4. ELS VEGETALS





                        LA CLASSIFICACIÓ DELS VEGETALS

        El regne vegetal és molt variat. Pertanyen a aquest regne des d’un arbre tan alt com la sequoia fins a la molsa verda que trobem a la vora d’un camí ombrívol. 

Sequoia:




























Molsa:



















        La característica principal que diferencia els vegetals dels altres éssers vius és que són capaços de fabricar el seu propi aliment.
        Un altre tret important és que contenen clorofil·la, una substància que només es troba als vegetals i que els confereix edl color verd característic.
        La majoria dels vegetals tenen unes arrels que els fixen a terra, d'on absorbeixen l'aigua i les sals minerals.
        La tija sosté el vegetal i és per on es distribueix l'aliment. A les fulles és on es fabrica l'aliment.
        Els vegetals que tenen flors també tenen fruits i llavors.
        Alguns vegetals no tenen totes les parts que acabem de dir, però tenen uns trets comuns que fan que pertanyin al regne vegetal.
        Per tal de classificar els vegetals podem començar separant els vegetals que tenen flor i els que no en tenen. A partir d'aquí ens fixarem si tenen tija, com tenen les llavors, si tenen arrels... i així fins a obtenir grups de vegetals cada cop més reduïts.



ELS VEGETALS AMB FLOR I ELS VEGETALS SENSE FLOR

      Els vegetals amb flor són coneguts amb el nom de fanerògames. Es caracteritzen perquè tots tenen arrels, tija, fulles, flors, que s'encarreguen de la reproducció, i llavors. En aquest grup s'hi inclouen des de les plantes de mida més gran, com els arbres, fins a les herbes més senzilles. La immensa majoria de les plantes conreades també són fanerògames.

        Els grups principals són els següents:
  • Les angiospermes. Són les plantes que tenen la llavor protegida dins d'un fruit. En són un exemple la pomera i la mongetera.
























  • Les gimnospermes. Són les plantes que tenen les llavors a sobre de les esquames d'una pinya. Per tant, aquestes llavors no estan protegides per cap fruit: són llavors nues. Això passa en els pins, els avets i els xiprers.


       
        L'estructura de les fanrògames consta de tres parts: l'arrel, la tija i les flors.


  •         L'arrel es troba sota terra i les seves funcions principals són fixar la planta a terra i absorbir l'aigua que la planta necessita. Aquest òrgan consta d'un eix que creix cap avall, anomenat arrel principal, i de nombroses ramificacions que en surten, les arrels secundàries. En algunes plantes l'arrel principal es desenvolupa molt i forma un eix llarg entorn del qual es disposen les arrels secundàries. És una arrel axonoforma. Les plantes que en tenen poden arribar més fàcilment a l'aigua que hi ha a més profunditat.






    En altres plantes les arrels secundàries es desenvolupen tant com l'arrel principal o més, i formen una teranyina que no s'enfonsa gaire dins el sòl, però que abraça una extensió considerable. Es tracta d'una arrel fasciculada.



  • La tija és l'organ que sosté les fulles. Hi circula aigua, que va des de l'arrel fins a les fulles, i també la matèria orgànica elaborada per les fulles, que es distribueix a la resta de la planta. De vegades la tija està constituïda per un sol eix que sosté les fulles. Però sovint es divideix en branques i aleshores l'eix central s'anomena tija principal. Les tiges poden ser herbàcies o llenyoses.


        Les tiges herbàcies són de consistència tendra i de color verd. Són pròpies de les herbes.




        Les tiges llenyoses són rígides i gruixudes, pròpies dels arbres i dels arbustos.
        

  • Les fulles són els òrgans on es fabrica l'aliment que nodreix tota la planta. Cada fulla està formada per una làmina molt prima, el limbe, que s'uneix a la tija per una prolongació, el pecíol. El limbe el travessen en tota la seva longitud nombrosos nervis ramificats, que donen fermesa a la fulla. En alguns casos el limbe no té una forma plana. El de les fulles dels pins i dels avets, per exemple, té forma acicular, és a dir, semblant a una agulla.







Els vegetals sense flor tenen uns altres òrgans que s'encarreguen de la reproducció. Els grups més importants són:

  • Les algues: viuen en llocs humits o a l'aigua, on són molt abundants. La majoria són microscòpiques. Malgrat això, alliberen una bona part de l'oxigen que hi ha a l'aire. Les algues poden ser verdes, brunes o vermelles, segons el pigment que tenen.


 






  • Les molses: viuen també en llocs humits i ombrívols. Són uns vegetals de mida petita que formen una mena de coixins sobre el sòl que retenen la humitat.







  • Les falgueres: també viuen en llocs humits i en el sotabosc. Tenen arrels i una tija subterrània que creix continuament i fa fulla cap a l'exterior. Poden arribar a fer mñes d'un metre d'alçada.


LA NUTRICIÓ DELS VEGETALS

      La majoria dels éssers vius s'alimenten de matèria orgànica: els herbívors mengen plantes, els carnívors mengen animals, etc. Tanmateix, les plantes fabriquen la seva pròpia matèria orgànica i ho fan per mitjà d'un procés anomenat fotosíntesi.



        La fotosíntesi es du a terme a les cèl·lules verdes dels vegetals. Aquestes cèl·lules són verdes perquè hi ha uns granets, els cloroplasts, que contenen la clorofil·la.



  





        Per fer la fotosíntesi, les plantes necessiten dues substàncies: aigua i diòxid de carboni, un gas que es troba en l'aire i dissolt a l'aigua. Les plantes també necessiten energia. L'energia que necessiten les plantes la capten els cloroplasts de la llum del sol. A les cèl·lules verdes de les plantes s'hi combinen l'aigua i el diòxid de carboni amb l'energia i així es produeix la matèria orgànica que la planta necessita. Durant aquest procés la planta despren també un altre gas, l'oxígen.


        Les plantes inferiors, com les algues i les molses, també fabriquen matèria orgànica per mitjà de la fotosíntesi. L'aigua i el diòxid de carboni, que es troba a l'aigua, arriben directament a les cèl·lules, perquè són plantes que viuen a l'aigua o hi estan en contacte.


    





        En les plantes superiors (falgueres i fanerògames) les cèl·lules verdes es troben a les fulles. El diòxid de carboni arriba directament a les fulles amb l'aire, mentre que l'aigua l'absorbeixen del sòl per mitjà de les arrels. Des de l'arrel l'aigua viatja per la tija fins a les fulles de la planta pels conductes llenyosos, uns tubs prims i rígids que s'agrupen en feixos.

    



        Per portar l'aliment fabricat a les fulles cap a la resta de la planta existeix un altre sistema de transport. És el que formen els conductes liberians. Aquests conductes també són molt prims com els llenyosos i, com ells, es reuneixen en grups, tot formant els feixos liberians. A les diverses parts de la planta els feixos liberians es troben sempre al costat dels feixos llenyosos. Tots dos formen les nervadures de les fulles i sostenen la planta. En els arbres i en els arbustos, a mesura que la tija i l'arrel van creixent, el nombre de feixos llenyosos augmenta. Els feixos també es van engrossint fins a formar un cilindre continu, que és la fusta del tronc i de les branques.





LA RESPIRACIÓ DELS VEGETALS

      Igual que la resta d'éssers vius, les plantes també necessiten energia per dur a terme les seves activitats. I també obtenen aquesta energia per mitjà de la respiració, és a dir, absorbint oxigen i expulsant diòxid de carboni. Durant el dia les plantes respiren sense prendre oxigen de l'exterior, perquè fan servir una part del que es produeix durant la fotosíntesi. A la nit, com que no es produeix la fotosíntesi, les plantes han de prendre l'oxigen de l'aire. Alhora, les plantes expulsen diòxid de carboni. Tant l'oxigen com el diòxid de carboni penetren a l'interior de la fulla o en surten a través d'uns foradets microscòpics que tenen a la superfície, anomenats estomes, o per altres porus de la tija i de les arrels. Després aquests gasos es distribueixen per la planta. En les algues el diòxid de carboni i l'oxigen entren a la planta i en surten dissolts en l'aigua.



        La fotosíntesi és fonamental per als vegetals, perquè gràcies a ella aconsegueixen l'aliment. Però no tan sols els vegetals es beneficien d'aquests procés, sinó també la resta d'èssers vius, per les raons següents:

  • Tots els éssers vius depenen dels vegetals per alimentar-se. Els herbívors s'alimenten directament dels vegetals, i els carnívors mengen animals herbívors. Així doncs, tota la matèria orgànica que consumeixen els éssers vius la fabriquen els vegetals.

  • L'oxigen que produeixen les plantes durant la fotosíntesi també és important per als éssers vius, perquè així aquest gas no s'exhaureix. És per això que gràcies als vegetals podem continuar respirant.

        L'ésser humà obté molts més beneficis de les plantes. La majoria dels nostres aliments són plantes conreades o en provenen. També n'obté fibres per fabricar teixits, com ara cotó, i fusta per fabricar mobles i paper.





LA REPRODUCCIÓ DELS VEGETALS

      Igual que els animals, una bona part de les espècies vegetals es reprodueixen sexualment, és a dir, per mitjà de la unió d'un òvul i un espermatozoide. De tota manera, és freqüent que algunes espècies també tinguin reproducció asexual.

        A les fanerògames, la part de la planta on estan situats els òrgans reproductors és la flor. Hi ha molts tipus de flors, però totes tenen una organització semblant. En una flor típica, com la d'un cirerer o d'una rosella, s'hi distingeixen les parts següents: el calze i la corol·la, que són els elements protectors de la flor, i els estams i el pistil, que en són els elements reproductors.


        El calze està format per unes fulletes modificades, generalment de color verd, anomenades sèpals. És la part més extensa de la flor. La corol·la també està formada per unes fulles modificades que reben el nom de pètals. Generalment, són de colors vius per tal d'atreure els insectes. En algunes flors la corol·la està molt reduïda i hi ha flors que no en tenen. Així passa en les flors de molts arbres, com l'alzina i el pi.






           Els estams i el pistil són els òrgans reproductors de la flor.


  • Els estams són els órgans reproductors masculins. Cada estam està format per un filament que té una bosseta a l'extrem superior. Dintre d'aquesta petita bossa hi ha una gran quantitat de boletes microscòpiques, anomenades grans de pol·len. Cada gra de pol·len porta a dintre un parell d'espermatozoides.

  • El pistil és l'organ reproductor femení. Té una forma semblant a la d'una ampolla de coll llarg. A l'interior el pistil hi porta un gra o uns quants grans, que s'anomenen rudiments de llavor perquè, si són fecundats, es converteixen en llavors. Cada rudiment de llavor conté un òvul.


        Així doncs, les flors completes són hermafrodites, perquè fabriquen els òvuls i els espermatozoides.
        Com que la reproducció de les plantes és sexual, perquè neixin noves plantes cal que els espermatozoides es trobin amb els òvuls. Perquè passi això, els grans de pol·len han de viatjar des de l'estam fins al pistil. Aquest trasllat de pol·len rep el nom de pol·linització. El pol·len pot ser transportat d'una flor a una altra de dues maneres: a través del vent, com en el cas dels xiprers i dels pins, o per mitjà d'insectes.


        Molts grans de pol·len es perden en el seu viatge cap al pistil. Alguns aconsegueixen arribar al pistil d'alguna flor de la mateixa espècie i hi queden enganxats a l'extrem superior. Un cop hi són, cada gra de pol·len produeix un tubet que arriba fins a un dels rudiments de llavor del pistil. Per cada tubet hi baixen els espermatozoides, que finalment es troben amb l'òvul contingut en el rudiment. Aleshores es produeix la fecundació. Com a resultat de la fecundació, a cada òvul s'hi forma un zigot, que comença a multiplicar-se i a créixer i es converteix en un embrió. En aquest moment cada rudiment de llavor fecundat s'ha transformat en una llavor.


        El rudiment de la llavor que conté l'embrió creix i es transforma en llavor. La llavor la formen l'embrió i les substàncies de reserva, que serveixen per alimentar l'embrió fins que aquest s'ha convertit en una planta que ja és capaç d'alimentar-se ella mateixa.


        Mentre les llavors es formen al pistil, aquest es transforma; la flor perd els pètals i els estams i es converteix en fruit. Els fruits poden tenir formes molt variades. Poden ser carnosos, com els préssecs, o secs, com les nous. Alguns fruits contenen moltes llavors, com els tomàquets i les síndires, mentre que n'hi ha que nomñes en contenen una, com les prunes.


        Abans de convertir-se en una nova planta, les llavors o els fruits que les contenen han de caure a terra e
n un indret adequat, preferiblement allunyada de la planta mare, perquè es poguin desenvolupar més fàcilment. Molts fruits o les mateixes llavors tenen formes especials que els permeten allunyar-se de la planta mare. El trasllat de les llavors cap a un indret adequat es fa a travñes del vent o per mitjà dels animals. Moltes llavors i molts fruits petits que són dispersats pel vent tenen me mbranes o pèls que els permeten flotar en l'aire. És el cas de les llavors de la dent de lleó o dels fruits de l'auró. Els fruits carnosos d'algunes plantes serveixen d'aliment als animals. Aquests fruits tenen unes llavors que no es poden digerir i són expulsades a mb els excrements de l'animal, lluny de la planta mare. Unes altres llavors, com les del card, són petites i estan cobertes d'uns ganxos que s'adhereixenen al pèl dels animals o a la roba dels excursionistes i així s'allunyen de la planta mare.
        Quan la llavor és a terra, si hi troba la humitat i la temperatura adequades, l'embrió de l'interior comença a créixer i en surten els esbossos d'arrel, de tija i de fulles. L'arrel trenca les cobertures de la llavor i s'enfonsa a terra, mentre que la tija criex cap amunt i hi surten les primeres fulles. Quan aquestes fulles són capaces de dur a terme la fotosíntesi, la nova planta deixa d'alimentar-se de les reserves que tenia la llavor i comença la seva vida independent. El procés que origina una nova planta a partir d'una llavor rep el nom de germinació.





        En la reproducció asexual un sol individu és capaç de produir descendents sense ajuda de ningú més. Aquest tipus de reproducció també es dóna a les plantes amb flors. Els tipus de reproducció asexual més freqüents en les plantes són aquests:
  • Per tubercles, que són l'extrem d'una tija subterrània que emmagatzema aliment i s'engrosseix. La patatera és un exemple de planta que produeix tubercles.




  • Per bulbs, que són la part inferior d'una tija envoltada per fulles sense clorofil·la, molt gruixudes i molt juntes. Les cebes i les tulipes produeixen bulbs.

  • Per rizomes, que són tiges que creixen horitzontalment sota terra i de les quals sorgeixen branques verticals amb una certa separació entre elles. Les falgueres, la gespa i les canyes es reprodueixen per rizomes.




        Els vegetals sense flors, com les algues, les molses i les falgueres, tenen dos tipus de reproducció que es van alternant:
  • La reproducció sexual, semblan a la dels vegetals amb flors, amb òrgans sexuals masculins i femenins.
  • La reproducció asexual per espores, que fabriquen en uns òrgans que reben el nom d'esporangis. Les espores són unes cèl·lules molt resistents. Quan l'esporangi s'obre les espores es dispersen i, quan troben les condicions adequades, formen una planta nova.

        L'ésser humà aprofita la capacitat de reproducció asexual de les plantes perquè es multipliquin artificialment. Hi ha dos tipus comuns de reproducció artificial: reproducció per esqueixos i reproducció per empelts.
        Per obtenir un esqueix es talla una tija de la mateixa planta. Aquesta tija es planta i es rega. Al cap d'un quant temps l'esqueix s'ha convertit en una planta nova.


        En el cas de l'empelt, es tracta d'unir una part d'una planta amb una altra planta del mateix tipus. Per fer-ho, es fa un tall a la planta receptora i s'hi introdueix la tija o la branca que s'hi vol empeltar. Es mantenen lligades les dues parts durant un quant temps perquè s'uneixin i així es pugui obtenir un nou individu.



LINKS:

                Per fer la classificació del les hortalisses i les fruites

·          http://www.5aldia.es/index.html 

Temari (resum)

·          http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1031

 Apartat de macrofotografia i activitats flash (exercici 2 i 3)

·          http://www.botanical-online.com/botanical7.htm

 Per trobar les plantes de la boga, canyís, esbarzer, llentia d’aigua...

·          http://ichn.iec.cat/Bages/z-humides/z-humides.htm:

  Per classificar fulles

·          http://www.xtec.es/recursos/ciencies/arbres/tema1/text/morfo2.htm

  Per veure totes les fulles i flors de Catalunya.

·          http://www.xtec.es/col-anunciata-cerdanyola/plantes/index%20.htm:

           


 
Comments