23_24 Visites 

• Difusió: de la visió de centre a la comunitat (professorat, alumnat i famílies).

• Inclusió: potenciar la tasca com element essencial del centre. Fan intervenció directa als claustres pedagògics. Els preocupa com aterrar al centre tot allò en el que estan formant. Per exemple allò que els proposa PROA+. Que tot allò que arriba pugui arribar a tot el clasustre és complicat. O per exemple amb el DUA. Varen fer un claustre pedagògic sobre cultures inclusives i varen recollir informació del professorat del centre. Les propostes que varen soritr del claustre van ser molt diverses i han seleccionat les més rellevants pel centre i ara han de pensar què poden aplicar a curt termini i com fer-ho. Per exemple una proposta de millora de l'acollida de professorat i alumnat, la comunicació entre professorat i famílies,... 

• Prototipatge: 1r ESO i al grau d'E. Infantil. Els d'EI es coordinen dins les seves pròpies sessions de coordinació docent.

• ROF (NOFIC): Reglament d'organització i funcionament del centre. Procés participatiu sobre l'ús de dispositius mòbils al centre per després fer la normativa del centre al respecte.

El tema de les SA interdisciplinàries no va entrar en allò que podia assumir l'equip impulsor i hi ha un grup a part que n'està treballant.

Es comenta que en ocasions allò important que es treballa a les comissions no arriben a l'equip impulsor perquè hi ha molta feina en marxa i no hi ha temps.

Els agradaria poder arribar a que realment allò que fan a l'equip sigui transformador al centre, és una de les coses que els preocupen.

Es troben que hi ha dos ritmes diferents: un del que s'ha de fer i resoldre al dia a dia i l'altre la tasca d'aprofundiment que està fent l'equip impulsor. 

Susanna comenta que donar el moment per poder resoldre preocupacions del dia a dia del professorat i que tengui una repercussió més immediata. Començar per una en cada nivell, per exemple, i donar resposta a una preocupació real a curt termini.

Caldria potser pensar quin termini tenen cada una de les tasques que tenen en marxa: curt, mitjà i llarg termini.

Jaume comenta que allò important és aterrar allò que varen incloure al PEC que és un document consensuat.

5. Reunió amb grup treball prototip 1r ESO.

• 1r ESO

El curs passat varen trobar-se amb la dificultat de que va faltar coordinació, algunes de les persones implicades no participaven de les reunions i tot els pareixia molt complex.

Varen iniciar aquest prototipatge perquè pensaven que era important que l'alumnat tengui molt clar què és el que s'avaluarà en acabar el procés de la tasca que han de fer. Els varen "traduir" els criteris d'avaluació perquè fossin comprensibles per a ells i després varen fer una base d'orientació compartida.

Se n'han adonat que la hipòtesi inicial s'ha de modificar perquè s'ajusti millor a allò que volen aconseguir.

Demanen si hi ha l'opció de poder flexibilitzar per exemple l'avaluació final i fer autoavaluació i coavaulació segons la SA treballada.

Susanna demana si realment l'objectiu és només que coneguin els criteris d'avaluació, o si va més enllà i l'objectiu és que siguin capaços d'avaluar-se i que aquest procés que han fet durant tota la SA els hagi servit per millorar les seves produccions i també el seu aprenentatge.

Hauríem d'aconseguir que aquest procés d'avaluació sigui durant tot el recorregut i que l'alumnat se'n faci conscient. El recorregut seria:

CA- acostar el vocabulari a l'alumnat - reflexió a partir de la BO i/o checklist - rúbrica - avaluació final (ha de comptar tant l'avaluació que fa l'alumnat i el professorat) - identificar alguna cosa que farien diferent per fer millor. 

Es plantegen si ho han de fer a cada una de les assignatures o s'han de plantejar com ho fan.

6. Reunió amb equip prototip cicle formatiu E.Infantil.

Tenen tres famílies professionals (FOL, sociosanitari i educació infantil) i treballen de forma coordinada per trencar la individualitat de cada mòdul i que sigui un sol procés.

El curs passat feren només el prototip amb 1r però aquest curs també han inclòs 2n aquest curs, perquè els de 2n ja ho havien fet i havia funcionat prou bé. Les primeres sessions d'aquest trimestre han estat per explicar als nouvinguts allò que feren el curs passat i estan revisant cada un dels elements que formen el prototipatge. 

Consideren que el curs passat, tot i estar satisfets, va ser tot molt accelerat. Aquest curs l'alumant de 2n ja demana poder parlar de la carpeta d'aprenentatge. 

El fet d'organitzar la carpeta per competències és el que més complicat sembla a l'alumnat. A 2n sembla que ja es fan més conscients de la interrelació que hi ha entre els mòduls. Els permeten organitzar la seva carpeta d'aprenentatge com vulguin i en ocasions el que fan és fer-la per mòduls perquè els és més fàcil. Susanna comenta que en acabar aquest prototipatge a 2n tendran exemples de carpetes d'aprenentatge.

Valoren positivament que es faci l'avaluació de les carpetes d'aprenentatge de forma conjunta tot el professorat. D'aquesta manera és fa de manera més competencial. Han creat una rúbrica per valorar-ho. Parlam que la pròpia Neus Sanmartí defuig de que sempre s'hagin de posar els nivells d'assoliment dels indicadors que es persegueixen. Potser podria fer-se només un redactat de l'assoliment de cada criteris o indicador treballat. 

Pensen que necessiten fer algun tipus de document que defineixi el que suposa tenir una nota concreta associada a aquesta avaluació qualitativa.

Un dels aspectes que destaquen és que aquesta carpeta és professionalitzadora, que és un registre de tot allò que han fet i après durant el seu procés de formació (personal environment).

Ens passaran la rúbrica perquè la puguem conèixer i fer alguna aportació si ho trobam oportú.

7. Reunió amb coordinador/es disseny SA interdisciplinàries.

Presentació visita 1.

La intenció d'aquest grup de professors/es intenta treballar per recollir la inquietud que hi ha al centre de treballar de forma interdisciplinària. Com ens han explicat, tot el professorat del mateix nivell educatiu es troba cada quinze dies per planificar possibles SA interdisciplinàries. Aquest grup són els representants de cada un dels grups de nivell que es reuneixen. És un acord de claustre.

El handicap que tenen ara és que el que estan dissenyant tenint en compte que treballen per àrees ara mateix.

A batxiller tenen la dificultat de que encara no s'ha definit la PBAU i això condiciona el que poden planificar. A segon de batxillerat és on troben més reticències perquè estan preocupats per oferir al seu alumnat la preparació de PBAU. 

Es tracta de que es programa una SA i cada professor de la matèria implicada fa la seva part durant les seves sessions de matèria.

A 4t d'ESO es complica amb les optatives, és molt difícil combinar-ho.

En un moment es va decidir no fer àmbits però sempre oberts en que en algun moment si es plantegi.

Susanna comenta que l'organització actual dificultat dur a terme SA interdisciplinàries cada un a la seva classe. Si s'organitza l'horari facilitant-ho és molt més fàcil d'implementar. Alguns exemples són: organitzar una fira medieval, un APS de neteja d'una platja, revista digital, conèixer el barri,... 

El que és important és anar a descobrir el PER A QUÈ es fa aquesta SA en concret, està connectat amb el que volem que aprengui l'alumnat, si són els bàsics imprescindibles i desitjables. 

Ja tenen algunes SA que voldrien implementar aquest mateix curs. 

Alguns criteris que, en un primer moment, que sorgeixen per valorar les SA: estan alineades amb el propòsit del centre, són interdisciplinàries, van més enllà de les matèries, connectades amb les ODS, aprenentatges bàsics (imprescindibles i desitjables).

8. Reunió de tancament director, cap d’estudis i coordinador PMT.

Parlam del que podem acordar després de la visita.

Observacions:

Prototipatge 1r ESO: volen definir el nivell d'exigència al professorat que l'ha d'implementar, ja que l'han de fer a tots els grups d'ESO. Ara estan parlant i prenent decisions sobre la implementació d'aquesta primera iteració. Caldrà que mesurin la feina que suposa al professorat, ja que volen que ho vegin com una oportunitat i no com una sobrecàrrega sense sentit. 

La reunió amb el professorat que ha d'implementar el prototip va anar bé, les preguntes que varen fer eren més aclaridores que reticències. Les persones responsables del prototip pretenien que fos una reunió per engrescar i il·lusionar el professorat. Tenen un esborrany amb indicadors per cada una de les passes que proposa el procés del prototip. Susanna recomana que cada professor/a pensi en una evidència de que el seu alumnat ha fet el procés correctament i ha après. Deixar que siguin lliures de triar què pot ser una bona evidència dels aprenentatges de l'alumnat. Parlam sobre el document de planificació de les passes a seguir, comentam que caldria revisar els indicadors i afegir una columna d'evidències (on hi puguin aportar les diferents maneres de recollir els aprenentatges). 

Susanna els fa arribar una infografia del grup Avaluar per aprendre en la que es fa referència a diferents tipus d'evidències que es poden recollir.

Prototipatge CFGS Educació Infantil: tenen en marxa les carpetes d'aprenentatge a 1r i 2n. Va arribar molt de professorat nou i varen haver d'aturar un moment i explicar tot allò que ja s'havia fet, d'on se partia, el que s'havia de fer aquest curs... el cronograma inicial s'ha endarrerit una mica. 

A 2n la carpeta la continuarà després d'acabar les classes perquè fan el seu TFG i també l'inclouran a la seva carpeta. Susanna proposa que l'alumnat presenti la seva carpeta d'aprenentatge, es podria aprofitar que es fes quan es presenta el TFG. Els proposa que enrigistrin en vídeo les exposicions i seran un bon exemple de pràctica al centre i seria molt maco compartir-ho. En aquests moments, a més dels aprenentatges assolits es comparteixen experiències i emocions viscudes.

A 1r han creat una nova site i ja han iniciat la seva implementació a l'aula. Tot el professorat hi està implicat.

Difusió de la visió de centre: han aconseguit una càmera professional i ja han començat a formar-se per fer productes audiovisuals. Ja han fet alguns productes, que no estan penjats al QB, però en Sebastià els demanarà que els pengin perquè els puguem veure. Susanna els recomana que també incloguin la col·laboració d'alumnes que també vulguin aportar i col·laborar. També recomana que acordin el format que han de tenir el vídeo, que tenguin un estil similar, amb apartats, estètica, durada,... semblants.

Pensen que és molt important que després d'haver fet tanta feina amb la creació de la visió i el PEC, s'ha de difondre d'una altra manera més propera.

En el moment de procés d'admissió caldrià tenir la possibilitat de poder mostrar a les noves famílies aquest nou PEC i fer-ho amb diferents mitjans i productes ho pot facilitar.

Inclusió: Han connectat PROA+ i el treball de la inclusió (visió de centre). S'estan pilotant alguns materials concrets amb l'enfocament DUA, propostes per millorar la inclusió al centre. La formació no la fan tots els membres del claustre perquè finalment la formació no va poder ser la que tenien amb el CEP i tenen doble formació.

Aquestes eines que han dissenyat ara les han de "tastar" i provar com funcionen. Després ho presentaran a l'EI de PMT i per fer una primera valoració. Després es farà arribar a la CCP. La idea és anar implementant-les progressivament a tots els grups.

NOFIC (ROF): ha coincidit que el centre ja tenia previst la revisió de la normativa d'ús de mòbil abans de que sorgís la normativa que està preparant l'Administració. També ha coincidit amb la inquietud social que ha derivat amb un debat compartit centre-societat. Tenen el document bastant avançat i pensen que aquest curs quedarà acabat.

4. Temes proposats pel centre. No proposen més temes a tractar.

En relació als compromisos

MARC I LIDERATGE:

1. Continuar avançant en la iteració dels dos prototipatges: 1r ESO i Grau d'Educació Infantil.

2. Continuar amb la tasca realitzada per cada equip de feina de l'Equip Impulsor: Elaboració de SA interdisciplinàries, Difusió de PEC, Inclusió i NOFIC.

EINES.:

3. Registrar les experiències que van fent al Quadern de Bitàcola. Sobretot tenir cura d'enllaçar els documents de feina de cada equip per facilitar l'acompanyament de la mentora i assessora PMT.

3.  Reunió amb membres de l'equip de prototipació de CFGS d'Infantil (Aina Oró, Núria Carretero). S'incorpora Inès Carrasco, cap de PMT.

A partir del que tenen registrat al QB anam comentant en quin moment es troben i els canvis des de la darrera trobada amb nosaltres. Han compartint el QB amb tot el professorat del CFGS d'Infantil. 

L'alumnat de tot el cicle (1r i 2n) treballen la carpeta d'aprenentatge. Hi recullen les experiències que van fent i les evidències. L'estan fent servir des de l'inici del curs i l'utilitzaran durant tot el curs. Fins i tot una alumna que està fent pràctiques l'ha continuada per registrar la feina i experiències que està vivint en aquest procés. 

Les reunions de l'equip del CF és setmanal i cada quinze dies la reunió està dedicada al prototipatge.

L'alumnat de 2n ha fet una valoració oral de la carpeta d'aprenentatge, el professorat va rebre un feedback de l'alumnat i pensen que va anar molt bé. El professorat també en va fer la valoració i han detectat que no tot el professorat té clar què és el l'avaluació formativa. El mateix alumnat ho havia detectat. Sobretot en el cas del professorat nou, que tot i haver fet una introducció encara tenen molts de dubtes i alguns no ho estan aplicant bé. 

Susanna comenta és més adient fer-ho a principi de curs, per incorporar el professorat que arribi nou. Núria comenta que s'estan plantejant fer la formació en avaluació formativa amb tot el claustre, a través de claustres pedagògics. 

Un altre tema que va sortir per part de l'alumnat, és que necessiten més acompanyament per anar completant el full de seguiment de competències com també per fer la pròpia carpeta. Per exemple en el cas dels conceptes bàsics d'allò que necessiten saber sobre el professorat: presentació, recursos, evidències, reflexions. El professorat donava per fet que en principi ja tenien la informació i coneixements suficients, però pot ser s'ha d'insistir més en el tema. 

Una proposta és que puguin dedicar un temps dins les sessions de classe per dedicar a fer carpeta i a resoldre dubtes. Susanna comenta que per exemple es podria marcar un temps dins l'horari en un dia concret i procurar que es vagi fent cada setmana o cada quinze dies.

Parlam de com plantejaran l'escalada i proposen que començaran pel seu àmbit social (Integració Social, Atenció a persones en situació de dependència). Susanna comenta que potser també se pot oferir a altres àmbits dels CF que s'animin a fer-ho.

Núria comenta que encara no han fet una difusió prou profunda per poder-ho obrir, tal vegada. Tot el professorat d'FP sap que està en marxa un prototipatge fa dos cursos, la temàtica i que hi ha un equip que ho treballa. Però encara no s'hi ha pogut aprofundir. 

Susanna també comenta que podrien aprofitar l'alumnat que ja han treballat a 1r aquest curs la carpeta d'aprenentatge perquè ho expliquin a l'alumnat nou que s'incorpori a 1r el proper curs. També el tema d'incorporar el treball de final de grau dins la carpeta d'aprenentatge i que el professorat que s'hagi d'incorpar a aquesta dinàmica de feina pugui anar a observar-ho. Aina i Núria pensen que ho han de pensar bé, perquè és un moment complex per a l'alumnat i ho han de valorar. Comenten que amb la nova llei d'FP ho podran fer quadrar millor. Pensaran com ho poden encaixar.

Una proposta que fa Susanna de que per exemple si fan una presentació del Projecte de Final de Grau tengui enllaços directes a la seva carpeta d'aprenentatge.

4.  Observació grups ESO i CFGS.

Hem visitat vàries aules de 1r d'ESO i hem pogut parlar amb l'alumnat el seu aprenentatge.

En la visita als grups de CF de Perruqueria ens han explicat l'APS amb un centre geriàtric, un projecte molt interessant.

5. Reunió amb equip directiu, coordinador PMT i altres membres de l’Equip Impulsor: valoració incorporació xarxa Centres Impulsors. Kasandra, Núria Carretero, Víctor López, Vero, Maica, Pedro, Joan, Núria Guillén, Sebastià Pérez-Chueco, Cristina M, Raquel, Yolanda.

Valoració conjunta de:

• Procés de creació de la visió.

• Procés d'integració de la visió.

• Rúbrica de maduresa de l'Equip Impulsor.

Inès explica el recorregut al programa perquè puguin entendre en quin punt es troben i les opcions que hi ha en aquest moment de cara al proper curs.

Antònia explica els documents que s'han emprat per intentar evidenciar en quin punt es troba el centre i si pensen que podrien incorporar-se a la xarxa d'Impulsors.

Anam parlant de diferents dubtes i inquietuds que sorgeixen.

Es comenta que potser en aquest moment es troben encara amb la necessitat d'acabar d'aterrar el que s'ha iniciat amb la creació de la visió.

Raquel comenta que pensa que seria molt profitós poder aprendre d'altres centres i compartir.

També sorgeix el dubte de si l'opció de poder incorporar-se a a la xarxa d'Impulsors aquest curs o podria ser en un altre moment.

Quedam d'acord que màxim el 30 d'abril ens haurien de comunicar com veu el centre la nostra proposta.

7. Reunió de tancament director, cap d’estudis i coordinador PMT.

Comentam la reunió amb l'Equip Impulsor que hem fet. 

En Jaume comenta que no només ho decidiran amb l'Equip Impulsor, sinó que pensen que han d'obrir la decisió també als coordinadors de comissions, a la CCP... 

Parlam de la importància que la part organitzativa acompanyi aquesta transformació i el proper curs ja hauria de passar alguna cosa. El tema del prototipatge que s'ha treballat a 1r d'ESO es pot connectar molt bé amb l'organització per àmbits i les SA interdisciplinàries.

Recordam el tema dels projectes que es feien abans i que és una fita a tornar a recuperar.

MARC i LIDERATGE

1.  El 26 d'abril ens comunicaran la seva decisió d'incorporar-se a la xarxa d'impulsors.

2. Continuar amb la implementació i posterior valoració dels prototipatges del CFGS d'Infantil i el de 1r d'ESO.

EINES

3.  Actualitzar el Quadern de Bitàcola.

Observacions:

2. Seguiment planificació Pla d'Escalada.

PLA ESCALADA ESO

Sebastià ens explica els detalls del Pla d'Escalada que han començat a dissenyar de cara al proper curs i cursos posteriors. L'alumnat que ha duit a terme el prototipatge a 1r d'ESO continuaran a 2n d'ESO i l'alumnat nou de 1r d'ESO l'iniciarà. Així el proper curs 24/25 ja estaran utilitzant el procés d'avaluació formativa tot l'alumnat de 1r i 2n d'ESO del centre.

Susanna demana si fan comptes executar-ho a segon ben igual de com s'ha fet a 1r i després de comentar-ho i reflexionar-hi entre tots, arribam a la conclusió que convendria que a 1r d'ESO fos una introducció més intensiva i completa perquè l'alumnat pugui començar a entendre el procés i vagi interioritzant-lo. De cara a 2n d'ESO parlam de la necessitat de que el professorat, per una part, es coordini per acordar en quines SA faran el procés complet o faran, per exemple, la creació conjunta de BO o de rúbriques i en tots els casos es farà el procés de reconèixer els criteris d'avaluació, fer una avaluació inicial i fer una autoavaluació final tenint en compte els criteris acordats. Tot això ho concretaran al CANVAS de planificació del seu Pla d'Escalada i si sorgeix algun dubte es posaran en contacte amb la mentora i l'assessora per correu electrònic.

PLA ESCALADA CFGS ED. INFANTIL

Núria ens explica la transferència que varen fer al professorat d'FP i que la primera impressió i valoració va ser molt bona. Varen preparar una dinàmica en la que tot el professorat va poder conèixer amb detall el prototip fet i també fer aportacions de millora. En faran un buidatge per incloure al QB.

Quant al Pla d'Escalada encara no ho han pogut registrar al CANVAS però ja tenen pensat com fer-lo. En principi el proper curs els dos cursos del grau superior ja començaran des d'inici de curs amb la carpeta d'aprenentatge. També s'hi afegirà el primer curs dels altres estudis d'àmbit social (Integració Social, Atenció a persones en situació de dependència).

També es va interessar molt per fer el prototipatge el professorat del grau d'Imatge però encara no s'ha concretat res encara.

Quant a la formació dels docents, coincideixen que els dos prototipatges estan relacionats amb l'avaluació formativa i es troben professors que estan formats i els és molt fàcil però d'altres que no tenen ni les nocions bàsiques ni coneixen els instruments o eines per avaluar. Així doncs, han pensat fer una formació intensiva un dia a l'inici de curs per a tothom i després plantejar una formació a nivell de centre per tots aquells docents que necessiten aprofundir més en el tema. Necessiten una formació molt específica que vagi orientada als prototips que han iniciat. En principi no tenen previst demanar-ho a través del CEP perquè tenen poca flexibilitat per poder plantejar la formació que s'ajusti a les seves necessitats. Demanen a Susanna per fer la formació, però ella no té disponibilitat aquests dies. Antònia els comenta que Jordi Albis de l'IES Binissalem ha fet formacions d'aquest tipus els dos darrers cursos i que potser seria una bona opció per a ells. Quedam que ho valoraran i s'hi posaran en contacte, si cal.

3. Tancament curs: seguiment tasques i compromisos.

Antònia els comenta que revisarà els dos documents que ja estan iniciats i en tenir la valoració feta els avisarà perquè puguin comentar el que trobin oportú.

4. Torn obert de paraula.

Susanna els recomana una lectura Carolina Montoto, "Barcelona, Marsella, Maó", que li va agradar molt i en la que es parla de l'escola Laica d'Alaior que va ser molt innovadora en el seu moment.