Claustre : 21 de setembre de 2023
SEGUIMENT ALUMNAT NESE I ACORDS DE CENTRE
L'orientador de centre, Carlos Melendez, presenta al claustre les actuacions a seguir per part de l'equip docent amb l'alumnat nese o vulnerable.
Les coordinacions per donar resposta seran la coordinació amb PT o AL, la coordinació del l'equip docent i les coordinacions de l'orientador amb els tutors i tutores.
El treball conjunt de l'equip docent és necessari per donar una resposta adient a l'alumnat.
Preguntes brúixola per a la reflexió: Què hem de fer més? Què hem de fer menys? Què hem de continuar fent? Què hem de començar a fer? Què hem de deixar de fer?
Unificar al full de seguiment totes les actuacions i informacions de l'alumnat NESE i vulnerable del centre.
Compartir amb l'equip docent la informació i documentació rellevant per al desenvolupament dels infants.
Claustre
Definim la visió de centre amb el Claustre.
Iniciem la reunió fent 6 grups a l'atzar. S'explica què és la visió de centre i la carta de compromís que hem d’elaborar com marca les instruccions i el nou roc.
Partint de la sessió del curs passat a on es van realitzar els retrats robots, classificam les paraules que vam escriure: valors i competències. Posem en comú i recollim les aportacions.
Segona part:
Seguint en els mateixos grups que la sessió anterior, fem una lectura individual del document sobre els quatre pilars de l’UNESCO. Posada en comú per parelles i després en grup.
Emplenam el document amb els valors i les competències acordades a la darrera sessió i les tornarem a classificar amb els pilars :
Aprendre a ser, Aprendre a fer, Aprendre a coneixer i Aprendre a conviure.
Un cop feta la classificació en els 4 pilars de l'aprenentatge, dediquem un moment a observar la distribució dels valors i les competències. Hi ha la mateixa quantitat de valors i competències a totes les columnes? N’hi ha més a una columna que a una altra ? Deixem uns minuts perquè cada grup reflexioni sobre la distribució en el seu document.
Posteriorment, cada grup agrupa les idees semblants i pot fer categories, de manera que quedin entre 3 i 5 categories per cada pilar. Posam en comu.
Tercera part:
Ens agrupem en grups de 4 i realitzem la dinàmica de “word cafè”, plantegem les següents preguntes:
Grup A. Les pràctiques d’aprenentatge a l’escola que volem
A l’escola que volem...
Quines activitats es farien per aprendre? Com es podria aprendre millor? Els alumnes treballarien sols o en grups? Farien servir llibres de text? Farien servir ordinadors? Quins materials farien servir? Tots els alumnes aprendrien el mateix? O farien coses diferents?
Quin paper tindria el professorat? Com voldríem que es despleguessin les pràctiques d’aprenentatge?
Grup B. L’avaluació a l’escola que volem
A l’escola que volem...
Com es faria el seguiment, valoració i avaluació del progrés de l’alumnat? Hi hauria
exàmens? Hi hauria notes? Hi hauria deures? Hi hauria treballs en grup? Hi hauria
autoavaluacions? Hi hauria coavaluacions? Hi hauria feedback entre iguals? I feedback del professor cap a l’alumne? I de l’alumne cap al professor? Com es fomentaria la metacognició del progrés de l’alumnat?
Grup C. L’organització i el temps a l’escola que volem
A l’escola que volem...
Com serien els horaris? Serien cada setmana els mateixos? Com serien les tutories? Hi hauria hora del pati? Tot l’alumnat sortiria al pati a la mateixa hora? Hi hauria descansos lliures? Què es faria durant els descansos?
Grup D. L’organització i l’espai a l’escola que volem
A l’escola que volem...
Com seria l’edifici? Com serien els espais d’aprenentatge? I els espais de descans? Com seria el mobiliari? Els alumnes s’agruparien per edats, com ara, o d’una altra manera? Com es distribuiria el professorat? Com es fomentaria el treball cooperatiu
entre el professorat? Es faria codocència? Multidocència? Quin paper tindrien les famílies?
Els secretari del grup exposa les conclusions de la taula a on s'ha quedat i un membre de l'equip impulsor va anotant el que es va dient pequè en quedi constància.
Per acabar i tenir feedback per part del claustre, els demanem que escriguin a un post-it què valoren o millorarien d'aquestes sessions.
Preguntes brúixola per a la reflexió: Què hem de fer més? Què hem de fer menys? Què hem de continuar fent? Què hem de començar a fer? Què hem de deixar de fer?
Ja tenim la informació de la visió de centre del claustre i seguirem amb la visió de centre de l'alumnat i de les famílies per poder definir la visió de centre definitiva.
Consell d'infants amb Neus Marí (Cap d'estudis) i Reme (Directora)
Alumnat d'educació infantil i les seves tutores
DEFINIM LA VISIÓ DE CENTRE AMB L'ALUMNAT.
Volem fer partícips a l'alumnat en la visió de centre i per a això ho farem per dues vies:
EDUCACIÓ INFANTIL:
En assemblea, la mestra planteja les següents preguntes:
Què és el que més us agrada de venir a l’escola?
Quin moment del dia és el que més us agrada de l’escola?
I el que menys?
Quin lloc de l’escola és el que us agrada més?
I el que menys?
Què és el que més us agrada fer a l’escola?
Demanam als infants que facin el dibuix de l’escola que els agrada, o de la classe, o del pati, o dels amics i les amigues, o dels i les mestres.
EDUCACIÓ PRIMÀRIA:
Feim 4 sessions amb el consell d'infants (2 representats de cada classe) i fem diferents sessions:
SESSIÓ 1:
En cercle, ens presentarem amb el nom i de quina classe som, plantejarem diferents preguntes i prenem anotacions:
Què és el que més us agrada de venir a l’escola?
Quin moment del dia és el que més us agrada de l’escola?
Quin lloc de l’escola és el que us agrada més?
Què és el que més us agrada fer a l’escola?
Què és el que menys us agrada de l’escola o què us agradaria que fos diferent?
En quin moment o amb quin tipus d’activitats creieu que apreneu més coses que valen la pena? Per què?
En quin moment o amb quin tipus d’activitats no apreneu o apreneu poc? Per què?
Com us sentiu durant el dia? Quins són els moments de felicitat? De nervis? De por? De curiositat? D’avorriment?
Els explicarem que estem fent un treball tota la comunitat educativa sobre quina escola volem i que per acabar, els hi donarem una tasca a fer a les seves classes per fer-los a tots partícips.
SESSIÓ 2:
Posada en comú del treball fet a les classes sobre la persona que volem ser de grans i treure una definició comú.
SESSIÓ 3:
Treballarem les següents preguntes:
Què necessitem aprendre a l’escola que ens ajudi a ser les persones que volem ser d’aquí a 20 anys?
Sortiran les propostes relacionades amb les pràctiques.
A l’escola ideal...
Quines activitats es farien per aprendre? Com es podria aprendre millor? Els nens i nenes treballarien sols o en grups? Farien servir llibres de text? Farien servir ordinadors? Quins materials farien servir? Tots els nens i nenes aprendrien el mateix? O farien coses diferents? Quin paper tindria el professorat?
Exemples:
• A l’escola hem d’aprendre a treballar amb persones molt diferents de nosaltres.
• Hem d’aprendre a parlar en públic.
• Hem d’aprendre a descobrir què ens agrada fer i en què som bons, perquè això ens ajudarà a decidir a què volem dedicar-nos en el futur.
• Hem d’aprendre a comunicar-nos adequadament en diferents contextos.
• Hem d’aprendre a ser creatius.
• Hem d’aprendre a resoldre problemes quotidians.
Com ho aprendriem a l’escola d’aqui 20 anys?
Hem de tenir present que surtin aportacions relacionades amb l’avaluació, l’organització dels espais i l’organització del temp.
L’avaluació a l’escola ideal:
Com serien les avaluacions? Hi hauria exàmens? Hi hauria notes? Hi hauria
deures? Hi hauria treballs en grup? Ens avaluaríem nosaltres mateixos? Com
sabríem què hem après?
L'organització i el temps a l’escola ideal:
Com serien els horaris? Serien cada setmana els mateixos? Com serien les
tutories? Hi hauria hora del pati? Tothom sortiria al pati a la mateixa hora? Hi
hauria descansos lliures? Què es faria durant els descansos? Els nens i nenes
s’agruparien per edats, com ara, o d’una altra manera?
L’organització i l’espai a l’escola ideal:
A l’escola ideal...
Com seria l’edifici? Com serien els espais d’aprenentatge? I els espais de
descans? Com seria el mobiliari? Quin paper tindrien les famílies?
Ho pensen per parelles durant 5 minuts, i després escriurem a la pissarra la pluja d’idees que vagi sortint de l’alumnat.
Aquesta tasca que s'ha fet, es farà també a cada grup classe, amb la següent presentació.
SESSIÓ 4:
Prèviament a la sessió haurem de tenir retallades les aportacions que han fet a cada una de les classes, i les classifiquem en 4 cartolines que tindrem a la pissarra amb els títols següents.
-Aprendre a l'escola ideal
-L'avaluació a l'escola ideal
-L'organització i el temps a l'escola ideal
-L'organització i l'espai a l'escola ideal
Preguntes brúixola per a la reflexió: Què hem de fer més? Què hem de fer menys? Què hem de continuar fent? Què hem de començar a fer? Què hem de deixar de fer?
L'alumnat ha pogut aportar la seva visió de centre.
Consell escolar
Famílies del centre (30)
Equip impulsor
Inspector (Iñaqui)
DEFINIM LA VISIÓ DE CENTRE AMB LES FAMÍLIES.
Es van convidar a les famílies a una trobada perquè aportin la seva visió de centre. Per saber els assistents vam fer un qüestionari Google.
Durada: dues hores i mitja, de 9h a 11:30h.
Espai: gran i acollidor com és la nostra biblioteca, amb esmorzar i begudes. Les taules estaven forrades de paper per poder-hi escriure. Es va projectar una presentació de power point.
La sessió va començar amb la participació del Consell d'infants, que van explicar el que havia fet l'alumnat per poder aportar la seva visió de centre.
Vam formar 4 grups a l'atzar utilitzant imatges.
Seguidament es va plantejar una primera pregunta: Tenint en compte el context actual de la societat del segle XXI i dels nostres fills i filles, com volem que siguin els nostres fills i filles d’aquí a 20 anys?
Els participants escriuen en post its de manera individual i després els comparteixen en una cartolina per grup, on agrupen i organitzen.
Cada grup comparteix el que ha posat a la resta.
Aquest vídeo ens serveix per introduir la següent dinàmica que respondrà a la pregunta:
“Tenint en compte el context actual de la societat del segle XXI i les respostes a la pregunta que acabem de contestar sobre com volem que siguin els nostres fills i filles d’aquí a 20 anys, què ha d’aportar l’escola a l’educació dels nostres fills i filles?
Dit d’una altra manera, quines són les competències que ha de desenvolupar l’escola? Quins valors? Quins trets de caràcter?”
Iniciem la dinàmica world cafè, seguint amb els 4 grups i quatre preguntes:
Grup A. Les pràctiques d’aprenentatge a l’escola que volem
A l’escola que volem...
Quines activitats es farien per aprendre? Com es podria aprendre millor? Els alumnes treballarien sols o en grups? Farien servir llibres de text? Farien servir ordinadors? Quins materials farien servir? Tots els alumnes aprendrien el mateix? O farien coses diferents? Quin paper tindria el professorat? Com voldríem que es despleguessin les pràctiques d’aprenentatge?
Grup B. L’avaluació a l’escola que volem a l’escola que volem...
Com es faria el seguiment, valoració i avaluació del progrés dels nens i nenes?
Hi hauria exàmens? Hi hauria notes? Hi hauria deures? Hi hauria treballs en grup? Els alumnes s’autoavaluarien? S’avaluarien els uns als altres? Els nens i nenes avaluarien el mestre/a?
Grup C. L’organització i el temps a l’escola que volem
A l’escola que volem... Com serien els horaris? Serien cada setmana els mateixos? Com serien les tutories? Hi hauria hora del pati? Tots els nens i nenes sortirien al pati a la mateixa hora? Hi hauria descansos lliures? Què es faria durant els descansos?
Grup D. L’organització i l’espai a l’escola que volem
A l’escola que volem... Com seria l’edifici? Com serien els espais d’aprenentatge? I els espais de descans?Com seria el mobiliari? Els nens i nenes s’agruparien per edats, com ara, o d’una altra manera? Com es distribuiria el professorat? Quin paper tindrien les famílies?
Aquestes preguntes es posen al paper continu de cada taula. Han de triar un secretari, el primer que compleix anys a partir d’avui és el secretari.
Explicam com funciona la dinàmica i donem un minut per pensar sobre la pregunta i la secretària del grup explica el que ha dit l’anterior grup, tenen 8 minuts per fer debat i aportar ideies.
Una vegada que hagin passat per tote les taules, posem en comú amb el secretari.
Finalitzem amb una imatge d'emoticonos: com us sentiu desprès d'haver participat en aquesta experiència?
Preguntes brúixola per a la reflexió: Què hem de fer més? Què hem de fer menys? Què hem de continuar fent? Què hem de començar a fer? Què hem de deixar de fer?
A partir d'aquí ja tenim la informació de tota la comunitat educativa per poder acabar de definir la visió de centre. Aquesta tasca la realitzarà l'equip impulsor i es finalitzarà amb la col·laboració de tota la comunitat educativa.
Claustre
Orientadora de l'EAC, Gemma Llopis
Estratègies per a la gestió d'aula i per a la millora de l'atenció d'alumnat amb conductes disruptives.
Ens projecta una presentació de Power Point.
Ens comenta que hem passat d’11 intents de suïcidis setmanals a 22.
Hem de crear a l’escola un entorn de seguretat, hi ha alumnat que no ha crescut en un entorn segur i són hiperactius:
65% apego segur
35 % apego insegur i aquests que no tenen un entorn segur, o estan en alerta no apren, necessiten ser vistos.
Estratègies per agradar i millora del comportament:
Racó de l’amabilitat: quan pugin del pati explicar no els conflictes sinó el que ha passat de manera amable. Els conflictes del pati resoldre’ls al pati.
L'alumnat ha de veure que HA DE VALER LA PENA PORTAR-SE BÉ.
Estratègies que funcionen per aconseguir que es portin bé:
Tasca de la millor frenada: observes a l’infant i li comuniquem quan ha fet l’esforç de frenar-se per portar-se millor. Li pots anar dient les vegades que ha deixat de fer una agressió, s’ha contingut. Només es fa visual el que ha fet bé, no es resta.
Targeta de permís: consisteix en una targeta on el nen te un permís per sortir de l’aula, reconeixement de l’autoritat. Tenir ne unes quantes per aula, sempre direm que si sempre per la targeta de permís però hauran de fer alguna cosa abans.Es per tota l’aula, no només per un nen, encara que hi hagi un infant el que l’utilitzarà. Es pot fer amb el logo de centre. Poden estrar penjades a la classe i el nen controlar si n’hi ha o no.
Privilegis individuals i grupals. Si es porta bé pot aconseguir un privilegi individual (fer una volta, fer plastilina,...) o un privilegi grupal (sortir 5 minuts abans al pati gràcies al bon comportament).
Presentació de l’equip docent a les aules: veure que anam junts i complim les mateixes normes. Així l’entorn de seguretat ha de ser previsible.
Una estratègia funciona per la repetició, hem de crear entorn segurs.
Parlómetro: moments de calma a les aules, s’han de crear moments de silencis de calma no continguts.
SESSIÓ 2 (23/11/23)
Cada grup és un món!! i cada any tenim un equip educatiu nou, i s’ha d’acordar el que li fa falta a aquest grup classe. Està passant que hi ha una baixa de nivell curricular i el clima d’aula no és l’adient. Necessitem més que mai més estructura dins l’aula.
Establir relacions positives:
Fomentar reunions d’equip docent.
Diagnòstic del grup, relacions personals, nivell curricular general,...
Fortalesses dels membres de l’equip docent.
Nivell curricular: proves de nivell.
Metodologia adient per aquell grup.
Repartir rols (repartir els nens entre els membres de l’equip docent, per crear vincle) Equilibrar les energies de l’equip docent. REFERENT VINCULAR D’UN ALUMNE.
Treballar per la no estigmatizació.
Pagina groga amb els noms dels mestres i de l’alumnat : i posar una columna amb les fortalesses (TEST DE FORTALESSES) i en què necessites ajuda. Volem que estiguin tots a les dues columnes.
Regular la participació a l’aula moments de relació i moments de calma a un aula consensuat en un equip docent :
-Parlòmetro (han de saber estar en silenci)
-Entrades i sortides comunes a tot l’equip docent, es pot plasmar amb fusta. Seguir el ritual tot l’equip docent.
-A la pissarra expliquem l’estructura de la sessió , no només l’horari.
-Tenir les normes vives, i recordar-les constantment.
-Reforç positiu, i donar les gràcies per complir les normes.
RECURSOS: Coixins redons (ALMA Serra), Racó de paraules dolces, Racó de la calma.
ROL DEL PROFESSORAT:
Estem un moment de canvi, les nostres idees són previsionals.
Preguntes brúixola per a la reflexió: Què hem de fer més? Què hem de fer menys? Què hem de continuar fent? Què hem de començar a fer? Què hem de deixar de fer?
Hem d'arribar a acords com a claustre de les estratègies que portem a terme a les diferents classes. Deixar plasmades les normes i la manera de com donam resposta a diferens situacions, com una infografia de practiques restauratives.
Claustre
Reflexionar sobre sabers bàsics imprescindibles i desitjables
L'horari ideal: activitats globalitzades, disciplinars, personalitzades i de cos i ment.
Anteriorment a la sessió vam donar l'article de Cèsar Coll: "El bàsic imprescindible i el bàsic desitjable: un eix per a la presa de decisions en l'educació bàsica" als mestres del claustre perquè ho portessin llegit a la sessió d'avui, també se'ls va enviar la rutina de pensament amb les tres preguntes: Què he entès?, en què t'ha fet reflexionar?, quins dubtes t'ha plantejat?
En començar la sessió tenim una pissarra amb les tres preguntes i se'ls dona tres post-its de diferents colors que representen cada una d'elles i se'ls demana que l'omplin i l'aferrin a la pissarra.
Un membre de l'equip impulsor fa resum d'allò que han aportat.
Seguidament, ens agrupem per cicles i els donem a cada grup un horari en blanc, a on han de pintar per colors segons si afegeixen activitats globalitzades, disciplinars, personalitzades o de cos i ment (fem un aclariment de cada un). La consigna que se'ls dona és: feu el vostre horari ideal diferenciant les diferents activitats per colors.
Una vegada acabats, el portaveu de cada grup mostra l'horari i explica les reflexions que han fet al seu grup.
Preguntes brúixola per a la reflexió: Què hem de fer més? Què hem de fer menys? Què hem de continuar fent? Què hem de començar a fer? Què hem de deixar de fer?
Ha estat una sessió molt profitosa i ens ha permés reflexionar sobre el que estem fent, i sobre el que realment ens agradaria fer. Hi ha hagut debat sobre les activitats personalitzades, i pensam que hi podriem dedicar més temps. Cal continuar en aquesta reflexió.
Claustre
Reflexió i millora dels projectes de treball al nostre centre.
2-2-24
Fem una primera sessió en cicle, a cada un hi ha un membre de l’equip impulsor. En aquesta sessió emplenam la graella de reflexió que s'ha preparat per reflexionar sobre com estam fent els projectes de treball actualment.
Les preguntes son:
QUIN PROJECTE ESTAU FENT?
ESTÀ FORMULAT COM UNA PREGUNTA O REPTE?
QUINA TRANSFERÈNCIA A L’ENTORN, A LA SOCIETAT,.. PODRÀS FER?
TENS UN ESPAI A L’AULA ON COMPARTIR LES PASSES QUE ANAU FENT?
QUINS PRINCIPIS DE L’APRENENTATGE ES TREBALLARAN?
QUINS ODS?
COM PODRIES COL·LABORAR COM A ESPECIALISTA EN AQUEST PROJECTE?
QUIN ENFOCAMENT DE LA REUNIÓ AMB LES FAMÍLIES TENS PREVIST?
JA HAS COMENÇAT/FET LA S.A.?
16-2-24
Començam la sessió en claustre, amb el qual els agrupem en 5 grups de 6 persones. Fem una rutina de pensament, els donem una fotocòpia que primer han d'emplenar a nivell individual, amb les preguntes:
QUÈ T'HA FET PENSAR EMPLENAR LA GRAELLA?
QUINS DUBTES SORGEIXEN?
QUÈ ET SEMBLA INTERESSANT PER AFEGIR A LA TEVA PRÀCTICA?
En acabar posen en comú en el grup, i finalment es tria portaveu de cada grup i posem en comú amb tot el claustre. Un membre de l'equip impulsor fa el recull de les aportacions i propostes dels 5 grups.
Per grups, reflexionam sobre els 4 aspectes del DAFO i emplenam els 4 apartats de la presentació, diapositiva 2.
Això ens permet tenir una visió general del que pensa l’equip docent.
7-3-24
Presentem i llegim els resultats del DAFO i ens tornam a agrupar en els mateixos 5 grups i completam el Jamboard.
https://jamboard.google.com/d/1qIMi0ht5LLIaRzOuvR9f3Yb2k4qABboms7vdESHTZjc/edit?usp=sharing
Compartim les aportacions dels grups i les propostes de millora.
Preguntes brúixola per a la reflexió: Què hem de fer més? Què hem de fer menys? Què hem de continuar fent? Què hem de començar a fer? Què hem de deixar de fer?
Acordem que el curs que ve farem formació de centres de projectes de treball per tal de millorar la seva aplicació.
També el curs que ve recuperarem la figura d'assesor/a de projectes de treball i prioritzarem i següenciarem bé l'horari per donar prioritat als projectes, ja que son el pilar de la nostra escola.
Claustre
Reflexió sobre com ha de ser una avaluació a un centre educatiu.
Per començar la reunió, organitzem el claustre en grups de 5-6, fent ús d’imatges d’Eivissa (han de buscar a les persones que tenen la mateixa).
Aquest grup tindrà com a objectiu elaborar un document d’unes 20 línies sobre com ha de ser l’avaluació al nostre centre. Al fer-ho en Claustre, l’Equip Impulsor tindrà el material per elaborar un redactat definitiu de la definició d’avaluació per ser aprovat, on hi haurà participat tot el Claustre.
A cada grup hi haurà 5 rols, potser hi haurà dues persones amb el mateix rol, si són de més de 5 persones. Repartim les targetes de rols, per fer els grups d’experts, els quals aniran a un altre espai amb una membre de l’equip impulsor.
Grups d’experts: Científica, Directora de cine, Fotògrafa, Escriptora, i Reportera.
Aquests grups aprofundeixen en diversos temes que ajudaran al seu grup base a elaborar un redactat en base a la documentació presentada.
El membre de l’equip impulsor de cada grup d'experts dona les consignes i la informació necessària per començar a treballar.
S’emplena de manera individual les conclusions al full de la rutina, es posa en comú i es treuen les conclusions. Es posa en comú i es treuen les conclusions, les quals es portaran al grup base.
El membre de l’equip impulsor recull la feina feta per seguir a la següent sessió, en la qual posarem en comú el que s’ha après al grup d’experts i es farà el redactat final a través d’una presentació per presentació de google drive. L’equip impulsor unificarà les definicions per tenir-ne una pròpia del centre: Avaluació al CEIP Santa Gertrudis.
Preguntes brúixola per a la reflexió: Què hem de fer més? Què hem de fer menys? Què hem de continuar fent? Què hem de començar a fer? Què hem de deixar de fer?
Ha estat una reflexió prou profitosa, i s'ha de seguir fent feina en la millora de l'avaluació, sobretot hem de consensuar eines d'avaluació (rúbriques, graelles, seguir tenint en compte els mínims de cicle...), i també reflexionar sobre quina seria la millor via per fer-ho i per compartir (Quadern de Gestib o Drive de centre).
Claustre
Valoració dels programes que hem fet aquest curs.
Els coordinadors dels diferents programes que portem a terme a l'escola presenten a la resta del claustre tot el que s'ha fet. Es farà en petits grups i cada coordinador tindrà un espai. Es canviarà cada 5 minuts i hauran de fer una valoració i si els interessa formar-ne part.
Els programes que hem fet aquest curs han estat:
Parlem català: Armand (Intercanvi) Neus (Dinamitzadora)
Accions 25 N i 8 M (Educació afectivo sexual) Magdalena
PMT: Sabina
PROA+: Reme
Map teatre: Carmen
Centres ecoambientals (Agenda 2030): Adriana
Fons Pitiús: Antònia
Formació centres (Mates) reunió exclusiva per tractar aquest tema
Estades pedagògiques: Carme
Preguntes brúixola per a la reflexió: Què hem de fer més? Què hem de fer menys? Què hem de continuar fent? Què hem de començar a fer? Què hem de deixar de fer?
Aquesta estratègia permet donar a conèixer el que s'ha fet durant el curs d'una forma dinàmica i participativa, també ens dóna informació de qui està interessat en participar-hi el curs que ve.
Equip impulsor, alumnat consell d'infants i famílies.
Presentació del procés de realització de la visió de centre.
Materialització de la visió de centre
Carta de compromís
Abans de la sessió amb les famílies ens reunim amb el consell d'infants per tal de redactar a la carta de compromís, els compromissos de l'alumnat. Asseguts en cercle fem una pluja d’idees amb la pregunta: Amb què pensau que us heu de comprometre com alumnes a l’escola? En relació:
al benestar
a l’aprenentatge, al procés d’avaluació del teu aprenentatge…
a l’entorn, medi ambient
societat
Mostram la imatge amb el resum de la feina feta sobre la visió de centre amb ells.
A aquesta presentació a les diapositives 10, 11 i 12.
Anotem tots aquells compromisos tenint en compte les sessions anteriors i acabem de definir-los perquè quedin escrits a la carta de compromís.
A la sessió de dia 24 amb representació dels tres àmbits de la comunitat educativa, iniciem la reunió amb certa por, ja que l'assistència per part de famílies ha estat baixa, però finalment resulta ser un èxit.
Deixem la sala preparada per fer un cercle amb les famílies, i ens presentem.
Visualitzem la presentació de la visió de centre completa conjuntament.
Al cercle. Demanem que els ha semblat el procés.
Pregunta: Amb quina paraula et quedes del procés seguit? Les paraules són molt positives i sobretot valoren el fet d'haver pogut participar.
Fem 3 grups heterogenis, al cercle es fa la dinàmica: cireres, freses i raïm, perquè es moguin i després van al grup amb cada fruita (a cada taula hi ha un plat amb cada una de les fruites).
En grup farem la materialització de la visió de centre i acabarem la carta de compromís:
Els hi donam la visió de centre fotocopiada i la llegeixen en grup.
Al grup treballaran la pregunta: Com pensau que podem representar la visió de centre d’una manera visual a un espai de l’escola?
Els donem un paper gran damunt la taula i retoladors.
Posar en comú el que ha acordat cada grup (triar portaveu). Una representant de l'equip impulsor fa un recull d'idees, a les diapositives 15 i 16 de la presentació.
Fem una pausa per esmorzar, l'alumnat torna a les seves aules i ens quedem l'equip impulsor i les famílies per acabar la carta de compromís.
El hi donam la carta de compromís en Din A3 (la part d’alumnes ja està feta) i els demanem que completin la part de famílies, i si troben a faltar alguna cosa de les altres parts.
Posada en comú i acordar la finalització de la carta de compromís.
Preguntes brúixola per a la reflexió: Què hem de fer més? Què hem de fer menys? Què hem de continuar fent? Què hem de començar a fer? Què hem de deixar de fer?
Ha estat una sessió molt enriquidora, sobretot el fet de poder treballar conjuntament amb els 3 àmbits de l'escola (família, alumnat i docents). Aquest fet ha permès arribar al nostre objectiu d'una manera participativa i significativa per tots i totes. El curs que ve volem fer aquest tipus de dinàmica de forma habitual amb aspectes pedagògics, per tal d'incloure també la visió de les famílies i de l'alumnat.