Les consoles de videojocs van néixer a principis dels anys 70 amb la Magnavox Odyssey, la primera consola domèstica. Durant els anys 80, Atari va popularitzar els videojocs amb l'Atari 2600, però el mercat va experimentar una crisi que va ser superada amb l'arribada de la Nintendo Entertainment System (NES) el 1985.
A mitjans dels anys 90, Sony va revolucionar el mercat amb la PlayStation, que va introduir gràfics 3D i un ampli catàleg de jocs. A partir del 2000, consoles com la PlayStation 2, Xbox i Nintendo Wii van establir nous estàndards en jugabilitat i interactivitat.
Actualment, les consoles com la PlayStation 5, Xbox Series X/S i Nintendo Switch ofereixen potència gràfica avançada, jocs en línia i serveis multimèdia. A més, el joc en núvol i la realitat virtual estan guanyant popularitat, canviant la manera com els jugadors interactuen amb els videojocs.
Calitat preu
Les consoles són barates d'entrada perquè les empreses apliquen un model de subvenció: venen la màquina gairebé a preu de cost, o fins i tot perdent-hi diners, per assegurar-se que la tinguis a casa. El seu negoci real no és la caixa, sinó els jocs, les subscripcions en línia i la comissió que s'emporten de cada títol que compres. Al ser un maquinari tancat, els desenvolupadors poden optimitzar-lo tant que rendeix molt més que un PC del mateix preu.
Tot i això, els preus han pujat històricament per tres motius clau. Primer, la fabricació de xips ja no s'abarateix amb el temps com abans; els components són més complexos i cars de produir. Segon, la inflació i els costos de transport han pujat molt des de 2024. I tercer, les companyies han canviat d'estratègia: ja no estan disposades a perdre tants diners amb cada consola venuda i prefereixen assegurar beneficis des del primer dia, com hem vist amb els llançaments més recents.