En Marc López és investigador de la Universitat de Barcelona, i ens va parlar del cervell, de què vol dir investigar, què és el mètode científic i de la seva tesi: l'estudi de malalties neurodegeneratives a través de l'optofarmacologia.
- Com funciona el cervell?
- Com pensem i sentim els humans?
- Com podem estudiar el cervell?
Les neurones es troben a l’encèfal, la medul·la espinal i els ganglis, estan en contacte amb tot el cos. A diferència de la majoria de les altres cèl·lules del organisme, les neurones normals no es divideixen excepte en alguns llocs del cos, molt concrets com a l’encèfal.
Els nervis de la mielina també tenen la possibilitat de regenerar-se. També hi ha alguna malaltia per culpa de la mielina.
Que s’anomena esclerosi múltiple. La funció principal de les neurones és transmetre els impulsos nerviosos.
També ens va explicar que no totes les persones que es dediquen a la ciència van despentinades i porten ulleres.
La ciència és per a tothom.
Hi ha moltíssimes dones fent ciència, no només els homes.
El cervell té més neurones que galàxies.
Les neurones
Una neurona és una cèl·lula del teixit nerviós. Són capaces de produir petits impulsos elèctrics. Està formada per una cel·lula i un nucli. Del cos creixen dos tipus de prolongacions:
Les dendrites: Es una part de la neurona que esta especialitzada a rebre impulsos i la seva transmissió al cos de la neurona. La neurona esta formada per un tronc curt i amb unes estructures anomenades espines.
L’axó: L’axó també es la part d’una neurona que té unes terminacions ramificades que condueixen impulsos des del cos de la neurona fins a altres neurones o bé cap als músculs o glàndules. A l’axó hi ha dos tipus de transport:
- Anterógrad. Del soma fins a les terminals del axó.
- Retrògrad. De les terminals del axó fins al soma.
Les neurones són cèl·lules nervioses que es connecten entre elles formant una gran xarxa. Una xarxa que podem imaginar com una immensa extensió de puntets i filaments entrelligats entre ells, a través dels quals passa l’energia que permet que la informació arribi a totes les cèl·lules que estan implicades en un fet.
La informació que es passen d’una a l’altre és sobre tot allò que ens passa o que fem: saber si estem desperts o dormint, la regulació de la temperatura corporal, l’acció que podem estar fent, una sensació, alguna cosa que ens emociona, si ens sentim molestos o alegres, recordem experiències passades o en preveiem de futures, posem en marxa la musculatura per fer front a alguna circumstància adversa o per fer esport, decidim una estratègia o pensem un pla… Les neurones estan tot el temps en comunicació, no les podem parar.
També ens ha explicat que cal dominar molt bé la llengua anglesa, ja que en els laboratoris hi ha científics de tot el món i la llengua comuna és aquesta.
Tot ho fem gràcies el cervell.
El cervell està dividit en diferents parts:
Històries que pensem que són veritat sobre el cervell i no ho són:
Del cervell els humans utilitzem només el 10%.
Els peixos tenen poca memòria.
Les malalties del cervell
El cervell humà és l’eina biològica més complexa generada al llarg de l’evolució. Conté uns 100.000 milions de neurones que es comuniquen entre si a través de senyals elèctrics i químics (neurotransmissors). L’activitat cerebral està organitzada en forma de circuits neuronals responsables de les seves múltiples activitats sensorials, motores, cognitives i emocionals, i en els quals participen grups neuronals de diverses àrees cerebrals. Com qualsevol eina complexa, el cervell s’espatlla de maneres diverses, donant lloc a tot un seguit de malalties neurològiques i psiquiàtriques, com la malaltia de Parkinson, les demències, la depressió o l’esquizofrènia, per citar-ne algunes de les més conegudes.
Les malalties neurològiques estan causades per la mort de grups neuronals (processos neurodegeneratius), mentre que les malalties psiquiàtriques, en general, es produeixen per alteracions funcionals dels circuits cerebrals i no impliquen la mort de neurones. La recerca en el camp de les neurociències implica milers d’investigadors en tot el món i està orientada a conèixer millor el funcionament del cervell i a obtenir tractaments per a les seves malalties, moltes de les quals (en particular les neurològiques) no tenen tractaments adequats.
