11.3. Síndrome de l’intestí irritable

Mònica Ortega Bravo
Hospital d’Igualada - Consorci Sanitari de l’Anoia


Aquest any els articles sobre la Síndrome de l’Intestí Irritable (SII) han estat trenta-dos publicats a la base de dades del Medline i PsicINFO sota la consigna de “Irritable Bowel Syndrome treatment” al títol, quatre amb “irritable bowel syndrome cognitive”, i dos amb “irritable bowel syndrome behaviour”.
Tot i que segueixen havent-ne estudis que reforcen la validesa del model teòric del Tractament Cognitivoconductual, revalorant la relació entre els factors cognitius, emocionals i conductuals en relació a la SII (Reme et al., 2011), en quant a tractaments psicològics, aquest any s’han publicat treballs que avalen les informacions que anys enrere apuntaven cap a un canvi de paradigma en la concepció del model explicatiu de la SII. Els tractaments que tenen com a objectiu reduir la por als símptomes de la SII estan tenint cada vegada més interès científic, en comparació als tractaments dirigits a augmentar les estratègies d’afrontament a l’estrès que produeixen els esdeveniments vitals.
Cinc de sis articles publicats aquest any que informen sobre l’eficàcia de tractaments psicològics, parteixen de la premissa de tractar la por als símptomes de la SII i modificar les respostes conductuals a aquests, com l’objectiu principal.
Un d’aquests articles és el publicat per la Dra. Craske et al. (2011) al Behaviour Research and Therapy. Comparen la TCC basada en Exposició Interoceptiva (TCC-EI) amb dues condicions de tractament: una dirigida a augmentar les estratègies per millorar la gestió de l’estrès, que inclou informació sobre la simptomatologia de la SII i la relació amb l’estrès, entrenament amb relaxació muscular progressiva, reestructuració cognitiva respecte els pensaments erronis que ocasionen els estressors vitals, així com exposició in vivo a aquests; i l’altra condició que únicament inclou monitorització dels símptomes i informació de la SII. Tot i que els tres aconsegueixen disminuir la majoria dels símptomes en més del 50%, la TCC-EI aconsegueix una major disminució de les puntuacions de la variable d’ansietat vers als símptomes de la SII, en comparació als altres grups, tot i que únicament aconsegueix diferències estadísticament significatives quan es compara amb la condició de tractament que monitoritza els símptomes i rep informació de la SII. Curiosament, tampoc existeixen diferències estadísticament significatives quan es compara aquest grup amb el de gestió de l’estrès. El mateix va passar amb la variable d’atenció al dolor. Per concloure els resultats de l’estudi, es va observar una tendència del grup que va rebre el TCC-EI, a disminuir les interferències que la SII ocasiona en la vida diària tant en les conductes evitades, com en la recuperació dels hàbits alimentaris que tenien abans de debutar amb la SII. Tot i la manca d’una significació estadística més contundent, i tenint en consideració que els grups de comparació amb que es pretén valorar l’eficàcia de la TCC-EI, són grups actius de tractament, podríem concloure que la TCC-EI sembla ser una intervenció superior. Els autors informen que en la mesura en que la TCC-EI exerceix efectes específics sobre els símptomes de la SII i sobre l’ansietat als símptomes SII, es fa més evident la utilitat d’incloure l’exposició als símptomes de la SII.
S’ha publicat un altre estudi aleatoritzat que compara un tractament basat en TCC basat en exposició i mindfulness per internet (TCC-EM) amb entrenament pel control de l’estrès (EE). En aquesta ocasió la TCC-EM també es basa en la premissa de què les cognicions, emocions i conductes en resposta a la simptomatologia de la SII són els principals factors de manteniment de la pròpia simptomatologia. Els resultats informen d’una superioritat estadísticament significativa de la TCC-EM respecte EE, en la disminució dels nivells de la simptomatologia gastrointestinal (GI), de la sensibilitat visceral, així com una millora de la qualitat de vida i de l’afrontament cognitiu (Ljótsson et al., 2011a).
Aquest grup d’investigació s’ha interessat en conèixer la relació cost-benefici d’aquest tractament i han informat que en comparació a les despeses que suposa tenir a pacients en llista d’espera que realitzen l’atenció mèdica habitual, resulta que és més econòmic realitzar el tractament TCC-EM que no fer-ho, fins i tot quan es valora a l’any de seguiment quan la mostra és clínica (Ljótsson et al., 2011b). Inclús s’ha mostrat que aquest tractament pot resultar una mesura d’estalvi econòmic-social si es contemplen les  despeses ocasionades per una disminució en la productivitat laboral i les pèrdues de llocs de feina inclús a l’any de seguiment (Andersson et al., 2011). Aquesta informació contradiu a anteriors estudis que afirmaven que aquesta rendibilitat no es mantenia a l’any.
Aquest any les PDAs s’incorporen com una possible eina tecnològica per a l’autoaplicació de la TCC per a la SII. S’ha informat de què aquesta eina ha estat eficaç per disminuir a curt termini, el dolor abdominal, així com per millorar la qualitat de vida i els pensaments catastròfics inclús en el seguiment als tres mesos en comparació amb un grup que rebia l’atenció habitual (Oerlemans, Cranenburgh, Herremans, Spreeuwenberg & Dulmen, 2011).
Un aspecte en el que encara es mostra interès és en les escales d’avaluació dels símptomes GI. La importància d’utilitzar instruments de mesura específics per tal d’obtenir una mesura el més objectiva possible, és determinant per tal de comparar resultats entre tractaments. En aquest sentit, s’informa que la “visual analogue scale for irritable bowel syndrome (VAS-IBS)” és una eina que serveix per identificar la gravetat dels símptomes però no per diferenciar d’altres trastorns de la motilitat intestinal (Bengtsson, Hammar, Mandle & Ohlsson, 2011).


Referències
  • Andersson, E., Ljótsson, B., Smit, F., Paxling, B., Hedman, E., Lindefors, N., Andersson, G. & Rück, C. (2011). Cost-effectiveness of internet-based cognitive behavior therapy for irritable bowel syndrome: results from a randomized controlled trial. BMC Public Health, 11, 215.
  • Bengtsson, M., Hammar, O., Mandl, T. & Ohlsson, B. (2011). Evaluation of gastrointestinal symptoms in different patient groups using the visual analogue scale for irritable bowel syndrome (VAS-IBS). BMC Gastroenterology, 11, 122.
  • Craske, M. G., Wolitzky-Taylor, K. B., Labus, J., Wu, S., Frese, M., Mayer, E. A. & Naliboff, B. D. (2011). A cognitive-behavioral treatment for irritable bowel syndrome using interoceptive exposure to visceral sensations. Behaviour Research and Therapy, 49, 413-421.
  • Hyung Kang, S., Choi, S. W., Jun Lee, S., Chung, W. S., Ran Le, H., Young Chung, K., Seok Lee, E., Seok Moon, H., Hyun Kim, S., Kyu Sung, J., Seok Lee, B. & Yong Jeong, H. (2011). The Effects of Lifestyle Modification on Symptoms and Quality of Life in Patients with Irritable Bowel Syndrome: A Prospective Observational Study. Gut and Liver, 5, 472-477. 
  • Ljótsson, B., Hedman, E., Andersson, E., Hesser, H., Lindfors, P., Hursti, T., Rydh, S., Rück, C. & Lindefors, G. N. (2011a). Internet-Delivered Exposure-Based Treatment vs. Stress Management for Irritable Bowel Syndrome: A Randomized Trial. American Journal of Gastroenterology, 106, 1481-1491.
  • Ljótsson, B., Andersson, E., Hedman, E., Lindfors, P., Lindfors, P., Andréewitch, S., Rück, C. & Lindefors, N. (2011b). Acceptability, effectiveness, and cost-effectiveness of internet-based exposure treatment for irritable bowel syndrome in a clinical sample: a randomized controlled trial. BMC Gastroenterology, 11, 110.
  • Oerlemans, S., Cranenburgh, O., Herremans, P. J., Spreeuwenberg, P. & Dulmen, S. (2011) Intervening on cognitions and behavior in irritable bowel syndrome: A feasibility trial using PDAs. Journal of Psichosomatic Research, 70, 267-277.
  • Reme, S. E., Stahl, D., Kennedy, T., Jones, R., Darnley, S. & Chalder, T. (2011). Mediators of change in cognitive behaviour therapy and mebeverine for irritable bowel syndrome. Psychological Medicine, 41, 2669–2679.

Comments