12.1. Diferències de gènere i salut mental

Anna Torres (a), Lluïsa Garcia-Esteve (a), Maria Luisa Imaz (a), Estel Gelabert (b), Alba Roca (c), Susanna Diez (a), Glòria Adam (a)
(a)    Programa de Psiquiatria Perinatal i Recerca de Gènere. Institut Clínic de Neurociències. Hospital Clínic Universitari de Barcelona
(b)    Departament de Psicologia Clínica i de la Salut. Universitat Autònoma de Barcelona
(c)    Servei de Psiquiatria. Consorci Sanitari de Terrassa


1.    Introducció
Com en anys anteriors,  les diferències de gènere en salut mental han estat objecte d’un elevat nombre de publicacions durant l’any 2011. En la nostra cerca sistemàtica realitzada mitjançant les bases de dades Pubmed i PsycInfo s’han trobat més de 350 articles, dels què resumim aquells més rellevants o que ofereixen informació novedosa respecte al que hem comentat en anys anteriors.
En primer lloc destaquem un article publicat al JAMA sobre la prevalença de violència de gènere en les dones i la seva relació amb els trastorns mentals i funcionament psicosocial (Rees et al., 2011). Es tracta d’un estudi poblacional comunitari i transversal realitzat a Austràlia durant l’any 2007 amb una mostra composta de 8841 persones, de les que per a aquesta anàlisi s’utilitza la mostra de dones (N = 4451). En l’estudi mesuren com a violència de gènere (VG) la violència física per part de la parella, l’agressió sexual i l’assetjament. Els autors troben una prevalença de violència de gènere al llarg de la vida del 27.4%. L’estudi troba un risc incrementat en la prevalença de trastorn mental al llarg de la vida segons el nombre de tipus de VG a què ha estat exposada: 28% si no ha estat exposada a cap, 57% per l’exposició a un tipus de VG i 89% per l’exposició als 3 tipus de VG. De la mateixa manera, l’exposició a VG s’associa a una major severitat del trastorn mental actual, major prevalença de trastorns al llarg de la vida,  discapacitat física, pitjor qualitat de vida i major nombre de dies en discapacitat laboral (Rees et al., 2011).

2.    Diferències de gènere en neurodesenvolupament
Estudis prospectius realitzats en humans han trobat que l’estrès gestacional s’associa a alteracions en el desenvolupament cognitiu i emocional dels fills, especialment durant les setmanes de gestació 12-20. Tanmateix, en base a estudis realitzats en rates, els dèficits d’aprenentatge -memòria espacial- són més prevalents en els mascles, i la conducta ansiosa en les femelles (Schultz et al., 2011), i l’aparició d’aquests dèficits depèn tant del moment i de la intensitat de l’estrès matern, com de l’edat en què es realitza l’avaluació (Weinstock, 2011). Els dèficits cognitius i la conducta ansiosa s’associen a una reducció associada al sexe en la neurogènesi i en mesures de morfologia dendrítica en el còrtex prefrontal i la formació hipocampal.
En la línia de la teoria de l’Extreme Male Brain, de Baron-Cohen, s’han estudiat les diferències de gènere en l’autisme d’alt funcionament hipotetitzant que el dimorfisme sexual en empatia i sistematització es trobaria disminuït o absent en l’autisme (Lai et al., 2011). En aquest estudi no han trobat diferències entre homes i dones amb autisme en empatia, sistematització, ansietat, depressió, símptomes obsessivocompulsius i teoria de la ment; en canvi, les dones presentaven menys dificultats sociocomunicatives actuals i més trets autístics autoreferits (Lai et al., 2011). Els nois amb autisme tenen millor rendiment en les tasques d’atenció visual als detalls, mentre que les noies amb autisme tenen millor rendiment en algunes tasques que mesuren funcions executives; les dificultats executives en nois correlacionen amb majors interessos i conductes estereotipades (Bölte, Duketis, Poustka & Holtmann, 2011). Malgrat que es tracta d’una mostra petita, un estudi troba que les noies amb autisme presenten majors dificultats en la inhibició de resposta que els nois amb autisme (Lemon, Gargaro, Enticott & Rinehart, 2011).

3.    Diferències de gènere en trastorns psicòtics
En un estudi de neuroimatge estructural s’ha trobat una menor mida hipocampal en homes amb esquizofrènia en comparació amb controls, però no en dones; les dones amb esquizofrènia tenen una mida hipocampal associat a la duració de la malaltia, de tal forma que presenten menors mides de l’hipocamp les dones amb major durada del trastorn (Irle et al., 2011).
Un estudi avaluava les diferències en tasques neuropsicològiques en funció del gènere entre un grup de pacients amb esquizofrènia, en comparació amb familiars de primer grau i amb controls (Torniainen et al., 2011). Les dones en tots els grups rendien millor que els homes en velocitat de processament, memòria verbal i flexibilitat cognitiva; els homes rendien millor en memòria de treball visual. En el grup de familiars es va trobar que les dones rendien millor en memòria verbal immediata i en l’ús de l’agrupació semàntica com estratègia d’aprenentatge; però aquestes diferències no es van trobar en el grup de pacients amb esquizofrènia.
En un estudi de neuroimatge funcional en processament emocional, s’ha trobat un patró diametralment diferent en la correlació entre activitat cerebral i símptomes en homes i dones amb esquizofrènia: el processament de la tristesa està mediat via mecanisme neurofisiològic relacionat amb símptomes negatius en els homes, i símptomes positius en les dones (Mendrek, Jiménez, Mancini-Marïe, Fahim & Stip, 2011). Tal i com passa en les dones sanes, les dones amb esquizofrènia presenten fluctuacions associades al cicle menstrual en el reconeixement d’emocions facials; les pacients amb majors nivells d’oxitocina perceben les cares com més felices (Rubin et al., 2011).
El risc de desenvolupar psicosi en els descendents està en funció del sexe del progenitor i del descendent (Goldstein et al., 2011). En les mares afectades, el doble de fills desenvolupen psicosi en comparació amb les filles; en canvi en els pares afectats un 3% dels fills desenvolupen psicosi en comparació amb un 15% de les filles. Els resultats mostren una transmissió de la psicosi específica de sexe suggerint una heretabilitat lligada al cromosoma X.
En un estudi realitzat a Noruega, les dones amb esquizofrènia presenten una raó estandarditzada de mortalitat superior als homes, tant per causes naturals com no naturals (Høye, Jacobsen & Hansen, 2011).
Els homes amb esquizofrènia presenten pitjor funcionament social que les dones, tot i presentar puntuacions similars en símptomes (Vila-Rodriguez, Ochoa, Autonell, Usall & Haro, 2011). En les dones, el funcionament social depèn dels símptomes desorganitzats i del nivell d’ingressos; en homes, el funcionament social depèn dels símptomes positius i desorganitzats.

4.    Diferències de gènere en trastorns afectius
En el seguiment d’una cohort de 604 pacients amb trastorn bipolar atesos al programa de trastorns bipolars de l’Hospital Clínic de Barcelona s’ha trobat que la polaritat predominant en dones és la depressiva, en canvi en homes predomina la comorbiditat amb l’ús de substàncies (Nivoli et al., 2011). Un estudi ha avaluat les diferències de gènere en la presentació simptomàtica dels episodis maníacs (Bhattacharya et al., 2011). Els homes presentaven majors puntuacions en hiperactivitat motora, psicosi o grandiositat, mentre que les dones presentaven majors puntuacions en labilitat del humor, humor depressiu, culpa o ansietat. Un altre estudi valorava les diferències de gènere en el seguiment a l’any d’un episodi de mania aguda (Miquel et al., 2011). Les dones presentaven una recuperació més ràpida de l’episodi maníac i un risc més elevat de desenvolupar un episodi depressiu durant el seguiment a l’any.

5.    Trastorns afectius que afecten específicament la dona
Les dones amb trastorns afectius greus (trastorn bipolar tipus I i II i trastorn depressiu recurrent) tenen un major risc de presentar algun episodi en el període pospart que durant l’embaràs (Viguera et al., 2011).
La depressió s’associa a un pitjor reconeixement d’emocions facials; les dones amb depressió pospart (DPP) tenen major afectació en el fàstic i la ira, i les dones amb depressió no pospart tenen major afectació en el reconeixement de l’alegria (Flanagan, White & Carter, 2011). Quant a l’avaluació de les expressions facials en el nadó, les dones amb més ansietat presenten una percepció més negativa de les emocions del nadó; tanmateix, les dones amb DPP tendeixen a jutjar les cares neutrals dels nadons com a menys neutrals (Gil, Teissèdre, Chambres & Droit-Volet, 2011).
Pel què fa referència als factors associats a la DPP, s’ha trobat una forta associació entre una menor concentració de ferritina i la DPP (Albacar et al., 2011). El nombre de pèrdues perinatals prediu els símptomes de depressió i ansietat en l’embaràs següent, tot i havent controlat factors psicosocials i obstètrics (Blackmore et al., 2011).
Una revisió sistemàtica conclou que la teràpia de grup ha mostrat eficàcia en el tractament de la DPP, malgrat l’heterogeneïtat en la qualitat dels estudis inclosos (Goodman & Santangelo, 2011). També s’ha trobat evidència d’eficàcia d’una intervenció de preparació de les dones per a la maternitat en la reducció de simptomatologia d’ansietat i depressió en el pospart (Milgrom, Schembri, Ericksen, Ross & Gemmill, 2011).
El nostre grup de recerca ha publicat un estudi sobre l’efecte del tractament farmacològic durant l’embaràs en els resultats obstètrics i neonatals, trobant que les dones tractades amb ISRS durant l’embaràs tenen un major risc de part preterme que dones sanes comparables en edat i paritat (Roca et al., 2011). També s’ha validat un instrument de detecció d’esdeveniments traumàtics en la infància en dones en el pospart (Plaza et al., 2011).
Finalment, destacar la importància d’un estudi que descriu la utilitat de les unitats d’hospitalització psiquiàtrica mare-nadó (Glangeaud-Freudenthal et al., 2011).

6.    Diferències de gènere en altres trastorns
Un estudi que analitza les diferències de gènere en els trastorns d’ansietat en una mostra poblacional àmplia (N=20013) troba que les dones no només tenen una major prevalença de trastorns d’ansietat sinó que també presenten una major afectació funcional (McLean, Asnaani, Litz & Hofmann, 2011).
Finalment, en un estudi realitzat per l’equip d’Echeburúa sobre les diferències de gènere en joc patològic troba perfils diferenciats depenent del gènere (Echeburúa, González-Ortega, Corral & Polo-López, 2011). Concretament, les dones amb joc patològic tenen major edat que els homes, estan amb més freqüència divorciades o vídues, tenen un menor nivell d’ingressos, el seu joc-problema tendeix a ser el bingo, tenen majors nivells d’ansietat, menor autoestima, més símptomes depressius i més de la meitat refereix ser víctima de violència de parella; en canvi, els homes són més impulsius i tenen una major comorbiditat amb l’abús d’alcohol o substàncies.

Referències
  • Albacar, G., Sans, T., Martín-Santos, R., García-Esteve, L., Guillamat, R., Sanjuan, J., Cañellas, F., Gratacòs, M., Cavalle, P., Arija, V., Gaviria, A., Gutiérrez-Zotes, A. & Vilella, E. (2011). An association between plasma ferritin concentrations measured 48 h after delivery and postpartum depression. Journal of Affective Disorders, 131, 136-142.
  • Bhattacharya, A., Khess, C. R., Munda, S. K., Bakhla, A. K., Praharaj, S. K. & Kumar, M. (2011). Sex difference in symptomatology of manic episode. Comprehensive Psychiatry, 52, 288-292.
  • Blackmore, E. R., Côté-Arsenault, D., Tang, W., Glover, V., Evans, J., Golding, J. & O'Connor, T. G. (2011). Previous prenatal loss as a predictor of perinatal depression and anxiety. British Journal of Psychiatry, 198, 373-378.
  • Bölte, S., Duketis, E., Poustka, F. & Holtmann, M. (2011). Sex differences in cognitive domains and their clinical correlates in higher-functioning autism spectrum disorders. Autism, 15, 497-511.
  • Echeburúa, E., González-Ortega, I., de Corral, P. & Polo-López, R. (2011). Clinical gender differences among adult pathological gamblers seeking treatment. Journal of Gambling Studies, 27, 215-227.
  • Flanagan, T. J., White, H. & Carter, B. G. (2011). Differential impairments in emotion face recognition in postpartum and nonpostpartum depressed women. Journal of Affective Disorders, 128, 314-318.
  • Gil, S., Teissèdre, F., Chambres, P. & Droit-Volet, S. (2011). The evaluation of emotional facial expressions in early postpartum depression mood: a difference between adult and baby faces? Psychiatry Research, 186, 281-286.
  • Glangeaud-Freudenthal, N. M., Sutter, A. L., Thieulin, A. C., Dagens-Lafont, V., Zimmermann, M. A., Debourg, A., Massari, B., Cazas, O., Cammas, R., Rainelli, C., Poinso, F., Maron, M., Nezelof, S., Ancel, P. Y. & Khoshnood, B. (2011). Inpatient mother-and-child postpartum psychiatric care: factors associated with improvement in maternal mental health. European Psychiatry, 26, 215-223.
  • Goldstein, J. M., Cherkerzian, S., Seidman, L. J., Petryshen, T. L., Fitzmaurice, G., Tsuang, M. T. & Buka, S. L. (2011). Sex-specific rates of transmission of psychosis in the New England high-risk family study. Schizophrenia Research, 128, 150-155.
  • Goodman, J. H & Santangelo, G. (2011). Group treatment for postpartum depression: a systematic review. Archives of Women’s Mental Health, 14, 277-293.
  • Høye, A., Jacobsen, B. K. & Hansen, V. (2011). Increasing mortality in schizophrenia: are women at particular risk? A follow-up of 1111 patients admitted during 1980-2006 in Northern Norway. Schizophrenia Research, 132, 228-232.
  • Irle, E., Lange, C., Ruhleder, M., Exner, C., Siemerkus, J. & Weniger, G. (2011). Hippocampal size in women but not men with schizophrenia relates to disorder duration. Psychiatry Research, 192, 133-139.
  • Lai, M. C., Lombardo, M. V., Pasco, G., Ruigrok, A. N., Wheelwright, S. J., Sadek, S. A., Chakrabarti, B.; MRC AIMS Consortium & Baron-Cohen, S. (2011). A behavioral comparison of male and female adults with high functioning autism spectrum conditions. PLoS One, 6, e20835.
  • Lemon, J. M., Gargaro, B., Enticott, P. G. & Rinehart, N. J. (2011). Executive functioning in autism spectrum disorders: a gender comparison of response inhibition. Journal of Autism & Developmental Disorders, 41, 352-356.
  • McLean, C. P., Asnaani, A., Litz, B. T. & Hofmann, S. G. (2011). Gender differences in anxiety disorders: prevalence, course of illness, comorbidity and burden of illness. Journal of Psychiatric Research, 45, 1027-1035.
  • Mendrek, A., Jiménez, J. A., Mancini-Marïe, A., Fahim, C. & Stip, E. (2011). Correlations between sadness-induced cerebral activations and schizophrenia symptoms: an fMRI study of sex differences. European Psychiatry, 26, 320-326.
  • Milgrom, J., Schembri, C., Ericksen, J., Ross, J. & Gemmill, A. W. (2011). Towards parenthood: an antenatal intervention to reduce depression, anxiety and parenting difficulties. Journal of Affective Disorders, 130, 385-394.
  • Miquel, L., Usall, J., Reed, C., Bertsch, J., Vieta, E., González-Pinto, A., Angst, J., Nolen, W., van Rossum, I. & Haro, J. M. (2011). Gender differences in outcomes of acute mania: a 12-month follow-up study. Archives of Women’s Mental Health, 14, 107-113.
  • Nivoli, A. M., Pacchiarotti, I., Rosa, A. R., Popovic, D., Murru, A., Valenti, M., Bonnin, C. M., Grande, I., Sanchez-Moreno, J., Vieta, E. & Colom, F. (2011). Gender differences in a cohort study of 604 bipolar patients: the role of predominant polarity. Journal of Affective Disorders, 133, 443-449.
  • Plaza, A., Torres, A., Martin-Santos, R., Gelabert, E., Imaz, M. L., Navarro, P., Bremner, J. D., Valdes, M. & Garcia-Esteve, L. (2011). Validation and test-retest reliability of Early Trauma Inventory in Spanish postpartum women. Journal of Nervous & Mental Disease, 199, 280-285.
  • Rees, S., Silove, D., Chey, T., Ivancic, L., Steel, Z., Creamer, M., Teesson, M., Bryant, R., McFarlane, A. C., Mills, K. L., Slade, T., Carragher, N., O'Donnell, M. & Forbes, D. (2011). Lifetime prevalence of gender-based violence in women and the relationship with mental disorders and psychosocial function. Journal of the American Medical Association, 306, 513-521.
  • Roca, A., Garcia-Esteve, L., Imaz, M. L., Torres, A., Hernández, S., Botet, F., Gelabert, E., Subirà, S., Plaza, A., Valdés, M. & Martin-Santos, R. (2011). Obstetrical and neonatal outcomes after prenatal exposure to selective serotonin reuptake inhibitors: the relevance of dose. Journal of Affective Disorders, 135, 208-215.
  • Rubin, L. H., Carter, C. S., Drogos, L., Jamadar, R., Pournajafi-Nazarloo, H., Sweeney, J. A. & Maki, P. M. (2011). Sex-specific associations between peripheral oxytocin and emotion perception in schizophrenia. Schizophrenia Research, 130, 266-270.
  • Schulz, K. M., Pearson, J. N., Neeley, E. W., Berger, R., Leonard, S., Adams, C. E. & Stevens, K. E. (2011). Maternal stress during pregnancy causes sex-specific alterations in offspring memory performance, social interactions, indices of anxiety, and body mass. Physiology & Behavior, 104, 340-347.
  • Torniainen, M., Suvisaari, J., Partonen, T., Castaneda, A. E., Kuha, A., Perälä, J., Saarni, S., Lönnqvist, J. & Tuulio-Henriksson, A. (2011). Sex differences in cognition among persons with schizophrenia and healthy first-degree relatives. Psychiatry Research, 188, 7-12.
  • Viguera, A. C., Tondo, L., Koukopoulos, A. E., Reginaldi, D., Lepri, B. & Baldessarini, R. J. (2011). Episodes of mood disorders in 2,252 pregnancies and postpartum periods. American Journal of Psychiatry, 168, 1179-1185.
  • Vila-Rodriguez, F., Ochoa, S., Autonell, J., Usall, J. & Haro, J. M. (2011). Complex interaction between symptoms, social factors, and gender in social functioning in a community-dwelling sample of schizophrenia. The Psychiatric Quarterly, 82, 261-274.
  • Weinstock, M. (2011). Sex-dependent changes induced by prenatal stress in cortical and hippocampal morphology and behaviour in rats: an update. Stress, 14, 604-613.

Comments