12.2. Psicologia penitenciària

F. Xavier Roca Tutusaus
Coordinador del DAE del CP Brians 2. Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya


Aquest any s’han publicat alguns treballs que val la pena destacar en la revista Criminal Justice and Behavior (revista de l’International Association for Correccional and Forensic Psychology).
En primer lloc, cal remarcar el treball publicat el mes de febrer per Nunes, Babchishin i Cortoni (2011). En aquest treball es fa una anàlisi dels resultats obtinguts en una mostra de delinqüents sexuals que participen en un dels programes de tractament que es realitzen al Canadà. El mètode realitzat per fer aquest estudi està brillantment exposat amb un volum de dades importants. Cal tenir present que l’estudi està realitzat amb més de 300 interns.  L’objectiu del treball era el de poder avaluar i detectar quins canvis es detectaven en els interns que hi participaven. Aquests canvis es mesuraven a través de diferents proves com la STATIC-99 o la SIR-R1, entre altres, i també hi havia proves de canvis associades a nivell individual per avaluar canvis clínics significatius que s’han utilitzat en altres treballs en l’àmbit de la psicoteràpia. Els resultats aporten informació rellevant pel què fa als canvis produïts pel tractament.
Un segon treball també del mateix mes de Taxman, Rhodes i Dumenci. (2011) aporta dades pel què fa a variables de tipus de pensament i reincidència en el delicte. En un estudi de 250 interns amb problemes de drogues es va avaluar el tipus de pensament i d’actitud que manifestaven mitjançant una escala de pensament Criminal. Els resultats es van avaluar mitjançant  una anàlisi factorial confirmatòria per tal d’assegurar l’estructura i validesa de l’escala així com un seguiment a 6 mesos dels interns avaluats. El seguiment va aportar informació: apunten que aquells interns que tenien un pensament més criminal (es a dir, més antinormatiu) podrien tenir més dificultats per participar en programes de tractament. Els resultats recolzen la idea de la necessitat d’abordar aquest aspecte abans de realitzar un programa de tractament per a l’addició.
Un dels treballs que més ens ha sorprès, per la originalitat i perquè és un dels aspectes que a voltes ens havíem plantejat, és el de l’impacte de la presó en els fills de les persones que ingressen a presó. El treball de Novero, Loper i Warren (2011) és un dels primers que coneixem amb dades rellevants. L’equip de Novero ha estudiat 459 homes ingressats a presó i han revisat els antecedents penals dels progenitors. Els resultats apunten que aquells interns que han tingut els seus pares (especialment la mare) a la presó presenten nivells més elevats d’ira i violència dins de l’àmbit penitenciari i un nombre major de trencament de normes institucionals que interns que no han patit la mateixa experiència en relació als seus pares. Els efectes negatius de l’empresonament dels pares es fa evident i té un impacte rellevant en els fills.
Per últim, cal destacar el treball d’Andover, Schatten, Crossman i Donovick (2011) en el que estudien el rendiment neuropsicològic d‘un grup d’interns que s’ha autolesionat. Van fer un seguiment de 173  interns dels quals més de la meitat havien tingut antecedents d’autolesions i/o d’intents de suïcidi. Al total de subjectes se’ls va passar una bateria de proves que anaven des de el WAIS, el Test del traç, el Purdue Pegboard Test i el test d’aprenentatge Verbal de Califòrnia entre altres. Malgrat que els subjectes amb antecedents d’autolesions i/o suïcidi obtenien pitjors resultats en totes les proves, aquestes diferències no eren significatives, fet que anava en contra del que esperaven els autors del treball i d’alguns treballs anteriors. Cal remarcar la importància d’aquestes conductes en el medi penitenciari i que els resultats sí que apunten a l’existència d’un deteriorament, encara que no sigui significatiu.

Referències
  • Andover, M. S., Schatten, H. T., Crossman, D. M. & Donovick, P. J. (2011). Neuropsycological functioning in prisoners with and without self-injurious behaviors. Implications for he Criminal Justice System. Criminal Justice and Behavior, 38(11), 1103-1114.
  • Novero, C. M., Loper, A. B. & Warren, J. I. (2011). Second-generation prisoners. Adjusment Patterns for inmates with a history of parental incarceration. Criminal Justice and Behavior, 38(8), 761-778.
  • Nunes, K. L., Babchishin, K. M. & Cortoni, F. (2011) Measuring Treatment Change in Sex Offenders. Criminal Justice and Behavior, 38(2), 157-173.
  • Taxman, F. S., Rhodes, A. G. & Dumenci, L. (2011). Construct and predictive validity of criminal thinking scales. Criminal Justice and Behavior, 38(2), 174-187.



Comments