Definir i entendre què és el Capitalisme, així com les principals variants del mateix.
Analitzar aspectes del funcionament de l’economia en el món i a Europa en particular, destacant la interdependència entre països i algunes de les diferents polítiques econòmiques.
Analitzar fonts textuals, gràfiques, audiovisuals i cartogràfiques que reflecteixin dades econòmiques que mostrin els contrastos existents dins de les societats capitalistes.
Conèixer plantejaments crítics amb el Capitalisme i entendre el motiu de les crítiques.
Frases d'Adam Smith:
"Cap societat serà pròspera i feliç si la major part dels seus membres són pobres i desgraciats"
"La gran multiplicació de la producció de tots els diversos oficis, deriva de la divisió del treball, que ens porta, en una societat ben governada, a dita riquesa universal que s'extén fins les classes més baixes del poble"
"La primera obligació del sobirà, que és el protegir la societat contra la violència i la invasió d'altres societats independents, només es pot realitzar per mitjà de la força militar"
"No és per la benevolència del carnisser, del cerveser o del forner que podem comptar amb el nostre sopar, sinó pel seu propi interès"
Algunes característiques teòriques i pràctiques del Capitalisme més "pur":
Dret a la propietat privada
Economia de mercat (es regula per la llei d'oferta i demanda).
Poca o nula intervenció de l'estat en l'economia.
Creença que la prosperitat econòmica s'extén entre tota la població.
Aparició de recessions, crisis i depressions econòmiques periòdiques.
Creació de societats amb jerarquies fonamentades en la capacitat econòmica dels seus integrants.
Foment de la globalització econòmica i el lliurecanvisme.
Amb el temps apareixeran corrents de pensament capitalista que donen més protagonisme a l'estat (keynesianisme) o, per contra, plantegen la seva total desaparició (llibertarianisme o anarco-capitalisme).
John Maynard Keynes (reformular el Capitalisme)
"Quan les circumstàncies canvien, jo canvio d'opinió. ¿Vostè què fa?"
"La inflació és injusta; la deflació, inconvenient"
"En primer lloc, és un partit de classe, i d'una classe que no és la meva. Si jo he de defensar interessos parcials, defensaré els meus. Quan arribi la lluita de classes com a tal, el meu patriotisme local i el meu patriotisme personal estaran amb els meus afins"
"El capitalisme és la sorprenent creença que els homes més malvats faran les coses més malvades pel bé de tots"
"El problema polític de la humanitat és combinar tres coses: eficiència econòmica, justícia social i llibertat individual"
"las clases más humildes y desheredadas empezaron a plantear, especialmente en la segunda mitad del siglo XIX, proyectos que representaban, por así decirlo, una enmienda a la totalidad de los sistemas que hasta entonces existían, ya fuesen más liberales o más cercanos al absolutismo. Planteaban la construcción de una sociedad nueva, sin los errores del pasado. Libre, justa e igualitaria"
Font: "Fuimos Negros con Ojos Azules". A: Ser Histórico, 19/08/2020
TASQUES
S'han consultat i debatut diferents materials a l'aula.
A partir dels mateixos, i altres que puguis trobar, respon a la següents preguntes:
Què és el Capitalisme?
Creus que existeix l'anomenada "mà invisible del Capitalisme"?
S'ha d'entregar la tasca al Classroom de l'assignatura.
Criteris d'avaluació:
AS: Es presenta una definició bàsica i mínimament argumentada sobre què és el Capitalisme. L'alumne també és capaç d'argumentar una visió pròpia i amb arguments bàsics sobre el concepte de "mà invisible".
AN. L'alumne és capaç de presentar una definició més complexa i argumentada sobre la definició del Capitalisme. L'alumne és capaç de presentar una reflexió pròpia i argumentada sobre el concepte "mà invisible".
AE. Es presenta una definició complexa i aparell crític propi sobre el capitalisme. L'alumne té capacitat de pensar sobre el concepte de "mà invisible" i aporta noves preguntes o reflexions a partir d'aquest concepte.
Capitalisme Neoliberal: forma de Capitalisme que es considera fidel hereva dels plantejaments d'Adam Smith i altres teòrics del Sistema. Consideren que l'Estat no ha de regular (o fer-ho mínimament) l'economia, mentre que consideren el Sistema de l'Estat del Benestar intervencionisme de l'Estat. Les polítiques neoliberals van començar a assajar-se a la segona meitat del s.XX a les dictadures xilenes i turques, sota l'impuls d'Estats Units i Regne Unit. Posteriorment, en aquest dos estats, Ronald Reagan i Margaret Thatcher van iniciar aquestes polítiques que es van traduïr en retallades de serveis públics, privatitzacions de serveis, etc. Van millorar les dades econòmiques, però van incrementar les diferències de classe.
Keynesianisme o economia social de Mercat: forma de Capitalisme inspirada en les teories de Keynes. Assumeix que la natura del sistema genera desigualtats i que aquestes poden posar en perill al mateix. En aquest sentit considera que l'Estat, com a organització, ha de ser un motor econòmic, invertint si cal en l'economia, alhora que ofereix tota una sèrie de serveis públics (sanitat, educació, subsidis d'atur, maternitat, jubilació, etc) per tal de minimitzar les desigualtats socials inherents al Capitalisme.
Economia Mixta: Tipus de Capitalisme que presenta característiques pròpies del neoliberalisme i alhora d'intervencionisme estatal. A la pràctica és fill de l'alternància de governs a les democràcies occidentals (normalment amb una dreta neoliberal i una esquerra keynesiana), o també per l'evolució dels estats de tipus marxistes, que a la segona meitat dels segle XX van passar d'una economia plenament planificada des de l'estat, a sistemes que continuen compaginant l'intervencionisme estatal amb la convivència del lliure mercat. Per tant, podem afirmar que, en molts sentits, és el tipus de capitalisme imperant al món.
Decreixement
Teoria de base ecologista que assumeix que un dels problemes del Sistema actual és el seu impacte al medi natural i les diferents desigualtats que genera. Assumeix que les societats han de plantejar sistema de caire igualitari, menys consumistes i que antepossin el benefici social i mediambiental, al mer benefici econòmic. Els seus seguidors tenen ideologies variades, des de keynesians partidaris d'un capitalisme més ecològic, amb economia social i solidària (circular), partidaris d'una economia cooperativista (com els confederalistes democràtics a Síria), a marxistes i anarquistes que plantegen com podrien ser les societats més igualitàries i lliures al segle XXI. A mode de resum, podem afirmar que dins del Decreixement i altres teories similars, es plantegen alternativas a la globalitat del Sistema, com al segle XIX i part del XX van representar moviments socials vinculats amb l'obrerisme, l'anarquisme o el marxisme.
Anarcocapitalisme
Ideologia que porta els plantejaments liberals o neoliberals a l'extrem. Planteja que l'Estat hauria de desaparèixer i que, fins i tot, la seguretat i necessitat del manteniment de la propietat privada es pot garantir sense cossos policials o militars dependents de l'estat. Sovint els defineixen com a "anarquistes de dretes", ja que històricament l'anarquisme ha sigut un moviment de caire social progressiu i part de les diferents branques del Socialisme, mentre que l'anarcocapitalisme s'entronca dins de les famílies ideològiques liberals. En un món com l'actual, amb grans corporacions internacionals amb ingressos susperiors al PIB de molts estats, es considera que podria ser factible, malgrat que dins del mateix anarcocapitalisme existeixen diferències en com hauria de ser la societat capitalista futura.
Les prediccions de Santiago Niño-Becerra
És un dels economistes més reconeguts a Espanya. Planteja en un recent llibre com serà el capitalisme que viurà la propera generació, afirmant que serà un sistema molt més neoliberal o fins i tot proper a l'anarcocapitalisme, molt tecnificat i deshumanitzat, sense pràcticament rastre d'Estat del Benestar, amb fortes desigualtats i diferents problemàtiques socials i ecològiques. Segons els seus plantejaments, per tal d'evitar el col·lapse social, els Sistema oferirà una renda bàsica universal, oci i drogues barates.
TASQUES
S'han consultat i debatut diferents materials a l'aula.
A partir dels mateixos, i altres que puguis trobar, has de realitzar una ressenya (format text o audiovisual) del videojoc "McDonald's Video Game" [Si l'enllaç al recurs original planteja un "bug" en la partida, feu servir l'enllaç alternatiu clicant aquí]. A la ressenya a presentar s'ha de tractar els diferents ítems:
Una introducció que expliqui qui són els creadors del videojoc.
S'ha de definir de forma resumida què és el Capitalisme i dins del videojoc quina corrent capitalista es representa.
Les diferents situacions d'injustícia, explotació o d'impacte mediambiental que es mostren al videojoc.
Valorar si és una crítica o defensa al Capitalisme.
Una valoració final on podeu valorar el videojoc com a artefacte cultural i sobre si el recomaneu o no.
Criteris d'avaluació:
AS: Es presenta una ressenya amb la major part dels ítems plantejats d'una manera bàsica i amb alguna errada ortogràfica, malgrat que el text resulta comprensible.
AN. Es presenta una ressenya amb tots els ítems plantejats, alguns de forma bàsica i altres amb aparell i/o reflexions crítiques. Les errades existents són poques i resulta comprensible.
AE. Es presenta una ressenya amb tots els ítems plantejads de forma crítica, sense errades o pràcticament inexistents, ampliant la informació més enllà del propi videojoc, fent una comparació, per exemple, amb altres jocs o artefactes culturals similars, o explicant altres aspectes del joc que no s'han tractat a l'aula (com es representen els sectors econòmics, definir conceptes com petjada ecològica, etc).
El segle XXI es caracteritza per l'anomenada globalització econòmica, representada per la interdependència de les diferents economies dels estats del món. Precedents de l'actual globalització econòmica els podem trober des del mateixos orígens de la Història, des de la mítica ruta de la seda d'Orient a Occident, passant pel mercantilisme fill dels imperialismes d'època Moderna. Ja a l'Època Contemporània i amb les diferents revolucions industrials del període, l'economia a escala global s'ha anant imposant.
Factors d'una economia global al segle XXI:
Dècades de polítiques neoliberals que han afavorit la supressió d'aranzels i barreres duaneres.
Creació d'àrees internacionals de lliure comerç (Unió Europea, Mercosur, etc.).
Avenços tecnològics, especialment en l'àmbit de les telecomunicacions i la informàtica. Són útils des del control per a la creació d'economies globals per tal de fabricar un producte, a facilitar la transacció i moviments de capitals.
Existència i aparició de noves empreses "multinacionals".
Existència d'organitzacions de tipus econòmic partidàries del model globalitzat, que ostenten capacitat de pressió sobre els estats, com poden ser el Fons Monetari Internacional (FMI) o el Banc Mundial (BM).
Conseqüències de la globalització econòmica:
Importància en el terreny polític i econòmic de grans multinacionals.
Increment del poder dels estats desenvolupats de l'anomentat "Primer Món". La globalització econòmica ha fet augmentar el benestar d'aquests estats que, alhora, són seus de la major part de companyies multinacionals.
Configuració d'un món desigual, és a dir, amb grans contrastos entre estats rics i els estats pobres. En aquest context existeixen els anomenats estats emergents, els quals presenten un punt entremig entre les economies centrals del Sistema i les perifèriques.
Davant de les desigualtats socials existents, s'afavoreix una migració de països pobres vers els països rics.
Problemes mediambientals derivats del tipus d'economia global.
Afavoriment de societats consumistes.
Foment d'una cultura global.
ZEIT ONLINE: Sr. Graeber, tot d'una l'oficina a casa és possible i els caixers dels supermercats són sistemàticament rellevants. ¿La crisi del coronavirus està bolcant el nostre món laboral per sempre?
David Graeber: Aquí a la Gran Bretanya, el govern ha compilat una llista de les professions sistèmicament rellevants: els que hi treballen poden continuar enviant els seus fills a l'escola, on són atesos. La llista és irònicament apassionant amb la increïble absència de consultors de gestió i gestors de fons de cobertura! Els que guanyen més no apareixen allà. La regla bàsica és: com més útil és una feina, pitjor és el pagament. Una excepció són, per descomptat, els metges. Però fins i tot allà es podria argumentar: pel que fa a la salut, el personal de neteja als hospitals contribueix tant com els metges, i gran part de el progrés en els últims 150 anys es deu a una millor higiene.
A França, els empleats de supermercats que es veuen especialment afectats ara reben un pagament de bonificació, a instàncies de govern. El mercat no regula això per si sol.
Com que el mercat no es basa tant en l'oferta i la demanda com sempre se'ns diu: qui guanya què és una qüestió de poder polític. La crisi actual fa encara més clar que el meu salari no depèn de la importància real de la meva professió.
Aquest és el problema en el seu llibre actual (Bullshit Jobs): molts treballs socialment indispensables estan mal pagats, mentre que els empleats ben remunerats sovint dubten de si el seu treball d'oficina té algun sentit o si només estan fent un "treball de merda".
Una cosa és important per a mi: mai contradiria a les persones que senten que estan fent una contribució important amb el seu treball. No obstant això, per al meu llibre, he recollit veus de persones que no tenen exactament aquest sentiment: de vegades estan profundament frustrats perquè volen contribuir al bé de tots nosaltres. Però per guanyar prou diners per a les seves famílies, han de fer els treballs que no funcionen per a ningú. La gent em deia: treballava com a mestra de jardí d'infants, va ser un treball excel·lent, satisfactori i important, però ja no podia pagar les factures. I ara estic treballant per a un subcontractista que proporciona informació sobre assegurances de salut. Etiqueto alguns formularis tot el dia, ningú llegeix els meus informes, però guanyo vint vegades més.
Què els passa a aquests treballadors d'oficina que ara en base al COVID-19 estan fent la seva feina de merda d'oficina a casa?
Algunes persones ara em contacten i em diuen: sempre vaig sospitar que podia fer la meva feina en dues hores a la setmana, però ara sé que és així. Perquè tan aviat com fas això des de casa, per exemple, les reunions que no serveixen per a res sovint s'abandonen.
Després de la crisi financera de 2008, vostè va participar en el moviment de protesta Occupy Wall Street, amb activistes que ocupaven un parc prop de la Borsa de Nova York. Podria la crisi del coronavirus produir un moviment d'esquerra similar? ¿Ocupar una oficina a casa?
Si és així, el lema és més aviat: ocupa el departament en el que vius i ja no paguis el lloguer. Es parla molt sobre les vagues de lloguer en aquest moment perquè la gent ja no pot pagar el lloguer a causa de la crisi del coronavirus. I després el punt real és donar suport als treballadors sistèmicament importants que no compten amb l'equip que necessiten per funcionar. És del nostre interès que el personal mèdic i els conductors de lliurament [d'aliments, medicines i equips mèdics] tinguin equip de protecció.
Al mateix temps, en aquesta crisi, aprenem molt clarament com de central és el treball per a la nostra societat: no importa quants llocs ja no es permeti a les persones visitar, sovint han de continuar treballant.
Pots veure això amb restriccions en el transport públic: si el tanques primer el cap de setmana, ja no pots anar a el parc. Però Déu no permeti que ja no puguis anar a treballar! Encara que des de fa molt de temps hem notat que una gran part de la feina no ha de fer-se a l'oficina en absolut.
Això dóna realment una idea de la situació actual, oi?
Si. L'única pregunta és: quan la crisi per la pandèmia acabi, ¿la gent fingirà que va ser només un somni? Es van poder observar coses similars després de la crisi financera de 2008: durant algunes setmanes tots van dir: "Vaja, tot el que pensàvem que era veritat no és veritat!". Finalment s'han formulat preguntes fonamentals: ¿Què són els diners? Què són els deutes? Però en algun moment de sobte van decidir: "Atura't, anem a deixar-ho ara. Suposem que mai ha passat res! Fem-ho tot de nou com abans!". I la política neoliberal i els tripijocs financers simplement van continuar. Per això és tan important que no suprimim el que finalment admetem davant nosaltres mateixos en temps de crisi, per exemple, quins treballs són sistèmicament importants i quins no.
TASQUES
S'han consultat i debatut diferents materials a l'aula.
Repte grupal: cada grup ha d'escollir un dels productes plantejats i han de fer una presentació que reflecteixi tot el procés econòmic que ha fet que estigui disponible pel seu consum. Dins de la presentació ha de quedar definida què és la globalització econòmica i fer un anàlisi crític, intentant indagar sobre les conseqüències socials i ambientals del producte escollit. Llistat de productes:
PlayStation 5.
Xbox Series X.
Nike Air Jordan 4.
Tesla Model 3.
Iphone12 Pro.
Galaxy S20 Ultra 5G.
Oculus Quest 2.
CD's del disc "Future Nostalgia" de Dua Lipa.
"Proposeu un producte".
Criteris d'avaluació:
AS: El grup ha aconseguit esbrinar els aspectes més bàsics de la creació del mateix. No presenten greus deficiències a l'hora d'exposar la seva investigació.
AN. El grup ha aconseguit indagar en els aspectes principals que intervenen en la creació del producte. La presentació no mostra deficiències en la seva exposició i planteja un o dos aspectes a debatre.
AE. El grup ha indagat de forma crítica en el producte escollit. La seva presentació destaca en aspectes estètics i formals i no mostra deficiències en la seva exposició, la qual va acompanyada de diferents punts a debatre.
TASCA
Es farà a l'aula escolta de les cançons i es classificarà col·lectivament si són favorables o contràries a un o diversos aspectes del Capitalisme. De cada cançó s'extreuran idees per tal d'analitzar quins arguments hi han a favor i en contra del Sistema a les mateixes, per tal de generar debat a l'aula.
Criteris d'avaluació:
Aquesta dinàmica no s'avalua quantitativament i es planteja com a cloenda d'aquesta unitat.