Embedded Files
Dia 4: Un “passeig” per Filipka (By Ferran)
Avui ens hem aixecat a les 8:00 del matí per ser a Nýdečanka (un hotel que queda davant de l’institut) a les 9:00, i ha sigut des d’aquí des d’on hem començat el passeig.La Vlasta ens va asegurar que era un camí majoritàriament pla, però allò de pla no tenia res, era una muntanya amb totes les lletres. Per aquesta raó i pel fet de que els txecs caminaven a ritme de footing, la majoria dels estudiants espanyols van pujar en una mena de cotxe-bus.L’Aran i jo vam ser els únics que vam pujar a peu, i mentre els nostres acollidors anaven davant parlant amb els seus amics txecs en txec, nosaltres vam pujar amb en Filip, segurament dels millors amics que he fet mai, ell era molt sociable i tenia molt bon nivell d'anglès, i gràcies a que vam estar tota l’estona xerrant, les 3 hores de pujada es van fer molt menys pesades.Quan vam arribar a dalt de la muntanya, vam fer unes quantes fotos del paisatge (bé, també vam fer algunes pel camí, però aquestes van ser les més xules) i vam anar a una mena de bar que hi havia, on vam esmorzar; jo no em vaig demanar res, em vaig menjar l’entrepà que els pares del Sam em van fer, però va haver gent que sí va prendre’s algo, la majoria de txecs van demanar-se un got de Kofola, una beguda molt semblant a la Cocacola, però sense tants sucres, diuen ells. Un cop vam acabar vam baixar al poble. Quan vam arribar, vam anar a l’escola, on vam dinar una sopa fastigosa que era aigua bruta amb verdures i un plat tan estrany que ni soc capaç de recordar; un cop vam acabar, el Sam i jo vam agafar un bus fins a casa seva i ens vam preparar per anar al zoo d’Ostrava a la tarda.Mentre esperàvem a que fossin les 3:30, que era quan el pare del noi amb qui vivia l’Aran en vindria a buscar-nos en un lloc determinat, es va posar a ploure molt fort, però tot i així, vam anar a esperar-los. Vam arribar al lloc de quedada a les 3:25 i quan van ser les 3:30 encara no havien arribat, vam decidir esperar-los 5 minuts més, però o venien; a les 3:40, tots dos estàvem xops i vam tornar a casa.Estavem tant mullats quan vam arribar, que vam haver de dutxar-nos, i mentre jo em dutxava, sobre les 3:43, l’home que ens havia de portar al zoo va trucar al Sam enfadat dient-li que estava allà i que nosaltres no hi érem.Aquella tarda no vam anar al zoo, i el mal temps no ens permetia jugar a bàsquet al seu pati, així que vam posar la pel·lícula “John Wick” al Netflix i sobre les 6:00 de la tarda, van arribar els germans i els pares d’en Sam i vam anar a la bolera del poble, on també vam sopar.Finalment vam tornar a casa, vam jugar a la Xbox d’en Sam (ell i jo) i ens vam anar a dormir a les 11.
Avui ens hem aixecat a les 8:00 del matí per ser a Nýdečanka (un hotel que queda davant de l’institut) a les 9:00, i ha sigut des d’aquí des d’on hem començat el passeig.La Vlasta ens va asegurar que era un camí majoritàriament pla, però allò de pla no tenia res, era una muntanya amb totes les lletres. Per aquesta raó i pel fet de que els txecs caminaven a ritme de footing, la majoria dels estudiants espanyols van pujar en una mena de cotxe-bus.L’Aran i jo vam ser els únics que vam pujar a peu, i mentre els nostres acollidors anaven davant parlant amb els seus amics txecs en txec, nosaltres vam pujar amb en Filip, segurament dels millors amics que he fet mai, ell era molt sociable i tenia molt bon nivell d'anglès, i gràcies a que vam estar tota l’estona xerrant, les 3 hores de pujada es van fer molt menys pesades.Quan vam arribar a dalt de la muntanya, vam fer unes quantes fotos del paisatge (bé, també vam fer algunes pel camí, però aquestes van ser les més xules) i vam anar a una mena de bar que hi havia, on vam esmorzar; jo no em vaig demanar res, em vaig menjar l’entrepà que els pares del Sam em van fer, però va haver gent que sí va prendre’s algo, la majoria de txecs van demanar-se un got de Kofola, una beguda molt semblant a la Cocacola, però sense tants sucres, diuen ells. Un cop vam acabar vam baixar al poble. Quan vam arribar, vam anar a l’escola, on vam dinar una sopa fastigosa que era aigua bruta amb verdures i un plat tan estrany que ni soc capaç de recordar; un cop vam acabar, el Sam i jo vam agafar un bus fins a casa seva i ens vam preparar per anar al zoo d’Ostrava a la tarda.Mentre esperàvem a que fossin les 3:30, que era quan el pare del noi amb qui vivia l’Aran en vindria a buscar-nos en un lloc determinat, es va posar a ploure molt fort, però tot i així, vam anar a esperar-los. Vam arribar al lloc de quedada a les 3:25 i quan van ser les 3:30 encara no havien arribat, vam decidir esperar-los 5 minuts més, però o venien; a les 3:40, tots dos estàvem xops i vam tornar a casa.Estavem tant mullats quan vam arribar, que vam haver de dutxar-nos, i mentre jo em dutxava, sobre les 3:43, l’home que ens havia de portar al zoo va trucar al Sam enfadat dient-li que estava allà i que nosaltres no hi érem.Aquella tarda no vam anar al zoo, i el mal temps no ens permetia jugar a bàsquet al seu pati, així que vam posar la pel·lícula “John Wick” al Netflix i sobre les 6:00 de la tarda, van arribar els germans i els pares d’en Sam i vam anar a la bolera del poble, on també vam sopar.Finalment vam tornar a casa, vam jugar a la Xbox d’en Sam (ell i jo) i ens vam anar a dormir a les 11.
Page updated
Report abuse