Entrevistem a campions paralímpics

En Maurici i el seu amic Juan José, tot i tenir una discapacitat, sempre han fet vida normal. Per això no deixen de fer el que els hi agrada, anar amb bicicleta.

(Maurici): Durant el part, alguna cosa va fallar, i va néixer amb una discapacitat cerebral. Es dedica al ciclisme.

(Juan José): Va tenir un accident de moto, i va perdre un braç i un cama. Es dedica al ciclisme, però també li agrada nadar, i muntar a cavall.

Avui dia 24-3-17, ens visiten, i hem aprofitat per fels-hi una entrevista:

Com creieu que la gent us veu al vostre voltant?

-(Maurici): Bueno no sé com em veuen a mi, espero que a mi em vegin com un esportista semiprofessional. Espero que ells em vegin com una persona que fa esport adaptat de manera professional.

-(Juan José): Jo també espero que sigui d'aquesta manera, que ens tractin com un atleta, i jo crec que la majoria de gent comencen a entendre que som uns atletes normals, no hi ha diferencies.

Quin consell donaríeu a les altres persones discapacitades?

-(Maurici): Que la seva discapacitat no és motiu per no sortir de casa, i que s'han de preocupar per un mateix. Una discapacitat no és motiu per no fer res. Han de viure amb ella, igual que hem fet jo i en "Juanjo". On hem arribat hi pot arribar tothom. Jo he vist moltes persones amb discapacitats més greus que la meva i que han viscut experiències molt maques.

-(Juan José):Bueno el que diu ell i a part jo el que dic és que ningú et digui que això no ho pots fer, que un mateix ho ha de provar. Hi ha moltes vegades que em diuen "no,es que Juanjo te falta una pierna no lo puedes hacer" no, no, no, ningú t'ha de dir això, un mateix ha de ser el que ha de dir el que pot fer i el que no pot fer. Hi ha moltíssimes maneres de fer les coses.

Quin consell donaríeu a les persones que no són discapacitades?

-(Juan José): Doncs jo crec que és el mateix, tothom té alguna discapacitat, el que passa és que per les persones que no són discapacitades no se'ls hi veu. Perquè hi ha persones, que es pensa que no pot fer algunes coses, perquè jo veig gent normal amb bicicleta, gent que no li falta res, que es posa barreres i problemes. Jo els hi recomanaria que no es posin tantes barreres, perquè la vida és molt bonica i s'ha de gaudir.

-(Maurici): Al final, jo penso que la discapacitat, està a la ment de cadascú, i que sempre hi ha solució per tot, per molts problemes que tinguis.

Aquesta pregunta va per en Juan José. Quan vas sortir de l'hospital, t'anaves a rendir?

-(Juan José): No, és que jo sóc una mica "raro", sóc molt "cabezón" i sí que he tingut moments "chungos" (tothom els passa), però sempre he tingut la sort de dir no, no, no, endavant, però a poquet a poquet, tot són escalons, s'ha d'anar passant. Tot al principi és molt difícil, cuinar, tallar, el paper de vàter...

Aquesta pregunta va per en Maurici. Si tinguessis poders, i poguéssim tirar enrere a la vida, i tenir un part normal, canviaries la teva vida per una sense discapacitats?

-(Maurici): No, no, jo sempre dic que jo tinc la petita sort d'haver nascut amb discapacitat i crec que això m'ha donat conèixer un món amb gent amb discapacitats. Sense discapacitats, jo penso que és més difícil, el que he viscut ha sigut tan maco, i jo no ho canvio. No ho canvio perquè penso que algunes coses em costaran més, però ara ja sé que amb discapacitats pots fer qualsevol cosa. Això és el que em toca viure.

Durant la seva explicació van dir algunes frases importants. Algunes de les seves frases més importants són:

• El que importa no són les discapacitats, si no les capacitats que té una persona.
• Tothom pot fer qualsevol cosa, només cal tenir ganes.