09. TDAH en l’adult

Ma. Jesús Creus i Mercè Gonzàlez
Equip TeDeA, Centre Mèdic Teknon


1.    Introducció
Tot i que sembla que ja està ben assumit que el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb/sense Hiperactivitat (TDAH) persisteix en l’edat adulta, els principals autors que fan recerca en TDAH tenen clar que cal fer una sèrie d’ajustaments per augmentar el rigor o l’exactitud del diagnòstic de cara al DSM-5 (Barkley & Fischer, 2011),  trobant diferents publicacions sobre com persisteixen els símptomes i on es manté la controvèrsia sobre l’adequació de diagnosticar TDAH en els adults. Observem un creixent interès per incloure un nou perfil de símptomes, com a símptomes nuclears, del TDAH en el DSM-5. En aquest sentit, Kessler et al. (2011) documenten la persistència de la falta d’atenció més que no pas la dels símptomes d’hiperactivitat-impulsivitat en l’edat adulta. Destaquen una estructura de 3 factors dels símptomes en adults que inclou la funció executiva (FE), dificultats d’atenció, hiperactivitat i impulsivitat, i on els problemes de FE són predictors més importants i específics, el que suggereix que el nombre de símptomes de FE s’ha d'augmentar en el DSM-5/ICD-11. Gawrilow, Merkt, Goosens-Merkt, Bodenburg i Wendt (2011) i Fisher, Aharon-Peretz i Pratt (2011) analitzen el TDAH a partir de la seva interferència en les FE. Solanto, Marks, Wasserstein i Mitchell (2011) també conclouen que és necessari reduir el nombre de símptomes d’hiperactivitat-impulsivitat en el DSM-5 a favor dels que estan relacionats amb FE. Torrente et al. (2011) assenyalen la rellevància del dèficit motivacional en els adults amb TDAH com una dimensió clínica vinculada a dificultats executives i a la inatenció. En la mateixa línea, Bell (2011) reclama que, quan parlem d’adults, no només es modifiqui el criteri de l’edat d’inici sinó també com evolucionen els diferents subtipus i quin model s’utilitza per diagnosticar o bé com es contempla el nivell d’incapacitació. S’està investigant la desregulació emocional com a part del constructe del diagnòstic de TDAH en adults (Barkley & Fischer, 2011; Ansthel et al., 2011). Pel què fa a la possibilitat d’incloure biomarcadors en el procés de diagnòstic, Woodruff, El-Mallakh i Thiruvengadam (2011) suggereixen que un nou test sanguini que mesura el potencial de la membrana cel·lular podria ser adequat en el diagnòstic del TDAH. Kurth i Haussmann (2011) troben una relació predictiva forta entre l’ús de pitocina perinatal i el TDAH d’inici a la infància (67% dels casos de la mostra), i argumenten que l’ús d’aquesta hormona artificial inductora del part podria ser un biomarcardor precoç del TDAH.
De la conferència que Barkley va impartir al desembre 2011 a Barcelona ens agradaria destacar les idees següents: 1) El Temps Cognitiu Lent sembla ser un trastorn diferent del TDAH i no un subtipus del mateix; 2) Els dos trastorns poden ser comòrbids, i la seva associació pot comportar un deteriorament més gran en les activitats importants de la vida; 3) El TDAH pot ser diferenciat d’altres trastorns en la base del seu inici en la infància, del curs crònic, l’impacte generalitzat en els dominis de les FE, i en la seva naturalesa incessant i omnipresent. Bauermeister, Barkley, Bauermeister, Martínez i McBurnett (2011) assenyalen que el TDAH pot ser considerat com una "ceguesa del temps" (miopia cap al futur), afectant negativament la capacitat d’organitzar jeràrquicament el comportament a través del temps per anticipar el futur i per perseguir els propis objectius a llarg termini i els interessos propis (el benestar i la felicitat). És un dèficit de la intenció (manca d’atenció als esdeveniments mentals i al futur).
Adler, Barkley i Newcorn (2011) insisteixen en la necessitat de formar específicament a metges i infermeres per tal que puguin diagnosticar i tractar el TDAH. Per aquest motiu desenvolupen una activitat formativa per millorar aquests aspectes entre aquest col·lectiu. Com assenyalen Bolea et al. (2011), un dels principals problemes en el diagnòstic i tractament dels adults amb TDAH és que els metges no han rebut formació específica i que la implantació de serveis especialitzats ha estat, i està sent, molt lenta. Montano i Weisler (2011) van una mica més enllà i demanen que els metges puguin distingir entre els símptomes del TDAH i dels trastorns comòrbids.
És cert que existeix una gran variabilitat de presentacions clíniques i de trajectòries en qui pateix TDAH. Goodman, Lasser, Babcock, Pucci i Solanto (2011) assenyalen que hi ha factors que poden ser moderadors com són l’ambient familiar, les pròpies característiques del pacient i els esdeveniments vitals. Per a Quintero, Loro, Jiménez i García Campos (2011), el tractament primerenc sembla un possible factor protector per al TDAH. En aquesta línia, trobem estudis sobre les diferències neuropatològiques pel què fa al gènere i la possible implicació de factors hormonals en la presentació de la simptomatologia en les dones (Nussbaum, 2012), i també en poblacions d’adults majors de 60 anys (Manor, Rozen, Zemishlani, Weizman & Zalsman, 2011; Henry & Jones, 2011).
Retz-Junginger, Rösler, Jacob, Alm i Retz (2011) conclouen que les diferències entre homes i dones amb TDAH no són atribuïbles al TDAH, ja que són les mateixes que es troben en el grup de control de persones sense TDAH.
Al mateix temps, països que fins ara no havíem trobat en el camp de la recerca del TDAH, comencen a publicar resultats obtinguts en la seva població: Iran (Ghanizadeh, Mohammandi, Akhondzadeh & Sanaei-Zadeh, 2011), Turquia (Aycicegi-Dinn, Dervent-Ozbek, Yazgan, Bkicer & Dinn, 2011), Japó (Takahashi et al., 2011), Israel (Zohar & Konfortes, 2011) i Rússia (Hinshaw et al., 2011).

2.    Comorbiditats
Aquest any destaquem articles relacionats amb la comorbiditat entre TDAH i consum de tabac (Wilens et al., 2011), trobant una més alta prevalença de fumadors entre els adults amb TDAH. Sousa et al. (2011) conclouen que el fumar està associat amb una més alta recerca de novetat i una puntuació més baixa en evitació del perill. El començar a fumar entre els pacients amb TDAH és consistent amb un perfil de desinhibició conductual més que amb un possible efecte d’automedicació en fumadors persistents. Gehricke, Hong, Wigal, Chan i Doan (2011) conclouen que la medicació per al TDAH pot ser utilitzada per deixar de fumar però només en adults amb TDAH (Hurt et al., 2011). Grall-Bronnec et al. (2011) investiguen l’addició al joc i troben que el 25% dels pacients de la mostra tenien una història de TDAH amb problemes de joc més severs, més freqüència de trastorns psiquiàtrics comòrbids i un alt risc de suïcidi, així com un nivell  d’impulsivitat més elevat.
Abramovitch, Dar, Hermesh i Schweiger (2011) valoren les diferències neuropsicològiques entre persones amb TOC i persones amb TDAH. Ambdós trastorns presenten dificultats similars en FE però el grup de TDAH presentava un nivell significativament més alt en impulsivitat que el de TOC.
Distel, Carlier i Middeldorp (2011) investiguen la contribució a nivell genètic i ambiental de l’associació entre el TDAH adult i el Trastorn Límit de Personalitat (TLP) en una mostra de 7.233 bessons i germans (de 18 a 90 anys). L’heretabilitat dels símptomes del TLP era d’un 45% aproximadament i de TDAH un 36% aproximadament. La variació restant en els símptomes es podria explicar en un 49% per factors genètics i un 51% per factors ambientals.
Weiss et al. (2011) conclouen que el diagnòstic de Trastorn Oposicionista Desafiant (TOD) continua sent vàlid en l’edat adulta i que la millora en els símptomes de TOD pot ser mediatitzada per la millora en els símptomes de TDAH. En el seu estudi, els símptomes de TOD van millorar més amb dextroamfetamines que no pas amb paroxetina, tot i els símptomes d’irritabilitat i cops de mal geni reactius, propis del trastorn. Reimherr, Marchant, Olsen, Wender i Robison (2011) troben una correlació significativa entre símptomes de TOD a la infància i a l’edat adulta i assenyalen la importància d’entendre com el TOD interactua amb el TDAH per afavorir trastorns de personalitat i abús de substàncies, així com entendre la resposta al tractament.
Davis et al. (2011) fan palesa l’existència de diferències de gènere respecte a la pèrdua de la gana com a resposta al metilfenidat, sent les dones qui pateixen més aquest efecte sobre la gana. Aquests resultats poden ser rellevants per trobar una via dopaminèrgica en nous medicaments per al control de pes. Diversos autors (Dempsey, Dyehouse & Schafer, 2011; Fuemmeler, Østbye, Yang, McClernon, & Kollins, 2011) troben un vincle entre TDAH i obesitat. Pagoto et al. (2011) troben que el TDAH és comú entre les persones que cerquen tractament per perdre pes i que aquest trastorn representa una barrera significativa per controlar el pes. De Zwaan et al. (2011) troben que l’associació entre TDAH i obesitat és del 22% en el grup TDAH però baixa fins al 10,2% en el grup no TDAH. Yilmaz, Kaplan, Zai, Levitan i Kennedy (2011) argumenten que el gen COMT té part en l’etiologia del TDAH i la Bulímia Nervosa i que això té importants implicacions per a la prevenció i el tractament d’aquest trastorn. Hodgkins et al. (2011) i Fasmer, Halmøy, Oedegaard i Haavik (2011) mostren que el TDAH també és un factor de risc per a altres trastorns mèdics com hipertensió, asma, síndrome d’intestí irritable o migranyes.
Young i Thome (2011) argumenten que cal millorar el coneixement i la comprensió dels delinqüents amb TDAH. Young, Wells i Gudjonsson (2011) treballen amb població de reclusos penitenciaris i troben una relació entre TDAH, consum d’heroïna, violència del delicte i pronòstic de tractament. En aquesta mateixa línia Ghanizadeh, Mohammadi, Akhondzadeh i Sanaei-Zadeh (2011), autors iranians, assenyalen la urgent necessitat d’estudis que explorin la interacció entre TDAH i reclusos de centres penitenciaris en altres cultures més enllà dels països occidentals i especialment en  països subdesenvolupats, on aquesta és una àrea ignorada.

3.    Tractament psicofarmacològic
Aquest any trobem diversos articles que argumenten que els psicoestimulants no són perillosos per als pacients (3r Congrés Internacional Berlin) i que no hi ha evidència que l’ús continuat de psicoestimulants comporti un alt risc cardiovascular. Santosh, Sattar i Canagaratnam (2011) i Hammerness, Perrin, Shelley-Abrahamson i Wilens (2011) conclouen que és extremadament infreqüent que els nens o adolescents amb tractament psicoestimulant puguin tenir problemes cardiovasculars seriosos durant el tractament. Habel et al. (2011) conclouen que no hi ha risc significatiu d’infart de miocardi o mort sobtada per l’ús de medicaments per al TDAH. Peterkin, Crone, Sheridan i Wise (2011) examinen la vinculació entre el mal ús de psicoestimulants i un cribatge positiu per símptomes de TDAH, i conclouen que aquesta pot ser una forma d’autotractament per al TDAH no diagnosticat.

4.    Tractament psicològic
Els tractaments han de dirigir-se no només a la reducció dels símptomes nuclears sinó també a millorar la qualitat de vida incidint en els diferents problemes que comporta el funcionament diari tant a nivell social com emocional. Emilsson et al. (2011) avaluen l’eficàcia d’un tractament cognitivoconductual grupal basat en el programa "Reasoning and Rehabilitation for ADHD Youths and Adults" de Young i Ross. És un programa d'entrenament en competències prosocials per a adults amb conductes antisocials, amb cinc mòduls de tractament: 1) Neurocognitiu: aprenentatge d’estratègies per millorar el control de l’atenció, control d’impulsos i planificació; 2) Resolució de problemes: desenvolupar pensament per preveure les conseqüències, presa de decisions, gestió de conflictes; 3) Control emocional: gestió de sentiments de ràbia i ansietat; 4) Habilitats prosocials: empatia, reconèixer els sentiments dels altres, habilitats de negociació i resolució de conflictes; 5) Raonament crític: avaluar opcions i habilitats conductuals efectives.
Solanto (2011) desenvolupa un programa de tractament psicològic d'orientació cognitivoconductual dirigit als problemes comuns: ineficàcia, fracàs per completar les tasques, dificultat per iniciar i acabar les tasques i activitats dins del temps marcat, desorganització, pèrdues, dificultat per organitzar i prioritzar, indecisió, perfeccionisme.  Un dels seus principals objectius és la generalització de les habilitats apreses a les activitats de la vida quotidiana així com el seu manteniment. Per aquest motiu un aspecte central del seu programa són els "exercicis a casa". El programa consta de 12 sessions setmanals aplicades en grups de 6 a 8 persones. Els resultats d’aquest programa de TCC demostren que els participants se’n beneficien, sigui quin sigui el seu estatus farmacològic, i que es mitiguen els símptomes nuclears del TDAH i les dificultats associades en les FE. Hirvikoski et al. (2011) apliquen l’entrenament en habilitats de la Teràpia Dialèctica Conductual i obtenen una reducció significativa dels símptomes de TDAH però no en la comorbiditat.
Pel què fa a la interferència del TDAH en el rendiment laboral, Mao, Brams, Babcock i Madhoo (2011) revisen la literatura existent en els últims 10 anys sobre TDAH no tractat i l’impacte en el món del treball (frustració, atur, baixa productivitat). Gjervan, Torgersen, Nordahl i Rasmussen (2011) conclouen que el TDAH està associat amb nivells de responsabilitat i rendiment laboral més baixos, altes puntuacions en inatenció i inici tardà del tractament farmacològic. Delisle i Braun (2011) creuen que els factors que comprometen l’execució en el treball són les dificultats en la gestió de diferents funcions executives i la impulsivitat, així com la intolerància a l'avorriment.
Les medicines alternatives també comencen a fer les seves aportacions en el tractament del TDAH: acupuntura (Hong & Cho, 2011), micronutrients per a l’estrès associat al TDAH (Rucklidge, Taylor & Whitehead, 2011), o te pel seu efecte activador  (Liu, Liang & Kuang, 2011).

5.    Conclusions
Malgrat els considerables avenços en la comprensió, diagnòstic i tractament del TDAH, aquest continua sent difícil d'abordar. Una pobra adherència al tractament i la comorbiditat psiquiàtrica compliquen clarament el tractament i afecten negativament els resultats. Queda clar que a nivell de tractament són necessaris més estudis per determinar quins factors poden facilitar un millor manteniment dels guanys després de la finalització dels tractaments, valorant la possibilitat d’introduir sessions de reforç per mantenir els beneficis. També seria molt interessant comparar l’eficàcia del tractament psicofarmacològic amb el psicològic amb TCC i el tractament combinat, tant per als símptomes nuclears com per als derivats de les FE, tal com s’ha fet en altres trastorns on s’ha demostrat que el tractament més eficaç és aquell que combina ambdós tractaments. Els resultats obtinguts fins al moment són molt prometedors respecte a l’aplicació de la TCC per al tractament dels dèficits associats amb el TDAH en els adults. Cal continuar la recerca combinada amb el coneixement que ens aporta el treball clínic.

Llibre recomanat
  • Solanto, M. V. (2011). Cognitive-Behavioral Theory for ADHD. Targeting Executive Dysfunction. New York:  The Guilford Press.
La Dra. Solanto va ser guardonada per la CHADD per  desenvolupar el  programa més innovador de l’any per al tractament d'adults amb TDAH. Aquest programa el presenta en aquest llibre, que de manera molt pràctica i accessible, ens mostra com utilitzar eines cognitivoconductuals per ensenyar habilitats i estratègies en la gestió del temps, d’organització i planificació que són difícils de gestionar per a les persones amb TDAH. El programa també aborda la tolerància a la frustració, l’ansietat i la depressió que sovint pateixen les persones amb TDAH. El tractament es realitza en sessions de grup, de sis a vuit adults, durant dues hores a la setmana al llarg de 12 setmanes. Aquestes sessions es poden adaptar per treballar de manera individual. El llibre també ofereix una guia detallada per a la realització d’avaluacions clíniques, així com estratègies per superar els obstacles que ens podem trobar durant el tractament.

Referències
  • Abramovitch, A., Dar, R., Hermesh, H. & Schweiger, A. (2011). Comparative neuropsychology of adult obsessive-compulsive disorder and attention deficit/hyperactivity disorder: Implications for a novel executive overload model of OCD. Journal of Neuropsychology, Dec 2 (Epub ahead of print).
  • Adler, L. A, Barkley, R. A. & Newcorn, J. H. (2011). Performance Improvement CME: adult ADHD. The Journal of Clinical Psychiatry, 72(4), e15.
  • Antshel, K. M., Hargrave, T. M., Simonescu, M., Kaul, P., Hendricks, K. & Faraone, S. V. (2011). Advances in understanding and treating ADHD. BMC Medicine, 9, 72.
  • Arria, A. M, Garnier-Dykstra, L. M, Caldeira, K. M, Vincent, K. B., O'Grady, K. E. & Wish, E. D. (2011). Persistent Nonmedical Use of Prescription Stimulants Among College Students: Possible Association With ADHD Symptoms. Journal of Attention Disorders, 15(5), 347-356.
  • Aycicegi-Dinn, A., Dervent-Ozbek, S., Yazgan, Y., Bicer, D. & Dinn, W. M. (2011). Neurocognitive correlates of adult attention-deficit/hyperactivity disorder in a Turkish sample. Attention Deficit and Hyperactivity Disorders, 3(1), 41-52.
  • Barkley, R. A. & Fischer, M. (2011). Predicting impairment in major life activities and occupational functioning in hyperactive children as adults: self-reported executive function (EF) deficits versus EF tests. Developmental Neuropsychology,  36(2),137-161.
  • Bauermeister, J. J, Barkley, R. A., Bauermeister, J. A., Martínez, J. V. & McBurnett, K. (2011). Validity of the Sluggish Cognitive Tempo, Inattention, and Hyperactivity Symptom Dimensions: Neuropsychological and Psychosocial Correlates. Journal of Abnormal and Child Psychology, Dec 17 (Epub ahead of print).
  • Bell, A. (2011) A Critical Review of ADHD Diagnostic Criteria: What to Address in the DSM- V. Journal of Attention Disorders,15(1), 3-10.
  • Bijlenga, D., van der Heijden, K. B., Breuk, M., van Someren, E. J., Lie, M. E., Boonstra, A. M., Swaab, H. J. & Kooij, J. J. (2011). Associations Between Sleep Characteristics, Seasonal Depressive Symptoms, Lifestyle, and ADHD Symptoms in Adults. Journal of Attention Disorders, Dec 29 (Epub ahead of print).
  • Bolea, B., Adamou, M., Arif, M., Asherson, P., Gudjonsson, G., Müller, U., Nutt, D. J., Pitts, M., Thome, J. & Young, S. (2011). ADHD matures: time for practitioners to do the same? Journal of Psychopharmacology, Sep 2. [Epub ahead of print]
  • Castells, X., Ramos-Quiroga, J. A., Rigau, D., Bosch, R., Nogueira, M., Vidal, X. & Casas, M. (2011). Efficacy of methylphenidate for adults with attention-deficit hyperactivity disorder: a meta-regression analysis. CNS Drugs, 25(2),157-169.
  • Cooper, W. O., Habel, L. A., Sox, C. M., Chan, K. A., Arbogast, P. G., Cheetham, T. C., Murray, K. T., Quinn, V. P., Stein, C. M., Callahan, S. T., Fireman, B. H., Fish, F. A., Kirshner, H. S., O'Duffy, A., Connell, F. A. & Ray, W. A. (2011). ADHD drugs and serious cardiovascular events in children and young adults. New England Journal of Medicine, 365(20), 1896-1904.
  • Davis, C., Fattore, L., Kaplan, A. S., Carter, J. C., Levitan, R. D. & Kennedy, J. L. (2011). The suppression of appetite and food consumption by methylphenidate: the moderating effects of gender and weight status in healthy adults. International Journal of Neuropsychopharmacology, 7, 1-7.
  • Delisle, J. & Braun, C. M. (2011). A context for normalizing impulsiveness at work for adults with attention deficit/hyperactivity disorder (combined type). Archives of Clinical Neuropsychology, 26(7),602-613.
  • Dempsey, A., Dyehouse, J. & Schafer, J. (2011). The relationship between executive function, AD/HD, overeating, and obesity. West Journal of Nursing Research, 33(5),609-629.
  • de Zwaan, M., Gruss, B., Müller, A., Philipsen, A., Graap, H., Martin, A., Glaesmer, H. & Hilbert, A. (2011). Association between obesity and adult attention-deficit/hyperactivity disorder in a German community-based sample. Obesity Facts, 4(3), 204-211.
  • Distel, M. A., Carlier, A. & Middeldorp, C. (2011). Borderline personality traits and adult attention-deficit hyperactivity disorder symptoms: A genetic analysis of comorbidity. American Journal of Medical Genetics, 156B(7), 817-825.
  • Emilsson, B., Gudjonsson, G., Sigurdsson, J. F., Baldursson, G., Einarsson, E., Olafsdottir, H. & Young, S. (2011). Cognitive behaviour therapy in medication-treated adults with ADHD and persistent symptoms: a randomized controlled trial. BMC Psychiatry, 11, 116.
  • Fasmer, O. B., Halmøy, A., Oedegaard, K. J. & Haavik, J. (2011). Adult attention deficit hyperactivity disorder is associated with migraine headaches. European Archives of Psychiatry Clinical Neuroscience, 261(8), 595-602.
  • Fasmer, O. B., Riise, T., Eagan, T. M., Lund, A., Dilsaver, S. C., Hundal, O. & Oedegaard, K. J. (2011). Comorbidity of asthma with ADHD. Journal of Attention Disorders, 15(7), 564-571.
  • Fisher, T., Aharon-Peretz, J. & Pratt, H. (2011). Dis-regulation of response inhibition in adult Attention Deficit Hyperactivity Disorder (ADHD): an ERP study. Clinical Neurophysiology, 122(12), 2390-2399.
  • Fuemmeler,  B. F., Østbye, T., Yang, C., McClernon, F. J. & Kollins, S. H. (2011). Association between attention-deficit/hyperactivity disorder symptoms and obesity and hypertension in early adulthood: a population-based study. International Journal of Obesity (Lond), 35(6), 852-62. doi: 10.1038/ijo.2010.214.
  • Gawrilow, C., Merkt, J., Goossens-Merkt, H., Bodenburg, S. & Wendt, M. (2011). Multitasking in adults with ADHD. Attention Deficit Hyperactivity Disorders, 3(3), 253-264.
  • Gehricke, J. G., Hong, N., Wigal, T. L., Chan, V. & Doan, A. (2011). ADHD medication reduces cotinine levels and withdrawal in smokers with ADHD. Pharmacololy, Biochemistry and Behavior, 98(3), 485-491.
  • Ghanizadeh, A., Mohammadi, M. R., Akhondzadeh, S. & Sanaei-Zadeh, H. (2011). Attention deficit hyperactivity disorder in imprisoned individuals—a review. Psychiatria Danubina, 23(2), 139-144.
  • Gjervan, B., Torgersen, T., Nordahl, H. M. & Rasmussen, K. (2011). Functional Impairment and Occupational Outcome in Adults With ADHD. Journal of Attention Disorders, 15(5), 347-434.
  • Goodman, D. W., Lasser, R. A., Babcock, T., Pucci, M. L. & Solanto, M. V. (2011). Managing ADHD across the lifespan in the primary care setting. Postgraduate Medicine, 123(5), 14-26.
  • Grall-Bronnec, M., Wainstein, L., Augy, J., Bouju, G., Feuillet, F., Vénisse, J. L. & Sébille-Rivain, V. (2011). Attention deficit hyperactivity disorder among pathological and at- risk gamblers seeking treatment: a hidden disorder. European Addiction Research, 17(5), 231-40.
  • Habel, L. A., Cooper, W. O., Sox, C. M., Chan, K. A., Fireman, B. H., Arbogast, P. G., Cheetham, T. C., Quinn, V. P., Dublin, S., Boudreau, D. M., Andrade, S. E., Pawloski, P. A., Raebel, M. A., Smith, D. H., Achacoso, N., Uratsu, C., Go, A. S., Sidney, S., Nguyen-Huynh, M. N., Ray, W. A. & Selby, J. V. (2011). ADHD medications and risk of serious cardiovascular events in young and middle-aged adults. JAMA, 306(24), 2673-83.
  • Hammerness, P. G., Perrin, J. M., Shelley-Abrahamson, R. & Wilens, T. E. (2011). Cardiovascular risk of stimulant treatment in pediatric attention-deficit/hyperactivity disorder: update and clinical recommendations.  Journal of the American Acadademy of Child & Adolescent Psychiatry, 50(10), 978-90.
  • Henry, E. & Jones, S. H. (2011). Experiences of older adult women diagnosed with attention deficit hyperactivity disorder. Journal of Women & Aging, 23(3), 246-262.
  • Hinshaw, S. P., Scheffler, R. M., Fulton, B. D., Aase, H., Banaschewski, T., Cheng, W., Mattos, P., Holte, A., Levy, F., Sadeh, A., Sergeant, J. A., Taylor, E. & Weiss, M. D. (2011). Methods of diagnosis and basic approaches to the treatment. International variation in treatment procedures for ADHD: social context and recent trends.of attention deficit hyperactivity disorder. Zh Nevrol Psikhiatr Im S S Korsakova, 111(9 Pt 2), 32-36.
  • Hirvikoski, T., Waaler, E., Alfredsson ,J., Pihlgren, C., Holmström, A., Johnson, A., Rück, J., Wiwe, C., Bothén, P. & Nordström, A. L. (2011). Reduced ADHD symptoms in adults with ADHD after structured skills training group: results from a randomized controlled trial. Behavior Research and Therapy, 49(3),175-185.
  • Hodgkins, P., Arnold, L. E., Shaw, M., Caci, H., Kahle, J., Woods, A. G. & Young, S. (2011). A systematic review of global publication trends regarding long- term outcomes of ADHD. Frontiers in Psychiatry, 2, 84.
  • Hong, S. S. & Cho, S. H. (2011). Acupuncture for attention deficit hyperactivity disorder (ADHD): study protocol for a randomised controlled trial. Trials, 12, 173.
  • Kessler, R. C., Green, J. G., Adler, L. A., Barkley, R. A., Chatterji, S., Faraone, S. V., Finkelman, M., Greenhill, L. L., Gruber, M. J., Jewell, M., Russo, L. J., Sampson, N. A. & Van Brunt, D. L. (2011). Structure and diagnosis of adult attention-deficit/hyperactivity disorder: analysis of expanded symptom criteria from the Adult ADHD Clinical Diagnostic Scale. Archives of General Psychiatry, 67(11), 1168-1178.
  • Kurth, L. & Haussmann, R. (2011). Perinatal Pitocin as an early ADHD biomarker: neurodevelopmental risk? Journal of Attention Disorders, 15(5),423-431.
  •  Liu, K., Liang, X. & Kuang, W. (2011). Tea consumption maybe an effective active treatment for adult attention deficit hyperactivity disorder (ADHD). Medical Hypotheses, 76(4), 461-463.
  • Manor, I., Rozen, S., Zemishlani, Z., Weizman, A. & Zalsman, G. (2011). When does it end? Attention-deficit/hyperactivity disorder in the middle aged and older populations. Clinical Neuropharmacology, 34(4),148-154.
  • Mao, A. R., Babcock, T. & Brams, M. (2011). ADHD in adults: current treatment trends with consideration of abuse potential of medications. Journal of Psychiatric Practice, 17(4), 241-250.
  • Mao, A. R., Brams, M., Babcock, T. & Madhoo, M. (2011). A physician's guide to helping patients with ADHD find success in the workplace. Postgraduate Medicine, 123(5), 60-70.
  • Montano, C. B. & Weisler, R. (2011). Distinguishing symptoms of ADHD from other psychiatric disorders in the adult primary care setting. Postgraduate Medicine, 123(3), 88-98.
  • Motlagh, M. G., Sukhodolsky, D. G., Landeros-Weisenberger, A., Peterson, B. S., Schultz, R. T., Katsovich, L., Thompson, N., Scahill, N., King, R. A. & Leckman, J. F. (2011). Adverse Effects of Heavy Prenatal Maternal Smoking on Attentional Control in Children With ADHD. Journal of Attention Disorders, 15(7), 593-603.
  • Müller, A., Claes, L., Mitchell, J. E., Fischer, J., Horbach, T. & de Zwaan, M. (2011). Binge eating and temperament in morbidly obese prebariatric surgery patients. European Eating Disorders Review, 20(1), e91-95.
  • Nussbaum, N. L. (2012). ADHD and Female-Specific Concerns.: a review of the literature and clinical implications. Journal of Attention Disorders, 16(2), 87-100.
  • Pagoto, S. L., Curtin, C., Bandini, L. G., Anderson, S. E., Schneider, K. L., Bodenlos, J. S. & Ma, Y. (2011). Weight loss following a clinic-based weight loss program among adults with attention deficit/hyperactivity disorder symptoms. Eating and  Weight Disorders, 15(3), e166-172.
  • Peterkin, A. L., Crone, C. C., Sheridan, M. J. & Wise, T. N. (2011). Cognitive performance enhancement: misuse or self-treatment?  Journal of Attention Disorders, 15(4), 263-268.
  • Prevatt, F., Lampropoulos, G. K., Bowles, V. & Garrett, L. (2011). The use of between session assignments in ADHD coaching with college students. Journal of Attention Disorders, 15(1), 18-27.
  • Quintero, J., Loro, M., Jiménez, B. & García Campos, N. (2011). Evolutionary issues in attention deficit hyperactivity disorder (ADHD); from risk factors to comorbidity and social and academic impact. Vertex, 22(96), 101-108.
  • Reid, R. C., Carpenter, B. N., Gilliland, R. & Karim, R. (2011). Problems of self-concept in a patient sample of hypersexual men with attention-deficit disorder. Journal of Addiction Medicine, 5(2), 134-140.
  • Reimherr, F. W., Marchant, B. K., Olsen, J. L., Wender, P. H. & Robison, R. J. (2011). Oppositional Defiant Disorder in Adults With ADHD. Journal of Attention Disorders, Nov 18 (Epub ahead of print).
  • Retz-Junginger P, Rösler M, Jacob C, Alm B, Retz W. (2011). Gender differences in self- and investigator-rated psychopathology in adult attention-deficit/hyperactivity disorder. Attention Deficit Hyperactivity Disorders, 2(2), 93-101.
  • Retz, W., Retz-Junginger, P., Thome, J. & Rösler, M. (2011) Pharmacological treatment of adult ADHD in Europe. World Journal of Biological Psychiatry, 12(Suppl 1), 89-94.
  • Rucklidge, J., Taylor, M. & Whitehead, K. (2011). Effect of micronutrients on behavior and mood in adults with ADHD: evidence from an 8-week open label trial with natural extensión. Journal of Attention Disordorders, 15(1), 79-91.
  • Santosh, P. J., Sattar, S. & Canagaratnam, M. (2011). Efficacy and tolerability of pharmacotherapies for attention-deficit hyperactivity disorderin adults. CNS Drugs, 25(9), 737-763. doi: 10.2165/11593070
  • Solanto, M. V., Marks, D. J., Wasserstein, J. & Mitchell, K. J. (2011). Diagnosis of ADHD in Adults: What Is the Appropriate DSM-5 Symptom Threshold for Hyperactivity-Impulsivity? Journal of Attention Disorders, 123(5), 14-26.
  • Sousa, N. O., Grevet, E. H., Salgado, C. A., Silva, K. L., Victor, M. M., Karam, R. G., Vitola, E. S., Picon, F. A., Zeni, G. D., Rohde, L. A., Belmonte-de-Abreu, P. & Bau, C. H. (2011). Smoking and ADHD: an evaluation of self medication and behavioral disinhibition models based on comorbidity and personality patterns. Journal of Psychiatric Research, 45(6), 829-834.
  • Surman, C. B., Biederman, J., Spencer, T., Yorks, D., Miller, C. A., Petty, C. R. & Faraone, S. V. (2011). Deficient emotional self-regulation and adult attention deficit hyperactivity disorder: a family risk analysis. American Journal of Psychiatry, 168(6), 617-623.  
  • Takahashi, M., Takita, Y., Goto, T., Ichikawa, H., Saito, K., Matsumoto, H. & Tanaka, Y. (2011). An open-label, dose-titration tolerability study of atomoxetine hydrochloride in Japanese adults with attention deficit/hyperactivity disorder. Psychiatry and Clinical Neurosciences, 65(1), 55-63.
  • Torrente, F., Lischinsky, A., Torralva, T., López, P.,  Roca, M. & Manes, F.  (2011). Not Always Hyperactive? Elevated Apathy Scores in Adolescents and Adults With ADHD. Journal of Attention Disorders, 15(7), 545-556.
  • Weiss, M. D., Wasdell, M., Gadow, K. D., Greenfield, B., Hechtman, L. & Gibbins, C. (2011). Clinical correlates of oppositional defiant disorder and attention-deficit/hyperactivity disorder in adults. Postgraduate Medicine, 123(2), 177-184.
  • Wilens, T. E., Martelon, M., Joshi, G., Bateman, C., Fried, R., Petty, C. & Biederman, J. (2011). Does ADHD predict substance-use disorders? A 10-year follow-up study of young adults with ADHD. Adolescent Psychiatry, 50(6), 543-553.
  • Woodruff, D. B., El-Mallakh, R. S. & Thiruvengadam, A. P. (2011). A potential diagnostic blood test for attention deficit hyperactivity disorder. Attention Deficit Hyperactivity Disorders, 3(3), 265-269.
  • Yilmaz Z, Kaplan AS, Zai CC, Levitan RD, Kennedy JL. (2011). COMT Val158Met variant and functional haplotypes associated with childhood ADHD history in women with bulimia nervosa. Progress in Neuropsychopharmacology and Biological Psychiatry, 35(4), 948-952.
  • Young, S. J., Adamou, M., Bolea, B., Gudjonsson, G., Müller, U., Pitts, M., Thome, J. & Asherson, P. (2011). The identification and management of ADHD offenders within the criminal justice system: a consensus statement from the UK Adult ADHD Network and criminal justice agencies. BMC Psychiatry, 18, 11-32.
  • Young, S. & Thome, J. (2011). ADHD and offenders. World Journal of Biological Psychiatry, 12(Suppl 1), 124-128.
  • Young, S., Wells, J. & Gudjonsson, G. H. (2011). Predictors of offending among prisoners: the role of attention-deficit hyperactivity disorder and substance use. Journal of Psychopharmacology, 25(11), 1524-1532.
  • Zohar, A. H. & Konfortes, H. (2011). Diagnosing ADHD in Israeli adults: the psychometric properties of the adult ADHD Self Report Scale (ASRS) in Hebrew. Israel Journal of Psychiatry and Related Sciences, 47(4), 308-315.
  •  

Comments