1. Exaltació de l’ànim, estat d’excitació o d’eufòria.

2. Atenció i esforç que es dedica amb interès al desenvolupament d'una activitat o d'un treball.

De les dues accepcions la que es correspon al que vull explicar és la segona, la que pressuposa una acció per part del subjecte, “atenció i esforç”.

Davant dels reptes i projectes que ens anem trobant al llarg de la nostra vida podem adoptar moltes actituds, graus d’implicació o d’indiferència, però si volem que el repte i/o projecte acabi reeixit l’entusiasme en la seva execució segur que ens ajudarà.

L’entusiasme té un aliat que l’ajuda a triomfar i és que és molt contagiós (paraula maleïda en aquests darrers anys, però que en aquest cas és una benedicció). Si algú mostra entusiasme en un grup de treball és ben possible que s’encomani (per no utilitzar la paraula maleïda) i que aconsegueixi un ambient favorable per aconseguit l’èxit de la feina a realitzar. Si aquest entusiasme no el porta algú en concret sinó que ja formava part de pràcticament tots els membres del grup de treball l’èxit està assegurat.

Això és el que et trobes quan t’acostes al projecte educatiu del Pompeu Fabra, gent amb entusiasme: a la propietat/direcció, a l’associació de mares i pares, etc...

Per molts anys sigui així.

Miquel Fuentes Morcillo

Cap de Recursos Humans