Neus Català

Neus Català va néixer el 6 d'octubre de 1915 als Guiamets, tot i que la seva padrina la registrà com nascuda el 15 de juny després de la desaparició de la documentació de l'Ajuntament de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola. Es diplomà en infermeria l'any 1937 i al començament de la Guerra Civil es va traslladar a Barcelona. L'any 1939 va travessar la frontera francesa amb 180 nens orfes de la colònia Les Acàcies, de Premià de Dalt, on es trobaven els anomenats nens de Negrín, que estaven a càrrec seu. Va col·laborar juntament amb el seu marit, l'occità Albert Roger, en activitats de la resistència, centralitzant a casa seva la recepció i transmissió de missatges, armes i documentació, i allotjant refugiats polítics. Fou denunciada a les autoritats nazis per un apotecari de Sarlat i la van detenir, juntament amb el seu marit, el 1943. L'any 1944 fou deportada a Ravensbrück, on va ser obligada a treballar en la indústria de l'armament. Allà formà part de l'anomenat comando de les gandules, un grup de dones que boicotejava l'elaboració de les armes que es fabricaven a Holleischen, una fàbrica que depenia del camp de Flossenbürg. Gràcies al sabotatge, un munt de dones forçades a treballar en aquella fàbrica inutilitzaren uns 10 milions de bales i espatllaren nombroses màquines de fabricació d'armament.

Després del seu alliberament, tornà a França, on va continuar la seva lluita contra el franquisme. Actualment, continua la seva militància de Comunistes de Catalunya, Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i la Fundació Pere Ardiaca, de la qual n'és sòcia d'honor.