17.4. Mindfulness

Teresa Blanch(1,2), Ausiàs Cebolla(1), Sonia Chumillas(2)
(
1)Universitat Jaume I, Castelló

(2)USM Vila-real, Agència Valenciana de Salut, Departament 3 – La Plana


L’objectiu és revisar els articles més rellevants que s’han publicat l’any 2009 en mindfulness. El text s’ha dividit en dues parts, en la primera es comentaràn els articles que proposen intervencions clíniques basades en mindfulness, i en la segona farem referència a treballs que proposen una metodologia descriptiva, on es contemplen les relacions entre el mindfulness com a tret amb diferents variables. Durant aquest any s’ha mantingut el ritme de publicacions d’anys anteriors, però amb algunes característiques especials. La majoria dels estudis d’aplicacions clíniques han començat a incorporar escales per mesurar el mindfulness a través d’ instruments auto-aplicats, el més utilitzat és el Mindfulness and Awareness Scale (MAAS, Brown i Ryan, 2003). D’altra banda han aparegut molts estudis que han començat a desmantellar els tractaments de mindfulness, analitzant el número més adequat de sessions, i una altra línea d’investigació molt interessant és la que està treballant amb mindfulness com a tret i la relació que té amb mesures psicopatològiques sobretot a nivell de laboratori.

17.4.1. Aplicacions clíniques
Kimbrough, Magyari, Langenberg, Chesney i Berman (2009) van desenvolupar un programa Mindfulness-Based Stress Reduction en un grup d’adults amb episodis d’abús sexual, i simptomatologia de trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT) . Participaren 24 dones a les que se’ls va mesurar una setmana abans, al inici, a les 4, 8 i 24 setmanes. A les 8 setmanes la simptomatologia depressiva s’havia reduït un 65%. Els resultats es van mantenir fins a les 24 setmanes. Dels símptomes de TEPT, els d’evitació són els que van tenir major reducció. La major limitació d’aquest estudi és la falta d’ un grup control i d’aleatorització.
D’altra banda aquest any s’ha validat un tractament específic per a la fòbia social que combina Teràpia Cognitiva basada en el Mindfulness i Teràpia d’Acceptació i Compromís. El programa s’anomena Teràpia de Grup basada en el Mindfulness i l’Acceptació (MAGT), i ha sigut desenvolupat per Kocovski, Fleming i Rector (2009). Han publicat un estudi pilot on han mostrat l’eficàcia en una mostra de subjectes diagnosticats de fòbia social. El tractament té una duració de 12 sessions de dues hores, en les que la primera hora es dedica a la pràctica del mindfulness i la revisió de tasques per a casa, i l’altra al treball and metàfores i exercicis experiencials (de la 2 a la 6) i exercicis d’exposició (de la 6 a la 12). Participaren 49 subjectes al estudi, dels que el 31% abandonaren. Hi hagué reduccions importants en les mesures  relacionades amb la fòbia social i la rumiació, així com augments en les mesures de mindfulness i acceptació. La reducció en la fòbia social va estar sobretot relacionada amb l’augment de les puntuacions en el factor Acceptar sense Jutjar del instrument Kentucky Mindfulness Inventory of Mindfulness Skills (Baer, Smith i Allen, 2004). La principal debilitat de l’estudi és l’absència de grup de control.
McHugh, Simpson i Reed (2009) proposen un entrenament en mindfulness en gent gran com a una intervenció potencial per a la sobre-selecció d’estímuls. La sobre-selecció d’estímuls es refereix a la situació en la que només un conjunt limitat d’estímuls es poden controlar a nivell conductual. Aquest fenomen ha estat especialment investigat en població discapacitada, especialment en l’espectre autista. Participaren un total de 24 subjectes entre 71 i 90 anys d’edat. Es comparà una intervenció basada en el mindfulness per a entrenar l’atenció en comparació amb un grup control. La intervenció era un exercici curt (10 min) d’atenció en la respiració. La sobre-selecció es mesurà mitjançant l’escala de memòria Wechsler  i el Mini Mental State Examination, entre d’altres. La intervenció produí una reducció en la sobre-selecció en gent gran en comparació amb el grup de control. Aquest estudi és un dels primers que estudia de forma experimental els efectes del mindfulness en població gran.
Biegel, Brown, Shapiro i Schubert (2009) han publicat el primer estudi aleatoritzat per avaluar el efectes del programa Mindfulness-based Stress Reduction en una mostra de 102 adolescents de 14 a 18 anys amb diferents diagnòstics (principalment ansietat i depressió) de consultes externes. La meitat de la mostra va seguir el tractament habitual, i l’altra meitat el programa MBSR. El grup que va rebre el programa MBSR va mostrar un percentatge de millora en el diagnòstic, i millores significatives en l’avaluació i funcionament global respecte al grup de control. Aquest article és molt rellevant donada la gran mostra que conté i el fet d’aplicar un entrenament en mindfulness com a estratègia de prevenció de trastorns mentals, una línea que de segur continuarà augmentant en el futur.
Un altre estudi molt rellevant, no tant pel tipus de població com pel context on s’ha dut a terme, és el plantejat per Bondolfi et al. (2010). Aquests autors proposen un estudi realitzat en el context del sistema sanitari Suïs que intenta replicar els resultats que s’han obtingut pel grup de Teasdale, Williams i Segal per a l’eficàcia de la Teràpia Cognitiva basada en l’Atenció Plena (TCAP) per a la prevenció de recaigudes en depressió. L’estudi de Bondolfi compta amb una mostra de seixanta pacients en estat de remissió de depressió recurrent (més de tres episodis) que foren assignats aleatòriament.  El grup de control va rebre el tractament habitual. La ratio de recaiguda i el temps de la mateixa foren mesurades durant un període d’observació de 60 setmanes, també s’avaluà la freqüència de la pràctica de mindfulness durant l’estudi. Els resultats del estudi són que el grup que rep TCAP van tardar més en tindre una recaiguda (aquesta diferència va ésser significativa, 206 i 69 dies), encara que ambdós grups recaigueren en nivells semblants. L’anàlisi de l’adherència cap a les tasques per a casa va revelar que en acabar el tractament la freqüència de pràctica de mindfulness breu i informal va romandre sense canvis durant 14 mesos, mentre que l’ús de la meditació formal més llarga va decrèixer amb el temps.

17.4.2. Mindfulness com a tret
Els autors del qüestionari MAAS  (Weinstein, Brown i Ryan, 2009) han fet un estudi on han analitzat mindfulness com a tret amb les diferents respostes i estratègies d’afrontament a l’estrés. A través de metodologies diferents, experimental i descriptiva, arriben a la conclusió de que el mindfulness prediu una menor percepció de l’estrés, i l’ús d’estratègies efectives per a afrontar-lo.
Evans, Baer i Segertrom (2009) mostraren com el mindfulness com a tret, especialment en els components no jutjar i no reaccionar davant els pensaments i sentiments, contribueix a augmentar la persistència davant una tasca de laboratori. Moore i Malinowsky (2009) han platejat també un altre estudi de laboratori mitjançant una tasca Stroop i el “test d2 de concentració i durabilitat”. Els resultats d’aquest estudi suggereixen que la capacitat d’atenció i flexibilitat cognitiva es relacionen positivament amb la pràctica meditativa i els nivells de mindfulness. Les persones amb experiència en pràctica en mindfulness rendiren millor de forma significativa en tasques atencionals.
Gilbert i Christopher (2009) han presentat un altre estudi molt interessant en el que s’investiga l’atenció basada en mindfulness a l’hora d’amainar les possibles conseqüències negatives d’experimentar afecte depressiu. Un grup de 278 estudiants completaren mesures auto-informades d’afecte depressiu (Center for Epidemiologic Studies Depression Scale, CES-D), cognicions negatives (Crandell Cognitions Inventory, CCI) i el Mindful Attention Awareness Scale (MAAS). Com s’esperava, l’efecte depressiu es relacionà positivament amb cognicions negatives, i negativament amb mindfulness, i la fortalesa de la relació entre l’afecte depressiu i les cognicions negatives fou significativament moderat mitjançant l’atenció basada en mindfulness. Més concretament, una anàlisi simple va revelar que els individus amb pòc nivell de mindfulness tret mostraren una relació significativa entre l’afecte depressiu i les cognicions negatives, mentre que en els alts en mindfulness no. Aquests descobriments reafirmen la literatura existent que suggereix que la tendència general a ser conscient (Minful) pot ser un factor protector enfront al desenvolupament de psicopatologia i millora de la salut mental. Els resultats d’aquest estudi deuen ser interpretats amb precaució degut a les seves limitacions: es tracta d’ una mostra no clínica d’estudiants universitaris, està exclusivament basat en auto-informes que poden ser vulnerables a distorsions i tendències de resposta, la metodologia correlacional utilitzada no permet fer inferències causals.
Com a conclusió dir que els estudis sobre mindfulness van guanyant en rigor i qualitat paulatinament, però encara hi ha molts que tenen baix nivell de control metodològic.

Referències
  • Baer, R. A., Smith, G. T., i Allen K. B. (2004). Assessment of mindfulness by self-report: the Kentucky inventory of mindfulness skills. Assessment,11, 191-206.
  • Biegel, G., Brown, K., Shapiro, S. L., i Schubert., M. (2009). Mindfulness-Based Stress Reduction for the Treatment of Adolescent.  Psychiatric Outpatients: A Randomized Clinical Trial. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 77, 855-866.
  • Bondolfi, G., Jermann, F., der Linden, M. V., Gex-Fabry, M., Bizzini, L., Rouget, B. W., et al. (2010). Depression relapse prophylaxis with Mindfulness-Based Cognitive Therapy: Replication and extension in the Swiss health care system. Journal of Affective Disorders, 122, 224-31.
  • Brown, K.W. i Ryan, R. M. (2003). The benefits of being present: mindfulness and its role in psychological well-being. Journal of Personality and  Social  Psychology, 84, 822-48.
  • Evans, D. R., Baer, R. A., i Segerstom, S. C. (2009). The effects of mindfulness and self-consciousness on persistence. Personality and Individual Differences, 47, 379–382.
  • Gilbert, B. i Christopher, M. (2009). Mindfulness-Based Attention as a Moderator of the Relationship Between Depressive Affect and Negative Cognitions Cognitive Therapy Research. Epub ahead of print.
  • Kimbrough, E., Magyari, T., Langenberg, P., Chesney, M., i Berman, B. (2009). Mindfulness intervention for child abuse survivors. Journal of Clinical Psychology, 66, 17-33.
  • Kocovski, N., Fleming, J., i Rector, N. (2009). Mindfulness and Acceptance-Based group therapy for social anxiety disorder: an open trial. Cognitive and Bahevioral Practice, 16, 276-289.
  • Lavender, J. M., Jardin, B. F., i Anderson, D. A. (2009). Bulimic symptoms in undergraduate men and women: Contributions of mindfulness and thought suppression. Eating Behaviors, 10, 228-31.
  • McHugh, L., Simpson, A., i Reed, P. (2009). Mindfulness as a potential intervention for stimulus over-selectivity in older adults. Research in developmental Disabilities, 31, 178-184.
  • Moore, A. i Malinowski, P. (2009). Mindfulness as a moderator of neuroticism–outcome relations: A self-regulation perspectiva. Journal of Research in Personality 43, 953–961.
  • Shao, R., i Skarlicki, D. (2009). The role of mindfulness in predicting individual performance. Canadian Journal of Behavioural Science, 41, 195-201.
  • Weinstein, N., Brown, K., i Ryan, R. (2009). A multi-method examination of the effects of mindfulness on stress attribution, coping, and emotional well-being. Journal of Research in Personality, 43, 374-385.