ESO - C.SUPERIOR

Cada any, 12 milions de migrants, entre els quals 7 milions de nens, creuen les fronteres de l'Àfrica occidental i central per buscar un futur millor. La majoria, 3 de cada 4, es queden al continent africà i són pocs els que es dirigeixen a Europa.

El creixement exponencial de la població, el canvi climàtic, la desigualtat i els persistents conflictes estan empenyent cada cop més nens i joves a emprendre aquest perillós viatge. Aquestes són les històries de tres protagonistes directes o indirectes de la migració a Àfrica. La seva situació no us deixarà indiferent.

L'Elisabeth va fugir del conflicte a República Centreafricana fa 2 anys. Es va separar de la família durant el viatge, encara que va trobar refugi en una família d'acollida. No obstant, va haver de pagar un alt preu: es va comprometre amb un home que no coneixia. "Sé que l'educació és l'única manera d'assolir els meus somnis". (13 anys)

La mare d'Issaa va morir fa 2 anys al Níger. Poc després, el jove va decidir sortir del país per ajudar els seus 5 germans petits. "El meu pare va reunir diners per al meu viatge, em va desitjar bona sort i em va deixar marxar", ens explica en un centre de detenció per a migrants a Líbia, on de moment s'ha truncat el somni d'arribar a Europa. (14 anys)

La Cira és l'altra cara de la migració: els que es queden. Amb només 16 anys està casada i té un nadó. No obstant, el seu marit se'n va anar de Mali per buscar feina a Guinea Equatorial. Fa molt que no en sap res, encara que li envia diners amb els que la família s'ha pogut fer una petita casa amb teulada. La Cira treballa en un jaciment d'or amb el nadó a l'esquena. (16 anys)

Aquesta setmana us convidem a obrir la porta per acollir als que ningú vol. Ells truquen amb insistència a la nostra porta, segurament perquè, a la majoria, en el fons del nostre cor ens costa acceptar a les persones que són diferents: els agraden coses diferents, vesteixen de forma diferent, parlen de manera diferent... La porta ha de romandre sempre oberta, no només a Nadal.

Què creus que significa obrir la porta a la diferència i l'acceptació? Què pots fer tu per obrir-la?

C.INICIAL - C.MITJÀ

AUDIO DEL CONTE DE LA SOPA DE PEDRES SENCER!!

ESO - C.SUPERIOR

C.INICIAL - C.MITJÀ

ESO - C.SUPERIOR

La pregunta reina del Nadal és "què em falta?", "què puc demanar?". Als Reis, a Santa Claus, a l’amic invisible o a la loteria nacional... la qüestió és demanar. Joan Baptista ens convida a fer-nos la pregunta contrària: "què em sobra?", "què puc donar?". El Nadal no va néixer per incentivar el consum, sinó la felicitat. Joan ens proposa coses que semblen evidents: tens dos vestits, dóna’n un; tens dos torrons, dóna’n un; tens dues hores, dóna’n una; tens dos motius per estar content, comparteix-ne un; tens dues certeses, encara te’n sobra una. Ara bé, això de donar està molt bé, és un primer pas, però encara no és el Nadal.

Pensa de quines coses tu en tens dues i pots donar-ne una. Nadal és donar, però sobretot és donar-se. I quan hagis fet el primer, deixa els teus mèrits de banda, acosta't en silenci al pessebre i contempla l'Infant. Llavors sí que serà Nadal.

C.INICIAL - C.MITJÀ

I ara us proposem un repte:

Pensem un desig de Nadal, relacionat amb algun fet o acció que ens faci sentir bé a nosaltres i als altres, i que sigui realista de complir... l'escrivim o ens l'expliquem, i mirem de fer tot el possible perquè s'acompleixi.

De fet, estem pensant en un tipus de regal no material que també ens pot fer molta il·lusió donar i rebre. Podem "regalar-nos" bon ambient, bones relacions, companyerisme, solidaritat, somriures, bon humor... som-hi?