Pàgina Principal

ADRECES D'INTERÉS

Naturals‏‎‎‏‏‎‎‎‎‏‎‎‏‎‎‎‏‏‏‏‏‏‎‏‎‏‎‏‎‎‏‎‎‏‏‎‏‎‎‎‎‎‏‏‏‏‎‏‎‎‏‏‎‏‏‎‎‎‏‏‎‏‏‏‏‎‎‏‎‏‎‏‏‏‎‏‏‎‏‎‏‎‎‏‎‎

Tallers‎‏‎‎‎‎‎‎‎‏‎‎‏‏‎‎‎‎‏‎‎‏‎‎‎‏‏‏‏‏‏‎‏‎‏‎‏‎‎‏‎‎‏‏‎‏‎‎‎‎‎‏‏‏‏‎‏‎‎‏‏‎‏‏‎‎‎‏‏‎‏‏‏‏‎‎‏‎‏‎‏‏‏‎‏‏‎‏‎‏‎‎‏‎‎

Castellà‎‏‎‎‎‎‎‎‎‏‎‎‏‏‎‎‎‎‏‎‎‏‎‎‎‏‏‏‏‏‏‎‏‎‏‎‏‎‎‏‎‎‏‏‎‏‎‎‎‎‎‏‏‏‏‎‏‎‎‏‏‎‏‏‎‎‎‏‏‎‏‏‏‏‎‎‏‎‏‎‏‏‏‎‏‏‎‏‎‏‎‎‏‎‎

Socials‏‎‎‏‏‎‎‎‎‏‎‎‏‎‎‎‏‏‏‏‏‏‎‏‎‏‎‏‎‎‏‎‎‏‏‎‏‎‎‎‎‎‏‏‏‏‎‏‎‎‏‏‎‏‏‎‎‎‏‏‎‏‏‏‏‎‎‏‎‏‎‏‏‏‎‏‏‎‏‎‏‎‎‏‎‎

Històr‎‏‎‎‎‎‎‎‎‏‎‎‏‏‎‎‎‎‏‎‎‏‎‎‎‏‏‏‏‏‏‎‏‎‏‎‏‎‎‏‎‎‏‏‎‏‎‎‎‎‎‏‏‏‏‎‏‎‎‏‏‎‏‏‎‎‎‏‏‎‏‏‏‏‎‎‏‎‏‎‏‏‏‎‏‏‎‏‎‏‎‎‏‎‎ia

1. RELLEU I RIUS DE CATALUNYA

T1. RELLEUS I RIUS DE CATALUNYA

 

1.  EUROPA

2.  ESPANYA

3.  EL RELLEU DE CATALUNYA

4.  LES MUNTANYES DE CATALUNYA

5.  LES PLANES DE CATALUNYA

6.  LA COSTA DE CATALUNYA

7.  ELS RIUS DE CATALUNYA

 

(tret de l’editorial Vicens-Vives)

1)  EUROPA

Europa és el continent menys extens del nostre planeta. Està situada a la zona temperada de l’hemisferi nord.

El medi físic del continent europeu és molt variat. Hi trobem:

·         Grans planes, com la del centre d’Europa, i extenses cadenes de muntanyes, com els Alps, els Pirineus, els Carpats i el Caucas.

·         Els rius europeus són cabalosos i tenen un règim regular. Alguns d’aquests rius són navegables, com el Rin, el Danubi i el Volga.

·         Europa també té una quantitat enorme de terres costaneres:

o   Les costes del nord estan banyades per l’oceà Glacial Àrtic.

o   Les costes de l’oest per l’oceà Atlàntic.

o   Les costes del sud estan banyades pel mar Mediterrani.

El continent europeu presenta diferents tipus de clima:

·         A l’interior d’Europa, el clima és continental, amb estius calorosos, hiverns freds i poques precipitacions.

·         A la costa atlàntica el clima és oceànic, amb temperatures suaus tot l’any i pluges abundants.

·         Al sud el clima és mediterrani, amb hiverns suaus, estius calorosos i pluges escasses.

 

    2)     ESPANYA

Espanya és un país d’Europa, situat (en major part) a la Península Ibèrica. Fora d’aquesta, trobem les illes Balears i Pitiüses, les illes Canàries i les ciutats de Ceuta i Melilla (nord d’Àfrica).

El relleu de la Península Ibèrica presenta diverses planes molt extenses i una gran quantitat de cadenes de muntanyes:

·         El centre de la Península el forma una extensa plana, la Meseta, dividida en dues (la Submeseta Sud i la Submeseta Nord) per la serralada del Sistema Central.

·         La Meseta està envoltada per diverses cadenes de muntanyes: el Sistema Ibèric, la Serralada Cantàbrica, i, més lluny, els Pirineus i les Serralades Bètiques.

·         A la Península també hi ha dues grans depressions, formades per les valls dels rius Ebre i Guadalquivir.

·         Les costes peninsulars les banya el mar Mediterrani, l’oceà Atlàntic i el mar Cantàbric.

·         Els rius, en general, són curts i poc cabalosos. S’han de destacar l’Ebre, el Miño, el Duero, el Tajo, el Guadiana i el Guadalquivir.

Les illes Balears es troben situades al mar Mediterrani. Es tracta d’un arxipèlag format per cinc illes. Mallorca és la més muntanyosa i la resta d’illes són més planes.

Les illes Canàries es troben a l’oceà Atlàntic, davant la costa africana. Formen aquest arxipèlag set illes grans i uns quants illots. A l’illa de Tenerife hi ha el cim més elevat del territori espanyol: el Teide.

3)      EL RELLEU DE CATALUNYA

Anomenem “relleu” a les formes que pot presentar la superfície de la Terra (muntanyes, planes, valls, costes...).

Catalunya està situada al nord-est de la Península Ibèrica, i al sud-oest d’Europa. Al nord limita amb França i amb Andorra; a l’oest, amb Aragó; i al sud amb la Comunitat Valenciana. A l’est el mar Mediterrani en banya la costa.

Catalunya és una Comunitat Autònoma amb quatre províncies: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. L’extensió de Catalunya és de 32627 km²,  que es reparteixen entre muntanyes, planes i costa.

El tipus de relleu de Catalunya és molt variat. Podem trobar:

·         Muntanyes com els Pirineus, situats al nord.

·         Terres de plana, com la Depressió Central i les planes del litoral.

·         La costa.

 

4)      LES MUNTANYES DE CATALUNYA

Pirineus [S’hi poden diferenciar dues alineacions de muntanyes paral·leles força diferents:

-          Pirineu Central: té les muntanyes més altes. Els cims tenen formes abruptes i estan coberts de neu bona part de l’any: la Pica d’Estats (3143 m); el Puigmal (2913 m); el Puig Pedrós (2912 m).

-          Prepirineu: Format per un conjunt de serralades i muntanyes amb altituds més baixes que les del Pirineu Central, però hi ha molts cims de més de 2000 m (Pedraforca 2497 m).

LES SERRALADES LITORALS [S’estenen paral·leles a la costa:

-          Serralada Prelitoral: conjunt de massissos més o menys aïllats separats per les valls dels rius que hi passen. El cim més alt és el Turó de l’Home (1712 m) al Montseny.

-          Serralada Litoral: amb menys altitud que la Serralada Prelitoral, entre els 300 i els 660 m. La cota màxima és al Montnegre (757 m).

LA VIDA A LA MUNTANYA [A les muntanyes més altes dels Pirineus hi viu poca gent, hi fa molt fred i el terreny no és gaire apropiat per a l’agricultura. La població es concentra més a la zona del Prepirineu. Els pobles solen situar-se al fons de les valls. Les feines més habituals són: la ramaderia (vaques de llet), el turisme i l’explotació del bosc. A les Serralades Litorals la població viu a les valls que envolten aquestes muntanyes. Com que són valls àmplies els nuclis de població són grans i s’hi desenvolupa l’agricultura i la indústria.

 

5)     LES PLANES DE CATALUNYA

Les terres de plana es troben al centre-oest i al litoral de Catalunya. Són grans extensions de terreny de no gaire altitud en comparació de les muntanyes. Amb tot, a les planes de Catalunya hi trobem turons, altiplans, etc.

LA DEPRESSIÓ CENTRAL [És la zona de plana més extensa. Té forma de triangle i s’estén entre el Prepirineu i la Serralada Prelitoral i comprèn:

-          Zones de plana: el pla d’Urgell, el pla de Lleida.

-          Valls: la plana de Vic, el pla de Bages.

-          Conques d’erosió: resultants de l’erosió dels rius (conca d’Òdena, conca de Barberà).

-          Altiplans: Segarra, Moianès.

LES PLANES DEL LITORAL [Formades per:

-          La Depressió Prelitoral: situada a l’est de Catalunya, des de la Selva fins al Tarragonès.

-          La Depressió Litoral: estret passadís situat al costat del mar (Baix Llobregat, el Barcelonès i el Maresme).

-          La plana de l’Empordà i el delta de l’Ebre: són dues planes formades pels dipòsits de terra que duen els rius: la Muga, el Ter i el Fluvià a la plana de l’Empordà, i l’Ebre al delta.

LA VIDA A LES TERRES DE PLANA [Les condicions de vida són millors que a la muntanya. El clima és més suau i, gràcies a les característiques del terreny, gairebé pla, amb pocs pendents i sòls fèrtils, aquestes terres són molt aptes per a l’agricultura. Les vies de comunicació també han estat afavorides per aquest relleu pla. El traçat d’autopistes, carreteres, ferrocarrils... s’hi pot fet amb més facilitat. La important població que viu a les planes i les bones comunicacions també n’han afavorit el creixement industrial i el de les ciutats.

 

6)     LA COSTA DE CATALUNYA

El litoral català el banya el mar Mediterrani i és força extens: més de 550 km de costa des de Portbou fins al riu de la Sènia. La costa no és gaire retallada, però hi ha petits caps (Creus, Begur, Salou) i golfs (Roses, Sant Jordi). Pel tipus de costa, hi podem diferenciar:

-          Costes altes: predominen al nord de Catalunya, on les muntanyes arriben fins al mar i hi han format penyasegats. Les platjes són de sorra gruixuda i no gaire amples i solen formar petites cales. El mar es fa profund a pocs metres de la costa.

-          Costes baixes: en trobem al sud de Catalunya, on les terres planes arriben fins al mar. Són de formes rectes i allargades, la sorra sol ser molt fina i el mar és poc profund.

LA VIDA A LA COSTA [A Catalunya la costa ha estat tradicionalment un indret amb un assentament humà important: és on hi ha les poblacions amb més habitants. A més, la moderna xarxa de comunicacions ha tingut una importància molt gra n en el desenvolupament de tota aquesta zona. L’activitat econòmica també hi és intensa (agricultura, indústria i comerç). Al litoral s’hi concentren les activitats de pesca. Per mar hi arriben també una gran quantitat de mercaderies i els ports són un gran centre d’intercanvis. Però la font de riquesa més important és el turisme. Els atractius de sol i platja i el paisatge han estat essencials per al desenvolupament de les activitats turístiques. El turisme, però, també ha provocat una degradació important del medi natural (urbanitzacions, vies de comunicació, ports esportius, etc).

7)     ELS RIUS DE CATALUNYA

En general, els rius catalans són curts i poc cabalosos, a excepció de l’Ebre. També tenen forts estiatges: la manca de pluja a l’estiu fa que portin poca aigua i que s’assequin. A vegades també provoquen inundacions si les pluges són molt fortes i el cabal es desborda.  Tots els rius desemboquen al mar Mediterrani. Només la Garona i els seus afluents ho fan a l’oceà Atlàntic.   

L’EBRE [És el riu més cabalós a Catalunya. Neix a la Serralada Cantàbrica i arriba al mar Mediterrani, on forma un gran delta. Els afluents de l’Ebre neixen als Pirineus i porten força aigua durant tot l’any gràcies a les nevades i a les pluges. L’afluent principal de l’Ebre és el Segre, que recull les aigües d’uns altres dos rius importants: la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.

RIUS QUE DESEMBOQUEN AL MEDITERRANI [Tenen un cabal força regular, excepte a l’estiu, que és quan plou menys. Pertanyen a aquest grup el Llobregat, el Ter, el Fluvià, la Muga, la Tordera, el Besòs, el Foix i el Francolí.

L’APROFITAMENT DELS RIUS [Al llarg de molts rius s’han construït grans rescloses per retenir l’aigua. Els pantans regulen el cabal dels rius i l’aigua s’aprofita per produir energia elèctrica, per regar els camps mitjançant canals i per abastar poblacions i indústries. Alguns dels pantans catalans més important per la seva capacitat són el de Canelles, a la Noguera Ribagorçana; el de Rialb, al Segre; el de Susqueda, al Ter, etc.

WEBS UTILITZADES. ALTRE MATERIAL A  DESTACAR

 

UD 1 CATALUNYA FÍSICA

Temes a tractar

Pàgines web

El paisatge

Què entenem per paisatge?

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/index.htm#

El relleu

Les formes de la terra

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/relleu/index.htm

El relleu a Catalunya

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/catrelleu/index.htm

Què és una depressió?

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/index.htm#

Imatge cartografia de Catalunya

http://www.icc.es/web/content/ca/index.html

Els rius

El perfil d’un riu

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/perfil/index.htm

Els rius dibuixen el paisatge

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/erosio/index.htm

I quan plou un riu

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/rius/index.htm

Xarxa hidrogràfica de Catalunya

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/riuscat/index.htm

Què és la hidrografia?

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/index.htm#

Els mapes

Què és un mapa?

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/index.htm#

Quin tipus de mapes hi ha?

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/index.htm#

Imatge cartografia de Catalunya

http://www.icc.es/web/content/ca/index.html

 

El clima

Temps i clima

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/tempsclima/index.htm

Els noms dels vents

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/index.htm#

Taula temperatura a òdena

http://www.meteocat.com/mediamb_xemec/servmet/pagines/anuaris/2003/Taules03.pdf

Gràfica de temperatura amb Excel

http://www.edukatic.com/curso/mod2/pro5/climogramas.htm

 

Č
ĉ
ď
Susana Caldera,
27/11/2009 1.10
Ċ
ď
Susana Caldera,
27/11/2009 1.10
Comments