Les nostres conclusions són:
Hi han diferents metòdes per datar jaciments històrics, es poden classificar en dos tipus: Els relatius (que utilitza un fenomen natural de la conversió lenta dels aminoàcids) i els absoluts(que sí que aporten datacions numèriques en anys de calendari) Dins d'aquests hi han diversos metòdes.
- L’estratigrafia (mirant els seus estrats)
- La seriació tipològica (per ordenar els conjunts artefactuals en una successió)
- Fluor (que ens proporciona una manera de conèixer l’edat de les restes arqueològiques)
- Les datacions encreuades (que és inferir la data d'una cosa, com un artefacte)
- La paleofauna, la paleobotànica (que és la paleontologia que estudia les restes vegetals d'individus que van viure en contexts geològics)
- La hidratació de l'obsidiana (que utilitza la hidratació de la roca volcànica)
- La racemització d’aminoàcids (que utilitza un fenomen natural de la conversió lenta dels aminoàcids)
- L'arqueomagnetisme (que permet saber l'antiguitat dels materials que siguin magnètics)
- Mètodes radiomètrics (que és una tècnica per poder saber l'època de roques, minerals i restes orgàniques)
- Carboni 14 (que es poden datar restes d'origen orgànic)