2.2. Fòbies especifiques

Maria Balle Cabot i Joan Miquel Gelabert Mir
Institut Universitari d'Investigació en Ciències de la Salut Institut (IUNICS). Universitat de les Illes Balears.

1. Recerca bàsica

1.1. Epidemiologia
Al llarg d’aquest any s’han publicat diversos treballs epidemiològics sobre les fòbies específiques (FE) amb els aspectes culturals com a una part rellevant per al seu estudi. Bener, Ghuloum i Dafeeah (2011) han estudiat les FE, la fòbia social, l’agorafòbia i les fòbies mèdiques en la població infantojuvenil de Qatar de 6 a 18 anys. A partir d’una mostra de 1703 subjectes, observen una prevalença global d’un 19,7%, major en dones que en homes, i més freqüent dels 12 als 15 anys que en els altres grups d’edat, concloent que la prevalença de fòbies en infants i joves de Qatar és major que l’observada en altres estudis epidemiològics. Per la seva banda, en un estudi sobre la fòbia tipus sang-ferides-injeccions en americans caucàsics i  asiàtics, Hirai i Vernon (2011) observen que els homes asiàtics i les dones caucàsiques mostren una major simptomatologia fòbica i una major propensió al fàstic que la resta de participants. Així mateix, conclouen que una alta propensió al fàstic podria ser un factor predisposant per a aquest tipus de fòbia. Finalment, en una mostra afroamericana, Chapman, Vines i Petrie (2011) troben paràmetres molt semblants de la por als animals i de l’ansietat social en estudiants universitaris i població general, indicador, especulen, d’una possible homogeneïtat cultural de les fòbies als afroamericans.
    Altres estudis epidemiològics d’aquest 2011 s’han realitzat en gent major. L'estudi de Grenier et al. (2011) aporta dades sobre prevalences anuals de fòbies clíniques i subclíniques en aquesta població, d’un 2% i 8,7%, respectivament. Els autors observen, a més, una major presència de problemes físics, menor estat d’ànim i major consum de psicofàrmacs en els participants clínics i subclínincs en comparació a un grup de majors sense ansietat. Sigstrom et al. (2011) troben uns percentatges molt més elevats que els del grup de Grenier. Destaquen les prevalences en FE del 13% en dones i del 4,9% en homes, i un percentatge de pors subclíniques del 70% i 37,9% respectivament. D’igual forma que Grenier et al. (2011), els autors proposen aprofundir en l’estudi de les FE en persones majors.

1.2. Respostes psicofisiològiques davant estímuls fòbics
L’estudi de l’amígdala com a correlat fisiològic de les FE continua essent d’especial interès. Ahs et al. (2011) estudien la  relació de la resposta electrodèrmica i els canvis en el flux sanguini cerebral a la regió amígdala-parahipocampal durant tasques de record d’imatges fòbiques de tipus animal. Al llarg del procés de codificació d’estímuls fòbics, l’amígdala sembla influir tant en l’activació general (mesurada mitjançant la resposta electrodèrmica) com en l’activitat parahipocampal. Lipka, Miltner i Straube (2011) analitzen el paper de l’amígdala, mitjançant ressonància magnètica funcional, en el processament de la informació fòbica relacionada amb les aranyes davant estímuls subliminals i supraliminars. Les dades mostren una associació positiva entre la intensitat de la hipervigilància i l'activació de l’amígdala dreta durant l’estimulació subliminal, assenyalant un possible processament inconscient en les FE. També en fòbia a les aranyes i mitjançant ressonància magnètica funcional, Schweckendiek et al. (2011) avaluen els correlats neuronals de l’aprenentatge afectiu per condicionament clàssic en fòbics i en controls sans. A partir dels resultats obtinguts, conclouen que la por fòbica condicionada es fonamenta en una resposta exagerada dels circuits de la por, especialment de l’amígdala. A més, i tal vegada més interessant, la resposta alterada de la xarxa de la por en els fòbics només s’observa davant els estímuls condicionats relacionats amb aranyes, però no amb altres estímuls desagradables. Això pot ser indicador d’una condicionabilitat general semblant entre pacients amb FE i controls normals.
L’estudi dels correlats corticals de les FE ha estat freqüent en les del tipus animal, però no tant en les del tipus sang-ferides-injeccions. Leutgeb, Schaefer i Schienle (2011) intenten identificar les característiques del potencial positiu tardà i de la freqüència cardíaca, en dones fòbiques dentals (fòbia considerada per a alguns dins del tipus sang-ferides-injeccions) durant l’exposició a imatges d’oi, de por, fòbiques i neutres. En relació a un grup control sa, les pacients amb fòbia dental mostren una major amplitud del potencial positiu tardà i una acceleració cardíaca davant de les imatges fòbiques, el que reflecteix una major atenció cap als estímuls observats i una resposta de por defensiva, respectivament. Posant en relació els subtipus animal i sang-ferides-injeccions, Lueken et al. (2011) comparen els patrons d’activació cerebral i la conductància de la pell entre fòbics a les serps i fòbics dentals durant l’exposició a vídeos ansiògens. Els resultats proporcionen evidències preliminars a favor de diferents sistemes cerebrals subjacents a aquestes FE, així com diferents patrons de reactivitat autònoma.

1.3. Característiques clíniques de diferents fòbies específiques
Més de trenta anys després de la proposta del fenomen de concordança-discordança dels tres components de la por (activació fisiològica, distrès cognitiu i evitació conductual), el seu estudi en la població fòbica infantojuvenil encara és limitat. Ollendick, Allen, Benoit i Cowart (2011) avaluen aquest fenomen mitjançant el test d’aproximació conductual en infants i adolescents de 7 a 16 anys. Els resultats obtinguts revelen un patró global de concordança, és a dir, els tres components es troben relacionats els uns amb els altres en les direccions esperades. Malgrat això, un 38% dels participants mostren un patró discordant entre l’activació fisiològica i el distrès cognitiu, el que suggereix que les FE en joves són més complexes del què es pensava.

2. Tractament

2.1. Resultats de tractament i mecanismes de canvi terapèutic

Wagener i Zettle (2011) es centren en les teràpies de tercera generació per al tractament de la fòbia a les aranyes. Avaluen els efectes de l’aproximació basada en el control (Control-based approach, CBA), l’aproximació basada en l’acceptació (Acceptance-based approach, ABA) i l’aproximació basada en la informació (Information-based approach, IBA) en estudiants amb por de les aranyes. L’ABA és la que més afavoreix l’exposició als estímuls fòbics, mostrant així la seva superioritat front a les tècniques de control dels pensaments relacionats amb l’ansietat i de les sensacions corporals.
Bornas, Gelabert, Llabres, Balle i Tortella-Feliu (2011) es mantenen en la línia de recerca sobre el tractament de la por de volar assistida per ordinador amb baix contacte terapèutic. Comptant amb l'aportació de la teoria dels sistemes dinàmics per a la comprensió del procés de canvi terapèutic, estudien la relació entre la taxa de canvi individual autoinformada intrasessió i la flexibilitat de la resposta cardíaca en una mostra de fòbics situacionals tractats amb el Computer Assisted Fear of Flying Treatment (CAFFT, Bornas et al., 2002). La principal conclusió és que, amb independència del nivell de malestar inicial i del resultat del tractament, els pacients amb una major variabilitat cardíaca -més flexibles- mostren taxes de canvi més ràpides que els pacients menys flexibles.
    Per al tractament de l’ansietat/fòbia a conduir o a anar amb cotxe després d’un accident de trànsit de Jongh, Holmshaw, Carswell i van Wijk (2011) avaluen l’aplicabilitat de la teràpia cognitivoconductual focalitzada en el trauma i de la desensibilització i reprocessament del moviment ocular afegits a l’exposició en viu. Ambdós tractaments anaren seguits d’una clara reducció de la simptomatologia ansiosa, aportant evidències a la possible utilitat de tractaments alternatius a l’exposició tota sola. En aquest sentit, Salas, Brooks i Rowe (2011) apliquen tècniques d'alliberament emocional en estudiants de psicologia amb elevat malestar front a estímuls específics potencialment fòbics, com les alçades o les serps. Aquest tipus d’intervenció combina elements cognitius i somàtics. Aquests darrers s’associen, segons els autors, a l'acupuntura i a l'estimulació inhibitòria de l’amígdala. Els resultats, tant autoinformats com conductuals, mostren canvis en la simptomatologia ansiosa després d’un breu procediment de 20 minuts de durada durant el que s’apliquen les tècniques (10 minuts per a cadascun dels elements).
    Contràriament al que esperaven, Sy, Dixon, Lickel, Nelson i Deacon (2011) observen com les conductes de seguretat semblen millorar la teràpia d’exposició en estudiants amb claustrofòbia. Els autors conclouen que l’exposició, juntament a la utilització de conductes de seguretat, genera un major nivell d’autoeficàcia i menors cognicions claustrofòbiques que l’exposició tota sola. Sense deixar de banda aquest trastorn, la fòbia específica a usar màscara protectora és considerada un subtipus de claustrofòbia específica, d’elevada interferència durant el servei militar. Brand, Annen, Holsboer-Trachsler i Blaser (2011) informen de l’eficàcia d’una intervenció cognitivoconductual intensiva (psicoeducació, respiració controlada i exposició), de dos dies, per al seu tractament.

2.2. Noves tecnologies en el tractament de les fòbies
    Per acabar, Botella et al. (2011) utilitzen el "joc seriós” (serious game) per reduir el malestar i l'evitació en un cas de fòbia a les paneroles, abans d’un tractament d’exposició de sessió única. El joc permet a la persona, crear i matar paneroles a la pantalla del seu dispositiu mòbil i rebre reforçadors a canvi. Les autores, en la seva línea, continuen afegint evidències vers la utilitat de les TIC en la intervenció de les fòbies.

Article destacat
  • de Quervain, D. J., Bentz, D., Michael, T., Bolt, O. C., Wiederhold, B. K., Margraf, J., & Wilhelm, F. H. (2011). Glucocorticoids enhance extinction-based psychotherapy. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 108(16), 6621-6625. doi:10.1073/pnas.1018214108
La literatura en recerca bàsica ha mostrat com l’administració de glucocorticoids pot tenir efectes mnemotècnics que afavoreixen els processos d’extinció de la por. En aquest estudi s’investiga si l’administració de cortisol millora la teràpia d’exposició en fòbics a les alçades.

Referències

  • Ahs, F., Pissiota, A., Michelgard, A., Appel, L., Furmark, T., & Fredrikson, M. (2008). Functional connectivity of the amygdala in specific phobia. Biological Psychiatry, 63(7), 169S-169S.
  • Ahs, F., Palmquist, A. M., Pissiota, A., Appel, L., Frans, O., Liberzon, I., . . . Fredrikson, M. (2011). Arousal modulation of memory and amygdala-parahippocampal connectivity: A PET-psychophysiology study in specific phobia. Psychophysiology, 48(11), 1463-1469. doi:10.1111/j.1469-8986.2011.01231.x
  • Bener, A., Ghuloum, S., & Dafeeah, E. E. (2011). Prevalence of common phobias and their socio-demographic correlates in children and adolescents in a traditional developing society. African Journal of Psychiatry, 14(2), 140-145. doi:10.4314/ajpsy.v14i2.6
  • Bornas, X., Gelabert, J. M., Llabres, J., Balle, M., & Tortella-Feliu, M. (2011). Slope of change throughout exposure treatment for flight phobia: The role of autonomic flexibility. Journal of Clinical Psychology, 67(6), 550-560. doi:10.1002/jclp.20780
  • Bornas, X., Tortella-Feliu, M., Llabrés, J., Barceló, F., Pauli, P., & Mülhberger, A. (2002). Clinical usefulness of a simulated exposure treatment for fear of flying. International Journal of Clinical and Health Psychology, 2, 247-262.
  • Botella, C., Breton-Lopez, J., Quero, S., Banos, R. M., Garcia-Palacios, A., Zaragoza, I., & Alcaniz, M. (2011). Treating cockroach phobia using a serious game on a mobile phone and augmented reality exposure: A single case study. Computers in Human Behavior, 27(1), 217-227. doi:10.1016/j.chb.2010.07.043
  • Brand, S., Annen, H., Holsboer-Trachsler, E., & Blaser, A. (2011). Intensive two-day cognitive-behavioral intervention decreases cortisol secretion in soldiers suffering from specific phobia to wear protective mask. Journal of Psychiatric Research, 45(10), 1337-1345. doi:10.1016/j.jpsychires.2011.04.010
  • Chapman, L. K., Vines, L., & Petrie, J. (2011). Fear factors: Cross validation of specific phobia domains in a community-based sample of african american adults. Journal of Anxiety Disorders, 25(4), 539-544. doi:10.1016/j.janxdis.2010.12.009
  • de Jongh, A., Holmshaw, M., Carswell, W., & van Wijk, A. (2011). Usefulness of a trauma-focused treatment approach for travel phobia. Clinical Psychology & Psychotherapy, 18(2), 124-137. doi:10.1002/cpp.680
  • de Quervain, D. J., Bentz, D., Michael, T., Bolt, O. C., Wiederhold, B. K., Margraf, J., & Wilhelm, F. H. (2011). Glucocorticoids enhance extinction-based psychotherapy. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 108(16), 6621-6625. doi:10.1073/pnas.1018214108
  • Grenier, S., Schuurmans, J., Goldfarb, M., Preville, M., Boyer, R., O'Connor, K., . . . ESA Study. (2011). The epidemiology of specific phobia and subthreshold fear subtypes in a community-based sample of older adults. Depression and Anxiety, 28(6), 456-463. doi:10.1002/da.20812
  • Hirai, M., & Vernon, L. (2011). The role of disgust propensity in blood-injection-injury phobia: Comparisons between asian americans and caucasian americans. Cognition & Emotion, 25(8), 1500-1509. doi:10.1080/02699931.2010.547564
  • Leutgeb, V., Schaefer, A., & Schienle, A. (2011). Late cortical positivity and cardiac responsitivity in female dental phobics when exposed to phobia-relevant pictures. International Journal of Psychophysiology, 79(3), 410-416. doi:10.1016/j.ijpsycho.2011.01.003
  • Lipka, J., Miltner, W. H., & Straube, T. (2011). Vigilance for threat interacts with amygdala responses to subliminal threat cues in specific phobia. Biological Psychiatry, 70(5), 472-478. doi:10.1016/j.biopsych.2011.04.005
  • Lueken, U., Kruschwitz, J. D., Muehlhan, M., Siegert, J., Hoyer, J., & Wittchen, H. (2011). How specific is specific phobia? different neural response patterns in two subtypes of specific phobia. NeuroImage, 56(1), 363-372. doi:10.1016/j.neuroimage.2011.02.015
  • Ollendick, T., Allen, B., Benoit, K., & Cowart, M. (2011). The tripartite model of fear in children with specific phobias: Assessing concordance and discordance using the behavioral approach test. Behaviour Research and Therapy, 49(8), 459-465. doi:10.1016/j.brat.2011.04.003
  • Salas, M. M., Brooks, A. J., & Rowe, J. E. (2011). The immediate effect of a brief energy psychology intervention (emotional freedom techniques) on specific phobias: A pilot study. Explore-the Journal of Science and Healing, 7(3), 155-161. doi:10.1016/j.explore.2011.02.005
  • Schweckendiek, J., Klucken, T., Merz, C. J., Tabbert, K., Walter, B., Ambach, W., . . . Stark, R. (2011). Weaving the (neuronal) web: Fear learning in spider phobia. NeuroImage, 54(1), 681-688. doi:10.1016/j.neuroimage.2010.07.049
  • Sigstrom, R., Ostling, S., Karlsson, B., Waern, M., Gustafson, D., & Skoog, I. (2011). A population-based study on phobic fears and DSM-IV specific phobia in 70-year olds. Journal of Anxiety Disorders, 25(1), 148-153. doi:10.1016/j.janxdis.2010.08.014
  • Sy, J. T., Dixon, L. J., Lickel, J. J., Nelson, E. A., & Deacon, B. J. (2011). Failure to replicate the deleterious effects of safety behaviors in exposure therapy. Behaviour Research and Therapy, 49(5), 305-314. doi:10.1016/j.brat.2011.02.005
  • Wagener, A. L., & Zettle, R. D. (2011). Targeting fear of spiders with control-, acceptance-, and information-based approaches. Psychological Record, 61(1), 77-91.



Comments