17.3. Hipnosi

Xavier Pellicer

Centre Mèdic Teknon, Barcelona


La hipnosi podem conceptualitzar-la com una inducció seguida d’una suggestió (o d’un grup de suggestions). La inducció, que pot adoptar formes molt diferents, és el procediment emprat per crear el context o estat hipnòtic. En la inducció, que sol durar des d'uns segons fins a un màxim de deu minuts, el terapeuta convida el pacient a focalitzar la seva atenció en les paraules i les sensacions que li descriu, tot emprant la seva imaginació i promovent la seva suggestionabilitat. S’assumeix que un cop induït l’estat hipnòtic, la receptivitat del subjecte a successives suggestions es veurà incrementada. Les suggestions que es presenten a continuació van adreçades a que el pacient experimenti canvis en l’experiència subjectiva o alteracions en la percepció, sensacions, emocions, pensament o conducta.
El criteri que s’ha seguit per a dur a terme la present revisió ha estat el d’incloure únicament aquells treballs que consisteixen en assajos clínics, revisions i metanàlisis i s’han exclòs aquells que fan referència a: a) història de la hipnosi, b) tècniques específiques d’hipnoteràpia, c) assajos on no es disposava d’un grup control, d) estudis de cas únic o de sèries de pacients, e) avaluació de la susceptibilitat hipnòtica i f) correlats neurofisiològics o psicològics de la hipnosi.
L’àmbit en el que s’ha investigat més ha estat, com ve succeint en els darrers anys, el del dolor, tant crònic com agut.

17.3.1. Hipnosi i dolor
Accardi i Milling (2009) fan una revisió de 19 treballs sobre l’eficàcia de la hipnosi en el tractament del dolor associat a procediments mèdics en població infantil i adolescent (punció lumbar, aspiracions de medul·la òssia, post quirúrgic, etc.). Conclouen que la hipnosi és superior a les condicions control en la reducció de diferents paràmetres associats al dolor.
A la curosa revisió duta a terme per Stoelb et al. (2009) identifiquen catorze assajos controlats i aleatoritzats sobre l’eficàcia de la hipnosi com a tractament del dolor en població clínica adulta i publicats en els darrers quatre anys; cinc dels assajos són sobre dolor crònic i els nou restants sobre dolor agut o associat a procediments mèdics.
A cadascun dels cinc assajos sobre dolor crònic (còlon irritable, fibromiàlgia, dolor toràcic no cardíac i esclerosi múltiple) la hipnosi ha estat més eficaç o com a mínim igual d’eficaç que els tractaments amb els que era comparada en la reducció del dolor i de mesures associades al dolor. Finalment conclouen: 1) quan es compara la hipnosi amb no-tractament (p. ex., rebre les atencions habituals) o amb intervencions que són de naturalesa “no hipnòtica” (p. ex., control de l’atenció, teràpia de suport) la hipnosi comporta una major reducció del dolor en diversos paràmetres; 2) quan a la hipnosi se la compara amb intervencions que poden tenir “qualitats hipnòtiques” (p. ex., relaxació muscular progressiva, entrenament autògen, algunes modalitats de TCC) els resultats en reducció de dolor són similars, tot i que l’eficàcia de la hipnosi tampoc no es veu mai superada pels altres tractaments amb els que es compara.
Pel que fa als nou assajos sobre dolor agut i associat a procediments mèdics, conclouen que la hipnosi, comparada amb no-tractament o amb intervencions “no hipnòtiques” comporta unes reduccions significativament majors del dolor al menys en el 50% de les ocasions i rendeix igual de bé que les condicions control en el 50% dels altres assajos. D’altra banda, quan es compara l’analgèsia hipnòtica per al dolor agut associat a procediments mèdics amb altres tractaments, com l’entrenament en relaxació o la TCC, la hipnosi és superior en més de la meitat dels assajos, no veient-se superada en eficàcia per cap dels altres tractaments.
En un treball dut a terme en el nostre àmbit geogràfic (Castel et al., 2009) -i que celebrem força- es va realitzar un assaig pilot aleatoritzat en pacients amb fibromiàlgia (n=39) on es comparen tres tractaments: el farmacològic (grup control amb tractament estàndar), TCC en grup i TCC en grup més hipnosi. Els resultats mostren que els pacients que reben TCC o TCC més hipnosi milloren més que no pas els pacients amb el tractament estàndar, que no mostren diferències significatives en el pre-post tractament. La millora en els pacients que rebien hipnosi va ser superior: es van trobar reduccions significatives en la intensitat del dolor en el post-tractament en el 19% dels pacients del grup de TCC mentre que s’arribà al 25% del grup de TCC més hipnosi. En el grup control van ser un 0%.
Jensen et al. (2009a) estudien en un assaig aleatoritzat l’eficàcia d’un entrenament en auto-hipnosi en comparació amb un entrenament en relaxació amb biofeedback EMG en una mostra de 37 pacients amb lesió medul·lar i dolor crònic (10 sessions de tractament a cada condició). Els pacients d’ambdós grups van mostrar reduccions significatives, però similars, en la intensitat del dolor comparant pre i post tractament. No obstant, els pacients del grup d'hipnosi van mostrar majors reduccions estadísticament significatives en la seva puntuació mitjana del dolor diari -millora que es mantenia als tres mesos de seguiment-, i en la seva percepció de control del dolor. En definitiva, el 22% dels pacients del grup d’auto-hipnosi van assolir reduccions substancials en el seu dolor diari i la majoria d’ells (80%) va continuar emprant la tècnica després de l’estudi en percebre que el seu ús els proporcionava un alleugeriment del dolor durant varies hores.
En un altre treball del prolífic equip de recerca de Mark Jensen de la Universitat de Washington a Seattle (Jensen et al., 2009b) van comparar en un assaig aleatoritzat l’eficàcia d’un entrenament en auto-hipnosi amb la relaxació muscular progressiva (10 sessions de tractament a cada condició) en una mostra de 22 pacients amb esclerosi múltiple i dolor crònic. Els pacients del grup d'hipnosi van mostrar una reducció significativament major del dolor pre-post sessió i pre-post tractament, així com de la interferència ocasionada pel dolor, mantenint-se els beneficis als tres mesos de seguiment. En definitiva, van obtenir una reducció clínicament significativa (reducció del 30% del dolor o superior) el 87% dels pacients tractats amb hipnosi i el 57% dels que van rebre relaxació muscular progressiva.
Per acabar, en un interessant i sofisticat treball de Derbyshire et al. (2009) amb pacients amb fibromiàlgia, van voler comprovar si la resposta dels subjectes a les suggestions per reduir o incrementar la percepció subjectiva del dolor era diferent segons si es donaven les suggestions havent fet una inducció hipnòtica prèvia o sense haver-la fet. Els resultats revelen, emprant tècniques de ressonància magnètica funcional, que ambdós grups de pacients responien a les suggestions amb canvis significatius en el dolor percebut, però els pacients que havien estat hipnotitzats abans de rebre les suggestions referien una major reducció i control del dolor. Aquesta diferència comparativa quedà també reflectida en les proves de neuroimatge observant-hi activacions de major magnitud a àrees com el cerebel, el còrtex cingulat mitjà anterior, l’ínsula anterior i posterior i al còrtex parietal inferior.

17.3.2. Hipnosi en trastorns gastrointestinals i màxilo-facials
Miller i Whorwell (2009) duen a terme una revisió al voltant de la hipnoteràpia en el tractament dels trastorns gastrointestinals funcionals (majoritàriament còlon irritable i un estudi sobre dispèpsia funcional), fent un èmfasi especial en els treballs de diversos grups de recerca internacionals que utilitzen la tècnica d’hipnoteràpia desenvolupada per ells als anys ‘80 i denominada “hipnosi dirigida als budells” (gut-focused hypnosis). Considerant que bona part dels treballs revisats estan realitzats amb pacients amb els qui han fracassat totes les mesures convencionals de tractament prèvies i que utilitzen com a grup control el no tractament – llista d’espera, els autors conclouen que l’ús de les tècniques d'hipnosi és d’utilitat. En concret, estimen que aquests pacients tenen entre un 60% i un 70% de probabilitats d’obtenir una reducció substancial dels seus símptomes en paràmetres com ara ansietat, depressió, dolor abdominal, motilitat i sensibilitat intestinal, buidat gàstric, resposta del còlon a la infusió de lípids, o sensació general de benestar.
La hipnosi s’ha mostrat també més eficaç que la simple relaxació en el tractament de diferents símptomes associats als trastorns temporo-mandibulars, inclòs el dolor (Abrahamsen et al., 2009).

17.3.3. Hipnosi en oncologia
En un assaig clínic aleatoritzat en oncologia pediàtrica (Liossi et al., 2009) s’observa l’eficàcia d’una breu intervenció hipnòtica en el tractament del dolor i l’ansietat associats a venopuncions. Interessantment, la intervenció suposà també una significativa reducció en l’ansietat anticipatòria dels pares.
Dos treballs han trobat que un programa de TCC més hipnosi en pacients amb càncer de mama en tractament de radioteràpia és superior al tractament estàndar en la reducció de la fatiga associada al tractament (Montgomery et al., 2009) i en la reducció de l’afecte negatiu i augment de l’afecte positiu (Schnur et al., 2009).

17.3.4. Hipnosi en depressió
S’ha publicat una metanàlisi per part d’un equip de Taiwan (Shih et al., 2009) sobre eficàcia de la hipnosi en el tractament dels símptomes depressius a partir de sis assajos controlats i aleatoritzats. Conclouen que l’efecte beneficiós de la hipnosi és superior al placebo amb una mida de l’efecte de 0,57 (mitjà), indicant que la mitjana de la millora en el grup experimental és una mica més de mitja desviació estàndar que la del grup control.

El millor de l’any
Volem ressaltar la revisió sobre l’eficàcia de la hipnosi duta a terme per Mendoza i Capafons (2009) per ser el primer treball d’aquestes característiques que es publica a l’estat espanyol oferint als professionals del nostre àmbit una síntesi sobre l’evidència empírica disponible hores d’ara sobre les tècniques d'hipnosi.

Referències
  • Abrahamsen, R., Zachariae, R., i Svensson, P. (2009). Effect of hypnosis on oral function and psychological factors in temporomandibular disorders patients. J Oral Rehabil., 36, 556-570.
  • Accardi, M. C. i Milling, L. S. (2009). The effectiveness of hypnosis for reducing procedure-related pain in children and adolescents: a comprehensive methodological review. J Behav Med, 32, 328-339.
  • Castel, A., Salvat, M., Sala, J., i Rull, M. (2009). Cognitive-behavioural group treatment with hypnosis: a randomized pilot trial in fibromyalgia. Contemporary Hypnosis, 26, 48-59.
  • Derbyshire, S. W., Whalley, M. G., i Oakley, D. A. (2009). Fibromyalgia pain and its modulation by hypnotic and non-hypnotic suggestion: an fMRI analysis. Eur J Pain, 13, 542-550.
  • Jensen, M. P., Barber, J., Romano, J. M., Hanley, M. A., Raichle, K. A., Molton, I. L., et al. (2009a). Effects of self-hypnosis training and EMG biofeedback relaxation training on chronic pain in persons with spinal-chord injury. Intl. Journal of Clinical and Experimental Hypnosis, 57, 239-268.
  • Jensen, M. P., Barber, J., Romano, J. M., Molton, I. L., Raichle, K. A., Osborne, T. L., et al. (2009b). A comparison of self-hypnosis versus progressive muscle relaxation in patients with multiple sclerosis and chronic pain. Intl Journal of Clinical and Experimental Hypnosis, 57, 198-221.
  • Liossi, C., White, P., i Hatira, P. (2009). A randomized clinical trial of a brief hypnotic intervention to control venepuncture-related pain of paediatric cancer patients. Pain, 142, 255-263.
  • Mendoza, M. E. i Capafons, A. (2009). Eficacia de la hipnosis: resumen de su evidencia empírica. Papeles del Psicólogo, 30, 98-116.
  • Miller, V. i Whorwell, P. J. (2009). Hypnotherapy for functional gastrointestinal disorders: A review. Intl. Journal of Clinical and Experimental Hypnosis, 57, 279-292.
  • Montgomery, G. H., Kangas M., David, D., Hallquist, M. N., Green, S., Bovbjerg, D. H., et al. (2009). Fatigue during breast cancer radiotherapy: an initial randomized study of cognitive-behavioral therapy plus hypnosis. Health Psychol, 28, 317-322.
  • Schnur, J. B., David, D., Kangas, M., Green, S., Bovbjerg, D. H., i Montgomery, G. H. (2009). A randomized trial of a cognitive-behavioral therapy and hypnosis intervention on positive and negative affect during breast cancer radiotherapy. J Clin Psychol, 65, 443-455.
  • Shih, M., Yang, Y., i Koo, M. (2009). A meta-analysis of hypnosis in the treatment of depressive symptoms: A brief communication. Intl Journal of Clinical and Experimental Hypnosis, 57, 431-442.
  • Stoelb, B. L., Molton, I. R., Jensen, M. P., i Patterson, D. R. (2009). The efficacy of hypnotic analgesia in adults: a review of the literature. Contemporary Hypnosis, 26, 24-39.