Homenatge a Manuel Palau

15 de juliol. 19:30. Teatre Capitolio

Ensemble del Festival


PROGRAMA

· Estrena de quatre encàrregs a compositors joves basats en música popular valenciana

Ø E mon semblant representa follia – Héctor Oltra

Ø Calambur – Carlos Fontcuberta

Ø Palau de mars llunyans – José Javier Peña Aguayo

Ø Llum clar e bell ab si portant tenebres – Miguel Ángel Berbis

· Quartet en estil popular - M. Palau

I. Allegro non tanto

II. Scherzo molto animato

III. Cancó

IV. Finale: Allegro


· Nonet – S. Spohr

Ø - Allegro

Ø - Scherzo. Allegro/Trío I/Trío II

Ø - Adagio

Ø - Finale. Vivace

Manuel Palau. Un homenatge necessari. Per Josep Ruvira

En aquesta IX edició de Residències de Cambra ens hem plantejat rendir un homenatge al compositor Manuel Palau (Alfara del patriarca, 1893) complot-se cinquanta anys de la seua mort, ja que estem convençuts que la seua obra mereix una especial consideració en el panorama de la música valenciana i espanyola del passat segle XX, doncs les seues composicions constitueixen una baula fonamental en el procés de modernització del llenguatge musical que conclou amb Salvador Giner.

Manuel Palau, que va ser deixeble a València de compositors com Eduardo Lópe-Chavarri, Pedro Sosa, va rebre una poderosa influència del seu admirat Maurice Ravel, i així s'inscriu en una generació que va assumir l'herència de continuar amb la recuperació de la identitat de la música espanyola, a més de posar-la en sintonia amb les estètiques musicals, especialment la de França. La torxa cedida per Manuel de Falla, Granados o Albéniz va suposar, sens dubte, una gran responsabilitat per a músics com Oscar Esplá, Jesús Guridi, Julio Gómez o Federico Mompou, tots ells de la mateixa generació de Manuel Palau.

Aquest compositor utilitzant un llenguatge musical que tendeix al folklorisme, però que inclou els recursos de l'impressionisme com l politonalitat i el modalisme, construeix una obra realment ingent que inclou obres de piano, música de cambra, concerts de solista, obres corals, simfonies, poemes simfònics, música per a ballet i una destacada òpera, Maror (1956), que va ser posada en escena fa poc temps en el Palau de les Arts.

En aquesta edició amb la interpretació de l'el seu Quartet en estil popular (1928, rev. 1938) volem fer nostra humil aportació a la seua memòria. És d'esperar que homenatges com aquest siguen fructífers per a rehabilitar si imatge i donar-li el valor que li correspon en la música valenciana.