Escric des del recés d’una memòria

de nits, sota la llum de grèvol fi i ramats tendres.

Des d’aquells troncs polits amb els dits freds,

fins vetlles de pastor seguint l’estrella imaginària...

Des del portal de vent on arraulies

les coves del desembre refent focs

mentre ens cantaves...

I des de tu que em dius FELICITAT

vist ara com el món serveix el anys

en faldes d’ombra.

I des del Nadal teu, vestida d’àngel

amb ales recosides de cotó i profecies.

Des dels cistells de vímet i de pa

i els guants vessats de mel i mandarina fent el camí

que ara mateix em dius, que és CASA TEVA,

quan jo et pregunto pòsits dins l’arrel

encara essència.

Francesca Laguarda i Darna

Poeta