Edifici destinat a servir d’habitació humana.

Casa, pis, apartament, etc., en què hom habita amb els seus.

…

No és la meva intenció discutir la definició de casa. Pot ser així, “freda”, sense matisos. Però a mi m’agraden, els matisos.

Per a mi, casa és tolerància. És respecte. Cap als altres i cap a un mateix. És complicitat. És compartir. És amor. És companyia. Són valors. És esforç. És descans. És aprenentatge. És curiositat compartida pel món en què vivim. És descobriment. És tranquilitat. És feminisme. És comprensió. És ser lliure. De pensament i d’acció. És il·lusió. És alegria. És celebració. És refugi. És consol. Pau, serenor. Felicitat.

Aquesta casa no són només les quatre parets que compartim amb els nostres. Poden ser llocs, persones, moments viscuts, maneres de viure.

El Pompeu va ser casa durant 13 anys. Es diu molt ràpid, costa uns segons digerir-ho. La “casa del Pompeu” em va veure créixer. I aprendre — el meu motor. Un lloc on, ara encara, quan hi torno, sento que soc a una de les cases més importants de la meva vida.

Aina Ollé Vila

Doctora en Biomedicina