Embedded Files
L'origen de l'art gòtic
L'origen de l'art gòtic
Des del final del segle XII, la millora de les condicions econòmiques i el desenvolupament de la vida urbana van tenir un gran impacte en la cultura de l'Europa occidental. Durant tota la plena i baixa edat mitjana (segles XII-XV), la cultura va estar lligada a les ciutats i a un nou estil artístic més complex, que va permetre construir grans edificis i mostrar la puixança econòmica i cultural de la vida urbana.
El renaixement cultural
El renaixement cultural
el creixement de les ciutats va propiciar un desig de més il·lustració entre alguns nobles, que en aquesta època portaven una vida ociosa i cortesana als seus palaus de les ciutats.
Però l'augment d'instrucció es va produir, sobretot, entre els burgesos de la ciutat, que es dedicaven als negocis, s'encarregaven del govern municipal i desitjaven tenir coneixements sobre escriptura, aritmètica, dret, geografia, etcètera...
L'augment del nombre de persones que sabien llegir i escriure va originar un increment de les obres literàries, de les cròniques històriques i dels tractats filosòfics. També es van difondre els tractats de geometria o arquitectura, que van servir d'inspiració per a moltes de les noves construccions.
El llatí, que el poble ja no entenia, va anar quedant com la llengua religiosa, científica o jurídica, i al segle XII va començar la producció literària en les llengües romàniques (català, italià, francès, castellà...)
El naixement de les universitats
El naixement de les universitats
La necessitat d'obtenir coneixements va propiciar el desenvolupament d'escoles tant episcopals, dependents del bisbat, com urbanes, dependents del govern de les ciutats.
La necessitat d'independència tant d'alumnes com de professors, va donar lloc al naixement de les universitats, formades com a corporacions independents d'alumnes i professors.
Tanmateix, moltes universitats es van fundar també sota la protecció dels monarques o de la mateixa Església, que pretenien atorgar prestigi a ciutats i regnes amb la creació d'aquestes institucions, les quals atreien els millors pensadors i científics.
Façana de la Universitat de Salamanca, la primera d'Espanya.
Els set arts liberals, s. XII.
Els estudis universitaris
Els estudis universitaris
A les universitats s'ensenyaven els anomenats saber clàssics: el trivium (gramàtica, retòrica i dialèctica) i el quadrivium (geometria, aritmètica, música i astronomia). A més a més, es van desenvolupar els estudis de medicina, dret, art, poètica i teologia.
Els estudis universitaris eren llargs i cars. Només els benestants es podien permetre estudiar, si bé es van fundar institucions benèfiques per ajudar els estudiants més necessitats.
Una nova religiositat
Una nova religiositat
La vida urbana, l'augment de l'educació i el contrast de les classes socials que es produïa a la ciutat van plantejar noves necessitats religioses.
L'Església tenia dues missions: donar resposta a una població molt més educada que llegia i es formulava preguntes, i oferir ajuda als més desafavorits, cada vegada més nombrosos a les ciutats.
A això li hem de sumar que, a partir del segle XII, el papa de Roma s'havia convertit en un poder no tan sols religiós, sinó també polític, que disputava la primacia de l'emperador mateix.
Per aquesta raó, l'Església volia mostrar, a través d'edificis enormes i de nombroses obres d'art, el seu poder i la seva superioritat i, a més a més, reflectir-hi el regne dels cels, que era promès als bons cristians.
Els ordes religiosos mendicants
Els ordes religiosos mendicants
Els ordes religiosos que van aparèixer en aquesta època, buscaven donar resposta a la misèria i als conflictes socials de la nova societat urbana (franciscans) o per mantenir la religiositat en els medis urbans (dominics, dedicats a l'ensenyament)
L'arquitectura gòtica
L'arquitectura gòtica
Les noves construccions urbanes
Les noves construccions urbanes
El desenvolupament de l'economia i el renaixement urbà, així com l'augment de la població, va originar la necessitat de fer noves construccions.
Les ciutats van veure aparèixer nombrosos grups de picapedrers, paletes i fusters dirigits per mestres d'obres i d'arquitectes, que es van dedicar a aixecar palaus per als nobles i els mercaders, ajuntaments per al govern municipal o llotges per als mercaders.
Tanmateix, a la ciutat medieval es van edificar sobretot grans catedrals, que es van convertir en el símbol de les viles.
Llotja de la seda, València
Les característiques de la nova arquitectura
Les característiques de la nova arquitectura
Una sèrie d'innovacions tècniques, relacionades amb un coneixement més gran de les matemàtiques i la geometria, van ser la clau del nou estil gòtic. Aquests nous coneixements van permetre construir edificis més alts i lluminosos que els de l'estil romànic. Aquesta arquitectura es caracteritza per:
La utilització d'un arc menys pesant, que per la seva forma s'anomena apuntat o ogival.
L'ús de la volta de creueria, formada per l'encreuament de dos arcs ogivals que descansen sobre quatre punts de suport, en columnes o pilars. Com que el pes del sostre no recau directament sobre els murs de l'església, es poden obrir finestres amb vitralls o rosasses.
L'ús d'un sistema d'arcbotants i contraforts a l'exterior que reparteixen el pes de les voltes i subjecten els murs.
Les façanes acostumen a tenir tres portes, que coincideixen amb les tres naus interiors. Cada portalada està flanquejada per un timpà i arquivoltes i sol estar partida per una columna (mainell)
Apareixen rosasses i finestres amb vitralls, galeries amb estàtues i decoració en forma de fletxes (gablets).
Es fan servir pinacles per coronar els contraforts, cosa que atorga a l'església una enorme verticalitat.
L'escultura i la pintura gòtiques
L'escultura i la pintura gòtiques
Igual que durant el Romànic, la funció essencial de l'escultura i pintura gòtiques va ser decorar les esglésies i transmetre els missatges religiosos. A poc a poc, però, es van anar independitzant de l'arquitectura i abastant altres temes i funcions.
A la península Ibèrica, l'escultura i la pintura gòtiques van seguir molt lligades a la decoració d'esglésies, catedrals i monestirs. Tot i això, van començar a aparèixer mestres que signaven les seves obres, les quals van adquirir importància per si mateixes.
En l'escultura, destaquen artistes com Gil de Siloé i Pere Joan. En pintura, a la Corona d'Aragó, hi van treballar artistes com ara Pere i Jaume Serra, Bernat Martorell i Lluís Dalmau, i a Castella, Nicolás Francés i Fernando Gallego.
Gil de Siloé: Retaule de santa Anna, segle XV. Capella dels Contestables, Burgos
Una escultura més realista
Una escultura més realista
L'escultura estava present en la decoració de façanes i claustres. També es feien retaules i sepulcres. La temàtica principal va continuar sent religiosa, tot i que també s'esculpien estàtues de reis i nobles.
L'escultura gòtica va anar perdent el hieratisme i la rigidesa del Romànic i va esdevenir més realista en els rostres i en els vestits. Presenta les següents característiques:
Els rostres expressen sentiments i es converteixen en retrats de persones reals.
A través dels vestits es mostra la forma dels cossos.
Les figures no apareixen només aïllades i perden el seu estatisme per relacionar-se entre elles. Es creen escenes o narracions.
S'atorga un cert moviment a les figures, utilitzant l'anomenada corba gòtica, que inclina cossos i caps.
Pere Joan: Sant Jordi, 1420. Palau de la Generalitat, Barcelona
Mare de Déu blanca de la Catedral de Toledo, segle XIV
La pintura
La pintura
A causa de la reducció dels murs en benefici dels amplis finestrals, l'església gòtica va reduir enormement l'espai de pintura al fresc i es va anar generalitzant la pintura sobre taules (retaules). També en aquesta èpica, la il·lustració de llibre i còdexs (miniatures) va assolir una enorme perfecció.
La temàtica de la pintura gòtica, com al romànic, seguia sent essencialment religiosa, però van començar a aparèixer escenes de la vida quotidiana, com també paisatges i ciutats.
Destaquen les següents característiques:
Un tractament més naturalista i realista de les persones i dels paisatges.
L'intent de representació dels sentiments en els gestos i els rostres.
La valoració de la llum i el color per donar sensació de realisme.
Giotto: El petó de Judes, segle XIV, Pintura al fresc
Els retaules
Els retaules
Els retaules són estructures que normalment se situen darrere de l'altar d'una església i que acostumen a ser de fusta. Poden presentar diferents formes, segons els compartiments del quadre. Si el quadre té dos compartiments, s'anomena díptic, i si en te tres, tríptic. Un retaule amb múltiples compartiments s'anomena políptic.
Les taules o retaules gòtics es pintaven al principi amb la tècnica del tremp, en la qual els pigments de color es dissolen amb aigua i una matèria greixosa, normalment rovell d'ou. Les pinzellades no poden ser gruixudes i s'assequen molt ràpidament, cosa que no permet gaires rectificacions.
Robert Campin: L'enterrament de Jesucrist, segle XV. Tríptic al tremp.
A partir del segle XV, sobretot entre els pintors flamencs, es va iniciar la pintura a l'oli, que combina els pigments amb l'oli.
L'oli es manté humit molt de temps, cosa que afavoreix la barreja de colors, el retoc de les pintures, l'aplicació de moltes capes de pintura, etc.
Hubert i Jan Van Eyck: Adoració de l'Anyell Místic. Oli sobre taula, segle XV
Report abuse