2.1. Trastorns d’Ansietat: aspectes transdiagnòstics

Miquel Tortella-Feliu
Institut Universitari d’Investigacions en Ciències de la Salut (IUNICS)
Universitat de les Illes Balears

1.    Factors temperamentals i trastorns emocionals

Temperament reactiu
En un dels treballs teòrics més destacats d’entre els publicats aquest últim any, Corr (2011) aporta una visió prou suggerent, densa i documentada per explicar la gènesi, basant-se en el model reformulat de Gray,  d’alguns dels aspectes centrals de la fenomenologia ansiosa com són el pensament negatiu recíclic (preocupació, ruminació…). S’atorga a aquest estil de pensament la responsabilitat de la distractibilitat cognitiva i, finalment, de la dificultat, característica de les persones ansioses, per resoldre situacions en què hi pot haver conflicte d’objectius característics. I ho fa posant en interrelació l’activació automàtica del sistema d’inhibició conductual davant situacions de potencial amenaça i conflicte d’objectius amb la posterior anàlisi cognitiva més reflexiva i controlada per resoldre aquesta situació. Aquesta darrera forma d’anàlisi seria infructuosa en els casos patològics i la responsable de les manifestacions ansioses abans esmentades.
Nous estudis han continuat afegint evidències de l’associació entre el neuroticisme, i constructes propers, i la presència incrementada de simptomatologia ansiosa (Rosellini & Brown, 2011; Strelau & Zawadzki, 2011; Trosper & May, 2011). Però el més interessant en aquest sentit ha estat de Jacobs et al. (2011). En aquest treball el neuroticisme s’ha estudiat en relació als estats emocionals en la vida quotidiana, mitjançant diaris conductuals, en una mostra de 416 bessones. Els resultats mostren que, en l’associació positiva entre alt neuroticisme i elevada variabilitat de l’afecte negatiu, hi intervenen tant factors genètics compartits com factors ambientals específics mentre que l’associació entre neuroticisme elevat i menors nivells d’afecte positiu al llarg dia es moderada per factors ambientals no compartits, amb poc pes dels factors genètics.

Capacitat de control atencional, regulació emocional i manifestacions ansiosodepressives.
Més enllà de les associacions entre temperament reactiu i símptomes  d’ansietat, el 2011 ens ha aportat noves dades de què, tant en joves com en adults, la capacitat de control intencional i més concretament el seu component de control atencional moderen la relació entre una alta reactivitat del sistema d’inhibició conductual o la presència de trets comportamentals inhibits i les manifestacions ansiosodepressives (Dinovo & Vasey, 2011; Sportel, Nauta, de Hullu, de Jong, & Hartman, 2011). La relació entre la capacitat de control atencional i l’ansietat ha estat objecte d’alguns dels treballs més reeixits del 2011. En destacam el de Pacheco-Unguetti, Acosta, Marqués i Lupiáñez (2011) en què es fa palès que els pacients amb patologia ansiosa presenten, en relació a controls normals durant l’execució d’una tasca atencional sense cap tipus de càrrega emocional, una menor efectivitat de la xarxa de control executiu (és a dir, es veuen més afectats per estímuls interferidors amb la tasca central) i més dificultats per retirar l’atenció d’estímuls distractors. Els resultats apunten a la idea de què les alteracions atencionals que s’observen en pacients ansiosos podrien no ser causades, o només causades, pels efectes dels símptomes d’ansietat sinó ser resultat de mancances més bàsiques en la capacitat atencional. En relació amb aquest tema, Eysenck i Derakshan (2011) presenten una excel·lent revisió, amb el marc de referència de la teoria del control atencional, dels efectes perniciosos de l’ansietat sobre l’eficiència de les funcions executives d’inhibició i de canvi de focus atencional, plantejant que davant situacions poc exigents és probable que hi hagi un captació deficient de recursos de control atencional mentre que davant situacions de major demanda es produeixi una notable activació d’aquests recursos però essent poc eficients.
Klumpp et al. (2011), en un estudi de neuroimatge, informen que nivells elevats d’ansietat tret s’associen amb una activació menor de l’escorça cingulada anterior durant una tasca d’interferència emocional, cosa que indicaria que aquestes persones presenten menor capacitat de control atencional davant senyals d’amenaça.
Els problemes en la capacitat atencional cada cop s’estan associant més a la presència de pensaments repetitius amb càrrega afectiva negativa (preocupació, ruminació, intrusions) tan característics de molts trastorns d’ansietat, i que s’associen a major severitat de les patologies ansiosodepressives, major afecte negatiu, reaccions negatives incrementades davant d’estressors i més conductes d’evitació (Manfredi et al., 2011; McLaughlin & Nolen-Hoeksema, 2011; Ruscio, Seitchik, Gentes, Jones, & Hallion, 2011) i dels quals es continuen aportant dades respecte al seu paper de mediadors de la relació entre una elevada afectivitat negativa i la presència de manifestacions ansioses i depressives (Verstraeten, Bijttebier, Vasey, & Raes, 2011). Aquesta mena de cognicions van guanyant reconeixement de procés transdiagnòstic clau en la gènesi i manteniment dels trastorns emocionals. Tot i les diferències que hi pugui haver entre ells, es considera que tenen més semblances que no pas aspectes que els distingeixin i que per tant podrien avaluar-se conjuntament. El Perseverative Thinking Questionnaire (Ehring et al., 2011) s’ha desenvolupat precisament per això, aplegant-ne les característiques compartides: tendència a la repetició, instrusivitat i dificultats per desconnectar-se’n, que són valorats com a improductius i que saturen la capacitat mental.
Tornant al control atencional, Armstrong, Zald i Olatunji (2011) troben que pacients amb ansietat generalitzada i trastorn obsessivocompulsiu informen de menor capacitat de control atencional en relació a persones sanes i, a més, en els que pateixen d’ansietat generalitzada el baix control atencional s’associa amb nivells més elevats de preocupació incontrolable. En una línia semblant, Koster, De Lissnyder, Derakshan i de Raedt (2011) fan una revisió exhaustiva de les dades que donen suport a la concepció de què el pensament negatiu recíclic centrat en material autoreferent (més en concret la ruminació) és degut a deficiències en la capacitat de retirar l’atenció d’aquesta informació, més que no pas a selectivitat atencional prèvia. Bomyea i Amir (2011) han presentat els resultats d’un experiment en què manipulaven les demandes d’inhibició cognitiva en una tasca de capacitat de la memòria de treball per analitzar el paper causal del control inhibitori sobre els pensaments intrusius apareguts durant una tasca de supressió posterior. Els resultats obtinguts els interpreten d’acord amb els plantejaments que posen en relació un menor control inhibitori amb major presència de pensaments intrusius.
Les dificultats de control atencional també s’han associat als biaixos atencionals cap a l’amenaça. Bardeen i Orcutt (2011) informen que, tot i que aquests biaixos són majors en persones que exhibeixen més símptomes d’estrès posttraumàtic, la presència d’una capacitat elevada de control atencional en modera la relació, facilitant la retirada de l’atenció de l’estimulació amenaçant i el posterior canvi de focus atencional. Els biaixos atencionals cap a l’amenaça (en el seu component d’atenció selectiva - captura atencional) s’han vist, però, no tot just com a resultat de la simptomatologia ansiosa sinó també, en experiments amb població normal en els qual es manipulava l’atenció a estímuls amenaçants, com a factors causals de la preocupació (Hirsch et al., 2011) i com a responsables de la tendència a interpretar la informació ambigua com a amenaçant (White, Suway, Pine, Bar-Haim, & Fox, 2011).
Els estudis sobre el pensament negatiu recíclic en les manifestacions ansiosodepressives i, en general, l’interès pels estils de regulació emocional no es limiten al seu lligam amb les capacitats de control atencional, sinó que s’hi analitzen d’altres aspectes. Així, en un estudi prospectiu amb una mostra molt àmplia d’adolescents McLaughlin, Hatzenbuehler, Mennin i Nolen-Hoeksema (2011) observen que la desregulació emocional (en què s’hi agrupen la tendència a ruminar en condicions de distrès, una expressió inadequada de la tristesa i la ira i dificultats per identificar correctament les emocions) és predictora d’increments en la simptomatologia ansiosa, com també  d’una major presència de conductes agressives i de problemes d’ingesta.
Les creences metacognitives en relació a la preocupació i el seu paper en les manifestacions ansiosodepressives segueixen essent objecte d’interès del grup d’Adrian Wells (Yılmaz, Gençöz, & Wells, 2011). En una anàlisi prospectiva troben que les creences metacognitives respecte la incontrolabilitat i perill de la preocupació prediuen els nivells d’ansietat i de depressió un cop controlats els nivells previs d’aquests símptomes i de l’exposició a esdeveniments estressògens. Meeten i Davey (2011), per altra banda, presenten una revisió dels estudis apareguts en els darrers 10 anys en què s’analitzen, en estudis de laboratori i condicions anàlogues, el pensament (preocupació, ruminació) i les accions (comprovació) repetitives presents a diferents patologies (amb un lloc destacat per a les ansioses) a l’empara de la hipòtesi de l’estat d’ànim com a entrada d’informació (mood-as-input). A grans trets, s’observa que hi ha major tendència a perseverar en aquestes conductes quan s’inicien amb estat d’ànim negatiu i sense que hi hagi una regla clara de quan s’ha d’abandonar (en relació a l’assoliment d’un objectiu). La tendència a emprar l’estat d’ànim com a element informatiu  per continuar duent a terme una conducta es relaciona amb factors diversos com no atribuir l’ànim a causes identificables, major motivació per entendre perquè s’està així i sortir-se’n, situacions que suposen una important càrrega cognitiva o tasques complexes.
     Quant al paper de les pautes de criança en el desenvolupament d’ansietat i, en general, de símptomes internalitzants, Feng, Shaw, i Moilanen (2011), en un estudi longitudinal de 5 anys amb 257 nins, informen que l’ús d’estratègies de regulació emocional més passives és mediador de l’associació prospectiva entre timidesa i simptomatologia internalitzant i que aquesta associació es veu afavorida per la presència d’un estil de control excessiu per part de les seves mares. En un altre treball, Zalta i Chambless (2011) troben que un nivell baix de control percebut en adults joves s’associa amb estils de criança sobreprotectors, segons autoinformes dels pares, i que el control percebut actua de mediador entre els estils de criança i les manifestacions ansioses. Seguint amb els estils de criança, Manfredi et al. (2011), en un estudi ja citat abans, observen que l’estil de criança altament controlador i sobreprotector és un factor de risc independent, a banda de l’afectivitat negativa, per al desenvolupament de la tendència a preocupar-se i a ruminar.
Menció a banda, pel què fa a les anàlisis entre característiques temperamentals, estils de regulació emocional i manifestacions ansiosodepressives, mereix la proposta integradora de Nolen-Hoeksema i Watkins (2011). El treball proposa un model heurístic general per explicar que els factors de risc transdiagnòstics puguin acabar portant, o no, a diferents trastorns psicopatològics (multifinalitat) i què ho fa que sigui concretament a un o altre (trajectòries divergents). I per exemplificar-ho agafen de referent la ruminació, analitzant-ne els factors de risc que n’afavoreixen l’aparició i de com la ruminació pot acabar facilitant en alguns casos l’aparició de diferents trastorns d’ansietat, depressió i altres patologies (abús de substàncies o trastorns alimentaris).

2.    Concomitants psicofisiològics dels problemes d’ansietat i processos associats
    En aquest àmbit, destacar-ne tres aportacions, a banda de la de Klumpp et al., (2011) ja citada en un apartat previ. El monogràfic de Depression and Anxiety (volum 28, número 3) on Paulus (2011), en l’article introductori, fa un recorregut pels avanços assolits en els últims anys amb l’ús de la ressonància magnètica funcional en relació als substractes neurals dels trastorns ansiosos i els reptes de present i de futur en aquest terreny. I dos treballs en què s’analitzen, mitjançant tècniques de neuroimatge, les bases neurals de la capacitat de regulació emocional. El de Campbell-Sills et al. (2011) en què es detecta que les persones amb ansietat tret elevada requereixen de nivells més elevats d’activació de l’escorça prefrontal, tant medial com lateral (suposats concomitants de la regulació automàtica i de la intencional, respectivament) per reduir de manera efectiva les emocions negatives. I el d’Spielberg et al. (2011) en què s’observa que les persones amb major reactivitat autoinformada del sistema d’inhibició conductual presenten, mentre estan realitzant una tasca de control executiu, una activació del gir frontal mitjà lateralitzada a la dreta, cosa que s’associaria amb la inhibició de les respostes dominants.

3.    Epidemiologia i impacte dels trastorns d’ansietat
Comer et al. (2011) amb les dades provinents de l’amplíssim estudi epidemiològic NESARC, informen d’una prevalença puntual del conjunt dels trastorns d’ansietat del 9.8% (rang 7.1% per a la fòbia específica – 2% per a l’ansietat generalitzada). Però l’objectiu bàsic de l’estudi és analitzar l’impacte d’aquestes alteracions sobre la qualitat de vida dels que les pateixen. En comparació a qui no els presenta, entre les persones amb trastorns d’ansietat hi ha més fadrins o separats, han rebut més diagnòstics de malalties físiques diverses (bàsicament cardiovasculars i gastroenterològiques), pitjor salut mental i física en general i més limitacions en el funcionament social. A partir de dades del mateix estudi epidemiològic Menary, Kushner, Maurer i Thuras (2011) informen que devers el 20% de les persones amb trastorns d’ansietat consumeixen alcohol per controlar-ne els símptomes i, els que ho fan, en consumeixen majors quantitats i presenten o tenen el risc de dependència alcohòlica, en comparació als que no pateixen aquests trastorns o als ansiosos que, tot i bevent, no ho fan per reduir l’ansietat. A l’últim, esmentar l’estudi longitudinal de Prenoveau et al. (2011), amb adolescents i adults joves, en què s’observa que l’estabilitat de la simptomatologia ansiosa i de característiques de personalitat que s’hi associen (entre el 73 i 84% d’estabilitat) és significativament més gran que la depressiva, que sembla ser molt més episòdica. Rosellini, Fairholme i Brown (2011), per la seva banda, informen de la trajectòria descendent, al llarg dels dos anys analitzats, de la sensibilitat a l’ansietat, la inhibició conductual i la simptomatologia depressiva, en una mostra molt àmplia de pacients ansiosos i depressius. A més, la presència inicial d’una alta inhibició conductual s’associa amb una menor reducció de les diferents dimensions de la sensibilitat a l’ansietat.

4.    Protocols transdiagnòstics de tractament.
El 2011 ens ha portat algunes novetats importants en relació a tres dels protocols transdiagnòstics desenvolupats en els darrers anys per al tractament de diversos trastorns emocionals. El grup de David H. Barlow ha publicat el protocol unificat per al tractament d’aquests trastorns amb els corresponents manual del terapeuta i del pacient (Barlow et al., 2011). Ha aparegut un nou estudi controlat del CALM, sobre la mateixa mostra que va ser objecte del primer publicat durant el 2010, però en aquest cas diferenciant els nivells d’eficàcia per trastorns i el seu impacte en els comòrbids (Craske et al., 2011). El tractament transdiagnòstic es mostra superior, en els seguiments, al tractament habitual dispensat als serveis d’assistència primària, en els casos de diagnòstic principal d’ansietat generalitzada, trastorn d’angoixa i fòbia social, però no en els d’estrès posttraumàtic. La millora en els trastorns comòrbids només excedeix l’assolida pels tractaments habituals en el cas de la fòbia social. També s’han publicat tres estudis de resultat de tractament, dos de controlats (Johnston, Titov, Andrews, Spence, & Dear, 2011; Titov et al., 2011) i un d’obert (Dear et al., 2011), del Wellbeing Program aplicat per Internet, que donen prou suport a la seva eficàcia (amb mides de l’efecte grans en comparació a llista d’espera i també grans en els efectes intragrup) i a la seva eficiència (relacionada amb la reducció de temps de contacte directe amb el terapeuta i amb el fet que no cal ser un clínic expert per fer la supervisió del procés de tractament computeritzat).

5.    Altres aspectes sobre el tractament i prevenció dels trastorns d’ansietat
El tractament de reducció de l’estrès basat en la consciència plena (mindfulness), aplicat a pacients amb diversos trastorns d’ansietat -trastorns d’angoixa, fòbia social i ansietat generalitzada- (Vøllestad, Sivertsen, & Nielsen, 2011) s’ha mostrat més eficaç que la no intervenció en la reducció de la simptomatologia ansiosa (amb efectes mitjans) i la depressiva associada (amb mides de l’efecte grans) però, això sí, amb percentatges de recuperació simptomàtica modestos (just entre el 44% i el 53%) i sense que això pugui ser totalment atribuïble als components més específics (els més pròpiament de mindfulness) de la intervenció.
En el terreny de la prevenció, la metaanàlisi de Zalta (2011) indica que els programes per a la prevenció de l’ansietat són superiors a les condicions de control però obtenint tot just resultats modestos i que, a més, es van esvaint amb el pas del temps. A més, s’aprecia que les intervencions computeritzades o que fan servir tot just material escrit o audiovisual són més efectives que les aplicades per agents humans (psicòlegs o mestres).
En una apartat que podríem considerar de rareses, just esmentar el treball de Comer, Mojtabai i Olfson (2011) en què es documenta l’increment en la prescripció de fàrmacs antipsicòtics per al tractament dels trastorns d’ansietat en els EEUU, tot i que l’eficàcia d’aquest tipus de terapèutica sigui més que dubtosa i el de Youngstedt, Kline, Ginsberg, Zielinski i Hardin (2011) en què s’informa que la teràpia lumínica no és significativament més eficaç que el placebo en el tractament dels trastorns d’ansietat, tot i que s’obtinguin reduccions marginals de la simptomatologia majors que les que s’observen amb la intervenció no activa.



Publicació destacada
  • Barlow, D. H., Ellard, K. K., Fairholme, C. P., Farchione, T. J., Boisseau, C. L., Allen, L. B., & Ehrenreich, J. T. (2011). Unified protocol for transdiagnostic treatment of emotional disorders. New York: Oxford University Press.

Referències
  • Armstrong, T., Zald, D. H., & Olatunji, B. O. (2011). Attentional control in OCD and GAD: Specificity and associations with core cognitive symptoms. Behaviour Research and Therapy, 49, 756-762. doi:10.1016/j.brat.2011.08.003
  • Bardeen, J. R., & Orcutt, H. K. (2011). Attentional control as a moderator of the relationship between posttraumatic stress symptoms and attentional threat bias. Journal of Anxiety Disorders, 25, 1008-1018. doi:10.1016/j.janxdis.2011.06.009
  • Barlow, D. H., Ellard, K. K., Fairholme, C. P., Farchione, T. J., Boisseau, C. L., Allen, L. B., & Ehrenreich, J. T. (2011). Unified protocol for transdiagnostic treatment of emotional disorders. New York: Oxford University Press.
  • Bomyea, J., & Amir, N. (2011). The effect of an executive functioning training program on working memory capacity and intrusive thoughts. Cognitive Therapy and Research, 35, 529-535. doi:10.1007/s10608-011-9369-8
  • Campbell-Sills, L., Simmons, A. N., Lovero, K. L., Rochlin, A. A., Paulus, M. P., & Stein, M. B. (2011). Functioning of neural systems supporting emotion regulation in anxiety-prone individuals. NeuroImage, 54(1), 689-696.doi:10.1016/j.neuroimage.2010.07.041
  • Comer, J. S., Blanco, C., Hasin, D. S., Liu, S., Grant, B. F., Turner, J. B., & Olfson, M. (2011). Health-related quality of life across the anxiety disorders: Results from the national epidemiologic survey on alcohol and related conditions (NESARC). Journal of Clinical Psychiatry, 72, 43-50. doi:10.4088/JCP.09m05094blu
  • Comer, J. S., Mojtabai, R., & Olfson, M. (2011). National trends in the antipsychotic treatment of psychiatric outpatients with anxiety disorders. American Journal of Psychiatry, 168, 1057-1065. doi:10.1176/appi.ajp.2011.11010087
  • Corr, P. J. (2011). Anxiety: Splitting the phenomenological atom. Personality and Individual Differences, 50(7), 889-897. doi:10.1016/j.paid.2010.09.013
  • Craske, M. G., Stein, M. B., Sullivan, G., Sherbourne, C., Bystritsky, A., Rose, R. D., . . . Roy-Byrne, P. (2011). Disorder-specific impact of coordinated anxiety learning and management treatment for anxiety disorders in primary care. Archives of General Psychiatry, 68, 378-388.
  • Dear, B. F., Titov, N., Schwencke, G., Andrews, G., Johnston, L., Craske, M. G., & McEvoy, P. (2011). An open trial of a brief transdiagnostic internet treatment for anxiety and depression. Behaviour Research and Therapy, 49, 830-837. doi:10.1016/j.brat.2011.09.007
  • Dinovo, S. A., & Vasey, M. W. (2011). Reactive and self-regulatory dimensions of temperament: Interactive relations with symptoms of general distress and anhedonia. Journal of Research in Personality, 45, 430-440. doi:10.1016/j.jrp.2011.05.002
  • Ehring, T., Zetsche, U., Weidacker, K., Wahl, K., Schoenfeld, S., & Ehlers, A. (2011). The perseverative thinking questionnaire (PTQ): Validation of a content-independent measure of repetitive negative thinking RID C-9168-2009. Journal of Behavior Therapy and Experimental Psychiatry, 42, 225-232. doi:10.1016/j.jbtep.2010.12.003
  • Eysenck, M. W., & Derakshan, N. (2011). New perspectives in attentional control theory. Personality and Individual Differences, 50(7), 955-960. doi:10.1016/j.paid.2010.08.019
  • Feng, X., Shaw, D. S., & Moilanen, K. L. (2011). Parental negative control moderates the shyness-emotion regulation pathway to school-age internalizing symptoms. Journal of Abnormal Child Psychology, 39, 425-436. doi:10.1007/s10802-010-9469-z
  • Hirsch, C. R., MacLeod, C., Mathews, A., Sandher, O., Siyani, A., & Hayes, S. (2011). The contribution of attentional bias to worry: Distinguishing the roles of selective engagement and disengagement. Journal of Anxiety Disorders, 25, 272-277. doi:DOI: 10.1016/j.janxdis.2010.09.013
  • Jacobs, N., van Os, J., Derom, C., Thiery, E., Delespaul, P., & Wichers, M. (2011). Neuroticism explained? from a non-informative vulnerability marker to informative person-context interactions in the realm of day life RID E-8982-2011. British Journal of Clinical Psychology, 50, 19-32. doi:10.1348/014466510X491397
  • Johnston, L., Titov, N., Andrews, G., Spence, J., & Dear, B. F. (2011). A RCT of a transdiagnostic internet-delivered treatment for three anxiety disorders: Examination of support roles and disorder-specific outcomes. Plos One, 6(11), e28079. doi:10.1371/journal.pone.0028079
  • Klumpp, H., Ho, S. S., Taylor, S. F., Phan, K. L., Abelson, J. L., & Liberzon, I. (2011). Trait anxiety modulates anterior cingulate activation to threat interference. Depression and Anxiety, 28, 194-201. doi:10.1002/da.20802
  • Koster, E. H. W., De Lissnyder, E., Derakshan, N., & De Raedt, R. (2011). Understanding depressive rumination from a cognitive science perspective: The impaired disengagement hypothesis. Clinical Psychology Review, 31, 138-145. doi:10.1016/j.cpr.2010.08.005
  • Manfredi, C., Caselli, G., Rovetto, F., Rebecchi, D., Ruggiero, G. M., Sassaroli, S., & Spada, M. M. (2011). Temperament and parental styles as predictors of ruminative brooding and worry. Personality and Individual Differences, 50(2), 186-191. doi:10.1016/j.paid.2010.09.023
  • McLaughlin, K. A., Hatzenbuehler, M. L., Mennin, D. S., & Nolen-Hoeksema, S. (2011). Emotion dysregulation and adolescent psychopathology: A prospective study. Behaviour Research and Therapy, 49, 544-554. doi:10.1016/j.brat.2011.06.003
  • McLaughlin, K. A., & Nolen-Hoeksema, S. (2011). Rumination as a transdiagnostic factor in depression and anxiety. Behaviour Research and Therapy, 49, 186-193. doi:10.1016/j.brat.2010.12.006
  • Meeten, F., & Davey, G. C. L. (2011). Mood-as-input hypothesis and perseverative psychopathologies. Clinical Psychology Review, 31, 1259-1275. doi:10.1016/j.cpr.2011.08.002
  • Menary, K. R., Kushner, M. G., Maurer, E., & Thuras, P. (2011). The prevalence and clinical implications of self-medication among individuals with anxiety disorders. Journal of Anxiety Disorders, 25, 335-339. doi:DOI: 10.1016/j.janxdis.2010.10.006
  • Nolen-Hoeksema, S., & Watkins, E. R. (2011). A heuristic for developing transdiagnostic models of psychopathology: Explaining multifinality and divergent trajectories. Perspectives on Psychological Science, 6, 589-609. doi:10.1177/1745691611419672
  • Pacheco-Unguetti, A. P., Acosta, A., Marqués, E., & Lupiáñez, J. (2011). Alterations of the attentional networks in patients with anxiety disorders. Journal of Anxiety Disorders, 25, 888-895. doi:10.1016/j.janxdis.2011.04.010
  • Paulus, M. P. (2011). Imaging the anxious brain?promise or hubris? Depression and Anxiety, 28, 183-185. doi:10.1002/da.20796
  • Prenoveau, J. M., Craske, M. G., Zinbarg, R. E., Mineka, S., Rose, R. D. & Griffith, J. W. (2011). Are anxiety and depression just as stable as personality during late adolescence? Results from a three-year longitudinal latent variable study. Journal of Abnormal Psychology, 120(4), 832-843. doi: 10.1037/a0023939
  • Rosellini, A. J., & Brown, T. A. (2011). The NEO five-factor inventory: Latent structure and relationships with dimensions of anxiety and depressive disorders in a large clinical sample. Assessment, 18, 27-38. doi:10.1177/1073191110382848
  • Rosellini, A. J., Fairholme, C. P., & Brown, T. A. (2011). The temporal course of anxiety sensitivity in outpatients with anxiety and mood disorders: Relationships with behavioral inhibition and depression. Journal of Anxiety Disorders, 25, 615-621. doi:DOI: 10.1016/j.janxdis.2011.02.001
  • Ruscio, A. M., Seitchik, A. E., Gentes, E. L., Jones, J. D., & Hallion, L. S. (2011). Perseverative thought: A robust predictor of response to emotional challenge in generalized anxiety disorder and major depressive disorder. Behaviour Research and Therapy, 49, 867-874. doi:10.1016/j.brat.2011.10.001
  • Spielberg, J. M., Miller, G. A., Engels, A. S., Herrington, J. D., Sutton, B. P., Banich, M. T., & Heller, W. (2011). Trait approach and avoidance motivation: Lateralized neural activity associated with executive function. NeuroImage, 54(1), 661-670. doi:DOI: 10.1016/j.neuroimage.2010.08.037
  • Sportel, B. E., Nauta, M. H., de Hullu, E., de Jong, P. J., & Hartman, C. A. (2011). Behavioral inhibition and attentional control in adolescents: Robust relationships with anxiety and depression. Journal of Child and Family Studies, 20, 149-156. doi:10.1007/s10826-010-9435-y
  • Strelau, J., & Zawadzki, B. (2011). Fearfulness and anxiety in research on temperament: Temperamental traits are related to anxiety disorders. Personality and Individual Differences, 50(7), 907-915. doi:10.1016/j.paid.2010.07.008
  • Titov, N., Dear, B. F., Schwencke, G., Andrews, G., Johnston, L., Craske, M. G., & McEvoy, P. (2011). Transdiagnostic internet treatment for anxiety and depression: A randomised controlled trial. Behaviour Research and Therapy, 49, 441-452. doi:DOI: 10.1016/j.brat.2011.03.007
  • Trosper, S. E., & May, J. E. (2011). The relationship between trait, expressive, and familial correlates of emotion regulation in a clinical sample of anxious youth. Journal of Emotional and Behavioral Disorders, 19, 117-128. doi:10.1177/1063426609353763
  • Verstraeten, K., Bijttebier, P., Vasey, M. W., & Raes, F. (2011). Specificity of worry and rumination in the development of anxiety and depressive symptoms in children. British Journal of Clinical Psychology, 50, 364-378. doi:10.1348/014466510X532715
  • Vøllestad, J., Sivertsen, B., & Nielsen, G. H. (2011). Mindfulness-based stress reduction for patients with anxiety disorders: Evaluation in a randomized controlled trial. Behaviour Research and Therapy, 49, 281-288. doi:DOI: 10.1016/j.brat.2011.01.007
  • White, L. K., Suway, J. G., Pine, D. S., Bar-Haim, Y., & Fox, N. A. (2011). Cascading effects: The influence of attention bias to threat on the interpretation of ambiguous information. Behaviour Research and Therapy, 49, 244-251. doi:DOI: 10.1016/j.brat.2011.01.004
  • Yılmaz, A. E., Gençöz, T., & Wells, A. (2011). The temporal precedence of metacognition in the development of anxiety and depression symptoms in the context of life-stress: A prospective study. Journal of Anxiety Disorders, 25, 389-396. doi:DOI: 10.1016/j.janxdis.2010.11.001
  • Youngstedt, S. D., Kline, C. E., Ginsberg, J. P., Zielinski, M. R., & Hardin, J. W. (2011). Bright light treatment for high-anxious young adults: A randomized controlled pilot study. Depression and Anxiety, 28, 324-332. doi:10.1002/da.20784
  • Zalta, A. K. (2011). A meta-analysis of anxiety symptom prevention with cognitive-behavioral interventions. Journal of Anxiety Disorders, 25, 749-760. doi:10.1016/j.janxdis.2011.02.007
  • Zalta, A. K., & Chambless, D. L. (2011). Testing a developmental model of anxiety with the parental facilitation of mastery scale. Journal of Anxiety Disorders, 25, 352-361. doi:DOI: 10.1016/j.janxdis.2010.10.009

Comments