. Un exemple destacat d’aquest 2011 n’és l’estudi de Van Aalderen et al. (2011) on es va comparar un grup de pacients amb tres o més episodis previs de depressió a qui se’ls va assignar MBCT+Tractament Habitual o TAU (n=102) vs. un altre grup als que tan sols se’ls va assignar Tractament Habitual (n=103), trobant-se millores significatives en el grup que va fer MBCT en relació a les capacitats de mindfulness, la simptomatologia depressiva, la rumiació i la preocupació. Un altre estudi realitzat amb una mostra de pacients amb depressió no melancòlica (Manicavasagar, Perich & Parker, 2011) assignats aleatòriament a un grup de teràpia cognitivoconductual o bé a MBCT, va reportar millores similars en ambdós grups en relació a la simptomatologia depressiva i a la rumiació, trobant-se que l’increment en les habilitats de mindfulness en el grup de MBCT semblaria tenir un paper important en la reducció de la rumiació, com així ho suggeriria la correlació significativa entre ambdós variables post-intervenció. En un altre treball, Geschwind, Peeters, Drukker, van Os i Wichers (2011) han mostrat que la pràctica de mindfulness no només semblaria associar-se a reduccions de la simptomatologia depressiva, sinó també amb un increment general en les emocions positives, com així ho indica el seu estudi on 110 adults amb història de depressió i simptomatologia residual van ser assignats a l’atzar a un grup de MBCT o bé a llista d’espera i se’ls va demanar pre i post intervenció que contestessin diverses vegades al dia i durant 6 dies com es sentien just en aquell moment. Suggerint en el seu article que aquesta potenciació en l’afecte positiu (i no només la reducció en el negatiu) podria ser un dels principals mecanismes a través del qual l’entrenament en mindfulness exerciria efectes protectors en relació a la recaiguda en trastorns depressius. L’eficàcia del MBCT en relació a la prevenció de recaigudes també ha rebut suport d’una metanàlisi recent (Piet & Hougaard, 2011) on es van estudiar sis assajos clínics randomitzats i controlats amb una n total de 593 participants, trobant-se que la intervenció en comparació a placebo o a tractament habitual reduïa en un 34% el risc de recaiguda, especialment en un grup de pacients amb tres o més episodis previs de depressió (on s’arribava a un 43% de reducció del risc). La mateixa revisió comenta també que en dos estudis la MBCT va resultar almenys tan efectiva en la prevenció de recaigudes com el manteniment de la medicació antidepressiva.
L’impacte del mindfulness en trastorns relacionats amb l’ansietat també ha sigut avaluat. Així, Vøllestad, Sivertsen i Nielsen (2011) han comparat els efectes d’una intervenció de 8 setmanes de MBSR vs. llista espera (n total=66) en persones amb diferents trastorns d’ansietat (amb i sense agorafòbia) observant reduccions significatives en les puntuacions d’ansietat, depressió i preocupació tant just després de la intervenció com també al cap de 6 mesos. El mateix tipus d’intevenció (MBSR) s’ha mostrat igual d’eficaç a farmacoteràpia en un assaig clínic amb persones afectades d’insomni primari (n total=30) on les variables principals de l’estudi foren l’índex d’insomni i la qualitat del son (Gross et al., 2011).
El potencial del mindfulness en trastorns alimentaris (e.g. sobreingesta associada a estrès) sembla prometedor; en aquest sentit, els resultats del grup d’Alberts, Thewissen i Raes (2012), reporten reduccions significatives en el craving pel menjar, el pensament dicotòmic i la preocupació pel cos en un grup de noies amb problemes alimentaris (tot i que sense diagnòstic de trastorn de la conducta alimentària) adscrites a un grup de MBCT (vs. grup control en llista d’espera; n total=26).
Degut a què un dels principals objectius de l’entrenament en mindfulness és incrementar l’autocontrol i la tolerància al malestar emocional, un altre camp d’aplicació interessant sembla ser el de les addiccions. En el 2011, ha aparegut un estudi (n total=88, Brewer et al., 2011) on s’ha comparat l’eficàcia d’un entrenament en atenció plena de 4 setmanes en relació a un altre tractament ja de per si efectiu (American Lung Association's freedom from smoking) en el tractament del tabaquisme. La intervenció en mindfulness va resultar més eficaç en reduir el nº de cigarrets i en ampliar el temps d’abstinència. En un altre estudi controlat (n total=60) amb pacients amb trastorn límit de la personalitat (TLP) s’ha avaluat els efectes del mòdul de mindfulness de la Teràpia Dialèctica Conductual + GPM (Tractament psiquiàtric habitual) vs. GPM sol sobre l’atenció i la impulsivitat, trobant-se altra vegada resultats favorables pel què fa a la intervenció en mindfulness com així ho indiquen les millores en les variables neuropsicològiques principals com també en la simptomatologia depressiva i severitat psiquiàtrica. A més, es van observar elevades correlacions positives entre els canvis clínics i el temps de pràctica promig de mindfulness, fet que indicaria un paper clau de l’entrenament en la milloria dels pacients (Soler et al., 2012).
En l’últim any també s’ha publicat un estudi (Schmidt et al., 2011) on s’ha avaluat l’eficàcia del MBSR en el tractament de la fibromiàlgia vs. un grup en tractament actiu (relaxació i exercici físic suau) i vs. un altre grup en llista d’espera (n total=177); sense trobar-se diferències significatives entre grups en relació a la millora en la variable principal (qualitat de vida als dos mesos post-grup). Malgrat aquests resultats negatius, sí que es va observar, però, major milloria en el grup de MBSR en relació a la mateixa variable de qualitat de vida just després de la intervenció, així com també en relació a d’altres variables (e.g. depressió, ansietat i insomni).
Una revisió sobre el tema publicada aquest últim any (Chiesa & Serreti, 2011) destaca la utilitat del MBCT en reduir la clínica afectiva en diferents trastorns psiquiàtrics (depressió recurrent, trastorns d’ansietat i trastorn bipolar); així també ho indica una altre revisió sistemàtica de Fjorback, Arendt, Ornbøl, Fink i Walach (2011) on només s’inclouen assajos controlats i aleatoritzats que incorporen MBCT o MBSR. En aquesta última revisió, a més, es reporta que la MBSR semblaria ser més eficaç que TAU i almenys igual d’eficaç que altres intervencions amb component actiu. Ambdues revisions subratllen la necessitat de més estudis randomitzats, amb mostres més grans i en els que s’utilitzi com a grup control intervencions que proporcionin un tractament actiu en un format similar a la intervenció en mindfulness enlloc de l’habitual “grup en llista d’espera” o TAU (de manera que els elements inespecífics de la intervenció puguin ser controlats). També es fa èmfasi en què l’entrenament en mindfulness hauria de ser impartit per instructors ben formats i que els efectes de la intervenció s’haurien de monitoritzar fins a com a mínim un any post-intervenció.
Malgrat la majoria d’estudis existents fins a la data presenten importants limitacions en el seu disseny i malgrat el concepte de què és i què no és mindfulness i com s’ha de mesurar encara està poc o mal definit (Grossman, 2011), l’evidència acumulada i creixent en relació als efectes positius d’aquest entrenament tant en relació a patologies psiquiàtriques, mèdiques (e.g. càncer, SIDA, síndrome del colon irritable, obesitat...), com també en població sana, ens fa ser optimistes en relació al futur d’aquesta teràpia.

Referències
  • Alberts, H. J., Thewissen, R., & Raes, L. (2012). Dealing with problematic eating behaviour. The effects of a mindfulness-based intervention on eating behaviour, food cravings, dichotomous thinking and body image concern. Appetite,58(3), 847-851.
  • Brewer, J. A., Mallik, S., Babuscio, T. A., Nich, C., Johnson, H. E., Deleone, C. M., Minnix-Cotton, C. A., Byrne, S. A., Kober, H., Weinstein, A. J., Carroll, K. M.,  & Rounsaville, B. J. (2011). Mindfulness training for smoking cessation: results from a randomized controlled trial. Drug and Alcohol Dependence, 119(1-2), 72-80.
  • Chiesa, A. & Serretti A. (2011). Mindfulness based cognitive therapy for psychiatric disorders: a systematic review and meta-analysis. Psychiatry Research, 187(3), 441-453.
  • Fjorback, L. O., Arendt, M., Ornbøl, E., Fink, P., & Walach, H. (2011). Mindfulness-based stress reduction and mindfulness-based cognitive therapy: a systematic review of randomized controlled trials. Acta Psychiatrica Scandinavica, 124(2), 102-119.
  • Geschwind, N., Peeters, F., Drukker, M., van Os, J., & Wichers, M. (2011). Mindfulness training increases momentary positive emotions and reward experience in adults vulnerable to depression: a randomized controlled trial. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 79(5), 618-628.
  • Gross, C. R., Kreitzer, M. J., Reilly-Spong, M., Wall, M., Winbush, N. Y., Patterson, R., Mahowald, M., & Cramer-Bornemann, M. (2011). Mindfulness-based stress reduction versus pharmacotherapy for chronic primary insomnia: a randomized controlled clinical trial. Explore (NY), 7(2), 76-87.
  • Grossman, P. (2011). Defining mindfulness by how poorly I think I pay attention during everyday awareness and other intractable problems for psychology's (re)invention of mindfulness: comment on Brown et al. (2011). Psychological Assessment, 23(4), 1034-1040; discussion 1041-1046.
  • Manicavasgar, V., Parker, G., & Perich, T. (2011). Mindfulness-based cognitive therapy vs cognitive behaviour therapy as a treatment for non-melancholic depression. Journal of Affective Disorders, 130(1-2), 138-144.
  • Piet, J. & Hougaard, E. (2011). The effect of mindfulness-based cognitive therapy for prevention of relapse in recurrent major depressive disorder: a systematic review and meta-analysis. Clinical Psychology Review, 31(6), 1032-1040.
  • Schmidt, S., Grossman, P., Schwarzer, B., Jena, S., Naumann, J., & Walach, H. (2011). Treating fibromyalgia with mindfulness-based stress reduction: results from a 3-armed randomized controlled trial. Pain, 152(2), 361-369.
  • Segal, Z. V., Williams, J. M. G., & Teasdale, J. D. (2002). Mindfulness-based cognitive therapy for depression: a new approach to preventing relapse, New York: Guilford Press.
  • Soler, J., Valdepérez, A., Feliu-Soler, A., Pascual, J. C., Portella, M. J., Martín-Blanco, A., Alvarez, E., & Pérez ,V. (2012). Effects of the dialectical behavioral therapy-mindfulness module on attention in patients with borderline personality disorder. Behaviour Research & Therapy, 50(2), 150-157.
  • van Aalderen, J. R., Donders, A. R., Giommi, F., Spinhoven, P., Barendregt, H. P., & Speckens, A. E. (2011).The efficacy of mindfulness-based cognitive therapy in recurrent depressed patients with and without a current depressive episode: a randomized controlled trial. Psychological Medicine, 10, 1-13.
  • Vøllestad, J., Sivertsen, B., & Nielsen, G. H. (2011). Mindfulness-based stress reduction for patients with anxiety disorders: evaluation in a randomized controlled trial. Behaviour Research & Therapy, 49(4), 281-288.

Comments