Participants: Tot l'equip docent del torn de matí

Compromisos treballats: Pel que fa al Marc Educatiu, hem treballat sobre l'eix Pràctiques.  Pel que fa als compromisos de lideratge, hem treballat els punts 2.1 (consolidació de l'equip impulsor) i 2.2 (planificació, organització i acompanyament de claustres pedagògics).  

Explicació. Activitats/accions dutes a terme:

• La sessió ha estat dedicada a les competències específiques, que és l'eix vertebrador tant dels claustres pedagògics del present curs com del nostre prototip.

•  El claustre ha estat reunit com de costum a l'aula de teatre, i hem començat amb una introducció inicial del Director, en què ha presentat l'equip impulsor i ha exposat les línies de treball del programa PMT (sobretot tenint en compte els docents nouvinguts), els nostres compromisos i els objectius de la sessió. 

• Distribuïts en quatre aules, hem dedicat la primera part de la sessió a establir un debat inicial sobre les possibles causes del que, a parer del claustre, és una problemàtica que ens afecta de manera preocupant i volem tractar de pal·liar o resoldre: el desfasament, en sentit negatiu i generalitzat, que tenim entre el grau de competència que demostren els nostres estudiants i el que seria desitjable segons la normativa vigent. Per iniciar aquest debat hem facilitat als professors algunes dades estadístiques extretes de l'avaluació de les proves IAQSE del curs passat i l'anterior, que se situaven per sota de la mitjana, en forma de pòdcast artificial. Els docents, reunits en equips de quatre, han tractat de sintetitzar tres causes principals de la nostra situació. Hem posat en comú aquestes idees i hem recollit les conclusions per fer-ne un buidatge posterior. 

• A la segona part de la sessió, amb el claustre distribuït en tres equips de sis persones dins cada aula, l'equip impulsor ha facilitat un text de partida per suscitar una anàlisi crítica de les competències específiques. Amb l'ajut d'aquest text, els equips han fet una lectura profunda dels descriptors d'algunes de les competències específiques que formen part dels perfils de sortida de Primària i de Secundària. Durant aquesta part de la sessió, cada equip ha comparat els perfils de sortida de totes dues etapes i ha aportat comentaris i reflexions crítiques sobre la redacció d'aquests descriptors, de manera que hem pogut capbussar-nos més detalladament en quins són els aprenentatges que, idealment, els nostres alumnes haurien d'obtenir durant la seua estada al centre, i quins els que realment obtenen.

• Per acabar, i a mode de metacognició, hem demanat als docents que expressin, amb l'ajut de targetes buides vermelles i verdes, un dubte que els ha quedat sense resoldre i una bona idea que s'emporten de la sessió. 

Reflexió i conclusions de la jornada: 

• Pel que fa a la primera part de la sessió, els docents han tractat de respondre a la pregunta "quins són els motius del desfasament existent en la competència dels nostres estudiants". 

• Per una banda, es detecten deficiències en l'aprenentatge: aprenentatge mecànic i poc competencial, manca de reflexió i pensament crític, aprenentatges desconnectats, avaluació inadequada, etc. Per una altra, hi ha una manca d'esforç, hàbits i motivació: baix rendiment per comoditat, preferència per la immediatesa i manca d'hàbits saludables i d'estudi. Hi ha també una preocupació per l'impacte de la tecnologia i els dèficits de base que hi anirien aparellats: els alumnes tenen unes expectatives que el docent no té, resultant en la manca d'atenció o d'interès pels sistemes de recompenses reglats. A més, les noves tecnologies es vinculen a la manca d'hàbits de lectura i d'escriptura, inclosa l'escriptura a mà. Hi ha també un desconeixement i desinterès per la cultura. 

• Per una altra banda s'exposen factors relacionats amb el professorat i el sistema: manca de coordinació i habilitat docent, càrrega i esgotament del professorat i sobretot la baixada de l'exigència que els docents tenim amb els alumnes. 

• Pel que fa a la segona part de la sessió, els comentaris revelen una desconnexió significativa entre els objectius curriculars i la realitat de l'alumnat. Emergeixen com a reptes principals la manca generalitzada de pensament crític, autonomia i motivació dels estudiants. La gestió emocional i la ciutadania digital responsable són àrees particularment febles, influïdes per factors externs com l'entorn familiar i l'impacte de les pantalles. Finalment, hi ha una crítica recurrent a la redacció dels objectius curriculars, qualificats en diverses ocasions d'utòpics, ambigus o desajustats al nivell de maduresa de l'alumnat, la qual cosa dificulta la seva aplicació pràctica a l'aula.

• Les observacions en l'àmbit STEM apunten a la manca d'autonomia i iniciativa, i el dèficit de motivació. Es proposen certes estratègies pedagògiques, com l'Aprenentatge Basat en Projectes o reptes connectar els continguts amb la realitat —contextualitzar al màxim— o Integrar els Objectius de Desenvolupament Sostenible de manera transversal. Pel que fa a la discontinuïtat Primària-Secundària, es troba a faltar "la visió crítica sobre els resultats". Es considera que l'assoliment a secundària és només "parcial". En general, hi ha una percepció de desajust: "no arribem al perfil de sortida" i els objectius són "molt genèrics". Hi ha la sensació general que "ens trobem lluny" dels objectius tant a primària com a secundària.

• En relació a la Competència Digital, s'observa una paradoxa: malgrat que els alumnes són usuaris actius, no desenvolupen les competències crítiques i responsables necessàries. L'alumnat no té la capacitat d'avaluar la fiabilitat de les fonts i es proposa dissenyar activitats específiques per treballar aquesta competència. D'altra banda, tot i que creen i editen continguts, presenten mancances, moltes vegades per la falta de creativitat i no respecten la propietat intel·lectual. Es detecta un "mal ús de l'entorn digital": en finalitzar la secundària l'alumnat "és conscient de les mesures aconsellables, però no les aplica". Es necessita "sancionar el mal ús i fer comprendre les conseqüències". Es considera que el grau d'assoliment d'arribada és insuficient. Com a propostes de millora s'aporta la possibilitat de potenciar l'ús de diverses eines digitals mitjançant "activitats multinivell" i proporcionar més formació al professorat.

• Pel que fa a la Competència Personal, Social i d'Aprendre a Aprendre, els docents comproven mancances en la gestió emocional (els estudiants arriben a secundària reconeixent les pròpies emocions però no són autònoms a l'hora de gestionar-les. Hi ha també la importància de l'entorn: el suport familiar és crucial. Per un altre costat, i pel que fa a l'autoavaluació i la reflexió, es considera difícil que els alumnes aprenguin a autoavaluar-se i a reflexionar sobre el seu procés d'aprenentatge. L'objectiu d'"adoptar postures crítiques" a Primària es veu com a "molt ambiciós". Els docents aporten com a possibles eines implementar estratègies de centre com mindfulness, relaxació, semàfors, treballar amb portfolis i quaderns d'aprenentatge. Hi ha, finalment una crítica al currículum: diversos objectius es qualifiquen d'utòpics, massa optimistes o problemàtics: la redacció es percep com a confusa o obscura tant a Primària com a Secundària.

• En allò tocant a la Competència en Comunicació Lingüística, es detecten mancances fonamentals en la comprensió i l'ús crític del llenguatge, que afecten la capacitat de l'alumnat per interactuar amb la informació i resoldre conflictes. Comprensió lectora: es constata una manca greu de vocabulari i dificultats per extreure la informació més rellevant d'un text. El nivell general es considera "molt baix". Es considera absent un mínim pensament crític: la informació no es pondera de manera crítica, els alumnes no tenen capacitat per avaluar la fiabilitat de les fonts consultades. 

• Quant a la Competència Plurilingüe, hi ha un gran desfasament de qualitat lingüística: tant a primària com a secundària falta correcció, coherència i cohesió. Hi ha també una crítica als criteris: s'observa que amb els nous criteris hi ha aparellada una baixada de nivell i exigència. A més, els docents creuen que costa molt d'entendre la redacció d'aquests criteris. Per altra banda, hi ha una desconnexió amb la realitat: es reclama una major connexió amb la vida real. Es percep que l'alumnat a secundària té una competència de Primària i que amb alguns alumnes (p. ex., alumnes d'IT) se segueix treballant el perfil de Primària. Alguns aspectes de la redacció són considerats utòpics i no s'adapten a la maduresa de l'alumne a primària"

• Com a reflexió sobre la trobada, durant la sessió hem descobert que, a pesar que els descriptors de les competències específiques són la referència més general que governa la nostra feina, ens passen sovint desapercebuts.  

Feedback equip PMT: