El nostre pas pel Pompeu Fabra acabà en la dècada dels 80. Avui, des de la distància que imposen el pas del temps i els records, amb un xic de nostàlgia penso que l’etapa vital al Pompeu Fabra va ser plàcida, confortable, alegre i divertida.

Una línea per curs, el mateix grup i pocs professors/es. I així, any rere any, a ritme pausat i constant es va anar configurant i marcant una part important de la nostra infantesa. De marrecs a pàrvuls amb la Neus fins a adolescents amb en Joan. I pel camí, mentre fèiem anys, i pujaven pisos, ens vam sentir cuidats per la Conxita, l’Angelines, la Catalina, la Dolors, la Rosa, l’Antonio i en Ferran , també l’Àngel i la Nuri.

Per a tots ells un agraïment per fer que el nostre pas per l'escola fos, encara avui en dia , recordat amb orgull i expressat amb satisfacció sempre que en tenim ocasió.

Abel, Daniel i Àdam

Família Oliver Planas