Quan ens vàrem trobar els 4 de casa per xerrar sobre el que havia representat l’escola Pompeu Fabra per a tots nosaltres, i abans de mirar la resta de paraules que havien estat triades, vàrem consensuar que la paraula que ho contenia tot era FELICITAT.

Els pares, Pau i Carme, perquè recordàvem escenes on veiem a la nostra filla

Júlia anant de casa, al carrer Pius XII fins a l’escola, fent saltirons de felicitat. I l’Arnau, el nostre fill, que segons ens deia el Sr. Joan, era feliç al pati cada migdia jugant amb rodes i fent uns camins i giragonses per on passava aigua i el que calgués.

Tant la Júlia com l’Arnau han gaudit aprenent i recorden molts professors i professores que els motivaven a aprendre, a pensar, a esforçar-se; fent múltiples activitats, crèdits, treballs, també de lleure i cultura com Pessebres

vivents, Diades per la Pau, castanyades, maratons de poesia...

En aquesta felicitat, qualsevol aprenentatge entra més fàcilment. A l’escola, no patien. Res ni ningú els va fer patir i per tant, anar a l’escola va ser agradable i estimulador: hi va haver respecte i tranquil·litat, treball i esforç.

Fent una petita recerca he trobat que ja fa uns anys que es parla de la felicitat a l’escola. Diu Daniel Gabarró, mestre i pedagog: Quin sentit tindria una societat capdavantera sense felicitat?

I m’ha sorprès que a Catalunya, després d’aquests darrers anys tan durs, s’està promovent un programa que es diu “Felicitat a les escoles”... podem dir doncs que l’escola Pompeu Fabra de Salt ha estat capdavantera en això durant aquests 50 anys? Segur que sí.

Pau, Carme, Júlia i Arnau

Família Valls i Cunillera (promocions des de 1996 fins 2012)