Vas ser un dels referents d’infantesa

vam créixer i vam aprendre a jugar,

enlluernant-nos la vida de saviesa.

Per Nadal , amb gran cabal fèiem un pessebre vivent molt especial,

escalfant els nostres cors amb versos i nadales quan venien les gelades.

I a casa, un per un, pujàvem a dalt d’una cadira per recitar poesia.

Les nostres caminades familiars de mar i muntanya

amb tots els amics, són un record entranyable.

Tots anàvem a una , fent una ferma pinya.

Les primeres amistats vam començar.

L’esport ,els escacs , vam poder gaudir-los.

Fonaments del nostre futur, aquí es van iniciar

Les excursions eren la nostra font de convivència,

fent-nos grans sent petits, emplenant-nos els cors d’experiències

tot fruint al màxim d’aquells moments que formen part de la nostra essència.

Amics del Pompeu, encara veiem,

trobades i sopars benvinguts son,

i dolces experiències amb ells recordem.

@ESPURNES DE POESIA –RAQUEL SERRA-

Família Bisbe Fraixinó