3. LA POBLACIÓ DE CATALUNYA

POBLACIÓ I ACTIVITATS ECONÒMIQUES

Catalunya és la segona Comunitat Autònoma amb més població de tot l’Estat Espanyol: uns 7 milions d’habitants. Aquesta xifra representa el 16% de tota la població espanyola.


La densitat de població (quants habitants hi viuen en un quilòmetre quadrat de superfície) de Catalunya és molt elevada, uns 212 h/km2, mentre que la densitat mitjana de la població espanyola és de 86 h/km2.

Una bona part de la població de Catalunya és urbana (més del 80%), és a dir, viu en municipis de més de 10.000 habitants i treballa a la indústria, a la construcció o als serveis.

La població rural (la que viu en pobles i treballa en feines del camp o en la pesca) ha disminuït molt a causa del descens de les activitats del sector primari i la transformació de molts pobles en nuclis residencials i industrials.

La població catalana està distribuïda d’una manera irregular en el territori. Hi podem distingir quatre zones:

-  La ciutat de Barcelona és on hi ha més habitants de Catalunya (gairebé 2 milions), amb una densitat de 15724 h/km2.

-  La rodalia de Barcelona és on més ha crescut la població: hi viuen uns 3 milions d’habitants. Són importants les ciutats de l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sabadell, Terrassa i Santa Coloma de Gramanet, amb poblacions que oscil·len entre 115000 i 250000 habitants.

-  Al voltant de Tarragona, Lleida i Girona, s’hi ha format àrees urbanes amb poblacions de entre 95000 i 120000 habitants.

-  Les comarques d’interior i d’alta muntanya estan poc poblades i tenen densitats inferiors a 50 h/km2, exceptuant algunes localitats amb una activitat econòmica destacada, com Berga, Manresa, Igualada...

 

CARACTERÍSTIQUES DE LA POBLACIÓ CATALANA

La població d’un lloc no sempre és igual. Una població creix perquè el nombre de naixements és més elevat que el nombre de defuncions. La població també augmenta quan la gent que arriba a un lloc, els immigrants, és més nombrosa que el grup de persones que se’n van, o emigrants.


A Catalunya la població ha crescut molt als darrers temps. Per exemple, l’any 1981 hi havia uns 5,9 milions d’habitants, i actualment està al voltant dels 7 milions. Els factors principals que intervenen en el creixement de la població catalana són aquests:

-       La disminució de la mortalitat i l’augment de la esperança de vida (les persones viuen més anys, 76’9 anys els homes, i 83’3 anys les dones).

-       L’arribada de molta immigració estrangera.

-       Una natalitat alta fins a la dècada de 1980. Després es va reduir molt i actualment el nombre de naixements torna a créixer, sobretot entre la població immigrant.

Per conèixer millor com és la població catalana cal tenir en compte aspectes com el sexe i l’edat. La població la formen homes i dones, que es classifiquen per grups d’edat: joves (més petits de 15 anys), adults (15 – 64 anys), i vells (65 anys i més). La piràmide de població és la representació gràfica de la població d’un lloc i en un moment determinat, en funció del sexe i de l’edat.

Tenint en compte l’activitat econòmica, la població es divideix en dos grans grups:

-                     La població activa (fa o busca una feina remunerada a qualsevol dels sectors econòmics (primari, secundari i terciari). Aquesta població, si treballa, està ocupada, i si no treballa està en atur).

-                     La població no activa (no té una feina remunerada: nens, jubilats, persones discapacitades, mestresses de casa i estudiants).

 

SECTOR PRIMARI: AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA

A Catalunya només el 2,3% de la població ocupada treballa en feines agrícoles, ramaderes i de pesca. Les causes principals són aquestes:

-  La mecanització del camp. Amb molt poca mà d’obra es pot produir més.

-  El desenvolupament de la indústria i dels serveis. Això ha provocat l’emigració d’una part de la població del camp a les ciutats.

-  L’ocupació del sòl conreable. A molts pobles s’ha ocupat el sòl per construir-hi habitatges.

A Catalunya les terres de conreu es localitzen sobretot a la Depressió Central, al delta del Ebre i a les planes del litoral. Els principals conreus són:

-  Conreus d’agricultura mediterrània: cereals (blat, ordi...), vinya (Catalunya té una llarga tradició en la producció de vins i caves, fet que l’ha convertit en el primer productor d’Espanya de vi de qualitat, vi amb denominació d’origen, que s’exporta a més de 140 països, sobretot d’Europa, Amèrica i Àsia) i oliveres.

-  Les plantes farratgeres: civada, blat de moro, alfals i naps.

-  Els arbres fruiters: fruita fresca (peres, pomes, préssecs) i fruits secs (ametlles i avellanes).

-  Els conreus d’horta: enciams, tomàquets, mongetes, bledes, etc. i arròs al delta de l’Ebre.

La ramaderia està orientada a satisfer les demandes de la població: carn, ous i derivats. Per això, el bestiar de creixement ràpid, criat en granges i alimentat amb pinso, és el més estès: porcs, pollastres i conills. El bestiar boví i el bestiar oví està orientat a la producció de carn i llet. Els animals es crien en estables, alimentats amb pinso i farratge, encara que també pasturen en prats i camps.

El sector pesquer a Catalunya ocupa molt poca població, unes 5000 persones. Els pescadors tenen dues grans preocupacions: la sobreexplotació dels recursos i la contaminació de les aigües del mar. A Catalunya es practica la pesca litoral, perquè al Mediterrani no s’hi fa pesca d’altura. Pel volum de captures, les espècies principals són: sardines, anxoves, verats, lluços i calamars. Els ports de pesca principals són els de Tarragona, Sant Carles de la Ràpita i Barcelona; seguits pels d’Arenys, Roses, Palamós i Blanes. Com que el consum de peix a Catalunya és molt alt, cal portar-ne de fora.

 

SECTOR SECUNDARI: INDÚSTRIA

La indústria és un sector fonamental en l’economia catalana, tot i que el nombre de persones que hi treballa ha disminuït els darrers anys (24,3% de la població ocupada). Pel valor econòmic, els sectors industrials més importants són aquests:

-  El sector de la metal·lúrgia: vehicles de motor, peces i accessoris, carrosseries...

-  El sector químic: plàstics, pintures, productes farmacèutics, sabons, detergents, cosmètica...

-  El sector de l’alimentació, begudes i tabac: productes carnis, làctics, vins i caves...

-  El sector de paper, arts gràfiques i edició: fabricants de paper, edició de llibres, premsa...

-  La construcció (vies de comunicació, habitatges, urbanisme) també és molt important a Catalunya, i ocupa un 11,3% de la població. És per això que la crisi ha afectat a tantes persones, moltes d’elles relacionades (directa o indirectament) amb aquest sector.

La indústria no es localitza d’una manera homogènia al territori. Les zones principals són:

-                     L’àrea de Barcelona: és on es concentren més indústries (Barcelonès, Vallès Occidental i Vallès Oriental, Maresme i Baix Llobregat) gràcies al port i a la disponibilitat de més mà d’obra.

-                     Una segona àrea industrial al voltant de Barcelona la formen les comarques de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, Osona i la Selva.

-                     Lluny de la influència de la ciutat de Barcelona trobem el Gironès i el Tarragonès. La indústria és afavorida per la xarxa viària i ferroviària, i en el cas de Tarragona, pel port.

-                     Altres petites concentracions industrials s’expliquen perquè tenen una certa tradició industrial o perquè disposen de bones comunicacions.

Gràcies al seu dinamisme i a la integració en la Unió Europea, s’ha consolidat com una de les regions capdavanteres del sud d’Europa. Hi ha hagut un creixement industrial amb noves tecnologies i amb uns nivells alts de formació i de capacitat professional per poder competir en els mercats internacionals.

 

SECTOR TERCIARI: COMERÇ , TURISME I TRANSPORTS

El sector terciari o dels serveis engloba una gran quantitat d’activitats que no produeixen béns materials, sinó que tenen com a objectiu millorar les necessitats socials de les persones: el comerç, el turisme, els transports i els serveis públics (ensenyament, sanitat, administració...). A Catalunya, el sector dels serveis és el que té el percentatge més alt de població ocupada: el 62,1%.

El comerç és intercanviar productes entre venedors i compradors. El comerç pot ser:

-                     Interior: quan aquest intercanvi té lloc dins de les fronteres d’un mateix país.

-                     Amb l’estranger: quan és d’un país amb la resta del món.

Catalunya té relacions comercials amb països de la Unió Europea, els Estats Units, països africans (Marroc) i asiàtics (Japó, Xina). Catalunya compra o importa primeres matèries (ferro), productes energètics (petroli), i aliments (fruites, cereals...). I ven o exporta aliments, productes químics, maquinària, manufactures diverses: calçat, llibres, etc.

A Catalunya el turisme té una llarga tradició, iniciada amb el turisme de vacances de sol i platja. Aquest fet va comportar la creació de molts llocs de treball i de moltes places d’allotjament (hotels, apartaments, càmpings...). Avui a Catalunya hi ha turistes tot l’any. La xifra supera els 22 milions de visitants, que provenen de la resta de l’Estat, d’Alemanya, de França i d’Itàlia. Per això, a més de millorar i de crear més places hoteleres, s’han diversificat els tipus d’equipaments (restaurants, ports esportius, estacions d’esquí, museus, parcs d’oci...). A Catalunya hi ha molts atractius turístics: esports d’hivern i d’aventura, paisatges i espais naturals, una àmplia oferta arquitectònica i cultural.

Catalunya està relativament ben comunicada amb la resta de l’Estat; a més, és un lloc de pas cap a Europa. Tant la xarxa de carreteres com la xarxa ferroviària tradicionalment han mantingut una estructura radial, amb el centre a Barcelona, on conflueixen les carreteres i els ferrocarrils principals. Als darrers anys, però, s’han anat construint eixos de comunicació transversal per facilitar les comunicacions entre tots els territoris catalans.

La xarxa de carreteres catalanes la formen les autopistes de peatge, les autovies i les carreteres. D’autopistes de peatge n’hi ha dues de fonamentals: l’AP-7, que va paral·lela a la costa i uneix Barcelona amb la Jonquera cap al nord, i amb València, Almeria i Màlaga cap al sud; i l’AP-2, que comunica Catalunya amb Aragó i Madrid. Al voltant de les principals ciutats catalanes hi ha una àmplia xarxa d’autopistes i de rondes per millorar el trànsit de les ciutats.

La xarxa de ferrocarril catalana també és radial i agrupa línies de llarga distància, regionals i de rodalies. El futur del transport per ferrocarril a Catalunya passa pel tren d’alta velocitat (AVE), que unirà Barcelona amb Lleida, Saragossa i Madrid. Uns altres trens de llarga distància amb trajectes que circulen en part sobre línies d’alta velocitat són l’Euromed i el Talgo. La freqüència d’ús d’algunes línies de ferrocarril situades a la regió metropolitana de Barcelona fa que trens de rodalies siguin equiparables al metro, com són els Ferrocarrils de la Generalitat.

A Catalunya hi ha tres aeroports internacionals: Barcelona (el Prat), Girona i Reus. L’aeroport de Barcelona és el segon de l’Estat espanyol pel que fa al nombre de passatgers i un dels més importants pel volum de mercaderies. Als aeroports de Girona i de Reus hi va augmentant el tràfic de passatgers gràcies a les companyies que ofereixen vols a uns preus més baixos. A Òdena també hi ha un petit aeroport, destinat principalment a mercaderies.

Els dos ports principals de Catalunya són: el de Barcelona, pel que fa al transport de passatgers, i el de Tarragona, pel que fa al transport de mercaderies. Uns altres ports comercials són: San Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú, Sant Feliu de Guíxols...


EL PATRIMONI DE LA HUMANITAT A CATALUNYA

Catalunya té molts monuments i conjunts monumentals que han estat declarats Patrimoni de la Humanitat. Aquesta distinció la concedeix la UNESCO (“United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization”, és a dir, “Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura”) per tal de protegir, conservar i restaurar aquests llocs pel seu valor i interès:

-          El parc Güell, el palau Güell, la casa Milà (la Pedrera), l’Hospital de Sant Pau i el Palau de la Música Catalana, a Barcelona.


                                                                                                        PARC GÜELL


                                                                                                       PALAU GÜELL

                                                                                            LA PEDRERA


                                                                                HOSPITAL DE SANT PAU


                                                                                PALAU DE LA MÚSICA CATALANA


-          El monestir de Poblet, a la Conca de Barberà.



-          L’art rupestre trobat a tota Catalunya.


-          Les nou esglésies romàniques de la vall de Boí, al Pirineu de Lleida.


-          Tretze monuments del conjunt arqueològic romà de Tarragona.







Comments