10. Disfuncions Sexuals

Borja Farré-Sender i Lídia Hinojosa-Marqués
Servei de Psiquiatria i Psicologia. USP-Institut Universitari Dexeus


El present capítol resumeix els estudis més rellevants publicats en el 2011. En el primer apartat, concernent a les disfuncions sexuals femenines, resumim un dels estudis que més ens han cridat l’atenció a cada àrea destacant la línia de treball, per novedosa, per interès o pel grau d’aportació a la teràpia cognitivoconductual. També destaquem, de la mateixa manera, un estudi sobre el Trastorn d’Identitat de Gènere. Respecte a les disfuncions sexuals masculines (DSM) hi ha un extens ventall amb objectius molt heterogenis, des de revisions, estudis epidemiològics, estudis amb neuroimatge o d'eficàcia de tractament (sobretot farmacològica), passant per investigació amb models animals. Hi ha molt pocs estudis controlats, aleatoritzats i prospectius. El gruix de l'interès científic en les DSM se centra en la Disfunció Erèctil i el Desig Sexual Hipoactiu. En les Parafilies, la Paidofília reuneix la majoria de publicacions. En aquest en mostrem un breu resum de tots ells.

1.    Disfuncions sexuals femenines

1.1.    Desig Sexual Hipoactiu: Bases hormonals i neurològiques
Al llarg de la literatura científica ens hem trobat amb múltiples intents de mesurar el desig sexual femení a través de marcadors hormonals com la testosterona. Dades recents mostren una mínima o insignificant correlació entre els nivells de testosterona i el desig sexual en la dona, fet que suggereix l’existència de variables no hormonals que juguen un paper important en l’etiologia del trastorn. En aquesta direcció trobem un estudi de Brotto, Petkau, Labrie i Basson (2011) en el qual ens ofereixen una mostra comparativa de dones amb Trastorn del Desig Sexual Hipoactiu (TDSH) i dones, amb un recentment proposat concepte, el Trastorn del Desig o l’Interès Sexual (TDSIS) i la relativa contribució de factors hormonals vs no hormonals en la predicció de cada trastorn. El concepte de TDSIS coincideix amb molts criteris diagnòstics de TDSH, com el baix desig sexual, l’absència de fantasies sexuals i una falta de “desig espontani”; s’afegeix la falta de “desig reactiu”, és a dir, la inhabilitat per excitar-se davant dels estímuls sexuals. Des d’aquesta perspectiva, el nou concepte descriuria una forma més severa de disfunció del desig que l’anterior. S’ha de tenir en compte que actualment el concepte de TDSIS no ha estat validat empíricament, tot i que una revisió recent sobre els components de la satisfacció implicats en les relacions sexuals va concloure que el baix o absent desig abans d’involucrar-se en una relació sexual i l’absència o baixa freqüència de fantasies sexuals (és a dir, els criteris que figuren en el DSM-IV-TR per definir l’actual TDSH) no s’oposen a la satisfacció ni mereixen etiqueta de “disfuncionals” (Brotto et al., 2011).
En el mateix de estudi de Brotto et al. (2011) troben que el grup de dones amb TDSIS obtenen puntuacions més baixes en desig sexual i excitació però no difereixen en satisfacció. La possible associació entre les variables hormonals i les demogràfiques (edat i anys de relació conjugal) no augmenta significativament la capacitat predictiva de cap dels dos trastorns. D’altra banda, les variables no hormonals (dades sobre el desenvolupament, història psicosexual i estat psicopatològic) obtenien valor predictiu significatiu per als dos tipus de disfunció del desig, el que corrobora que les variables no hormonals juguen un paper preponderant en l’avaluació clínica del trastorn. S’emfatitza la importància de dirigir l’atenció cap als factors psicològics en el tractament.
En l’estudi de Bianchi-Demicheli et al. (2011), en un intent d’aclarir quines són les bases neurològiques específiques subjacents al trastorn, van comparar les respostes del flux sanguini en les diferents regions cerebrals en dos grups de dones, un amb disfunció de desig sexual hipoactiu (DSH) i un grup control, durant la visualització d’estímuls eròtics i no eròtics. En els resultats, la neuroimatge funcional va mostrar dos patrons de resposta neural diferent. En comparació al grup de DSH, el grup control mostrava més activació en les àrees cerebrals implicades en el processament d’estímuls sexuals. Per contra, el grup amb DSH, no tan sols mostrava una hipoactivació en les àrees cerebrals que controlen el desig sinó que presentava una hiperactivació de les regions cerebrals que controlen funcions cognitives i socials d’ordre superior. Això reflexa les diferències entre els grups a l’hora d’interpretar cognitivament els estímuls eròtics.

1.2.    Associació entre el Desig Sexual Hipoactiu, Trastorn de l’Excitació Sexual i dificultats en la lubricació vaginal
En una revisió sobre els trastorns del desig sexual i de l’excitació de Hayes (2011) es posa de manifest com alguns estudis de l’última dècada troben comorbiditat entre els problemes de desig i de l’excitació. Carvalheira, Brotto i Leal (2010) reporten com la majoria de les dones de la població general que participen en una enquesta poblacional a través d’Internet tenen problemes a l’hora de diferenciar el significat de les següents afirmacions: “sentir-se sexualment excitades” i “sentir-se motivades per mantenir relacions sexuals”. En un estudi malaisià recent, Sidi et al. (2008) troben una elevada correlació entre els Trastorns del Desig Sexual (TDSH), l’excitació i la lubricació genital. En aquesta línia trobem un estudi a principis del 2012 de Maserejian et al. (2012) en el qual se cerquen coincidències entre els problemes de desig sexual hipoactiu/l’excitació sexual (subjectiva) i la lubricació a partir d’una base de dades tranversals de dones amb diagnòstic clínic de TDSH. Els resultats van mostrar que entre les 426 dones en edat pre menopàusica amb TDSH, el 50,2% tenia problemes d’excitació, el 42,5% problemes de lubricació i el 39,0% la combinació dels de problemes d’excitació i lubricació genital.
El major predictor de la combinació d’ambdós problemes (en l’excitació i lubricació) va ser la percepció subjectiva de gravetat del TDSH. Entre el grup de dones post menopàusiques, la menopausa quirúrgica i l’ús d’inhibidors de la recaptació de la serotonina (ISRS) s’associava positivament amb problemes d’excitació. Problemes d’excitació i lubricació estaven presents en aproximadament la meitat d’aquest subgrup de la mostra.

1.3.    Trastorn Orgàsmic Femení: Factors predictors  
Najafabady, Salmani i Abedi (2011), en un treball que persegueix determinar com les circumstàncies de l’ambient poden afectar la sexualitat, troben, en població iraní, després de mesurar la prevalença i els factors relacionats amb la presència d’anorgàsmia en una mostra de 1200 dones en edat reproductiva, una presència d’anorgàsmia del 26,3%. Les dades obtingudes van mostrar que factors psicològics com l’angoixa, la fatiga, el dolor, els sentiments de culpa, els sentiments d’antimasculinitat i la vergonya davant les relacions sexuals eren significativament majors en el grup d’anorgàsmia, mostrant una taxa major d’insatisfacció sexual en comparació amb un grup control. L’alta prevalença d’anorgàsmia en una mostra de població general, fa palesa de com els factors sociodemogràfics mantenen una estreta relació amb els factors psicològics en la presència d’anorgàsmia.

1.4.    Salut sexual, satisfacció i orgasme
Brody i Weiss (2011) descriu com un dels aspectes més importants en el terreny de la satisfacció sexual en la parella és la freqüència del coit i la simultaneïtat de l’orgasme durant el coit. Ofereixen resultats d’aquesta premissa analitzant una mostra representativa de població txeca (N=1570) que abasta les edats de 35-65 anys. En els resultats es demostra com tots els aspectes de satisfacció mesurats a través del Life Satisfaction Questionnaire (LiSat-9) (Fugl-Maeyer et al., 1991) estan associats a la presència simultània de l’orgasme en la parella durant el coit i amb la freqüència del coit en ambdós sexes. D’aquí derivaria una millor qualitat de vida sexual, individualment i en parella.

1.5.    Estils cognitius, personalitat  i Vaginisme
Borg, Peters, Schultz i de Jong (2011) mesuren l’Evitació del Risc (ER) mitjançant l’Inventari de Temperament i Caràcter de Cloninger i l’estil cognitiu mitjançant l’Escala de Catastrofització davant el Dolor en una mostra de 131 pacients. Formaven part de l’estudi un grup amb diagnòstic de vaginisme primari, un grup amb disparèunia i un grup control de dones sense problemàtica sexual. Els resultats van mostrar que el grup de dones amb vaginisme primari obtenia puntuacions més altes en catastrofització del dolor i en evitació del risc en comparació a la resta de grup, trobant una diferència significativa  amb el grup control. Finalment es conclou que les dones que sofreixen un vaginisme primari coincideixen majoritàriament en el tret de personalitat d’evitació del risc, el qual predisposa a cognicions de catastrofització durant les relacions sexuals, comportant un estat d’hipervigilància que no els permet centrar-se en els estímuls adequats. Així, les dones amb vaginisme primari avaluen negativament els indicadors d’excitació veient-se afectada la resposta genital, intensificant el dolor i les conductes d’evitació.

1.6.    Disparèunia: Experiències primerenques
El coit dolorós o la disparèunia recurrent és un problema de salut molt prevalent associat amb les alteracions de la funció sexual i el benestar psicosocial. Encara que existeix una alta prevalença en les dones joves, poca és la informació sobre com experimenten l’aparició del trastorn i la forma en què tracten de resoldre el problema. En aquesta línia, trobem un estudi de Donaldson i Meana (2011) que explora l’experiència subjectiva dels símptomes primerencs de disparèunia en una mostra de 14 dones joves amb presència del trastorn, amb la finalitat de trobar un model sobre la seva trajectòria cognitiva, conductual i emocional en la recerca d’ajuda. Els instruments d’avaluació utilitzats son l’Índex de Funció Sexual Femenina i una entrevista semiestructurada que avalua els pensaments i les emocions associades a l’experiència de dolor durant el coit, les atribucions subjectives de dolor i la interferència personal i relacional. Els resultats obtinguts suggerien experiències cognitives de confusió davant l’inici del dolor i una recerca infructuosa de les atribucions causals. Els intents d’autocontrolar el dolor a través d’una sèrie d’estratègies cognitives i conductuals els proporcionava poc alleujament; a més, van reportar una sèrie d’impediments a nivell sanitari per rebre ajuda. Aquest estudi pilot evidencia la falta d’informació que existeix en la salut pública sobre aquesta disfunció, la qual pot contribuir a retardar el tractament en detriment de la qualitat de vida bio-psico-sexual.

1.7.    Eficàcia de la TCC per disfuncions sexuals que cursen amb dolor
En el seu estudi, Engman, Wijma i Wijma (2011) van estudiar el comportament durant el coit en  dones tractades amb teràpia cognitivoconductual (TCC) que patien dolor superficial durant el coit i vaginisme. Les dades es van obtenir a partir d'un qüestionari sobre comportament coital a llarg termini. La mostra final de l’estudi va estar formada per 44 dones diagnosticades de dolor coital superficial i vaginisme, i tractades amb TCC. La mitjana de temps de seguiment va ser de 39 mesos. El 81% de les dones tractades havien practicat relacions sexuals. Una majoria (61%) van qualificar la seva capacitat per tenir relacions sexuals sense dolor com a 6 o superior (en una escala de 0-10), i el 61% van qualificar la seva capacitat per gaudir les relacions sexuals com a 6 o superior (en una escala de 0-10). La proporció de dones amb resultat positiu del tractament en el seguiment va oscil·lar entre el 81% (capaç de tenir relacions sexuals) i el 6% (capaç de tenir relacions sexuals sense dolor). La capacitat de tenir relacions sexuals al final del tractament es va mantenir durant el seguiment.

1.8.    Trastorn de la Identitat de Gènere: Factors predictors del malestar psicològic i el sentiment de rebuig
Un treball dut a terme a Budapest per Simon, Zsolt, Fogd i Czobor (2011) estudia l’associació entre els Trastorns de la Identitat de Gènere (TIG), el malestar psicològic, així com la relació d’aquest últim amb les experiències durant l’etapa de criança, és a dir, els marcadors de vulnerabilitat a la inadaptació i el seu possible origen. Examinen, també, les creences desadaptatives així com les conductes de la figura paterna envers el fill. La mostra de l’estudi està formada per 30 subjectes masculins amb identitat femenina, 17 femenines amb identitat masculina i 114 subjectes que formen el grup control. En els resultats no es troben diferències entre el grup amb TIG i el grup control. S’observen majors puntuacions en múltiples àrees de creences primerenques desadaptatives en relació als controls, el qual es tradueix en sentiments d’aïllament, privació emocional i urgència de satisfer les necessitats dels altres. La descripció de les experiències durant la infància difereixen entre el grup clínic i el grup control en quant a un major augment de la dominació materna, abús emocional i abandonament en el grup de TIG. Es conclou que no existeix evidència sobre majors nivells de símptomes psiquiàtrics en el grup de TIG però es manifesta la presència de factors predisponents que justifiquen el sentiment de rebuig social que experimenten.

2.    Disfuncions Sexuals Masculines

2.1.    Disfunció Erèctil (DE)
Trobem dos estudis que es refereixen a l’eficàcia dels tractaments per a la DE, un (controlat i prospectiu) (Anderson, Walén & Hallberg, 2011) sobre l’eficàcia del tractament en la DE mitjançant teràpia cognitivoconductual via Internet amb una mostra de 78 subjectes, en la qual ratifica amb els resultats aquesta forma de tractament com a eficaç. Un altre és una bona revisió (fins al 2009) (Khera & Goldstein, 2011) sobre l’eficàcia de diferents tractaments (farmacològics, cognitivoconductual i teràpies alternatives) per a la DE. Els que han estat més àmpliament investigats són els inhibidors de la fosfodiesterasa, amb bons resultats. El tractament psicològic d'elecció és el cognitivoconductual. També Decaluwé, Pauwels, Verpoest i Van de Voorde (2011) revisen l'increment d'estudis sobre l'eficàcia dels tractaments farmacològics i les bases fisiològiques i patofisiològiques de la DE. És interessant com es segueix investigant (Ewane, Lin & Wang, 2011) sobre la DE com a factor de risc per a la prevenció de malalties cardiovasculars, tot i que no constitueix un factor independent de risc. Smith, Breyer i Schindel (2011), per la seva banda, demostren com la DE té un impacte sobre la qualitat de vida i les relacions socials. Ens va semblar interessant la relació que estableixen Corona, Rastrelli i Balercia (2011) entre la disminució del nombre d'ereccions durant la fase del somni i factors de diferent naturalesa, com la menor quantitat de testosterona, un elevat IMC, alts nivells de glucosa i triglicèrids, major incidència de malalties cardiovasculars als 10 anys, i major incidència de DE. A més, els subjectes amb altes puntuacions en trastorns afectius solen presentar menor quantitat d'ereccions durant el somni; per contra, els individus amb major puntuació en Histrionisme, presentaven major nombre d'ereccions durant el somni. Finalment, volem destacar el treball publicat per Meeuwis, Hullu i Van de Nieuwenhof (2011), ja que els trastorns sexuals, com molts altres trastorns, comparteixen etiopatogènia o cursen comòrbids amb malalties orgàniques. Investiguen la percepció de la salut sexual, la presència de trastorns sexuals i la qualitat de vida en pacients afectes de psoriasi genital (tant en homes com en dones), amb una mostra de 487 subjectes. A més de demostrar l'impacte de la malaltia en aquestes variables de forma precisa, amb un bon disseny, tenint en compte les variables sociodemogràfiques, el grau d'afectació mèdica i amb qüestionaris validats, persegueixen sensibilitzar a la classe mèdica de la importància d'establir protocols de detecció precoç en els serveis d'urologia.

2.2.    Desig Sexual Hipoactiu (DSH)
Destaquem un estudi epidemiològic (Derogatis et al., 2012) entre pacients amb DSH i controls en el qual no troben diferències significatives entre els dos grups en edat, nivells de testosterona, símptomes depressius, presència o no de DE, presència de malalties concomitants o abús d'algun tipus de medicació. Sí en les mesures referents al mateix desig sexual i al malestar percebut en referència al sexe. També Althof i Needle (2011) es preocupen (en la mateixa línia que Meeuwis et al. (2011)) per la necessitat d'establir protocols de detecció de trastorns sexuals (entre ells el DSH) en les unitats d'Urologia donada l'alta prevalença que es detecta. Ens ha agradat l'estudi de Harding i Velotta (2011) on proposa un model animal per a la investigació dels nivells –necessaris- de testosterona per a l'activitat sexual satisfactòria. Divideixen a un nombre de rates en 4 grups, segons la quantitat de testosterona administrada. Resulta un model vàlid per a la investigació amb models animals per a l'estudi de les condicions clíniques sobre el comportament de l’excitació i la motivació en animals amb DSH. Finalment, destaquem el treball de Both, Laan i Everaerd (2011) que implementen el model de Lang (1978), replicat per Metcalfe et al. (1980) a partir de dues possibles vies de processament emocional dels estímuls en funció dels mecanismes que intervenen, als quals van anomenar hot (on hi ha una implicació global de l'individu en la interacció amb l'estímul) i cool (on el processament o la implicació és més simple o pobra). Ayduk et al. (2002) van aplicar el model per observar les diferències en respostes d'hostilitat. En aquest estudi, a partir d'un disseny d'habituació, ho apliquen amb estímuls vinculats a la resposta sexual i utilitzen mesures biològiques per mesurar-la en funció de la forma en què es presenten els estímuls i com s'impliquen els participants, demostrant que l'excitació sexual està estretament vinculada a com ens impliquem i a la forma en què es presenten els estímuls evocadors.

2.3.    Ejaculació precoç (EP)
Comentar l'estudi (Rowland & Cooper, 2011) que resumeix els factors més importants del tractament psicològic per a la EP, donada la quantitat i heterogeneïtat de treballs en les últimes dècades. Concretament, distingeix els elements terapèutics que millor funcionen per al tractament de la EP: importància de la implicació del subjecte, necessitat d'apilar dades referents a història psicosexual del pacient i investigar sobre les característiques idiosincràtiques en l'estil relacional del pacient. Destaquen la importància d'una bona relació terapeuta-pacient, expressió d'empatia, reforç positiu, entrevista motivacional (motivació per al canvi…) identificar les emocions, pensaments i conductes relacionades amb la EP i promoure l’autoeficàcia. En resum, les grans àrees de treball més eficaces en psicoteràpia per a l'abordatge psicològic de la EP estan en el marc de la conducta, les cognicions, les emocions i l'estil relacional del pacient.

2.4.    Ejaculació retardada
Destacar una interessant revisió sobre l'ejaculació (Calabrò, Polimeni, Ciurleo, Casella & Bramanti, 2011). Divideixen el seu treball en tres parts: generalitats sobre l'ejaculació, mecanismes implicats en el procés d'ejaculació i etiopatogènia de l'ejaculació precoç (majoritàriament psicògena) i retardada (majoritàriament orgànica). Revisa els resultats amb psicofàrmacs antidepressius (que en general són eficaços).

3.    Parafílies

3.1.     Paidofília
    Hi ha moltes publicacions de les quals destaquem l'estudi de Nitschke, Osterheider i Mokros (2011) en la qual es fa referència a criteris pels informes forenses i on es dóna rellevància a incloure en els informes tres criteris: 1. Diferenciar entre el perfil de Trastorn de la Personalitat, Trastorn per dèficit del control dels impulsos o conducta de redirecció a partir del sexe, 2. Severitat, i 3. Capacitat d'autocontrol. Un altre estudi, també d'un grup alemany, assenyala la complexitat biològica de les parafílies (no només es regeix pels marcadors de la testosterona) i la pobresa dels protocols davant la no inclusió d'elements com l'avaluació de l'eix II. Moulier et al. (2011) investiguen els efectes dels agonistes de l'hormona alliberadora de la Gonadotropina (recomanat per al tractament de la Paidofília) mitjançant Ressonància Magnètica funcional en un pacient durant cinc mesos. Disminueix o desapareix l'activitat de les zones vinculades amb la percepció, motivació i resposta afectives davant l'exposició a estímuls visuals (en comparació d'un control) També hi ha treballs (Méndez & Shapira, 2011; Schiffer & Vonlaufen, 2011) vinculats a la predisposició estructural que presenten els Paidòfils (trastorns de desinhibició frontal, trastorns en el lòbul temporal dret) i la hipersexualitat (trastorns de tipus subcorticals), així com les funcions executives alterades. Per últim, en aquesta mateixa línia, volem destacar l'estudi de Eastvold, Suchy i Strassberg (2011) qui intenten esclarir les diferències en les funcions executives, així com altres valors extrets de tests neuropsicològics (mesuren antecedents de TDAH en la infància, depressió, abús de tòxics) en subjectes que han comès abusos a nens (pedòfils i no pedòfils) i individus que han comès delictes a tercers no sexuals. Les conclusions són interessants (començant per la diferenciació entre abús sexual amb o sense diagnòstic de paidofília): les funcions executives entre els qui han comès delictes d'abús sexual i els que no, presenten diferències significatives, encara que no existeixen diferències entre els que cometen abusos sexuals. Els subjectes que cometen delictes sexuals obtenen millors puntuacions en raonament abstracte però són més desinhibits. Els paidòfils que cometen abusos són més deliberats i calculadors en les seves accions mentre que els no paidòfils que han comès abusos obtenen puntuacions molt més altes en impulsivitat.
    Hi ha diverses propostes (per exemple la de First, 2011) de reformulació també pel DSM-5 sobre la Paidofília que destaquem per la seva possible importància a efectes legals.
Finalment, comentem una nota en l'apartat de correspondència de la revista Lancet, on Monfort, Villemur, Lezy, Baron-Laforet i Dröes (2011), a partir del comportament sexual inadaptat de tres pacients d'avançada edat amb dones majors que ells, observen que tots havien sofert antecedents, amb condemnes de presó incloses, d'abús sexual a menors, la qual cosa els porta a preguntar-se, després d’investigar i no trobar res sobre aquest tema, si les bases etiopatogèniques de la paidofília i la gerontofília poden compartir la mateixa naturalesa.

3.2.     Sadisme
    Destacar l'estudi de Koch, Bermer, Hill i Briken (2011) qui fan distinció entre els subjectes que cometen abusos sexuals amb homicidi i sense homicidi. Els homicides presenten altes puntuacions en l'eix II, en sadisme, en trastorns sexuals i en abús d'alcohol respecte als no homicides.


Referències

Disfuncions Sexuals Femenines i Trastorns de la Identitat de Gènere
  • Adegunloye, O. A. & Ezeoke, G.G. (2011). Sexual dysfunction-a silent hurt: issues on treatment awareness. Journal of Sexual Medicine, 8(5), 1322-1329.
  • Bianchi-Demicheli, F., Cojan, Y., Waber, L., Recordon, N., Vuilleumier, P. & Ortigue, S. (2011). Neural bases of hypoactive sexual desire disorder in women: an event-related FMRI study. Journal of Sexual Medicine, 8(9), 2546-2559.
  • Borg, C., Peters, M. L., Schultz, W. W. & de Jong, P. J. (2011). Vaginismus: heightened harm avoidance and pain catastrophizing cognitions. Journal of Sexual Medicine, 9(2), 558-567.
  • Brody, S. & Weiss, P. (2011). Simultaneous penile-vaginal intercourse orgasm is associated with satisfaction (sexual, life, partnership, and mental health). Journal of Sexual Medicine, 8(3), 734-741.
  • Brotto, L. A., Petkau, A. J., Labrie, F. & Basson, R. (2011). Predictors of sexual desire disorders in women. Journal of Sexual Medicine, 8(3), 742-753.
  • Carvalheira, A. A., Brotto, L. A. & Leal, I. (2010). Women's motivations for sex: exploring the diagnostic and statistical manual, fourth edition, text revision criteria for hypoactive sexual desire and female sexual arousal disorders. Journal of Sexual Medicine, 7, 1454-1463.
  • Donaldson, R. L. & Meana, M. (2011). Early dyspareunia experience in young women: confusion, consequences, and help-seeking barriers. Journal of Sexual Medicine, 8(3), 814-823.
  • Engman, M., Wijma, K. & Wijma, B. (2011). Long-term coital behaviour in women treated with cognitive behaviour therapy for superficial coital pain and vaginismus. Cognitive Behavioral Therapy, 39(3), 193-202.
  • Hayes, R. D. (2011). Cicular and Linear Modeling of Female Sexual Desire and Arousal. Journal of Sex Research, 48(2-3), 130-141.
  • Maserejian, N. N, Shifren, J., Parish, S. J., Segraves, R. T., Huang, L. & Rosen, R. C. (2012). Sexual arousal and lubrication problems in women with clinically diagnosed hypoactive sexual desire disorder: preliminary findings from the hypoactive sexual desire disorder registry for women. Journal of Sexual Marital Therapy, 38, 41-62.
  • Najafabady, M. T., Salmani, Z. & Abedi, P. (2011). Prevalence and related factors for anorgasmia among reproductive aged women in Hesarak, Iran. Clinics (Sao Paolo), 66(1), 83-86.
  • Simon, L., Zsolt, U., Fogd, D. & Czobor, P. (2011). Dysfunctional core beliefs, perceived parenting behavior and psychopathology in gender identity disorder: A comparison of male-to-female, female-to-male transsexual and nontranssexual control subjects. Journal of  Behavior Therapy and Experimental Psychiatry, 42(1), 38-45.

Disfuncions Sexuals Masculines
  • Althof, S. E. & Needle, R. B. (2011). Psychological factors associated with male sexual dysfunction: screening and treatment for the urologist. Urologic Clinics of North America, 38(2), 141-146.
  • Andersson, E., Walén, C. & Hallberg, J. (2011). A randomized controlled trial of guided Internet-delivered cognitive behavioral therapy for erectile dysfunction. Journal of Sexual Medicine, 8(10), 2800-2809.
  • Both, S., Laan, E. & Everaerd, W. (2011). Focusing "hot" or focusing "cool": attentional mechanisms in sexual arousal in men and women. Journal of Sexual Medicine, 8(1), 167-179.
  • Calabrò, R. S., Polimeni, G., Ciurleo, R., Casella, C. & Bramanti, P. (2011). Neurogenic ejaculatory disorders: focus on current and future treatments. Recent Patents on CNS Drug Discovery, 6(3), 205-221.
  • Corona, G,, Rastrelli, G. & Balercia, G. (2011). Perceived reduced sleep-related erections in subjects with erectile dysfunction: psychobiological correlates. Journal of Sexual Medicine, 8(6), 1780-1788.
  • Decaluwé, K., Pauwels, B., Verpoest, S. & Van de Voorde, J. (2011). New therapeutic targets for the treatment of erectile dysfunction. Journal of Sexual Medicine, 8(12), 3271-3290.
  • Derogatis, L., Rosen, R. C., Goldstein, I., Werneburg, B., Kempthorne-Rawson, J. & Sand, M. (2012). Characterization of Hypoactive Sexual Desire Disorder (HSDD) in Men. Journal of Sexual Medicine, 9(3), 812-820.
  • Eastvold, A., Suchy, Y. & Strassberg, D. (2011). Executive function profiles of pedophilic and nonpedophilic child molesters. Journal of the International Neuropsychology Society, 17(2), 295-307.
  • Ewane, K. A., Lin, H. C. & Wang, R. (2012). Should patients with erectile dysfunction be evaluated for cardiovascular disease? Asian Journal of Andrology, 14(1),138-144.
  • First, M. B. (2011). The inclusion of child pornography in the DSM-5 diagnostic criteria for pedophilia: conceptual and practical problems. Journal of the American Academy of Psychiatry and the Law, 39(2), 250-254.
  • Harding, S. M. & Velotta, J. P. (2011).  Comparing the relative amount of testosterone required to restore sexual arousal, motivation, and performance in male rats. Hormones and Behavior, 59(5), 666-673.
  • Jordan, K., Fromberger, P., Stolpmann, G. & Müller, J. L. (2011). The role of testosterone in sexuality and paraphilia--a neurobiological approach. Part II: testosterone and paraphilia. Journal of Sexual Medicine, 8(11), 3008-3029.
  • Khera, M. & Goldstein, I. (2011). Erectile dysfunction. Clinical Evidence (Online). Jun 29. pii: 1803
  • Koch, J., Berner, W., Hill, A. & Briken, P. (2011). Sociodemographic and diagnostic characteristics of homicidal and nonhomicidal sexual offenders. Journal of Forensic Sciences, 56(6), 1626-1631.
  • Meeuwis, K. A., de Hullu, J. A., van de Nieuwenhof, H. P. (2011). Quality of life and sexual health in patients with genital psoriasis. British Journal of Dermatology, 164(6), 1247-1255.
  • Mendez, M. & Shapira, J. S. (2011). Pedophilic behavior from brain disease. Journal of Sexual Medicine, 8(4), 1092-1100.
  • Monfort, J. C., Villemur, V., Lezy, A. M., Baron-Laforet, S. & Dröes, R. M. (2011). From paedophilia to gerontophilia. Lancet, 377(9762), 300.
  • Moulier, V., Fonteille, V., Pélégrini-Issac, M., Cordier, B., Baron-Laforêt, S., Boriasse, E., Durand, E. & Stoléru, S. (2012). A pilot study of the effects of gonadotropin-releasing hormone agonist therapy on brain activation pattern in a man with pedophilia. International Journal of Offender Therapy and Comparative Criminology, 56(1), 50-60.
  • Nitschke, J., Osterheider, M. & Mokros, A. (2011). [Forensic-psychiatric assessment of pedophilia].  Fortschr Neurol Psychiatr, 79(9), 535-540.
  • Rowland, D. & Cooper, S. (2011). Practical tips for sexual counseling and psychotherapy in premature ejaculation. Journal of Sexual Medicine, 8(Suppl 4), 342-352.
  • Schiffer, B. & Vonlaufen, C. (2011). Executive dysfunctions in pedophilic and nonpedophilic child molesters. Journal of Sexual Medicine, 8(7), 1975-1984.
  • Smith, J. F., Breyer, B. N. & Shindel, A. W. (2011). Predictors of sexual bother in a population of male North American medical students. Journal of Sexual Medicine, 8(12), 3363-3369.

Comments