M8.T3. La música a la banda sonora

Funcions de la música en una banda sonora:

  • Funció expressiva: Té com a intenció potenciar les emocions a l’espectador. Tenint en compte com es relaciona el so amb les imatges que acompanya podem parlar de:
    • Paral·lelisme sonor: Quan el so es correspon en sentit realista amb el contingut de les imatges
    • Contrapunt sonor: quan el so entra en conflicte amb la imatge buscant nous significats.
  • Donar fluidesa narrativa a les escenes o moments concrets
  • Generar una atmòsfera relacionada amb les imatges
  • Crear estats d’ànim
  • Aglutinar plàns: per exemple en muntatges en paral·lel, la música ens pot retornar a l’escenari inicial.
  • Definir seqüències: Permet definir l’inici i el fi d’una seqüència
  • Suavitzar canvis de plans que poden resultar bruscos (mirar l’Audio bridge en el capítol de transicions d’aquests apunts).

Classificació de la música segons la relació amb les imatges

Música diegètica: Pertany al món de la ficció (a la narració de la història), conviu en el mateix pla que els personatges i permet que aquests interactuin amb ella. per exemple: una cançó que surt d’una radio, alguns músics que toquen en directe, un actor que xiula …

També podriem dir que és aquella que escolta tan l’espectador com el personatge de la pel·lícula.


Música extradiegètica: Està fora del món de ficció, succeeix fora de l’acció, s’afegeix de manera artificial al desenvolupament narratiu. Serveix principalment per subratllar el to d’algunes situacions de la història que acompanyen, o crear una atmosfera, és el que sovint anomenem la música de fons. Només l’escolta l’espectador i no els personatges que hi apareixen.


Més informació: https://www.formacionaudiovisual.com/blog/cine-y-tv/musica-diegetica-y-extradiegetica-en-el-cine/


Exemple de música extradiegètica: Shrek 2

Exemple kill bill: música diegètica a extradiegètica

Classificació diegètica extradiegètica

Classificació de la música segons la relació que manté amb l’argument

  • Integrada: Quan la música està íntimament relacionada amb l’acció que succeeix en el guió de la pel·lícula, per exemple tots els moviments o la gesticulació dels personatges encaixen exactament en el temps amb els sons musicals.
  • No integrada: Quan la música no descriu ni acompanya l’acció principal de l’escena, per tant, tampoc és imprescincible per entendre la seqüència completament.

Classificació de la música segons la relació que manté amb el missatge visual

  • Convergent: Quan la música es relaciona de forma directa amb el sentiment o l’ambient suggerit per l’escena o els personatges
  • Divergent: quan la música provoca una sensació oposada o contraria a la imatge.

Classificació de la música segons la ubicació de la mateixa en el muntatge

  • En el bloc genèric: música d’entrada o sortida que acompanya els títols de crèdit.
  • En el bloc seqüència: quan la música coincideix en el desenvolupament d’una seqüència
  • En el bloc de transició: quan la música s’utilitza com a nexe per unir dues seqüències

Classificació de la música segons el volum

  • Primer pla: quan la música destaca clarament per sobre de la resta d’elements sonors
  • Pla secundari: quan la música actúa com a so de fons, amb un volum inferior a la resta d’elements sonors

Explicació de les diferents funcions: