-
2.
Temes tractats:
1.
2.
Acords presos:
Marc:
Lideratge:
Eines:
Altres:
Observacions:
-
- Jaume Bonet, Núria Carretero, Sebastià Pérez-Chueco, Susanna Soler i Antònia Isern
2. Comentari documents enviats pel centre:
3. Revisió conjunta:
CANVA PLA ESCALADA (CICLES FORMATIUS)
4. Revisió novetats:
5. Torn obert de paraula.
Temes tractats:
1. Aprovació acta anterior (si escau) i seguiment acords presos.
Les primeres sessions de l'Equip Impulsor s'han dedicat a fer traspàs d'informació als nous membres. Han passat de 16 a 20 membres.
Varen treballar la proposta inicial d'objectius del curs proposada per Jaume, Núria i Sebastià.
2. Comentari documents enviats pel centre:
Varen organitzar una reunió per fer la valoració i varen utilitzar els cercles socràtics. En general el professorat està molt satisfet i en fa una valoració positiva, sobretot perquè s'han sentit escoltats.
Els resultats de l'enquesta de valoració s'ha presentat a tot el claustre. Quan se'ls demana pel feedback que han rebut dels docents ens comenten que pensen que el fet que s'hagin inscrit 56 persones a la formació sobre avaluació ja ho consideren un bon feedback, la mentora i l'assessora compartim aquesta opinió.
També parlam de la valoració positiva que ha tengut el prototipatge en el resultats de l'alumnat, sobretot destaquen la millora en les exposicions orals i en la tasca de manera més autònoma. Aquestes són evidències de que el prototipatge està ben plantejat i pot ser escalat a altres nivells.
En els objectius plantejats la mentora i l'assessora comenten que s'hauria d’intentar concretar què és el que volen prototipar concretament del Pla Lector, ja que és una qüestió molt àmplia i convendria acotar-ho. Ens comenten que no comencen de zero ja que existeix un equip que ja ha fet feina en aquest tema durant dos cursos. El que faran ara serà donar-li format de prototipatge amb els aprenentatges generats amb els altres dos prototipatges fets al centre. El faran a 1r d'ESO a partir del segon trimestre. Sembla que se centrarà en com es treballen els 30 minuts de lectura diària. Susanna els proposa l'opció de fer una SA compartida a tot 1r d'ESO que ja treballi la literatura, sempre tenint en compte els principis DUA des de l'inici. Es podria aprofitar un moment especial del curs com Sant Jordi, per exemple.
En referència a aquest tema Susanna comenta que ara està treballant amb la creació de SA per batxillerat i els anirà informant.
Quant a l'objectiu de treballar l'Espiral d'Indagació amb els membres de l'Equip Impulsor, ens comenten que pensen que és essencial que la coneguin bé. S'han plantejat fer-ho a partir d'un cas real per planificar tot el procés de l'espiral complet. Després ja ho prepararan per presentar-ho a tot el claustre.
Quant a la difusió del PEC durant el curs passat varen fer un audiovisual que ja han pujat a Instagram. Estan valorant l'opció de fer-ho en forma de cartelleria també per penjar pel centre, sobretot pel que fa al propòsit de la visió de centre. Susanna comenta que seria molt positiu incloure l'alumnat en aquesta difusió, que siguin ells mateixos els que expliquen, per exemple a les escoles del voltant, el projecte de l'IES. Els crearà un sentit d'identitat i de pertinència important. També parlam de la possibilitat d'incloure l'alumnat en els nous audiovisuals que elaborin.
Quant a l'equip que tracta la inclusió, el formen tres membres, ho connecten amb PROA+ sobretot amb l'activitat palanca de DUA. Susanna comenta que treballar la inclusió de forma aïllada no té impacte, convendria que s'habituassin a incloure-ho dins les pròpies SA de forma habitual. El disseny de les SA des de l'inici ha de contemplar la inclusió no només comptar amb un apartat d'inclusió. El que han treballat fins ara són la detecció de barreres i la formació en DUA. Caldria seguir avançant. Els que també s'ha treballat és un recull de recursos inclosos en el disseny de SA per afavorir les programacions de tot el professorat.
Quant al tema de l'organització interdisciplinària Susanna demana com ho tenen. Ens expliques que troben que no tenen prou maduresa per poder-ho implementar ara mateix. Volen fer passes en ferm i troben que encara els falta per poder-ho fer. Han tengut dues experiències anteriors, una al voltant de l'any 2009-2014 (en aquesta primera etapa no se varen trencar els horaris habituals, això va provocar dificultats de coordinació i també va provocar reticències d'una part del professorat) i l'altra del curs 2018/2022 (es va implementar a 1r i 2n d'ESO i sí que tenien una franja específica per fer projectes). Pensen que si ho han de plantejar s'ha de fer a través de l'Equip Impulsor de PMT i ara mateix no ho pot assumir. Volen que el procés, com tots els altres que han duit a terme al centre, sigui compartit per tothom i construït entre tots. Pensen que també hi ha experiències molt bones als cicles formatius que també s'han de tenir presents i valorar molt positivament. Núria explica que al grau bàsic és allà on s'ha de seguir treballant i formant al professorat. L'assessora proposa que calendaritzin el procés, sobretot per tenir clares les passes a seguir i uns terminis, que tot i ser flexibles, poden ajudar a anar avançant en el procés. També comenten que varen entrar als PIP el curs 2016/2027.
Respecte del NOFIC volen seguir aprofundint-hi sobretot connectar-ho amb l'Eix d'Organització de la visió i fer-ho aterrar al centre. Susanna demana si treballen les pràctiques restauratives, ens expliquen que sí que ho tenen contemplat i tenen gent formada al centre, tot i que, com passa amb tot, s'hauria de tornar a refrescar i recordar al professorat en general. Expliquen també que tenen una comissió que inclou coordinadors de salut, PROA+, cooperació....
De tots els objectius que s'havien plantejat treballar amb cada un dels equips de treball de l'Equip Impulsor han valorat que probablement el que no podran dur a terme és el de creació de SA interdisciplinàries, ja que tenen moltes altres tasques en marxa.
3. Revisió conjunta:
CANVA PLA ESCALADA (CICLES FORMATIUS)
Ja estan creats els diferents equips que duran a terme l'escalada als cicles formatius de la branca de Serveis Socioculturals i a la Comunitat:
GS en Educació Infantil: 1r i 2n
GS en Integració Social: 1r, encara han de fer-los el traspàs d'informació per posar-ho en marxa.
GM d'Atenció a Persones en situació de dependència: 1r, també pendent de poder fer el traspàs d'informació.
També ho començaran a la branca d'Imatge personal, al GB en Perruqueria i Cosmètica Capil·lar també ho iniciaran a 1r.
Ja tenen creats els equips que treballaran l'escalada a 1r i 2n d'ESO.
4. Revisió novetats:
L'assessora explica les novetats i petites modificacions del Quadern de Bitàcola del centre i ho comentam junts.
Ens aturam un moment en la pàgina de Seguiment de tasques, mostram el nou document que recull les tasques de transferència al centre que sorgeixen en cada una de les sessions perquè en puguin fer el seguiment.
5. Torn obert de paraula.
Es talla la comunicació i s'acaba la sessió.
Acords presos:
Marc: Revisaran les tasques assignades en la sessió 1 de la xarxa de Consolidació per anar planificant-les i dur-les a terme abans de la següent sessió de dia 10 de gener.
Lideratge: Ídem acord anterior.
Eines: Començaran a introduir informació d'aquest curs 24/25 al Quadern de Bitàcola.
Altres: L'assessora enviarà un correu electrònic amb una proposta bàsica d'ordre del dia de la visita de dia 28 d'octubre perquè el centre pugui acabar de definir les diferents trobades que es faran durant el matí.
Observacions:
-
- Els diferents equips de feina concretats en cada punt.
Ordre del dia:
OBERTURA
2. Rebuda i actualització situació general del centre. Reunió director, cap d’estudis i coordinador PMT.
COS
3. Visita aules 3r ESO (diagnòstic per la Xarxa de centres per la inclusió). Vero Garcia i Maica Pons - 3r ESO E
DESCANS
4. Reunió equip de feina Inclusió. Ana Martinez, Maria Olives, Vero Garcia, Maica Pons, Cristina Maria.
5. Reunió amb l'equip de feina del Pla Lector: Sebastià Pérez-Chuecos, Judit Sintes, David Pelegrí, Ester Pons.
6. Reunió equip de feina coordinacions pedagògiques (SA interdisciplinars). Sebastià Pérez-Chuecos, Maria Olives, Ana Martinez, Danae Bakalulis, Mª José Abril.
TANCAMENT
7. Reunió de tancament director, cap d’estudis i coordinador PMT.
Temes tractats:
1. Aprovació acta anterior i seguiment acords presos.
L'acta anterior (VC 17/10/2024) l'acta queda pendent d'aprovar.
2. Rebuda i actualització situació general del centre. Reunió director, cap d’estudis i coordinador PMT.
Queda pendent completar la fitxa del centre amb les dades que manquen. L'avió de l'assessora s'ha retrassat i no s'ha pogut fer aquesta primera trobada, s'ha passat directament a l'observació de l'aula de 3r d'ESO.
3. Visita aules 3r ESO (diagnòstic per la Xarxa de centres per la inclusió). Vero Garcia i Maica Pons - 3r ESO E
Hem pogut observar que a l'aula estaven treballant en equip cooperatiu una valoració de diferents aspectes de les barreres d'aprenentatge que es troben a l'escola (comunicació, expectatives, participació...).
4. Reunió equip de feina Inclusió. Ana Martinez, Maria Olives, Vero Garcia, Maica Pons, Cristina Maria
Parlam amb l'equip i ens expliquen com treballaran amb les famílies la reflexió sobre les barreres d'aprenentatge que troben que existeixen al centre. Ja varen passar un qüestionari a les famílies i ara volen fer una trobada perquè volen que es generi un debat i no es quedin amb la seva visió particular. Susanna recomana que recullin el perfil de les famílies que participen d'aquesta trobada, ja que determina molt les respostes o intervencions que faran.
Ens parlen de la formació que varen fer a Barcelona (Creerla es crearla), és una macrotrobada on hi participen professorat, famílies i alumnat. S'han volgut adherir a la xarxa de centres inclusius d'Espanya. Ja duen 3 reunions on line i aquesta trobada. Varen presentar el seu projecte el curs passat, ells formen part d'un agrupament de centres que l'ha presentat conjuntament (són centres de Málaga, València,...). Susanna demana perquè han volgut entrar en aquesta agrupament de centres. Ens expliquen que va arribar la convocatòria a través de Núria i varen fer el projecte. Pensen que els servirà sobretot per conèixer de primera part una metodologia d'inclusió. A la trobada hi varen participar famílies que varen ser molt crítiques amb el que fan a l'escola. Com exemple varen explicar que hi ha un moviment a Catalunya que es diu Centres en dansa que varen explicar el seu projecte i varen rebre moltes crítiques. Tot i entendre les crítiques de les famílies, és ben cert que amb els recursos i estratègies que tenim ara mateix no arribam.
Susanna demana si tenen diferents neguits al respecte i contesten que un dels més importants és la manca de comunicació. La seva intenció és acabar la recollida de dades perquè a partir d'aquí poden trobar focus de millora.
Susanna els comenta que seria important que el propi equip que està treballant aquesta temàtica de la inclusió pensi quin és el seu propi focus, allò que els preocupa més.
Parlam del neguit de que tot allò que es treballa a les SA tengui realment un enfocament inclusiu. Pensen que l'equip d'orientació està molt saturat de feina. Surt el tema de les aules de diversificació que encara funcionen al centre i que es trobaran que topa amb les seves expectatives respecte de la inclusió.
Comenten que han fet passes però tenen els seus dubtes de que arribin a tot l'alumnat, independentment de les seves dificultats d'aprenentatge.
Susanna parlar d'un article molt bonic de Carlos Skliar, on diferencia entre el "estar en el aula" i "ser en el aula". Te l'envio.
5. Reunió equip de feina Pla lector. Sebastià Pérez-Chuecos, Judit Sintes, David Pelegrí, Ester Pons.
A la VC ja vàrem parlar que faran un prototipatge a un nivell d'ESO per fer el pilotatge sobre com s'organitzen els 30 minuts de lectura que després el proper curs es treballaria a tot ESO.
Pensen que ho volen tirar endavant perquè pensen que és necessari que l'alumnat llegeixi més i que millori la comprensió lectora ja que han detectat moltes mancances. La millora de la competència lectora contribuirà, segons ells a la millora de l'aprenentatge. Han de millorar doncs, l'hàbit lector de l'alumnat. Susanna comenta que no es treballaria de la mateixa manera, per una part s'hauria de treballar l'hàbit lector (gust per la lectura) i per l'altra com treballar la comprensió lectora en diferents moments dins les àrees.
Ens comenten el seu Pla Lector està format per tres potes: aprendre a llegir, gust/hàbit lector i llegir per aprendre.
La idea és que el prototipatge sigui oferir que aquests 30 minuts diaris puguin llegir el que els vengui de gust d'entre allò que pot oferir el centre a les biblioteques d'aula (les han dotat de més varietat de llibres). Tenen una idea de que s'aprofitin els 30 minuts per llegir, a partir dels seus gustos... les tasques que se'n derivaran seran totalment voluntàries per si algú vol fer alguna recomanació.
Abans de començar faran unes proves inicials per saber en quin punt es troben i poder tenir recursos per poder-los ajudar a llegir de la manera més autònoma possible.
També volen poder donar recursos al professorat perquè treballi la comprensió lectora dins la seva àrea també.
Jaume comenta que l'IES fa una funció compensadora per aquell alumnat que fora de l'escola no té l'oportunitat de llegir o ni tan sols s'ho planteja perquè, en alguns casos, ni tenen llibres a casa.
Parlam també la importància de l'animació a la lectura a través de diferents opcions com l'intercanvi de llibres de casa, trobades al pati (clubs de lectura), crossbooking, concurs dels millors lectors, ....
La biblioteca del centres fa activitats d'animació a la lectura i estan coordinats amb l'equip que està treballant el nou Pla Lector.
Tenen una comissió de 18 alumnes que formen part de la comissió de pla lector i són els encarregats d'engrescar a la lectura als alumnes de 1r d'ESO.
Sorgeix la pregunta de com engresquen al professorat que se n'ha d'encarregar de la mitja hora de lectura. Ens conten que no sempre és el mateix professor/a que se n'encarrega sinó que el moment de la lectura està en diferents moments de la jornada i no sempre coincideix amb la mateixa persona. Demanen alguna manera de fer veure al professorat la importància de llegir bé, Susanna comenta de fer alguna dinàmica que els ho faci veure de forma explícita.
Parlam que els professorat ha d'entendre que l'alumnat per naturalesa no llegeix assegut a la taula i cadira de l'aula, s'ha de permetre que tenguin l'oportunitat d'estar còmodes per llegir.
També es parla de que la possibilitat de posar-se en contacte amb algun escriptor o escriptora perquè l'alumnat els pugui conèixer i poder-ne parlar directament.
Susanna parlar de Laura Jacas, la responsable d'aquest Pla a l'institut Montgròs. Aquest és el seu INSTAGRAM en el que parla de lectures juvenils: LdeLECTURES: https://www.instagram.com/ldelectures/ I aquest és el seu correu, per si li volen escriure: ljacasdi@insmontgros.cat.
6. Reunió equip de feina coordinacions pedagògiques (SA interdisciplinàries). Sebastià Pérez-Chuecos, Maria Olives, Ana Martinez, Danae Bakalulis, Mª José Abril.
Hi ha un espai que es va donar al centre quinzenalment per programar SA interdisciplinàries. El curs passat ja es va fer i a partir d'aquest curs pensen que han de repensar el que s'ha de fer és parlar del marc organitzatiu que dona suport a aquestes SA interdisciplinàries. Hi ha una part de capacitar o formar el professorat però també hi ha una part important de poder parlar de com s'organitza.
Pensen que el curs passat varen voler començar molt la casa pel terrat, l'objectiu era dissenyar SA interdisciplinàries però es varen trobar que hi havia moltes realitats diferents, professorat amb molts de coneixement però d'altre que necessitaven molta formació. Varen fer grups per treballar-les i hi havia molts diferents resultats i ritmes.
Susanna els demana si saben perquè volen dissenyar SA interdisciplinàries. Comenten que varen trobar que al claustre va sorgir la possibilitat de que el professorat que volgués pogués treballar conjuntament per donar-se suport entre ells i fer conjuntament les SA.
Sebastià recorda les experiències que ja hi ha hagut al centre (treballs per projectes).
L'assessora comenta que pensa que a nivell es té clar a la visió del centre que aquest és el camí per treballar competencialment però cal començar a prendre decisions perquè passi a l'aula, que es treballi de forma interdisciplinària de forma sistemàtica.
Sorgeix la possibilitat de fer un prototipatge per començar per un nivell (1r d'ESO) i que sigui una primera passa ferma per aconseguir-ho. Es comenta que és necessari que l'equip directiu aposti per aquest projecte i sigui qui n'exerceixi el lideratge. Parlam de la importància de posar en valor les experiències de projectes que ja s'han fet al centre i les dels cicles formatius que també treballen col·laborativament.
Susanna els parla d'un video de la intervenció que va fer a Euskadi explicant-ne les diferències: https://www.youtube.com/watch?v=PYnxUeJhozE
A partir del minut 21:24 és quan parla dels ÀMBITS i a continuació explica les diferencies entres aquests tres tipus de treball.
7. Reunió de tancament director, cap d’estudis i coordinador PMT.
No s'ha pogut dur a terme per manca de temps. Es farà una VC per tancar la visita. L'assessora farà una proposta inicial de data.
Acords presos: han quedat pendents d'acordar
Marc:
Equip impulsor i equips Pla Escalada: realitzar la dinàmica sobre la pràctica de creació d'una SA competencial (1a sessió de xarxa).
L’equip impulsor: revisar el Canva del Pla d’Escalada amb el check list de validació (1a sessió de xarxa).
Lideratge:
Equip directiu: informar al claustre (amb els mitjans habituals de comunicació que ja té el centre) de les diferents actuacions relacionades amb els compromisos PMT.
Equip directiu: començar a estudiar l'organització necessària per dur a terme (el proper curs) un prototipatge per afavorir la inclusió de SA o projectes interdisciplinaris que possibilitin la implementació o materialització del PEC.
Eines:
Equip impulsor/equips de feina: començaran a introduir informació d'aquest curs 24/25 al Quadern de Bitàcola de cada un dels aprenentatges estipulats. És molt important per la mentora i l'assessora poder accedir a la informació per fer el seguiment dels processos i fer-ne un bon acompanyament.
Altres:
Mentora/assessora: organitzar una VC per poder tractar tots els temes que varen quedar pendents en la visita presencial.
Observacions:
-
- Jaume Bonet, Núria Carretero, Sebastià Pérez-Chueco, Susanna Soler i Antònia Isern
2. Completar la fitxa del centre amb les dades que manquen.
3. Revisar i tancar acords presos en la visita de dia 28 d'octubre.
4. Torn obert de paraula.
Temes tractats:
Parlam sobre l'acta de la VC del 17/10/24 i Sebastià fa una puntualització respecte a la feina interdisciplinària i ho modificam a l'acta. Queda aprovada.
Parlam de l'acta de la visita de dia 28 d'octubre. En la trobada amb l'equip que treballa les SA interdisciplinàries, Sebastià comenta que l'equip, amb els suggeriments que va fer Susanna, s'ha de replantejar una mica la feina que estan fent i també el que implica a l'equip directiu quant a la presa de decisions respecte de l'organització que afavoreixi aquest tipus de feina.
Susanna pensa que va veure que les persones amb les que ens vàrem trobar tenien molt clar que aquest tipus de feina interdisciplinària és la que s'ha de fer, n'estan convençudes; però també va percebre que semblava que no trobaven l'espai on aplicar el que estaven fent, se sentien que no tenien temps per desenvolupar la seva feina de forma satisfactòria.
Es comenta que és necessari que l'equip directiu prengui decisions que permetin que se facin realitat les SA interdisciplinàries.
Núria comença que el curs passat varen proposar aquest equip de feina per crear caliu, començar a moure el tema de que s'han d'incorporar SA interdisciplinàries, trobaven que era important fer-ho abans de prendre decisions dràstiques a nivell organitzatiu, com els canvis d'horaris (fer àmbits per exemple).
Sebastià comenta que en ocasions modificar l'estructura provoca el canvi. S'ha de fer amb un procés ben pensat i estructurat, però potser ajudaria a fer la passa més fàcilment. A més està al PEC del centre, que han creat de forma col·laborativa. La cultura de centre s'ha de modificar per encabir-ho.
Susanna pensa que potser el que passa és que a la reunió parlaven molt de les SA, del que ha de passar amb l'alumnat, però tal vegada es podria convertir en un equip de feina que parla i reflexiona sobre l'estructura que "volen" o necessiten per poder implementar-les.
Antònia comenta que tot i que aquest grup siguin els primers que reflexionen sobre aquest tema, també és molt important que tenguin el recolzament de l'equip directiu i facin partícips a la resta de claustre implicat.
Sebastià comenta que pensa que també és molt important treballar i reflexionar sobre els bàsics imprescindibles i desitjables de Cèsar Coll, també sobre el tema de la personalització (que està connectada amb la inclusió).
Susanna comenta l'exemple d'Euskadi en que els han obligat directament a fer dos àmbits tancats. En aquest cas han tret el castellà dels àmbits o les matemàtiques perquè no veien com ho podien treballar dins els moments d'àmbits. En el cas del vostre institut també podeu establir la vostra pròpia estructura i decidir quines àrees són les que es treballen dins els àmbits i quins no.
Sebastià comenta que en l'estructura que varen posar en marxa del 18 al 22 no ho varen fer per àmbits sinó que eren associacions lliures segons els projectes que es duien a terme. Si ara se planteja aquest debat, potser no seria l'opció que triarien, sinó més bé una estructura per àmbits.
Susanna comenta que els va enviar un vídeo en el que parla de la diferència entre multidisciplinarietat, interdisciplinarietat i transdisciplinarietat. A partir d'aquest vídeo potser es podria fer la reflexió al centre, per començar la reflexió sobre quina organització seria la més convenient per vosaltres.
Quant a la transferència de les dinàmiques proposades a la xarxa PMT (relacionat amb les tasques), Sebastià comenta que de la primera sessió hi ha unes tasques (transferència sobre la planificació SA) i pensen que seria adequat que la fes el grup de l'Equip Impulsor que treballen la creació de SA interdisciplinàries. Antònia comenta que és coherent i quedam que ho intentaran organitzar per fer-ho abans de dia 10 de gener, si és possible. Quedam que en parlarem a la visita de dia 12 de desembre.
Susanna comenta que tal vegada els grups que estan treballant el Pla lector i la inclusió també podrien aportar la seva visió respecte a reflexió sobre l'organització horària, ja que s'haurà de parlar on es pot col·locar la mitja hora de lectura o com es farà perquè les SA siguin més inclusives i l'horari ho afavoreixi.
2. Completar la fitxa del centre amb les dades que manquen.
Revisam els aspectes que quedaven pendents i ho afegim a la fitxa de centre.
3. Revisar i tancar acords presos en la visita de dia 28 d'octubre.
Llegim i revisam els acords proposats per l'equip PMT (mentora i assessora):
Marc:
Grup treball sobre SA interdisciplinàries: realitzar la dinàmica sobre la pràctica de creació d'una SA competencial (1a sessió de xarxa).
Equips que duen a terme el Pla d'Escalada: revisar el Canva del Pla d’Escalada amb el check list de validació (1a sessió de xarxa). Sebastià ja iniciat la feina.
Lideratge:
Equip directiu: informar al claustre (amb els mitjans habituals de comunicació que ja té el centre) de les diferents actuacions relacionades amb els compromisos PMT.
Equip directiu: facilitar el moments de reflexió sobre l'organització necessària per dur a terme un prototipatge per afavorir la inclusió de SA o projectes interdisciplinaris que possibilitin la implementació o materialització del PEC.
Eines:
Equip impulsor/equips de feina: començaran a introduir informació d'aquest curs 24/25 al Quadern de Bitàcola de cada un dels aprenentatges estipulats. És molt important per la mentora i l'assessora poder accedir a la informació per fer el seguiment dels processos i fer-ne un bon acompanyament.
Altres:
Mentora/assessora: organitzar una VC per poder tractar tots els temes que varen quedar pendents en la visita presencial.
4. Torn obert de paraula.
No hi ha comentaris.
Acords presos:
Marc:
Modificar l'equip que realitzarà la dinàmica sobre la creació de SA que es va proposar a la 1a sessió de xarxa, se n'ocuparà l'equip de feina de l'Equip Impulsor que està treballant sobre les SA interdisciplinàries.
L'equip que està treballant sobre les SA interdisciplinàries modificarà el seu pla de feina per tal de dedicar les seves reunions a iniciar la reflexió sobre l'organització que necessita el centre per poder implementar SA interdisciplinàries.
Lideratge:
L'equip directiu donarà suport a la tasca de reflexió sobre l'organització necessària per implementar SA interdisciplinàries al centre, sempre tenint present que formen part de la visió de centre creada entre tota la comunitat.
Eines:
Equip impulsor/equips de feina: continuaran introduint informació d'aquest curs 24/25 al Quadern de Bitàcola de cada un dels aprenentatges estipulats.
Altres:
Observacions:
-
- Jaume Bonet (director), Núria Carretero (cap d'estudis FP), Sebastià Pérez-Chuecos (coordinador PMT) i Antònia Isern (assessora PMT)
Ordre del dia:
2. Reunió director, cap d’estudis i coordinador PMT: canvas prototipatge; eines PMT.
3. Reunió director, cap d’estudis i coordinador PMT: prototipatge SA interdisciplinàries.
Temes tractats:
1. Aprovació acta anterior i seguiment acords presos.
L'acta anterior (VC 14/11/2024) queda pendent de revisar i aprovar.
2. Reunió director, cap d’estudis i coordinador PMT: canvas pla d'escalada; eines PMT, canvas prototipatge SA interdisciplinàries.
Canvas Pla d'Escalada:
Hi ha molt de professorat nou a 1r i 2n d'ESO que són els grups en els que es fa el Pla d'Escalada. El coordinador PMT ha fet reunions per explicar-lo i estan actualitzant els documents, i millorant-los, la idea és que se'ls facin seus i es comprometin amb el projecte.
A partir de la formació que estan fent sobre avaluació, tenen pensat fer un banc de recursos que també acompanyaran a la implementació del prototip.
Han de fer una altra sessió de transferència al professorat amb l'ajuda del professorat que el curs passat ja va implementar el prototipatge.
El coordinador PMT també està acompanyant el prototitpatge del Pla Lector i al grup que està treballant el desenvolupament del PEC.
Per iniciativa pròpia, professorat de 1r i 2n d'ESO segueix utilitzant les eines d'avaluació que varen preparar el curs passat.
Revisam les accions que tenien previstes per aquest primer trimestre. En principi s'han anant fent. Núria va explicar el Pla d'Escalada a tots els caps de departament d'FP i la resposta va ser molt positiva però la llei nova d'FP provoca molts de canvis i incerteses i de moment no iniciaran el prototipatge.
Núria també ha participat en les sessions de coordinació per presentar el prototip i el Pla d'Escalada tant pel professorat nou com el que ja hi va participar el curs passat per explicar com avançarà a partir d'ara. A Educació Infantil treballen el prototipatge de la carpeta d'aprenentatge quinzenalment. Han tornat a revisar totes les eines que han creat. També s'han trobat alguna reticència que han hagut de tractar o persones que acaben d'arribar i encara no estan familiartizades amb la carpeta d'aprenentatge.
Als graus d'Integració Social i Atenció de Persones en situació de dependència estan adaptant el material que s'havia creat a Educació Infantil. El gener ja començaran la carpeta d'aprenentatge perquè estan molt engrescats. De fet alguns alumnes ja estan recollint evidències ara per poder incloure-les a les seves carpetes a partir de gener.
En el cas de l'FP Bàsica de Perruqueria i estètica hi ha molt de professorat veterà i tenen moltes ganes de posar en marxa la carpeta d'aprenentatge, però també han tengut incorporacions de professorat i la gestió d'aula és complicada. Estan preparant el terreny abans de que Núria vagi a explicar el prototipatge perquè ja estaran més receptius. Estan pensant en lligar l'ús de la carpeta amb la millora de la gestió de l'aula. El gener Núria tornarà a coordinar-se amb les docents per tornar-ne a parlar.
CANVAS PROTOTIP SA INTERDISCIPLINÀRIES.
L'assessora mostra el nou model de planificació de prototipatge i el comentam.
Sebastià demana quins centres es podrien visitar per poder observar el funcionament d'àmbits i parlam de l'IES Binissalem i el CEIPIESO Pintor Joan Miró.
Comenten que els sembla que aquest nou model de planificació del prototipatge els pot anar molt bé i pensen que també el podrà emprar l'equip que està inciant un prototipatge per desenvolupar el Pla Lector del centre.
Acords presos:
Marc:
Continuar amb les accions contemplades als canvas de Pla d'Escadada l'FP i d'ESO.
Iniciar la planificació del prototipatge de la implementació de SA interdisciplinàries.
Proposar a l'equip que treballa el Pla Lector la possibilitat de fer la planificació amb el nou model presentat.
Lideratge:
Tenir present la constant comunicació al claustre de cada passa que es va fent en aquests processos iniciats al centre.
Eines:
Quadern de Bitàcola: Acabar d'actualitzar els aprenentatges al QB.
Rúbrica de Canvi: treballar els criteris que fan referència a les pràctiques interdisciplinàries (eix 2 pràctiques: criteris 5 i 9). Es podria fer una primera autoavaluació inicial a la rúbrica dels dos criteris per situar-se i llegir els estadis superiors de la rúbrica com inspiració per la planificació del prototipatge de les SA interdisciplinàries.
Altres:
Observacions:
-
- Jaume Bonet, Núria Carretero, Sebastià Pérez-Chueco, David Pelegrí, Susanna Soler i Antònia Isern
2. Reunió director, cap d’estudis i coordinador PMT. Seguiment de:
Prototipatge Pla Lector
Prototipatge SA interdisciplinàries
Prototipatge projecte transmodular CFGS Ed. Infantil.
Pla d’Escalada: ESO i CF.
3. Torn obert de paraula.
Temes tractats:
Manquen aprovar les dues actes anteriors. Acta 14/11/24 queda aprovada. Acta 12/12/24 queda aprovada.
El seguiment dels acords presos es desenvolupa en els punts següents.
2. Reunió director, cap d’estudis i coordinador PMT. Seguiment de:
Prototipatge Pla Lector: CANVAS prototipatge. S'ha afegit a la reunió el coordinador de la comissió del Pla Lector, David Pelegrí. Volen fer una valoració de les dues primeres setmanes del prototipatge. L'alumnat ho valora molt bé, no s'han trobat reticències. Troben que aprofiten molt la mitja hora de lectura, fins i tot a alguns se'ls fa curt. Han preparat unes infografies per al professorat i l'alumnat per presentar el pla i ha quedat tot molt entès. Ha quedat molt clar quin era el rol del professorat, tot i que en algun cas s'ha hagut de fer un recordatori del funcionament, com per exemple que les portes estiguessin obertes i que els professors havien de fer de model i també llegir durant aquesta mitja hora. En general la resposta és molt positiva.
Han plantejat fer-ho cada setmana a una franja horària diferent perquè com que és un pilotatge que ha començat una vegada ja organitzats els horaris del curs. Han penjat els horaris al classroom que comparteixen. Les lectures són lliures, és una estona de lectura per plaer. Poden dur llibres de casa, agafar-lo de la biblioteca d'aula o de la biblioteca del centre. Estan acabant de dotar les biblioteques d'aula per ampliar l'oferta. L'AFA hi farà també una contribució. Sobretot els falten novel·les gràfiques, mangas i còmics. El grup de docents encarregats del Pla Lector han rebut llibres de la biblioteca que tenia excedents i els han registrat i repartit per millorar les biblioteques d'aula.
Han creat un passaport lector i fan un autocontrol de les lectures que fan. La idea és que passi de curs en curs fins a 4t d'ESO. Els podran fer servir per valorar el que han estat llegint però també perquè el professorat pugui assessorar i orientar cap a una major diversitat de lectures, per exemple. De cada lectura que fan registren al passaport diverses informacions com títol, autors, temàtica, opinió sobre la lectura,... L'assessora comparteix la idea de fer un passaport de veritat en haver fet el prototipatge i haver trobat un format "definitiu" que els agradi, sempre pot resultar un al·licient més.
Fan sempre alguna activitat especial cada setmana que està relacionada amb les lectures que fan. L'activitat concreta d'una de les setmanes va ser anar a la biblioteca del seu poble i fer-se el carnet de soci. Una altra va ser fer hipòtesis sobre què pensaven que llegirien al llibre a partir de l'anàlisi de la portada.
Susanna els comenta que es podria posar un suro amb les valoracions que fan els alumnes de les lectures que fan per poder compartir, també l'opció de fer un raconet al pati per poder seguir llegint els alumnes que vulguin.
Prototipatge feina interdisciplinària: Proposta inicial. Amb les propostes que vàrem tractar en trobades anteriors varen veure que havien de treballar a nivell d'equip directiu i amb el claustre. Ja han començat a tractar-ho en equip directiu i el coordinador PMT. El plantejament general el varen veure bé, però necessiten fer una feina de trobar les diferents opcions possibles i fer la passa d'imaginar quina seria l'opció més adequada i més efectiva al centre; tenint en compte les visites fetes a centres, el que s'ha parlat a PMT, el vídeo de Susanna, l'experiència prèvia que ja ha tengut el centre, etc... També aniran a fer algunes visites a centres de Mallorca (IES Binissalem i CEIPIESO Pintor Joan Miró) que ho treballen i hi aniran els membres de l'equip directiu que manco experiència tenen amb aquest aspecte.
Susanna els comenta que segons com es comenci la conversa de reflexió sobre com s'ha d'organitzar determina el resultat. Ella pensa que és important que es plantegi a partir del per a què ho volem posar en marxa. També comenta que és important tenir present el Perfil de sortida, si l'analitzam bé ens sorgeix la necessitat de tenir propostes interdisciplinàries per donar resposta a l'aprenentatge que farà l'alumnat d'aquests aspectes transversals.
Aquesta iniciativa dona resposta al desplegament del PEC que s'ha elaborat de forma col·laborativa durant varis cursos.
Susanna demana si tenen alguna preocupació, i comenten que es poden trobar amb professorat que no estigui molt proactiu amb el tema però el que faran serà cercar les persones aliades que creguin amb aquesta proposta.
A partir de 17 de març ho treballaran amb tot el claustre quinzenalment. Abans d'aquesta data ho hauran treballat en Equip Impulsor a partir de la proposta inicial. Al final de curs es voldrien trobar en la situació de que l'equip directiu, després de fer tot el procés amb el claustre, pugui definir la proposta organitzativa per presentar al claustre. S'hauran de prendre decisions respecte de quan s'implementa, de quina manera, si se fa de forma progressiva o no...
Prototipatge projecte transmodular CFGS Ed. Infantil: CANVAS prototipatge. Ha sortit a partir de la reflexió sobre la carpeta d'aprenentatge, moltes de les evidències registrades demostren les sinèrgies entre els diferents mòduls. Ara mateix ja han modificat l'avaluació que es feia per mòduls i ara fan la valoració per competències, independentment del mòdul on es treballi. Ara mateix dediquen 3 hores al projecte transmodular de la Ludoteca i la idea és trobar propostes similars que els permetin treballar de forma transmodular. També fan el projecte del 25N que podria tenir el mateix plantejament.
Se n'han adonat que a l'alumnat li és molt més fàcil trobar evidències d'aprenentatge dels projectes transmodulars que de les classes dels mòduls.
Pla d’Escalada: ESO: Planificació. En la pàgina d'Aprenentatges hi han registrat totes les passes que s'han fet fins ara amb el professorat implicat.
Pla d'Escalada CF: Canvas. A integració social i atenció a persones amb dependència ja han posat en marxa el prototip.
Ja fa anys que el centre treballa la cohesió entre els diferents CF del centre i ara s'estan recollint una mica els fruits, ja que aquesta feina prèvia contribueix a afavorir la realització d'aquests projectes conjunts.
3. Torn obert de paraula.
No n'hi ha.
Acords presos:
Marc i lideratge:
L'equip directiu i l'equip impulsor seguiran treballant en l'esborrany sobre el contingut de les sessions de coordinació pedagògica per la implementació de les propostes interdisciplinàries per presentar el març al claustre.
L'equip prototipador de CF i d'ESO continuaran amb les accions previstes dins el seu Pla d'Escalada.
Eines:
Quadern de Bitàcola: acordam que valoraran si aquest curs en la pàgina d'Aprenentatges només es registren les propostes que ja han començat a desenvolupar i les altres (NOFIC, difusió de PEC, i inclusió) no s'hi registraran. El QB ha de ser una eina útil pel centre i no una feina afegida que no aporta res.
Altres:
Observacions:
- Tant la mentora com l'assessora feliciten a l'equip per la seva dedicació, constància, disciplina i bon fer. Són moltes les propostes que s'estan duent a terme i cadascuna reeixida. La força de les conviccions que mou a l'equip directiu i al motor del programa són extraordinàries. L'enhorabona i molts ànims i cura en la continuació del camí.
- Jaume Bonet (director), Núria Carretero (cap d'estudis FP), Sebastià Pérez-Chueco (coord. PMT), Susanna Soler (mentora) i Antònia Isern (assessora).
Aprovació acta anterior i seguiment acords presos.
Reunió director, cap d’estudis i coordinador PMT. Seguiment de:
2.1 Darreres actualitzacions sobre:
2.2 Compromisos consolidació.
2.3 Qüestionari maduresa claustre (GestIB).
2.4 Proposta estadi curs 25/26.
2.5 Organització visita 15/05/25.
Torn obert de paraula.
Temes tractats:
S'aprova l'acta anterior.
2. Reunió director, cap d’estudis i coordinador PMT.
2.1 Darreres actualitzacions de:
Prototipatge Pla Lector: CANVAS prototipatge.
Divendres varen parlar amb David, el coordinador, està funcionant molt bé el Pla, es troben més dificultats amb el professorat que amb l'alumnat. Pensen que necessiten una formació pel professorat. Fan la proposta d'escalar-ho a tots els nivells i etapes, d'ESO i Batxillerat. A FP és més complicat també a nivell normatiu. Però ells intentaran aconseguir que també els puguin incloure.
De cara al proper curs volen fer la sessió en un horari fixe després del segon pati. Ja han pensat a nivell organitzatiu com fer-ho, faran sessions de 50 minuts i dedicaran aquests 30 minuts diaris a la lectura i coincidirà amb diferents àrees. Varen demanar a l'alumnat la valoració de l'alumnat i falta la del professorat i del propi equip prototipador. La valoració que en fa l'alumnat és molt bona.
El Pla lector està aprovat per claustre i ja està contemplada aquesta mitja hora diària. Ara volen pensar bé quina orientació li donen a nivell de Batxillerat, pensen que potser es podria intentar fer que hi hagi propostes o recomanacions de lectures del professorat.
Tots els divendres ja tenen planificades activitats d'enriquiment que van més enllà de la lectura individual. Tenen moltes propostes molt interessants.
Susanna comenta que amb els anys, quan se van repetint els 30 minuts de lectura, de vegades l'alumnat es cansa i convé seguir amb activitats motivadores i d'animació a la lectura. També convé que es tengui en compte l'avaluació del pla, s'haurien de plantejar uns objectius per cada curs i poder valorar si s'acompleixen. Serà una manera de valorar l'impacte de la proposta amb l'aprenentatge.
L'assessora els comenta que aquest curs han estat revisant el document del canva de prototipatge i tenen un model nou en format full de càlcul que pensa que els pot anar molt bé per desenvolupar aquesta escalada del Pla lector. Els passarà el model perquè el puguin veure, hi tendran permís d'edició.
Prototipatge feina interdisciplinària: Proposta inicial.
Varen fer reunions tot l'equip directiu amb alguns membres de l'equip impulsor i varen preparar un document amb totes les variables a definir quan s'ha de fer feina a nivell interdisciplinari al centre. Hi ha moltes maneres d'implementar i s'han de valorar les diferents possibilitats. Passaran el document a la mentora perquè hi pugui fer aportacions.
Varen aprofitar la visita a IES Xarc, que fan àmbits a 1r i 2n d'ESO, per veure un exemple. Hi varen anar els caps d'estudis que no han tengut experiències prèvies amb aquest tipus de feina interdisciplinària. Susanna comenta que al Pais Basc també hi ha centres que es podrien visitar perquè duen tres cursos duent a terme àmbits interdisciplinaris. Ho parlaran i si es decideixen avisaran a Susanna perquè els pugui recomanar centres concrets i fer un recorregut de visites.
Després de quadrar horaris se n'han adonat que no poden dur a terme les cinc sessions previstes inicialment per treballar amb el claustre i l'hauran d'adaptar per fer-ho en 3 sessions. Ara hauran de replantejar la idea inicial. Seran dins el maig i el juny. L'assessora demana què voldrien extreure d'aquestes tres sessions. Contesten que la seva intenció és que ja surti un model concret de la tasca interdisciplinària al centre.
Prototipatge projecte transmodular CFGS Ed. Infantil: CANVAS prototipatge.
No han pogut avançar massa. Els grups de 2n han acabat i podran posar-s'hi amb més intensitat a partir del tercer trimestre. Han començat el document de prototipatge i a fer lectures. Ara són 3 persones, una de les quals és nova i necessita posar-se al dia i llegir tota la informació.
Han agafat els resultats d'aprenentatge del cicle formatiu per veure quins es poden incloure dins el projecte transmodular. Els enganxa amb un canvi normatiu i ho hauran de tenir en compte. La idea és fer 6 hores setmanals del projecte. El proper curs ja el duran a terme perquè actualment ja fan 3 hores, però el volen ampliar. També han de tenir en compte el tema de l'avaluació perquè l'avaluació de cada mòdul s'ha de fer i s'ha de veure com s'encaixa amb l'avaluació del projecte transmodular. Haurà d'anar acompanyat de formació del professorat que hi intervendrà, que entenguin bé que el que es treballarà està connectat amb el que treballen al mòdul.
Tot el que es treballarà en aquest projecte transmodular connecta molt fàcilment amb la feina de la carpeta d'aprenentatge.
Pla d’Escalada: ESO: Planificació.
Ahir varen fer una reunió de seguiment amb tot el professorat d'ESO implicat (30) és la tercera sessió. Amb la incorporació de tant de professorat nou s'ha de seguir formant i motivant al professorat. Així doncs la varen plantejar en dues parts, la primera part la varen dedicar a seguir amb la formació i la segona part la dedicaren a recollir la valoració que en fan fins ara. Varen aprofitar totes les valoracions positives del curs passat (30) i varen fer un joc de targetes per intentar classificar-les. Al professorat li va agradar molt la dinàmica i va ser molt profitosa.
Varen fer un document de canva amb una infografia en la que es reflectia en què impactava positivament en l'aprenentatge de l'alumnat.
Se n'ha adonat que amb les preguntes plantejades varen sorgir converses molt interessants am molta informació valuosa que quan s'escriu es perd. S'han trobat que hi ha coses que han funcionant bé i d'altres que no tant. El coordinador PMT ara ha de fer buidatge i poder detectar allò que s'hauria de replantejar i de quina manera.
Pla d'Escalada CF: Canvas.
Tenen la mateixa impressió que s'ha comentat en el cas d'ESO. Necessiten formació i hi ha dubtes sobre l'avaluació de la carpeta d'aprenentatge, sobretot la necessitat de qualificar. Entren en detalls molt concrets i necessiten obrir la mirada.
De cara al proper curs estan mirant de cercar una persona coordinadora de cada cicle per tal de que puguin ser el referent perquè Núria no pot estar per tot.
L'alumnat està satisfet però alguns professors tenen dubtes amb l'avaluació.
Han començat a preparar per fer el quadern del grau de bàsica i demanen si tenen algun model que puguin veure. Tota la família d'imatge personal i serveis socioculturals i a la comunitat està implicada en la implementació de la carpeta d'aprenentatge. Ho volen treballar a tots els graus, estan molt implicades, ja han començat a fer molta feina.
2.2 Compromisos Consolidació.
Aquests són els compromisos per línies d'actuació de la xarxa de Consolidació, hem hagut d’esperar a poder determinar com continua el Programa el proper curs. Simplement hem posat per escrit el que ja heu anat fent durant el curs. Només hi ha una novetat que és el punt següent.
2.3 Qüestionari maduresa claustre (GestIB).
Cada professor del centre rebrà a través del GESTIB un qüestionari per valorar la seva implicació amb la implementació del projecte de centre a la seva aula.
No és un qüestionari vinculant per continuar al Programa ni per decidir el pas d’estadi, simplement és una diagnosi, una “foto” del moment en què es troba el claustre respecte del projecte de centre i del pla d’escalada que s’ha engegat. Ens servirà, tant al Programa com al centre, per reconèixer els punts forts i febles per prendre decisions pel futur.
També servirà perquè l’equip impulsor i l’equip directiu puguin confirmar la percepció sobre el que passa al dia a dia a les aules.
S'hauria de presentar al professorat el següent calendari de la realització del qüestionari al GESTIB:
Qüestionari obert a GESTIB: 30 d’abril al 14 de maig.
Enviament buidatge als centres: 20 de maig.
Anàlisi buidatge per centre: abans del 30 de maig (sessió Consolidació).
2.4 Proposta estadi curs 25/26.
La proposta de la mentora i l’assessora és que el centre passi a la xarxa de Centres Impulsors el proper curs. Ara és el centre que ho ha de parlar per acabar de decidir-ho.
En què consisteix actualment la xarxa d’Impulsors i el que els suposarà a nivell de centre:
9 sessions de xarxa
intervenció a altres estadis on hi ha centres en processos inicials de transformació.
participació en el projecte de recerca conjunt amb la UIB
participació a una formació específica de la xarxa
continuar, internament, amb la consolidació del propi projecte de centre, encaminat a la sostenibilitat en el temps.
2.5 Organització visita 15/05/25.
Serà una visita de tot el dia, de 8:15h a 14h aprox. Farem l’ordre del dia uns dies abans, amb la col·laboració del centre, perquè es puguin organitzar.
3. Torn obert de paraula.
Ens comenten que el grup que treballa la inclusió ha estat a unes jornades a Màlaga i que estan molt satisfets. Han de fer transferència d'allò que varen fer a la resta d'Equip Impulsor.
Acords presos:
Marc i Lideratge:
El coordinador PMT enviarà a l'assessora la proposta d'organització de la visita per poder fer l'ordre del dia.
L'equip impulsor prepararà i durà a terme el claustre pedagògic per analitzar les respostes del qüestionari abans del 30 de maig.
El centre comunicarà a l'assessora la seva decisió sobre la proposta d'estadi del proper curs 25/26 durant el mes de maig.
Eines:
El professorat del claustre realitzarà el qüestionari dins el GESTIB entre el 30 d'abril i el 14 de maig.
Se seguirà emplenant el QB amb els aprenentatge generats en les diferents propostes que té en marxa el centre.
L'assessora PMT enviarà el nou model de canvas de Pla d'Escalada al coordinador PMT per si el volen utilitzar pel prototipatge del Pla Lector o qualsevol altre.
- Els diferents equips de feina concretats en cada punt.
Rebuda i actualització situació general del centre. Reunió director, cap d’estudis i coordinador PMT.
Entrevista/trobada amb alumnat que ha realitzat els prototipatges. La idea seria trobar-nos amb un grupet d’alumnat d’ESO (5-6 alumnes) per poder parlar dels seus aprenentatges i impressions.
Reunió amb Grup prototipador IMP.
Reunió amb Grup prototipador pla lector
Reunió amb l’equip impulsor
Grup prototipador SSC
Reunió de tancament director, cap d’estudis i coordinador PMT.
Temes tractats:
Rebuda i actualització situació general del centre. Reunió director (Jaume Bonet) i cap d’estudis (Núria Carretero).
Ens expliquen tot el que està penjat a l'entrada del centre que està connectat amb els projectes del centre.
Disculpen l'absència de Sebastià, el coordinardor de PMT del centre, que té una sortida de tres dies amb 1r de Batxillerat fent senderisme per l'illa.
Parlam sobre el buidatge del qüestionari de PMT al Gestib. Comentam una mica els resultats, encara no ho han pogut mirar en profunditat però a partir de les gràfiques comentam alguns aspectes. Estan satisfets amb el % de persones que han contestat el qüestionari (més del 70%). Faran una valoració més acurada per parlar-ho en la sessió de dia 30 de maig de la xarxa de Consolidació.
Susanna troba que PMT hauria de fer un article per explicar aquesta experiència (rúbrica de maduresa del claustre i qüestionari als centres), no coneix cap cas semblant.
El debat més gran que tenen ara mateix és com escalen el Pla Lector ja que pot implicar un canvi d'horaris i això cal determinar-ho ara. És una preocupació més bé logística, el tema de la importància del pla no es qüestiona (ho tractam en la reunió posterior).
Entrevista/trobada amb alumnat que ha realitzat els prototipatges. La idea seria trobar-nos amb un grupet d’alumnat d’ESO (5-6 alumnes) per poder parlar dels seus aprenentatges i impressions (representants d'aula de 2n d'ESO).
Els explicam qui som i d'on venim (PMT),
Parlam dels que els agrada de l'IES:
La relació amb el professorat, s'hi senten bé.
Valoren positivament la manera com avaluen, amb treballs i no només exàmens
Ens expliquen que hi ha diferents comissions (ambiental, inclusió). Troben que varen fer poques trobades de la comissió.
A la comissió d'inclusió fan que tot l'institut estigui inclòs, que totes les persones, tenguin les capacitats que tenguin, se sentin bé a l'institut. Varen anar a Màlaga a veure un institut que treballa molt bé la inclusió i els va agradar molt l'experiència, comenten que només eren uns 300 alumnes i eren com una família. Pensen que és diferent aquí perquè són molts d'alumnes i és més complicat.
En referència al prototipatge pensen que tenir clars els criteris d'avaluació abans de començar la SA els ajuda a ubicar-se millor. De vegades els criteris els resulten molt llargs i complexes i el professorat els els resumeixen i així ho entenen millor.
Hi ha professorat que posen comentaris al costat de les notes i marquen quin criteris s'han treballat i això els ajuda. També parlen d'una avaluació només qualitativa d'allò que s'ha fet bé i allò que s'ha de millorar. Aquesta avaluació la fan alguns professors i algunes aules i la valoren molt perquè els orienta.
Els costa adaptar-se a aquesta manera d'avaluar perquè també al professorat li costa explicar bé el que volen fer arribar a l'alumnat. Els agrada saber la nota però reconeixen que després no se miren les errades que han fet i així no aprenen. En canvi sense notes s'han de fixar en tot. Demanen que si no posen notes el professorat facin comentaris que els donin informació interessant per poder progressant, si només posen "segueix així" no els serveix de res per millorar.
No han aplicat el treball de conèixer els criteris a totes les àrees, només algunes. Els agradaria que ho fessin tots els professors. S'han queixat a alguns professors. Quan fan una avaluació ho comenten però alguns professors no s'ho prenen bé (física i química). Fan avaluació en grup cada trimestre.
Parlam del tema de les Bases d'Orientació, una al·lota comenta que li van molt bé, que són molt útils. Les valoren molt positivament i els agradaria que ho tenguessin a totes les assignatures.
Tenen la impressió que estan aprenent més, pensen que estan aprenent coses que els serviran per la vida, com per exemple l'oportunitat de revisar i millorar les tasques, no donar-ho per fet a la primera. Els agrada que el professorat els expliqui el perquè estan fent una SA en concret.
Parlen d'algunes propostes que connecten diferents àrees i que són els que els han agradat més, per exemple un treball sobre civilitzacions antigues que es va fer juntament amb l'assignatura d'educació visual i plàstica.
No han parlat amb les famílies sobre aquestes novetats en l'avaluació.
Parlam sobre el tema de la lectura. Diuen que en algunes àrees ho varen fer a 1r d'ESO però ells no han fet el prototipatge. Pensen que un bon moment per fer-ho seria a les 8h per activar-se.
Susanna els demana si llegeixen a casa, en general no ho fan. Aprofiten per comentar que no els agrada com estan treballant els llibres actualment, ho troben repetititu perquè van llegint una sèrie de capítols i fan una activitat, normalment un resum. També expliquen que en algun cas es treballa diferent, com en el cas de que han de llegir tot el llibre i fer després un vídeo o un podcast.
Parlam del tema dels ordinadors a classe, troben que hi ha alumnat que no l'utilitza bé i de vegades no funcionen. Els agrada més utilitzar l'ordinador que escriure a mà, troben que així són més ràpids.
També algú comenta que li agradaria poder escoltar música quan estan fent feina amb l'ordinador fent feina individual.
Fan molta feina en equips, algú troba que en ocasions fins i tot massa. Els agradaria poder canviar més de grups perquè estan molts de mesos amb el mateix grup i es cansen. Tampoc no poden triar els grups cap vegada.
Es queixen de les classes de matemàtiques que sempre són fer exercicis i després exàmens, també els agradaria fer treballs.
Reunió amb Grup prototipador IMP (Imatge personal).
Estan molt interessades en implementar la carpeta d'aprenentatge a tots els graus, bàsic, mitjà i superior. Han fet un grup motor amb representants de tots els graus per preparar-ho.
Els costa concretar-ho als diferents graus el què han de demanar, quins terminis, com avaluen...
Núria comenta que no ha de ser un repositori de notes, ha de ser una visió molt més competencial que els serveixi per la seva vida professional.
Cal que primer el professorat entengui molt bé què és la carpeta i què hi hauria d'haver. Susanna els comenta que tal vegada els podria ajudar que visualitzassin una carpeta de 10, què hi voldrien veure.
Susanna comenta que hi hauria d'haver:
Presentació personal de l'alumnat: com som, qui som,... i també en relació als estudis, "estic fent aquests estudis perquè..." i de projecció "com em veig d'aquí uns anys, en acabar". Quins objectius i compromisos es plantegen.
Evidències: amb l'explicació de què és una evidència. La carpeta es podria dividir amb subcarpetes per mòduls o àmbits.
Reflexió sobre la feina feta: a partir de la valoració dels objectius inicials o d'una tasca feta. Descobrir quins són els aprenentatges.
Avaluació: autoavaluació i avaluació del professorat. També conté el document d'avaluació dels criteris d'avaluació. L'alumnat s'autoavalua i ha d'explicar com pot demostrar amb evidències la nota o valoració que es posen; després també el professorat ho valora i si hi ha molta divergència se n'ha de parlar directament.
És important que es treballi a l'aula la carpeta, sobretot a inici de curs en que tot el professorat ho treballi perquè quedi clar l'organització i el funcionament, com l'han d'anar emplenant.
Parlam de diferents idees i propostes que ja han sorgit en les reunions que han tengut. Sorgeixen diferents propostes per organitzar la carpeta i gestionar l'ús. És important que es facin revisions sistematitzades en acabar el període en que s'ha produït un aprenentatge.
S'ha de procurar que l'alumnat sigui el que "dirigeix" la seva pròpia carpeta, són ells que han de fer les reflexions.
És necessari que l'alumnat no vegi la carpeta com una feina paral·lela més.
Es podria enfocar també com que la carpeta és una "targeta de presentació" professional per presentar a empreses on els interessaria treballar.
També parlam de que seria molt interessant que en acabar el segon curs presentin la carpeta al professorat (tant de l'IES com de l'escola on han fet pràctiques), companys i família.
Reunió amb Grup prototipador pla lector. Jaume Bonet, Nuria Carretero, Judit Sintes, David Pelegrí, Ester Pons.
S'estan plantejant si s'escala a tothom o van escalant més progressivament, estan pensant llevar 5 minuts a cada sessió i dedicar 30 minuts a la lectura a un moment fixe del dia.
L'opinió entre el professorat està molt dividida en dues postures: uns que pensen que s'ha de fer a tots els cursos d'ESO, Batxillerat i FP i un altre grup que opina que s'ha de fer d'una manera més progressiva, més a poc a poc. Sembla que alguns tenen alguna dificultat per amollar aquests 5 minuts de la seva classe. De tota manera tot el professorat, en general, veu la necessitat de que es treballi la competència lectora perquè és molt important per totes les àrees. Potser el grup de professors més reticents són els de grups més avançats (Batxillerat) o d'FP (només en alguns casos).
Ara mateix estan fent l'estona de lectura cada setmana en una sessió diferent. La primera setmana la fan a la primera hora, la segona setmana a la segona hora i així successivament i després tornen a començar.
No només s'escala el nivell on es fa sinó també el què es fa i el com. No cal que sigui idèntic a cada nivell.
Una opció seria ben igual el proper curs, fent 1r i 2n d'ESO, per tenir temps per pensar més com plantejar-ho i escalar-ho.
El Pla Lector consideren que és per treballar el gust per la lectura i que la conseqüència és millorar la comprensió lectora i escrita.
Han passat una enquesta a l'alumnat amb diferents preguntes sobre si els ha agradat fer els 30 minuts de lectura, si troben que ha millorat el seu hàbit, també algunes preguntes sobre com està organitzat.
Varen fer una enquesta inicial sobre la lectura, si els agrada llegir, si troben que tenen un bon hàbit lector i si entenen el que llegeixen.
A l'àrea de català varen fer una prova de comprensió lectora a l'inici de curs i en volen fer una altra prova per poder comprovar els aprenentatges.
Susanna explica que en el cas del Montgròs dediquen una hora de lectura cada setmana dins l'àmbit lingüístic, tenen 9 hores a la setmana i una està dedicada a la lectura.
També comentam que hauríem de treballar la part de l'hàbit lector, el gaudi per la lectura però també la comprensió lectora a partir de diferents activitats i propostes. Explica com es treballa al Montgròs la lectura dins els àmbits, alguns fan lectures específiques relacionades amb el seu àmbit i en fan feines o tasques diferents.
Parlant de les tres potes de la lectura: aprendre a llegir, llegir per aprendre i el gust per la lectura; tot i que es treballin les tres potes de forma paral·lela, ara pensen que s'han de centrar en treballar el gust per la lectura amb aquests 30 minuts de lectura. No poden llegir els llibres de lectura obligatòria de les assignatures, han de llegir el que els ve de gust, llibres, revistes, diaris... el més variat possible.
Susanna els comenta que de cara al proper curs tal vegada podrien continuar a 2n d'ESO com aquest curs i anar recollint evidències i valoracions per veure com està funcionant.
Ens comenten que en ocasions el professorat no compleix el que s'ha pactat i l'alumnat se'n queixa.
Caldria que el professorat que pugui ser una mica reticent, pugui sentir l'opinió i les vivències que té l'alumnat respecte d'aquest moment.
Parlam d'estudis que hagin recollit evidències sobre el que suposa d'aprenentatges l'assoliment de l'hàbit lector i el gust per la lectura.
Reunió amb l’equip impulsor: Danae Bakaluis, Ana Martínez, M. José Abril, Jaume Bonet.
Ens hem reunit amb el professorat que representa el professorat que ha duit endavant el prototipatge d'avaluació a ESO. Comentam el que hem estat parlant amb l'alumnat (punt 2). Sobretot ens centram en la problemàtica de que hi ha professorat que no acaba de seguir la línia que s'ha establert. Parlam de diferents opcions que puguin servir per millorar-ho:
Reunions d'equip docent que es dediquin exclusivament a parlar de l'avaluació formativa o de la creació de materials específics com bases d'orientació o rúbriques.
Replantejar l'organització i ús del classroom.
Establir que hi hagi obligatòriament a cada SA dues coses bàsiques: presentació de criteris d'avaluació (de forma adaptada a l'alumnat) i la utilització d'una base d'orientació.
Integrar aquesta tasca dins el propi model comú de SA.
Encaminar-se cap a tenir una estructura comuna de classroom, a nivell formal i de contingut.
Parlam de que seria convenient redactar la concreció de l'avaluació de forma més específica amb els acords concrets de com s'ha de plantejar l'avaluació i els recursos o eines que puguin ajudar a implementar-ho. Pensam que això podria ajudar a incorporar al professorat més resistent o reticent. Seria interessant també parlar amb els caps de departament, per incorporar-los a la implementació sistematitzada de l'avaluació formativa/formadora.
Es parla de la possibilitat que professorat que ha fet el prototip a 1r i 2n d'ESO pugui "pujar" a 3r per acompanyar la implementació i el pla d'escalada.
És important també seguir fent formació per al professorat que s'incorpora al centre i aquells que pensin que necessiten encara aprofundir-hi. De fet l'alumnat que estarà a 3r durà tres cursos dins aquest prototipatge i poden col·laborar en aquesta formació amb el professorat nouvingut i els que faran aquesta feina per primera vegada.
Grup prototipador SSC. Lluc Marroig, Iara Pons, Núrica Carretero, Tiago Mesquida, Carme Teixidor, Carme Mañas i Jaume Bonet (falta afegir més professorat que s'ha afegit a la reunió).
El professorat és una representació dels tres cicles de Serveis Socioculturals i a la comunitat.
Estan a un punt en que a Ed. Infantil han estat treballant-ho a 1r i 2n i s'ha iniciat a Atenció a Persones i també a Integració Social (que ja varen fer un tanteig el curs passat). També han creat un grup motor amb representants dels tres cicles que estan fent una feina conjunta.
Troben que s'han encallat una mica en el tema de la qualificació de la carpeta d'aprenentatge. Tenen una rúbrica, que ja vàrem treballar el curs passat, i també han fet un checklist molt especificat de com ha de ser la carpeta d'aprenentatge.
Comentam que el problema està en que no s'ha de qualificar la carpeta, la carpeta és només UN INSTRUMENT d'avaluació com ho poden ser una base d'orientació, un diagrama d'avaluació, una llibreta d'aula, un diari... no fem servir aquests instruments com a productes finals que s'han d'avaluar, sinó com a recursos per documentar el procés d'aprenentatge. Allò que és important és que es valori el procés que s'està vivint i de com serveix per detectar aprenentatges i mancances a millorar.
Sorgeix la mateixa conversa que hem tengut abans amb els cicles d'imatge personal. Parlam de la necessitat de plantejar quins objectius es proposa l'alumnat, quins compromisos pren i que sigui conscient de que va recollint evidències per demostrar que està assolint aquests objectius. Parlam de la possibilitat d'organització de la carpeta: presentació, evidències, reflexió i avaluació (veure punt 3). Es parla de que més que registrar tasca per tasca, el que és interessant registrar el que s'ha treballat i el que s'ha modificat (producte revisat) amb les aportacions que hagin fet el professorat o els companys.
Ens expliquen com treballen el seguiment i l'avaluació del projecte.
Parlam de les dificultats que suposa en cert alumnat adult que tenen una perspectiva molt diferent i que no vol haver de pensar en com han après i van directes a aprovar i treure un títol per poder fer feina.
També sorgeixen comentaris a nivell organitzatiu, de com es pot gestionar per poder fer una valoració individualitzada de la carpeta dins l'aula. Susanna comenta que es dedicaven unes hores concretes cada setmana i es feia de vegades en grup, amb alumnat que tengués unes dificultats semblants, per exemple.
Una possibilitat és veure portafolis reals a mode d'exemple perquè en vegin la utilitat.
Parlam del format, fan una reflexió sobre que en ocasions són totalment directius i no donam opcions a que cada alumne es faci seva la carpeta i pugui sortir-se de les directius que es donen, com per exemple que la carpeta ha d'estar organitzada al voltant de les competències.
Demanen concretar el que s'hauria de fer a partir d'ara. Es tracta de valorar el que s'ha fet a partir d'ara, cal simplificar i obrir el model, tenir en compte els comentaris de l'alumnat i del professorat.
Reunió de tancament director, cap d’estudis i coordinador PMT.
En relació a la decisió d'incorporar-ser a la xarxa de Centres Impulsors el proper curs, en principi pensen que la decisió serà que sí, que s'hi incorporen. Ho han parlat en Equip Impulsor i ho veuen bé. Ho han de traslladar a la CCP i al claustre i per això encara no ens donen una resposta definitiva en aquest moment.
Acords presos:
Marc i Lideratge:
Equip Impulsor: analitzar el buidatge del qüestionari PMT a Gestib. Recollir-ho a un document per treballar-ho a la sessió de la xarxa de Consolidació de dia 30 de maig.
Claustre: comunicar l'anàlisi sobre el buidatge del qüestionari PMT a Gestib i les propostes de millora sorgides.
Equip directiu: Informar a l'assessora i mentora PMT de la decisió sobre la incorporació a la xarxa de Centres Impulsors abans del 29 de maig.
Eines:
Acabar d'introduir els aprenentatges realitzats durant el curs al Quadern de Bitàcola.
Observacions:
Finalment, després d'haver-ho ratificat a la CCP, el centre ha decidit incorporar-se a la xarxa de Centres Impulsors el proper curs 2025-2026.
- Jaume Bonet (director), Núria Carretero (cap d'estudis FP), Sebastià Pérez-Chueco (coord. PMT), i Antònia Isern (assessora).
Aprovació acta anterior i seguiment acords presos.
Reunió director, cap d’estudis i coordinador PMT. Seguiment de:
2.1 Darreres actualitzacions sobre:
Prototipatge Pla Lector.
Prototipatge treball interdisciplinari.
Pla d’Escalada: ESO i CF
2.2 Presentació sessió 3 xarxa Consolidació. Buidatge qüestionari Maduresa Claustre.
2.3 Incorporació a la xarxa de Centres Impulsors: dubtes o inquietuds.
Torn obert de paraula.
Temes tractats:
S'aprova l'acta anterior, manca posar els noms d'alguns participants que farà na Núria directament.
2. Reunió director, cap d’estudis i coordinador PMT.
2.1 Darreres actualitzacions de:
Prototipatge Pla Lector: CANVAS prototipatge. Quina decisió s'ha pres finalment respecte a la seva escalada? Pujaran a 2n d'ESO seguint el model que s'ha duit a terme aquest curs. Intentaran que tot el professorat es vegi "afectat" en la mateixa mesura per tal de ser el més equitatius possible.
Prototipatge feina interdisciplinària: Proposta inicial. En quin punt es troba? Aquest tema està aturat, tot i haver fet una calendarització no s'ha pogut dur a terme. La idea és que el proper curs hi hagi un grup de treball dins l'Equip Impulsor i així donar més impuls a la proposta. Anirà lligat a estratègies de formació i capacitació dels docents. L'assessora fa la proposta d'enviar, de tant en tant, lectures breus (articles, capítols de llibres, resums...) o vídeos sobre la temàtica de la transdisciplinarietat a l'educació per tal d'anar incorporant a tots els docents en el tema. Això permetrà, per alguns, establir-hi un primer contacte i que les accions que es vagin incorporant no es vegin com aïllades o desconnectades.
Prototipatge projecte transmodular CFGS Ed. Infantil: CANVAS prototipatge. En quin punt es troba? Segueixen trobant-se tres persones cada setmana. El proper curs ja passarà a ser un projecte transmodular de 6 hores a 1r i 2n d'EI, fent feina junts els dos grups. Implicaran 3 mòduls i podran ser tres professors amb els dos grups treballant junts. Estan revisant quins continguts o aspectes de cada mòdul es poden treballar dins el projecte transmodular, connectat amb el currículum (joc, didàctica, digitalització, desenvolupament sòcio-afectiu). Ja l'estan intentant calendaritzar per iniciar-ho el setembre. Algunes activitats ja les feien, ara s'ampliaran. Volen contactar el juliol amb l'Ajuntament de Maó per començar a planificar els projectes d'Aprenentatge Servei, que ja s'havia iniciat en altres cursos i ampliar-los.
Pla d’Escalada: ESO: Planificació.
Parlam sobre l’experiència d’entrevista amb l’alumnat de 2n d'ESO. (Preguntes). Va ser una conversa molt fluïda i enriquidora. Varen enregistrar en vídeo la sessió amb la intenció d'utilitzar-lo com un recurs per treballar amb el professorat. Estan pensant que el material servirà tant pel propi alumnat com pel professorat. L'assessora comenta que també estaria bé que el penjassin a la web perquè les famílies el puguin veure.
Pensen que complementa molt bé l'enquesta escrita que ja havien passat el curs passat. Han trobat coincidències amb la valoració que n'ha fet el professorat. L'alumnat valora positivament les rutines i eines d'avaluació que estan utilitzant. També contribueix a valorar si hi ha un impacte directe en la millora de l'aprenentatge.
Comenten que el material que havien emprat (targetes) amb el professorat el varen emprar-les amb l'alumnat. Ho varen registrar amb fotos.
L'assessora comenta que, tal vegada, una manera d'intentar una major implicació de tot el professorat d'aquests grups seria comptar amb un model de programació de SA comú que ja contempli aquest tipus d'avaluació; fins i tot podria tenir-hi enllaçats recursos per programar-ho. També seria interessant facilitar la implicació de més professorat amb un acompanyament més personalitzat del professorat que s'incorpori al prototipatge, tenint un professor/a de referència que ja l'hagi desenvolupat satisfactòriament a qui poder acudir en cas de necessitar orientació o per resoldre dubtes. Comenten que a les coordinacions de nivell ja s'està treballant molt, es fan moltes dinàmiques amb la idea d'aconseguir aquesta cohesió i coherència i ho tenen present per organitzar-ho de cara al proper curs. Arrel de parlar de l'acompanyament a professorat de forma més individual surt el tema de l'Aprenentatge entre iguals. Varen fer una experiència al respecte fa alguns cursos i els va agradar però es va deixar de fer i pensen que no tenen prou evidències o informació per saber si va tenir o no un impacte positiu.
Pla d'Escalada CF: Canvas. Quines decisions s'han pres respecte de l'avaluació? Manca encara fer la reflexió a partir de les anotacions que varen fer durant la trobada amb la mentora i l'assessora PMT.
Han començat a preparar com han d'enfocar la feina amb els equips docents el setembre per intentar treballar-ho des de l'inici de curs i afavorir la seva incorporació. Sobretot pensen que és important deixar clar què és la Carpeta, com poden acompanyar a l'alumnat a utilitzar-la, com pot contribuir a la seva capacitació professional... Vincularan la carpeta al projecte tant del grau mitjà com a grau superior. En aquest cas es valorarà l'ús que se n'ha fet de la carpeta, però no tendrà una qualificació específica; es mirarà més si s'ha emprat per reflexionar i aprendre.
Les presentacions de les carpetes d'aquest curs han estat molt positives.
2.2 Presentació sessió 3 xarxa Consolidació. L'assessora mostra la presentació i breument explica el que es va treballar durant la sessió. Després parlam del tema del qüestionari de Maduresa del claustre (Buidatge qüestionari Maduresa del Claustre.) i del claustre que han organitzat per demà 27 de juny per tractar-ho (organització claustre 27/06/25).
Han treballat molt amb l'anàlisi del buidatge i pensen que és molt coherent amb la feina de captar la identitat del centre que ja varen treballar el curs passat. Varen fer un vídeo el curs passat i pensen que hi ha molts de punts clars de connexió. Pensen que el claustre ha contestat seriosament i sincerament. Els punts de millora que han sorgit pensen que són molt coherents amb el que passa al centre. Destacarien que hi ha una valoració molt positiva en el compromís amb el centre, la seva governança i el projecte educatiu i ho consideren de molta rellevància. Pensen que aquest fet ajuda a la consolidació de la cultura de centre.
Parlam sobre les dinàmiques que han preparat pel claustre de demà. L'assessora els comenta que considera que està molt ben organitzat i que només ha pogut contribuir proposant que quan estiguin als grups d'experts facin una rutina de pensament que els permeti recollir les reflexions i aportacions més importants d'una forma més sistematitzada. Això facilitarà la tasca de fer el traspàs d'informació de forma individual al grup base. Parlam de cercar l'equilibri entre permetre la fluïdesa de la conversa i el fet de registrar-ho a la rutina de pensament. Algú del grup d'experts (podria ser el representant de l'Equip Impulsors) pot exercir de secretari per anar recollint les idees que sorgeixen i emplenar la rutina. Després poden fer una foto del document per poder-lo tenir per fer el traspàs al grup base.
2.3 Incorporació a la xarxa de Centres Impulsors. Dubtes o inquietuds.
Ja han rebut el calendari amb les sessions i els centres que formaran la xarxa.
Important procés d’acollida dels centres que s’incorporen a la xarxa.
Organització del treball de forma eficient i lligada als objectius a assolir: acompanyament centres i treball de recerca amb la UIB.
Dubtes o inquietuds que hagin pogut sorgir. Comenten que en tenen molts però que imagin que quan comencin a la xarxa ho aniran aclarint.
3. Torn obert de paraula.
L'assessora reitera, una vegada més, l'agraïment per la tasca que estan desenvolupant i la sincera enhorabona.
Acords presos:
Marc i Lideratge:
Els membres del claustre que hagin de participar a les sessions de la xarxa de Centres Impulsors haurien de llegir la informació registrada al Quadern de Bitàcola de la xarxa.
Més endavant en començar el curs, seria convenient que els membres de l'Equip Impulsor del centre també llegeixin la informació del Quadern de Bitàcola de la xarxa de Centres Impulsors.
Eines:
Se seguirà emplenant el QB amb:
- els aprenentatge generats en les diferents propostes que té en marxa el centre.
- registre dels claustres pedagògics que s'han fet (només n'hi ha un registrat del mes d'agost).