AMISTAT
Fa uns quants anys, ja no recordo quants, i quan els nostres fills havien de començar l’ensenyança primària, varem decidir que la proximitat al domicili era una bona solució: varem escollir el Pompeu Fabra com a opció encertada.
La integració d’ells i la nostra, com a pares, va se molt ràpida. Coneixíem moltes famílies que havien decidit el mateix per als seus fills i , també, referències del director, Sr. Joan i del professors: Sta. Catalina, Sta. Conxita, Sr. Ferran, Sta. Neus, Sr. Antonio, Sta. Rosa, Sta. Rosa Mari, …
En poc temps ja participàvem de la companyia d’altres pares així com les activitats que s’hi portaven a terme. En tenim un bon record, de i per a tots ells.
Passàrem a formar part de l’AMPA i posàrem en marxa tot un seguit d'activitats extraescolars, amb la participació d’alguns pares i mares. Recordo el pare Vàzquez amb els escacs, la mare Panella amb les sardanes, el pare Olivé amb les activitats esportives dels dissabtes, els “transports” dels equips de bàsquet a les escoles properes a Salt, l’ampliació del col·legi, etc. Tot per una petita quota de participació, tot procurant que cap família en quedés exclosa.
Una cosa que va agrupar a moltes famílies van ser les excursions dominicals mensuals. Qui no recorda, els matins del diumenge, depenent o no de les condicions meteorològiques. La trobada al “Parc dels Prínceps” (avui l’aparcament) com l’hi dèiem, per anar, tots plegats, al lloc escollit. Les trobades consistien en una breu caminada, les “barbacoes”, els cremats (i les sobretaules dels pares), els jocs de la mainada. Tot era compartit. Per a algunes famílies era un motiu per sortir de casa i, a la vegada, trobar nous indrets fins aleshores desconeguts. La sortida anual al Far, Rocacorba, el dia de mar i la pesca a S’Alguer, el Mont, el castell de Recasens, el Montseny, el castell del Montgrí, etc.
Anècdotes divertides com el gos del Masclans que no sabia pujar al cotxe i que no entenia el que li deien. El dels Fernàndez que, quan veia que preparaven el cabàs, ja no es movia del lloc. Ens acompanyaven tot el camí, amunt i avall, perquè no es perdés ningú.
Les coses han anat canviant socialment i la manera de viure de les famílies i la mainada, s’han modificat. El col·legi s’ha fet gran, el professorat ha canviat, i les relacions entre pares i fills, també. Tant pels pares com pels fills que hi hem conviscut no deixarà mai de ser una etapa viscuda conjuntament i de molt profit.
L’agraïment per a la família Casals Rispau per haver-ho fet possible, així com a la nova generació continuadora.
Josep Fita i Torremilans.
Jubilat - Expresident de l’AMPA