Inclusió educativa

El gran repte actual dels sistemes educatius d’arreu del món és tot el que gira entorn al tema de la inclusió. Als països més pobres, la prioritat està en l’escolarització dels milions de nens que avui en dia no van mai a classe. Mentrestant, als països més benestants, molts joves acaben l’escola amb qualificacions que no valen per a res, mentre d’altres es posen a institucions especials fora del sistema educatiu principal i d’altres simplement abandonen l’escola perquè els sembla que les lliçons són irrellevants per a la seva vida.

En alguns països, es veu l’educació inclusiva com una manera de donar resposta als nois que tenen dificultats dins el sistema educatiu. No obstant, de manera internacional, cada cop s’està adoptant més una visió més àmplia que veu l’educació inclusiva com una reforma que dóna la benvinguda i el suport a la diversitat que hi ha entre tots els alumnes (UNESCO, 2001).

Durant un temps s'ha pensat que l'educació inclusiva era integrar i escolaritzar l'alumnat amb discapacitats en centres ordinaris, però en realitat quan parlem d'escola inclusiva fem un plantejament diferent a la integració, ja que mentre que en la integració el que importa és la presència al centre, en la inclusió el fonamental, i punt principal, és construir una escola sense exclusions, on l'objectiu prioritari, a part de la presència, és la participació i l'èxit de tot l'alumnat.

La inclusió per tant, és un procés sense fi, per trobar millors formes, i més adequades, a l'hora de donar resposta a l'atenció a la diversitat.