És important, sempre, el moment en què comencem a caminar. Les mares i els pares sempre recorden aquest moment amb il·lusió i tendresa.

Quan comencem a caminar ja no parem, anem cap endavant, cap a l’esquerra, fem baixades i pujades, de vegades correm, de vegades frenem en sec per fer un canvi de direcció… i quan caminem, inevitablement, també comencem a deixar petjades. Aquestes petjades poden ser físiques, que són importants perquè tenen una direcció, però que alhora son efímeres. També podem deixar petjades d’un altre tipus, de les que no es veuen, però deixen una marca de per vida.

A casa, per sort nostra, el pare i la mare van encertar el tros de camí que vam fer quan vam passar pel Pompeu. Hi vam caminar tranquil·les, segures, passet a passet. Hi vam créixer en tots els sentits, recollint idees, valors i eines per continuar el nostre camí per la vida… que casualment (o no) ens ha portat a totes dues a fer de mestres.

En Joan Casals, per nosaltres el Senyor Joan, un bon dia va decidir iniciar i liderar un projecte preciós anomenat Escola Pompeu Fabra de Salt, i ha deixat una petjada profunda i inesborrable en nosaltres.

Estem molt orgulloses d’haver-ne format part, de veure que el projecte celebra els seus 50 anys i que continua creixent. Gràcies Pompeu!

Laia Puigdevall Pou i Anna Puigdevall Pou

Mestres de primària