2. CLIMA, VEGETACIÓ I FAUNA DE CATALUNYA

T2. CLIMA, VEGETACIÓ I FAUNA DE CATALUNYA

 

 

1.  CLIMA

2.  VEGETACIÓ

3.  FAUNA

 

1.  CLIMA

El clima és el conjunt de f

enòmens atmosfèrics característics d’un territori contrastats durant llargs períodes de temps. Per conèixer el clima d’un indret, cal estudiar els elements que el defineixen: la temperatura, les precipitacions i el vent.

La proximitat o la llunyania respecte de l’Equador determina unes grans zones climàtiques simètriques en els dos hemisferis. La major part de la població del planeta es concentra a les zones temperades, que són les que presenten unes condicions climàtiques més favorables. Catalunya és dins la zona temperada de l’hemisferi nord.

Catalunya té un clima mediterrani, a excepció de la Vall d’Aran, que té clima atlàntic. El clima mediterrani és temperat.

El relleu complex de Catalunya fa que hi hagi diferents varietats climàtiques:

·         El clima mediterrani d’alta muntanya, que es localitza als Pirineus. Els estius són força frescos i els hiverns molt freds. Les precipitacions són freqüents i, a l’hivern, en forma de neu, especialment a les zones més altes.

·         El clima mediterrani d’interior, que es dóna a la major part de la depressió Central (Òdena). Els estius són molt calorosos, s’arriba amb facilitat a prop de 40º, i els hiverns molt freds, amb temperatures sovint per sota de 0ºC; les precipitacions són escasses.

·         El clima mediterrani del litoral, que es localitza en la franja costanera. Els estius són menys calorosos que a la zona interior i els hiverns són suaus, sobretot a les zones més properes al mar, i gairebé no hi glaça mai. Les precipitacions no són gaire abundants.

·         El clima atlàntic, que es dóna només a la Vall d’Aran. Els vents humits que vénen de l’oceà Atlàntic fan que les precipitacions es reparteixin al llarg de tot l’any. Els estius són frescos i els hiverns freds.


2. VEGETACIÓ

Avui a Catalunya hi ha pocs paisatges vegetals naturals a causa de les transformacions humanes. N’han desaparegut molts boscos i s’han obert molts espais per a pastures, per conrear-los, per construir-hi habitatges i carreteres, etc.

A Catalunya podem distingir tres grans conjunts vegetals: la vegetació d’alta muntanya, la vegetació de muntanya mitjana i la vegetació de les terres baixes.

  • La vegetació d’alta muntanya: La vegetació que predomina és de boscos d’avets i de pins negre
    s. Aquests arbres no perden la fulla, estan adaptats al fred i a la neu. Per sobre dels 2300 metres, i fins als 3000 metres, hi trobem prats d’herba. Als cims de les muntanyes més altes pràcticament no existeix vegetació perquè hi ha neu gairebé tot l’any.
  • La vegetació de muntanya mitjana: La vegetació és la que es troba
    entre els 700 metres i els 1600 metres. La vegetació més característica són els boscos de roures i de faigs. A Catalunya queden poques rouredes. Aquestes han estat substituïdes per boscos de pi roig i per pastures o matollars. De fagedes n’hi ha al Montseny i a la Garrotxa.
  • La vegetació de les terres baixes [ La vegetació creix fins als 700 metres. És una vegetació adaptada al clima: als estius calorosos i a la manca d’aigua. A la tardor els arbres no perden les fulles. L’alzina n’és l’arbre més típic. A molts indrets ha estat substituïda per una vegetació d’arbustos i per arbres com el pi pinyoner i el pi blanc. Als territoris més secs i calorosos hi creix la màquia o garriga (margalló, garric, llentiscle).
    També hi trobem arbustos, com el romaní, la farigola...

Catalunya és un espai intensament transformat per l’actuació humana. Malgrat tot, encara conserva uns quants espais naturals importants. Conservar aquests espais naturals és responsabilitat de la consciència dels ciutadans i de l’Administració. La protecció dels espais naturals és molt important pel seu valor paisatgístic i per les espècies vegetals i animals que hi viuen. Els espais naturals protegits de Catalunya són: els parcs nacionals, els parcs naturals, els paratges naturals, les reserves naturals, les reserves marines i els espais de legislació urbanística.


  • Els parcs nacionals: Són àrees amb una gran extensió que te
    nen un interès ecològic i educatiu molt important. A l’interior d’aquests parcs només es fan activitats per conservar la natura. A Catalunya hi ha un parc nacional, el d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a l’Alta Ribagorça.




  • Els parcs naturals: Tenen com a objectiu mantenir les plantes i els animals salvatges i, alhora
    , regular les activitats humanes perquè no impedeixin aquesta conservació. Els parcs naturals catalans més grans són el Cadí-Moixeró, la zona volcànica de la Garrotxa i el delta de l’Ebre.
















  •    Els paratges natura
    ls: En aquests espais naturals la llei permet fer-hi activitats humanes tradicionals, com ara l’agricultura i la ramaderia. Els de Catalunya són el Pedraforca (Berguedà), Poblet (Conca de Barberà) i l’Albera (Alt Empordà).





  • Les reserves naturals i les reserves marines: Són zones generalment molt reduïdes que contenen ecosistemes d’un gran valor biològic. Les illes Medes són l’únic exemple de reserva marina que hi ha a Catalunya.

 


MAPA ESPAIS NATURALS PROTEGITS DE CATALUNYA:


3. FAUNA

A Catalunya encara hi trobem una gran varietat de fauna autòctona:

  •  A les muntanyes la fa una és força abundant. Als Pirineus hi viuen animals adaptats al fred i a la neu, com els isards, les llúdries i els gats salvatges. Entre els ocells destaquen el gall salvatge, les àguiles, el trencalòs i el pigot negre. A les zones muntanyoses de menys altitud i cobertes de boscos hi ha senglars, guineus, conills, esquirols... Pel que fa a ocells, cal esmentar els falcons, els mussols i les òlibes.

  • A les terres baixes, cal tenir en compte el lloc. A les planes hi viuen conills, llebres i perdius roges. També hi ha rèptils, com sargantanes i llangardaixos. Als rius hi viuen diversos peixos d'aigua dolça, com truites, carpes i barbs. Els llocs humits són el refugi d'alguns amfibis, com les granotes i els gripaus. A la desembocadura de rius, com el delta de l'Ebre, hi trobem ànecs, bernats pescaires, gavines, garses, camallargs i una infinitat de petits ocells.

  • El fons marí de les illes Medes posseeix una gran diversitat de fauna. S'hi poden trobar molts animals invertebrats, com estrelles de mar, coralls, llamàntols i llagostes. També hi ha molts  peixos, com neros i escórpores.
      


        
Un dels animals més protegits de la fauna salvatge de Catalunya és la llúdria. L'administració autonòmica ha declarat una sèrie de reserves per facilitar-ne la conservació, i a més se n'ha fet amb èxit la repoblació d'alguns rius.


     

 
 
La perdiu blanca experimenta una forta regressió. El creixement d'activitats com l'esquí i els canvis de clima són les principals amenaces per a aquesta espècie.
     


 


 
Entre els rèptils, destaca la tortuga mediterrània. O alguns animals invertebrats, com la nàiade o musclo de riu. Tanmateix, s'han dut a terme projectes per protegir-los.
ĉ
Susana Caldera,
14 gen. 2010 , 5:55
ĉ
Susana Caldera,
13 febr. 2010 , 12:55
ĉ
Susana Caldera,
21 gen. 2010 , 13:15
Comments