11.2. Patologia cardiovascular i variables psicològiques

Rosa Sénder Romeo (a) i Maria José Martín Martín (b)
(a)    Facultat de Medicina. Universitat de Barcelona
(b)    Hospital Universitari Mútua de Terrassa


1.    Depressió i patologia cardiovascular
L'interès per establir vincles entre tots dos tipus de patologies es manté viu i els estudis nous tracten de refinar els mecanismes d'interacció que podrien donar explicacions a la comorbiditat o a la causalitat existent. En un metanàlisi de Cooper et al. (2011) troben una correlació inversa entre l'humor deprimit i l'estat de l'endoteli avaluat a través de la mesura del flux mitjà. Alguns autors (Shah et al., 2011) matisen que aquesta relació està més clarament establerta entre les dones joves deprimides que entre els homes o les dones de més de 50 anys.
Les investigacions portades a terme de fa uns anys atribuint a la depressió l'afectació de l'endoteli com a primer pas per vincular la depressió com a risc per a una futura malaltia cardiovascular o una mala evolució d’una malaltia cardiovascular preexistent, han estat majorment de disseny transversal o retrospectius. Tomfohr et al. (2011) fan un seguiment de dos anys i mig a una cohort de 130 adolescents i troben una associació concurrent entre l'estat de l'endoteli i la presència de simptomatologia depressiva. Tanmateix, la funció endotelial empitjorava en funció de la gravetat dels símptomes depressius. Els resultats establirien el valor de la depressió com a factor de risc per a la malaltia cardiovascular al llarg del temps.  És interessant constatar com la recerca acosta la presència de patologia psiquiàtrica, en aquest cas la depressió, amb una base fisiopatològica d'ampla repercussió en la salut general del subjecte. En aquesta línia cal citar el treball de Hamer, Malan, Harvey i Malan (2011) qui ha detectat un augment progressiu de patologia cardiovascular en població subsahariana i troben que en el grup de pacients greument depressius la variable síndrome metabòlic és responsable en un 21% de les alteracions trobades a l'endoteli carotidi. Stetler i Miller (2011) atribueix els diferents resultats obtinguts a les diferències metodològiques, les variables poblacionals i clíniques. El seu metanàlisi conclou que la hiperactivitat de l’eix hipotàlem-hipòfisi-adrenal pot variar enormement entre diferents grups de pacients. La hiperactivitat d'aquest eix és directament responsable de la relació entre la depressió i la presència de diferents malalties: diabetis, demència, osteoporosi i malaltia cardiovascular. Aquest vincle es fa particularment fort entre els pacients d'edat avançada.

2.    Variables genètiques
Brummett, Siegler, Ashley i Williams (2011) publiquen un treball, rèplica dels seus propis resultats anteriors, on demostren que el gen transportador de la serotonina (5HTTLPR), en una de les seves variants de presentació, al·lel L, és directament responsable de l’increment de la reactivitat cardiovascular davant d’una emoció real en resposta a un estressor, i aquest fenomen pot ser parcialment responsable de la major presència de malaltia cardiovascular en subjectes portadors de l’al·lel L del 5HTTLPR. Aquests resultats estarien en la línia de recerca d’un important treball publicat per Karg, Burmeister, Shedded i Sen (2011) a partir d’una metanàlisi que conclou amb una forta evidència de l’efecte moderador del 5HTTLPR entre l’estrès i la depressió.

3.    Variables psicològiques
Entre els molts articles publicats sobre estrès i personalitat, destaquem el de Lecic-Tosevski, Vukovic i Stepanovic (2011) en el qual es  relaciona la personalitat tipus A i la personalitat tipus D amb diverses patologies mèdiques. També en el treball de Kapfhammer (2011) es relaciona la personalitat tipus A i la personalitat tipus D amb patologia, en aquest cas coronària, i fan especial èmfasi en què les variables psicològiques són tan importants com les variables biològiques.
Sobre un del components de la personalitat Tipus A - conjunt hostilitat - trobem un curiós treball fet per en Izawa et al. (2011) en el que conclou que en els estudis amb població europea i americana queda demostrat que els alts nivells d’ira/hostilitat són predictors de patologia coronària, no obstant això, en població japonesa l'elevació en puntuacions d’ira/hostilitat és beneficiós ja que redueix el risc d’infart.
Són molts els estudis que relacionen la personalitat tipus D amb la patologia coronària (O'Dell, Masters, Spielmans & Maisto, 2011; Denollet & Conraads, 2011).
Els pacients amb cardiopatia isquèmica i personalitat tipus D refereixen tenir poc recolzament per part de familiars i amics (Sararoudi, Sanei & Bahbanian, 2011), i busquen menys ajut mèdic que la resta de pacients cardiòpates (Oosterom-Calo  et al., 2011).
A l’estudi International HeartQoL Project, en el que hi participen 22 països amb una mostra total de 6222 pacients, es realitza una anàlisi transcultural de l’estil de funcionament Tipus D. Els resultats mostren que es dóna més freqüentment al sud i a l’est en comparació amb els països del nord d'Europa i que hi ha una relació significativa amb factors de risc cardiovasculars com és la hipertensió (Kupper et al., 2011).
El metaanàlisi realitzat per Versteeg, Spek, Pederson i Denollet (2011) demostra que la personalitat tipus D és un factor independent de deteriorament de salut físic i mental en els pacients amb cardiopatia isquèmica.
Tot i el dit anteriorment, trobem dos treballs controvertits, un d’en Grande et al. (2011) en població alemanya i un altre d’en Coyne et al. (2011) en població holandesa, per comprovar el valor de risc de la personalitat tipus D en  persones afectes de cardiopatia isquèmica, que arriben a la mateixa conclusió: en mostres àmplies de població, aquesta variable psicològica no té valor predictiu. En el seu comentari editorial del número del Psychosomatic Medicine en què es publiquen els dos articles, Smith (2011) fa unes observacions crítiques sobre les teories de la personalitat aplicades a la salut.

4.    Tractament psicològic
A nivell de prevenció primària no queda clar que el tractament psicològic de la intervenció multidisciplinar disminueixi la simptomatologia depressiva, d'ansietat o la personalitat tipus D (Albus et al., 2011).
A la revisió de Smith i Blumental (2011) es fa referència als bons resultats dels tractaments cognitivoconductuals en pacients amb cardiopatia isquèmica tot i que són desiguals en funció de l’estudi.
La rehabilitació cardíaca és cada cop més reconeguda per donar una bona atenció als pacients infartats. Durant els últims quinze anys ha evolucionat força. La rehabilitació cardíaca és una recomanació de classe I a la major part de les guies actuals de pràctica clínica cardiovascular (Braverman, 2011).
La mortalitat per malaltia coronària ha disminuït de manera constant a Suècia i en altres països de l'Europa Occidental i a Amèrica del Nord. Una explicació és que s'ha reduït la gravetat de l’infart agut de miocardi com a conseqüència de procediments de tractaments multidisciplinars. L'estrès psicosocial ha estat objecte dels programes de tractaments (André-Peterson, Schlyter, Engström & Tyden, 2011).
L’adherència al tractament és fonamental per al bon compliment;  per aconseguir-lo es poden utilitzar tècniques cognitives i l’entrevista motivacional (Miller, 2011).
En alguns programes de Rehabilitació Cardíaca se li dóna més pes al tractament psicològic, el treball de Istvanović, Smalcelj, Filaković, Cerovec i Plecko (2011), centrat en pacients cardiòpates de personalitat tipus D, el tractament psicològic consisteix en augmentar la motivació per un estil de vida saludable, reduint els nivells d'ansietat, millorant l'estat d'ànim, reduint l’hostilitat, desenvolupar tècniques adequades per al maneig de l'estrès i augmentar la qualitat de vida.
En el treball de Pelle et al. (2011), amb una mostra de 368 pacients, la Rehabilitació Cardíaca va ser un tractament multidisciplinar amb un mòdul informatiu sobre els factors de risc, exercici físic, maneig de l’estrès, dieta i deixar de fumar. Els pacients que ho necessitessin podien rebre tractament individualitzat de psicòleg i psiquiatre. Van estudiar la influència de les emocions positives. Van utilitzar el Hospital Anxiety and Depression Scale (HADS) per mesurar la manca d'afecte positiu, el Qüestionari de Salut - Short Form (SF-36) per mesurar estat de salut i l'Escala de Queixes Somàtiques (HCS) per detectar símptomes somàtics i cognitius. Els resultats mostren que la manca d'afecte positiu es relaciona amb una salut més deteriorada. Després de la RC l'estat de salut varia en funció de l’anhedònia. Es dóna una millora en els pacients amb afecte positiu, disminuint els símptomes somàtics i cognitius, però no passa el mateix amb els pacients amb baixa emoció positiva.
Per a Brown, Clark, Dalal, Wech i Taylor (2011) la rehabilitació cardíaca (RC) és una intervenció complexa i multidisciplinar  que consta de tres modalitats bàsiques:  educació, exercici físic i recolzament  psicològic. Si bé l'exercici i les intervencions psicològiques per a pacients amb malalties coronàries han estat objecte de revisions sistemàtiques, l’impacte específic del component educatiu de la RC no havia estat investigat. En el seu treball de revisió centrat en assajos controlats aleatoris on el focus de tractament va ser la intervenció en educació, van comptar amb una mostra de 68.556 subjectes amb malaltia coronària amb un seguiment de sis mesos. La qualitat metodològica dels estudis inclosos va anar de moderada a bona. En els resultats no es va trobar evidència que l'educació redueixi la mortalitat, però si hi havia evidència que l'educació redueix costos.
L’estudi EUROASPIRE III, al qual ja hem fet referència en anteriors edicions, ha aportat noves dades. El EUROASPIRE III és un ampli estudi en el que han participat 76 centres de 22 regions europees. A la publicació actual s'ha estudiat el control dels factors tradicionals de risc en població coronària 15 mesos després de l'hospitalització. Els resultats mostren que els pacients amb cardiopatia isquèmica mostren millor gestió del control de l’obesitat i la diabetis que de la tensió arterial (Prugger et al., 2011).
 

Referències
  • Albus, C., Bjarnson-Wehrens, B., Gysan, D. B., Herold, G., Schnneider, C. A., Zu Eulenburg, C. & Predel, H. G. (2011). The effects of multimodal intervention for the primary prevention of cardiovascular diseases on depression, anxiety, and Type-D pattern: Initial results of the randomized controlled PreFord trial.  Herz,  19. (Epub ahead of print).
  • André-Peterson, L., Schlyter, M., Engström, G. & Tyden P. (2011). Behavior in a stressful    situation, personality factors, and disease severity in patients with acute myocardial infarction: baseline findings from the prospective cohort study SECAMI (the Secondary Prevention and Compliance following Acute Myocardial Infarction-study). Cardiovascular Disorder,  21, 11-45.
  • Braverman, D. L. (2011). Cardiac rehabilitation: a contemporary review. American Journal of Physquen Medicine Rehabilitation, 90 (7), 599-611.
  • Brown, J. P., Clark, A. M., Dalal, H., Wech, K. & Taylor, R. S. (2011). Patient education in the management of coronary heart disease. Cochrane Database System Review, 7 (12), CD008895.
  • Brummett, B. H., Siegler, I. C., Ashley, A. & Williams R. B. (2011). Effects of 5HTTLPR on cardiovascular response to an emotional stressor. Psychosomatic Medicine, 73, 318-322.
  • Cooper, D. C., Tomfohr, L. M., Milic, M., Natarajan, L., Bardwell, W. A., Ziegler, M. G. & Dimsdale, J. E. (2011). Depressed mood and flow-mediated dilation: a  systematic  review. Psychosomatic Medicine, 73, 360-369.
  • Coyne, J., Jaarsma, T., Luttik, M. L., van Sonderen, E., van Veldhuisen, D. & Sanderman, R. (2011). Lack of prognostic value of type  D personality for mortality in a large sample of heart failure patients. Psychosomatic Medicine, 73, 557-562.
  • Denollet, J. & Conraads, V. M. (2011). Type D personality and vulnerability to adverse outcomes in heart disease. Cleve Clinical Journal Medicine, 78 (1), 13-19.
  • Grande, G., Romppel, M., Vesper, J.M., Schubmann, R., Glaesmer, H. & Herrmann-Linger, C. (2011). Type D personality and all-cause mortality in cardiac patients- data from a German cohort study. Psychosomatic Medicine, 73, 548-556.
  • Hamer, M., Malan, N., Harvey, B. & Malan, L. (2011). Depressive symptoms and sub-clinical atherosclerosis in Africans: role of metabolic syndrome, inflammation and sympathoadrenal function. Physiology and Behavior, 104, 744-748.
  • Istvanović, N., Smalcelj, A., Filaković, P.,  Cerovec, D. & Plecko D. (2011). Influence of In-Hospital cardiac rehabilitation on psychological status after myocardial infarction in patients with D-type personality. College Antropology, 35 (3), 797-807.
  • Izawa, S., Eto, Y., Yamada, K. C., Nakano, M., Yamada, H., Nagayama, M., Nikuchi, T. & Nomura, S. (2011). Cynical hostility, anger expression style, and acute myocardial infarction in middle-aged Japanese men. Behaviour Medicine, 37 (3), 81-86.
  • Kapfhammer, H. P. (2011). The relationship between depression, anxiety and heart disease - a psychosomatic challenge. Psychiatria Danubina,  23 (4),412-24.
  • Karg, K., Burmeister, M., Shedded, K. & Sen, S. (2011). The serotonin transporter promoter variant (5THHLPR), stress, and depression meta-analysis revisited. Archives of General Psyquiatry, 68 (5), 444-454.
  • Kupper, N., Pederson, S. S., Höfer, S., Saner, H., Oldridge, N. & Denollet, J. (2011). Cross-cultural analysis of Type D (distressed) personality in 6222 patients with ischemic heart disease: A study from the International HeartQoL Project. International Journal of Cardiology, Nov 10 (Epub ahead of print).
  • Lecic-Tosevski, D., Vukovic, O. & Stepanovic, J. (2011). Stress and personality. Psychiatrike, 22 (4), 290-297.
  • Miller, N. H. (2011). Adherence behavior in the prevention and treatment of cardiovascular disease. Journal of Cardiopulm Rehabilitation Prevention, (Epub ahead of print).
  • Oosterom-Calo, R., van Ballegooijem, A. J., Terwee, C. B., Te Velde, S. J., Brouwer, I. A., Jaarsma, T. & Brurg, J. (2011). Determinants of heart failure self-care: a systematic literature review. Heart Fail Revision, (Epub ahead of print).
  • O'Dell, K. R., Masters, K. S., Spielmans, G. I. & Maisto, S.A. (2011). Does type-D personality predict outcomes among patients with cardiovascular disease?. Journal of Psychosomatic Research, 71 (4), 199-206.
  • Pelle, A. J., Pederson, S. S., Erdman, R. A., Kazemier, M., Van Domburg, R. T. & Denollet, J. (2011). Anhedonia is associated with poor health status and more somatic and cognitive symptoms in patients with coronary artery disease. Quality Invetigation Live, 20 (5), 643-651.
  • Prugger, C., Keil, U., Wellmann, J., de Bacquer, D., de Backer, G., Ambrosio, G. B., Reiner, Z., Gaita, D., de Madera, D., Kotseva, K. & Heidrich, J. (2011). EUROASPIRE Grupo de Estudio III 12. Journal Hypertension,  29 (8), 1641-1648.
  • Sararoudi, R. B., Sanei, H., Baghbanian, A. (2011). The relationship between type D personality and perceived social support in myocardial infarction patients. Journal Res Medicine Scienci,  16 (5), 627-633.
  • Shah, A., Eapen, D., Patel, R., Neeland, I., Anderson, D., Manocha, P., Airawi S., Kassas, I., Avati, N., Veledar, E., Quyyumi, A. & Vaccarino, V. (2011). Depression is a stronger risk factor for obstructive coronary artery disease and major cardiovascular events in young women than men and older women. Circulation, 124 (21), supplement November.
  • Smith,T. (2011). Toward a more systematic, cumulative, and applicable science of personality and health: lessons from type D personality. Psychosmatic Medicine, 73, 528-532.
  • Smith, P. J. & Blumental, J. A. (2011). Psychiatric and Behavioral aspects of cardiovascular disease: Epidemiology, mechanisms and treatment.  Revista Española de Cardiología, 64 (10), 924-933.
  • Stetler, C. & Miller, G. (2011). Depression and hypothalamic-pituitary-adrenal  activation: a quantitative summary of four decades of research. Psychosomatic Medicine, 73, 114-126.
  • Tomfohr, L. M., Michael, M. S., Murphy, M.L., Gregory, B.S., Miller, E. & Puterman, E. (2011). Multiwaves associations between depressives symptoms and endothelial function in adolescent and young adultsfemales.  Psychosomatic Medicine, 73, 456-461.
  • Versteeg, H., Spek, V., Pederson, S. S. & Denollet, J. (2011). Type D personality and health status in cardiovascular disease population: a meta-analysis of prospective studie. Europe Journal of Cardiovascular Prevention Rehabilitation. (Epub ahead of print).

Comments