8.2. Imatge corporal i dismorfofòbia

Rosa Ma Raich, Teresa Gutiérrez i Marisol Mora

Departament de Psicologia Clínica i de la Salut, Universitat Autònoma de Barcelona


Durant l’any 2009 hi ha hagut un increment del nombre de publicacions sobre imatge corporal i trastorn dismòrfic. No és només que la revista Body Image ha pres embranzida, sinó que és un tema que es desenvolupa en tres eixos diferents.
 Han aparegut articles de la imatge corporal masculina, sobre diferències culturals i de comparació ètnica i sobre la relació entre trastorns alimentaris i insatisfacció corporal.
Respecte a la imatge corporal masculina, ja fa un cert temps que apareixen articles que hi fan referència expressa. Des del 2001 cada cop hi ha més informació. Hi han contribuït notablement els estudis de Ricciardelli, McCabe, Williams i Thompson (2007) i altres de la mateixa autora. Té a veure amb l’exposició a figures molt musculoses i participació en esports com l’atletisme (Galli i Reel, 2009) i interiorització dels missatges socials i del perfeccionisme com a predictors de la imatge corporal masculina.
Durant el 2009 s’ha mostrat un gran interès en l’estudi de les diferències interculturals. A Taiwan els estudiants (nois i noies) dels primers cursos d’universitat tendien a augmentar la seva insatisfacció corporal al mateix temps que augmentava el seu Índex de Massa Corporal (IMC), la percepció de com els altres els veien i les comparacions socials desfavorables (Hung-Yi  i Hsin-Ya, 2009).
A Corea, en ambdós gèneres, la insatisfacció corporal va contribuir  a la ideació suïcida, després de controlar el tipus d’escola, les dificultats en l’economia familiar, esdeveniments vitals negatius, conductes delictives i poc saludables, i auto-eficàcia. I això en qualsevol IMC. Els nois amb infra-pes i les noies en pes normal, si tenien insatisfacció corporal, tendien a  tenir més ideació suïcida (Dong-Sik, 2009).
Als USA, els participants afro-americans associen l’increment del pes amb insatisfacció corporal i una més alta freqüència de burles per part dels companys (Tyler, Johnston, Dalton, i Foreyt, 2009). Però quan compara afro-americans i americans caucàsics, Wagner (2009) troba que els primers presenten menys preocupació pel pes i porten a terme menys exercici físic i dietes que no pas els segons.
Una altra comparació es va portar a terme entre adolescents de Fidji, Indis-Fidji, de Tongo i australians. En tots ells es va mostrar que els adolescents amb sobrepès estaven més insatisfets amb el seu pes que els que estaven en un pes normal, però hi havia diferències essent els adolescents de Tongo, seguits pels de Fidji els que estaven més satisfets amb el seu cos encara que estiguessin en sobrepès (McCabe, Ricciardelli, Waqa, Goundar, i Fotu, 2009).
Liao, Liu, Tang i Deng (2009) analitzen una important mostra d’estudiants de primer curs de medecina a la Xina i troben un percentatge de casos de Trastorn Dismòrfic de l’1.27% (2.03% en dones). El 32.48% van indicar que estaven molt preocupats per la seva aparença i hi havia una correlació entre preocupació per la imatge corporal i ansietat i depressió. Les noies estaven més preocupades pel pes i forma corporal, mentre que els nois ho estaven per la musculatura. També a la Xina es portà a terme un estudi longitudinal de 18 mesos (Hong i Todd, 2009) en el que s’observen respostes molt semblants a les trobades a occident en la relació entre autoestima corporal i altres variables socials.
Espinoza, Penelo, i Raich (2009) hem publicat un article en el que es comparen una mostra d’adolescents xilens amb catalans. Hi van participar 172 catalans/es i 106 xilens/es, de 12 a 14 anys. Es va avaluar l’IMC, dieta, interiorització del model estètic corporal (“Cuestionario de Influencias del modelo estético corporal”, CIMEC), actituds alimentàries (Eating Attitudes Test, EAT) i satisfacció corporal (“Questionari d’Imatge Corporal”, QÜIC), en funció del país i gènere. En funció del país, no s’observen diferències en la interiorització del model estètic corporal, actituds alimentàries i risc de desenvolupar alteracions alimentàries, mentre que la satisfacció corporal (p<0.01) i la realització de dieta (p=0.03) són superiors en la mostra xilena. En funció del gènere, no es troben diferències en actituds alimentàries ni en dieta, en canvi les noies presenten una interiorització més gran del model estètic corporal (p<0.05) i menys satisfacció corporal (p=0.02). Aquests resultats suggereixen que els adolescents avaluats comparteixen influències socioculturals vers la primesa i les actituds alimentàries orientades al control del pes, i que en països en vies de desenvolupament la pressió vers l’esveltesa pot ser superior a la de països d’occident.
Referents a l’increment d’insatisfacció corporal i la seva relació amb conductes extremes de control de pes o a trastorns alimentaris, hem trobat 18 articles que directa o indirectament ho treballen. D’aquests creiem interessant destacar la metanàlisi de Myers i Crowther (2009) en què s’analitzen dades de 156 estudis. En ells destaca que la comparació social està relacionada amb alts nivells d’insatisfacció corporal. L’efecte per la comparació social i la insatisfacció corporal és més alt en dones que en homes i inversament relacionada amb l’edat. Igualment, aquest efecte és més alt quan la comparació social ha estat mesurada directament que quan s’inferia. No van trobar diferències que emergissin de la presència de psicopatologia alimentària, disseny de l’estudi o objecte comparatiu. El resultat confirma la teoria de que comparar-se un mateix desfavorablement sobre la base de l’aparença, pot portar a insatisfacció.
A instàncies dels editors del llibre Trastornos Alimentarios e Imagen Corporal, de Behar i Figueroa (2009),  juntament amb Espinoza i Villarroel, hem escrit un capítol (Raich, Villarroel Lastra, i Espinoza Guzman, 2009) sobre intervenció cognitivoconductual en la imatge corporal en la teràpia per als trastorns alimentaris.
En aquest capítol s'ha estudiat la teràpia cognitiu-conductual de la imatge corporal en TCA, descrivint els seus objectius i components, així com revisant els estudis que n’avaluen la seva eficàcia. El nostre objectiu ha estat promoure la discussió sobre la validesa dels seus procediments terapèutics, l'evidència empírica que s'ha generat des de la seva creació i les línies de recerca necessàries per millorar els seus resultats.
Podem concloure que hi ha una important acumulació de coneixement científic que avala l'ús d'aquesta intervenció en persones amb diferents graus d'insatisfacció corporal. No obstant això, molts d'aquests estudis han estat realitzats en un context metodològicament poc controlat, que fa discutible la generalització dels seus resultats a la pràctica clínica habitual. És per això que es destaca la línia de recerca en que s'avalua l'eficàcia dels procediments de la teràpia cognitivoconductual de la imatge corporal en els usuaris dels serveis d’atenció de salut mental.
Pel que fa als estudis específics per TCA, són poques les investigacions que n’han estudiat la seva efectivitat, i menys encara les que n’han avaluat l'eficàcia diferencial que té pel que fa a la teràpia cognitivoconductual que no aborda directament la imatge corporal. Respecte de l'aportació específica de cada un dels components d'aquesta teràpia, no s'han trobat estudis que avaluïn directament els components conductual i afectiu. El component cognitiu tampoc compta amb una valoració com cal de la seva eficàcia, excepte la dimensió psicoeducativa, en que la rellevància ha estat demostrada en el tractament de persones amb alta insatisfacció corporal.
El component perceptiu ha rebut major estudi en aquest camp. Després de la revisió de les investigacions dirigides a avaluar la seva eficàcia podem concloure que és més efectiu obtenir retroalimentació del propi cos a partir de la imatge real de l'individu, per exemple davant d'un mirall, que realitzar estimacions repetides d'amplituds corporals a través de procediments analògics, que resulten artificials, ja que les persones no estem acostumades a representar el nostre cos com un conjunt de línies horitzontals. Els resultats aconseguits amb intervencions basades en Realitat Virtual, són prometedors i no es circumscriuen únicament a les alteracions de la imatge corporal, sinó també a altres dimensions psicopatològiques relacionades. S'esmenen els dèficits dels procediments analògics en l'avaluació i tractament de les alteracions perceptives de la imatge corporal, i superen els mètodes convencionals de confrontació amb el propi cos (miralls, vídeos o fotografies) en incorporar la tercera dimensió. Es requereixen més investigacions en aquesta direcció.
Respecte a altres tècniques que han treballat amb la imatge corporal, l'exercici físic pot ser molt útil com a part complementària d'un tractament d'imatge corporal, però pot resultar molt arriscat quan s'utilitza de forma exclusiva en persones amb trastorns alimentaris. D'altra banda, el mindfulness resulta molt prometedor, però la seva efectivitat requereix major estudi en alteracions alimentàries i de la imatge corporal. 
En general, a través d'aquesta revisió hem constatat com a tendència general dels terapeutes i investigadors, l'ús de la teràpia cognitivoconductual de la imatge corporal com un complement necessari dels tractaments estàndards per als TCA i imprescindible per assegurar la modificació de l’alteració de la imatge corporal i amb això controlar un dels factors més importants de manteniment i de risc de recaiguda de TCA. 
Pel que fa al format d'administració de la teràpia cognitivoconductual de la imatge corporal, s'ha recollit la informació que ens suggereix que la seva estructura i components són flexibles i que podem utilitzar per a diferents objectius d'intervenció. En primera instància, és possible aplicar-la a nivell de prevenció primària d'alteracions de la imatge corporal i la conducta alimentària, especialment en la seva modalitat psicoeducativa. En conjunt, seria aconsellable l’ús d’aquesta teràpia en l’àmbit clínic dels TCA. En un article recentment publicat (Berardi, 2009) s’hi presenta evidència de la seva eficàcia.

Referències

  • Berardi, K. L. (2009). The clinical effectiveness of cognitive behaviour therapy for the treatment of body image disturbance in women with eating disorders. Dissertation Abstracts International, 70, 19-36.
  • Dong-Sik, K. (2009) Body image dissatisfaction as an important contributor to suicidal ideation in Korean adolescents: Gender difference and mediation of parent and peer relationships. Journal of Psychosomatic Research, 66, 297-303.
  • Espinoza, P., Penelo, E., i Raich, R. M. (2009). Factores de riesgo de alteraciones alimentarias en adolescents españoles y chilenos. Behavioral Psychology/Psicología Conductual. 17, 481-498.
  • Galli, N. i Reel, J. (2009). Adonis or Hephaestus? Exploring body image in male athletes. Psychology of Men & Masculinity, 10, 95-108.
  • Grammas, D. L. i Schwartz, J. P. (2009) Internalization of messages from society and perfectionism as predictors of male body image. Body Image, 6, 31-35.
  • Hong, C. i Todd, J. (2009). Predictors of changes in weight esteem among mainland Chinese adolescents: A longitudinal analysis. Developmental Psychology, 45, 1618-1629.
  • Hung-Yi, L. i Hsin-Ya, L. (2009). Testing a model of the predictors and consequences of body dissatisfaction. Body Image, 6, 19-23.
  • Liao, Y., Liu, T., Tang, J., i Deng, Y. (2009). A study of body concern, social anxiety and depression in Chinese medical students. Chinese Journal of Clinical Psychology, 17, 339-341.
  • McCabe, M. P., Ricciardelli, L., Waqa, G., Goundar, R. i Fotu, K. (2009). Body image and body change strategies among adolescent males and females from Fiji, Tonga and Australia. Body Image, 6, 299-303.
  • Myers, T. A. i Crowther, J. H. (2009). Social comparison as a predictor of body dissatisfaction: A meta-analytic review.Journal of Abnormal Psychology, 118, 683-698.
  • Raich, R. M., Villarroel Lastra, A., i Espinoza Guzman, P. (2009). Intervención cognitivo-conductual en la imagen corporal (pp. 225-235). A R. Behar i  G. Figueroa (eds.), Trastornos Alimentarios e Imagen Corporal. Santiago de Chile: Editorial: Mediterraneo.
  • Raich, R. M., Portell, M., i Peláez-Fernández, M. A. (2009). Universal Eating Disorders Prevention in the School. Is it More Effective in Girls at Risk? European Eating Disorders Review. Epub ahead of print.
  • Ricciardelli, L. A., McCabe, M. P., Williams, R. J., i Thompson, J. K. (2007). The role of ethnicity and culture in body image and disordered eating among males. Clinical Psychology Review, 27, 582-606.
  • Tyler, C., Johnston, C. A., Dalton, W. T., i Foreyt, J. P. (2009). Relationships between weight and body dissatisfaction, body esteem, and teasing in African American girls. Journal of Black Psychology, 35, 125-132.
  • Wagner, R. A. (2009). Thinness or proportion? Cultural differences in body image dissatisfaction. Dissertation Abstracts International: Section B: The Sciences and Engineering, 69, 44-49.