Avui tractarem d'un tema molt important: el perill de desaparició de la fauna i flora antàrtica. Aquest lloc és increïble, amb la seva bellesa i biodiversitat única, però està en seriosos problemes pel canvi climàtic. En aquesta ponència us parlarem sobre l’actual estat de la biodiversitat antàrtica, quines espècies estan més en risc i què podem fer per ajudar a protegir aquest ecosistema tan valuós. Esperem que tots prenguem consciència de la urgència de tenir cura d'aquest entorn tan fràgil. 

La pèrdua de biodiversitat és, sens dubte, un dels grans reptes que afronta el nostre planeta avui dia. En primer lloc, cal destacar que, segons l'Informe d'Avaluació Global de la Plataforma Intergovernamental de Política Científica sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES), en els darrers 15.000 anys s’ha extingit aproximadament el 50% de les espècies que existien. A més, cada any s’estima que unes 10.000 espècies desapareixen, cosa que representa un 0,1% del total d’espècies que habiten a la Terra. Part d’aquesta disminució també afecta a la biodiversitat a l’Antàrtida per causa de l’activitat humana, que inclou la desforestació, el canvi climàtic i la introducció d’espècies invasores que amenacen les espècies autòctones.

Les zones amb una alta diversitat d’espècies, que són úniques i presenten un alt risc de pèrdua de biodiversitat, es coneixen com a àrees crítiques de biodiversitat o punts calents de biodiversitat. Aquestes àrees són fonamentals per a la conservació de la vida al planeta, ja que alberguen espècies que no es troben en cap altre lloc del món.

En relació amb la diversitat de plantes, trobem una gran varietat d’organismes. Per exemple, entre les plantes podem mencionar líquens com Cladonia rangiferina, molses com Sphagnum, algues del gènere Chlorophyta, herbes de gel com Deschampsia antarctica i flors de l’Antàrtida com Colobanthus quitensis.

D’altra banda, la flora també es veu greument afectada per la contaminació com la molsa, les herbes de gel i les flors de l'Antàrtida que s'enfronten a un perill d'extinció a causa del canvi climàtic, que provoca l'augment de temperatures i la pèrdua d'hàbitat. A més, la contaminació i l'activitat humana, com el turisme, amenacen la seva supervivència en aquest ecosistema fràgil., el canvi climàtic i altres amenaces. Per exemple, la foca de Weddell (Leptonychotes weddellii) i la foca lleopard (Hydrurga leptonyx) són dues espècies que pateixen a causa de la contaminació dels oceans i el desglaç del gel marí. A més, l’elefant marí del nord (Mirounga angustirostris) i del sud (Mirounga leonina) està en perill a causa de la reducció del gel marí i la disminució de les seves preses, com les foques i els pingüins.

Cal assenyalar també que altres espècies com l’orca (Orcinus orca) i la balena blava (Balaenoptera musculus) han estat severament afectades per la caça comercial en el passat. El krill (Euphausia superba) i el bacallà antàrtic (Dissostichus mawsoni) també es troben en perill a causa del canvi climàtic i la sobrepesca. De manera similar, la balena franca austral (Eubalaena australis) està en perill d’extinció per la caça industrial, la contaminació i el canvi climàtic.

Finalment, és important mencionar que els pingüins, com el pingüí emperador (Aptenoytes forsteri), el pingüí d’Adèlia (Pygoscelis adeliae) i el pingüí de Papua (Pygoscelis papua), es troben en perill d’extinció a causa de l’augment de les temperatures. Altres espècies, com ara el petrell de les neus (Pagodroma nivea) i el lluç, també són afectades pels canvis climàtics i l’activitat humana.  

En definitiva, aquesta pèrdua accelerada de biodiversitat ens obliga a reflexionar i actuar urgentment per garantir la conservació de la vida al planeta. Principalment, s’hauria d’aturar el canvi climàtic, la desforestació i la contaminació.

A nivell global, com a primera conclusió, creiem necessari crear i mantenir llocs segurs on la natura més amenaçada pugui prosperar. Això implica crear zones marines i terrestres on s’eviti la pesca massiva i es protegeixi la vida silvestre.

A continuació, parlarem sobre les zones més afectades per les substàncies contaminants, que solen ser les que tenen més presència humana a l’Antàrtida. A més, parlarem de quines substàncies són, com arriben allà, i quines causes poden provocar la presència d'aquestes en aquest continent. Entre aquestes causes veurem:l'impacte en la biodiversitat, que es la varietat de vida que hi ha a la Terra, seguidament, parlarem de la bioacumulació, que es l’acumulació d'elements tòxics en els teixits dels éssers vius, i per últim de la biomagnificació, que es centra en com la concentració de contaminants augmenta a mesura que va avançant la cadena alimentària, i que alteren el clima local i global d’aquest ecosistema extremadament fràgil.

Les zones contaminades de l’Antàrtida, són les més riques en termes de diversitat ecològica, però també les més vulnerables i en risc més gran de degradació física i biològica, ja que contenen la major part de l’activitat humana, sigui pel turisme o la investigació. Les zones més afectades amb aquestes substàncies són les illes Shetland del Sud amb bases properes i trànsit freqüent, la zona del Mar de Ros prop de grans bases com la McMurdo (EUA) o Scott (Nova Zelanda) i la península Antàrtica.

Aquestes substàncies contaminants trobades a diferents punts de l’Antàrtida són: diversos fàrmacs, insecticides, productes d'higiene personal (incloent-hi filtres solars i fragàncies), retardants de flama, conservants, gasos d'efecte hivernacle, sals i nutrients, hidrocarburs, microplàstics, contaminants orgànics persistents, entre altres. La nicotina i el toliltriazol són els compostos que mostren més dispersió a l'àrea investigada. La nicotina, la benzofenona, la cafeïna, el citalopram i la claritromicina són a més les substàncies que presenten majors concentracions en aigües continentals i aigües costaneres. Els resultats indiquen que la nicotina, els antidepressius, citalopram i venlafaxina, la claritromicina i la hidroclorotiazida són les substàncies que poden suposar una major preocupació a la zona.

La seva presència està lligada a l'activitat humana, ja que alguns turistes generen escombraries, incloent-hi substàncies químiques com a productes de neteja, aerosols o plàstics que alliberen microplàstics i toxines, però alguns s'han trobat en àrees gairebé sense presència humana. Diferents processos ambientals, com la reemissió des del gel, el transport a través de l'aire, la deposició atmosfèrica i diferents processos de degradació, poden contribuir a la seva dispersió.

Els diversos fàrmacs poden arribar a l'Antàrtida a través de la contaminació d'aigües residuals, les investigacions científiques i el transport de les persones que treballen a l’Antàrtida. Els insecticides i els productes d'higiene personal, estan lligats amb els turistes i els investigadors que hi habiten allà, i poden ser transportats per l’aire o l’aigua, com els retardants de flama, que s’utilitzen en una varietat de productes industrials i de consum, com els metalls pesants per la minería, la industria i la crema de combustible i per últim els contaminants orgànics. Els gasos d’efecte hivernacle provenen d’activitats humanes, com la crema de combustibles fòssils, l'agricultura i la desforestació. Les sals i nutrients a través dels oceans. Els hidrocarburs, poden provenir del petroli i el transport marítim. Els microplàstics, poden ser transportats per corrents oceàniques. Per últim, les substàncies com la nicotina, per l’orina de les persones fumadores, la benzofenona, a través d’alguns xampus, acondicionadors i perfums, la cafeïna, a través dels excrements humans, la hidroclorotiazida, el citalopram i la venlafaxina, que són medicaments que poden ser utilitzats pels científics, investigadors o  fins i tot per turistes que hi van allá, són substàncies que arriben allà a través d'aigües residuals i transport de corrents oceàniques.

Aquestes substàncies també poden suposar un risc toxicològic per als organismes exposats de forma contínua i efectes subletals a concentracions ambientalment rellevants. A més, causen danys als ecosistemes aquàtics, alteren la qualitat de l'aigua i el gel, causen impacte en la biodiversitat, la bioacumulació i la biomagnificació i altera el clima local i global.

En conclusió es troben moltes substàncies tòxiques de diferents origens a l’Antàrtida i la presència d’aquestes substàncies com fàrmacs, microplàstics… posa en risc la salut de l’ecosistema antàrtic i altera tant la biodiversitat, com la qualitat de l’hàbitat natural. Això destaca la necessitat urgent de posar mesures de protecció més cauteloses, reduir l’impacte de les activitats humanes i de promoure una gestió ambiental sostenible per preservar aquest ecosistema extremadament fràgil i valuós.

L'Antàrtida, un continent cobert de gel i envoltat pel mar, és un dels llocs més fascinants i fràgils del planeta. A mesura que el clima canvia, el desgel en aquesta regió s'ha convertit en un tema de gran preocupació. L'augment de les temperatures està fonent els glaciers i el gel marí, cosa que no només afecta el paisatge, sinó que també té un impacte profund en la biodiversitat que hi habita.

L'escalfament global, causat principalment per les emissions de gasos d'efecte hivernacle per part dels humans, provoca un augment de les temperatures a la Terra. Això accelera el desglaç de l'Antàrtida, contribuint a l'augment del nivell del mar i afectant els ecosistemes locals. El desglaç també altera els patrons climàtics globals i incrementa la temperatura mundial.

El desglaç a l'Antàrtida s'ha accelerat notablement en els darrers anys, principalment a causa de l'escalfament global. Això ha provocat un augment del nivell del mar i ha afectat l'ecosistema local i global. La pèrdua de gel també està contribuint a fenòmens meteorològics extrems com tempestes més freqüents i intenses.

Segons National Geographic només uns mesos enrere els experts anunciaven que l'oceà Àrtic quedaria lliure de gel abans del 2050, independentment dels resultats de les accions i els escenaris plantejats a l'Acord de París del 2015.

Ara, l'Antàrtida s'enfronta a una destinació similar. Aquest mes d'agost del 2023 s'anunciava que el gel marí del continent antàrtic havia assolit límits excepcionalment baixos, i estudis recents indiquen que en els darrers 30 anys la Terra ha perdut un aproximat de 30.000 milions de tones de gel.

Els autors calculen que la pèrdua mitjana anual d'aigua deguda al desglaç entre el 2000 i el 2019 va ser de 267 gigatones –267.000 milions de tones. Això seria una quantitat suficient per omplir més 100 milions de piscines olímpiques.

El desglaç de l’Antàrtida pot estar activant volcans ocults.

Biodiversitat antàrtica

La vida a l'Antàrtida és única i sorprenent. Des dels majestuosos pingüins fins a les foques i una varietat d'aus marines, la fauna antàrtica ha evolucionat per adaptar-se a condicions extremes. No obstant això, el desgel amenaça aquests ecosistemes, alterant els hàbitats i posant en perill moltes espècies. En aquesta ponència veurem com el desgel està afectant la biodiversitat antàrtica i per què és tan important protegir aquest fràgil entorn.

Aquest fascinant ecosistema ens mostra com la vida pot prosperar fins i tot en les condicions més extremes. L'Antàrtida és un recordatori constant de la resiliència i la diversitat de la natura, amb espècies que han desenvolupat adaptacions úniques per sobreviure en aquest entorn inhòspit.

La biodiversitat a l'Antàrtida és abundant. La flora inclou líquens, molses i més de 140 espècies d’algues, un 40% de les quals són endèmiques. La fauna és rica en invertebrats, com cnidaris, mol·luscs, equinoderms i porífers. També hi ha cinc espècies de pingüins, incloent-hi el pingüí Emperador i el pingüí Adelia, així com altres aus com l’albatros. La fauna marina és rica, amb més de dues-centes espècies de peixos i el transcendent krill, un diminut crustaci que alimenta les balenes (Balaenoptera musculus intermedia). Els mamífers marins inclouen foques, lleons marins i ossos polars, amb cinc espècies de foques i diverses espècies de balenes desdentades i amb dents. 

Euphausia superba L'Antàrtida acull una interessant varietat d'espècies. Destaquen el Pingüí Emperador (Aptenodytes forsteri) i el Pingüí Rei (Aptenodytes patagonicus), ambdós adaptats a les dures condicions del continent. A les aigües fredes, trobem la Foca de Weddell (Leptonychotes weddellii) i el depredador Lleopard Marí (Hydrurga leptonyx). A més, el Krill Antàrtic (Euphausia superba) és crucial a la cadena alimentària.

A la flora, el Pasto Antártico (Deschampsia antárctica) i el Clavel Antártico (Colobanthus quitensis) són dues plantes que es destaquen per la seva resistència al clima extrem. Aquests són exemples de com la vida s'adapta fins i tot als entorns més inhòspits.

La coberta vegetal de l’Antàrtida està augmentant molt el seu nivell, mentres que la massa gelada desapareix cada vegada més ràpid gràcies al canvi climàtic.

Els investigadors del Regne Unit han observat que hi han àrees que mostren més signes de verdor. En 1986 la cobertura vegetal de l’Antàrtida era menys d’un Km2, per ara, és de 12, ha crescut més de deu vegades la vegetació en un lloc on ha d’haver més gels interns.

Aquest augment es de la molsa, i també de vegades per líquens i altres espècies adaptades al fred extrem. La regió ha experimentat els augments de temperatura a tot el món, creant així que la vegetació prosperi en entorns on no hi haurien d’haver.

Espècies invasores

   Trifolium repens                       Veronica arvensis                     l'herba de Sant Joan                                                      

Un altre problema per la conservació de la biodiversitat és la introducció d'espècies no natives, ja sigui accidentalment per humans que poden arribar amb els vaixells dels turistes o naturalment per ocells migradors, ja que podria tenir conseqüències devastadores va dir el doctor Bartlett, investigador de la Universitat d'Hertfordshire.

Aquestes espècies invasores de l'Antàrtida poden causar diversos problemes, com ara:

• Competència per recursos: Desplacen a les espècies natives en competir per aliments i hàbitats.

• Alteració d'ecosistemes: Canvien l'estructura de l'ecosistema, afectant la biodiversitat local.

• Disminució d'espècies natives: Poden portar a la disminució o extinció d'espècies natives.

• Propagació de malalties: Porten malalties que afecten la fauna i flora local.

Algunes de les espècies invasores inclouen el mosquit sense ales (Eretmoptera murphyi), l'alga wakame (Undaria pinnatifida). A més, la flora invasora com l'herba de Sant Joan (Hypericum perforatum), Trèvol blanc (Trifolium repens), Verònica de muntanya (Veronica arvensis).

Conclusió

El desglaç de l'Antàrtida és un problema greu que afecta no només el continent sinó també els ecosistemes globals i els nivells del mar. El desglaç accelerat està alterant els hàbitats naturals, posant en perill la biodiversitat local i contribuint a fenòmens meteorològics extrems. La vida a l'Antàrtida és única i ha evolucionat per sobreviure en condicions extremes, però el canvi climàtic està amenaçant la supervivència d'aquestes espècies. A més, la introducció d'espècies invasores i l'augment de la vegetació degut a l'escalfament global afegeixen noves pressions sobre els ecosistemes antàrtics. Per poder solucionar aquest problema podem intentar reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle posant polítiques estrictes per reduir les emissions de CO2 i altres gasos contaminants i promoure l'ús d’energies renovables i tecnologies netes. Per reduir aquestes emissions hauríem d’utilitzar transport públic, anar en bicicleta o caminant, apagar els llums i aparells electrònics quan no els fem servir, utilitzar menys productes d’un sol ús, utilitzar fonts d’energia renovable, …

Comencem parlant sobre les xarxes tròfiques antàrtiques, el Sol és l’element més important ja que comença donant energia als organismes productors com es el Fitoplàncton, un ésser viu d’origen vegetal que viu flotant en la columna d’aigua i la seva capacitat natatòria aquest organisme dóna energia a bacteris, protozous i crustacis diminuts com el krill.

Ara arribem al Krill, una font de proteïnes i omega 3, aquest crustaci és un element molt important de la xarxa tròfica ja que moltes espècies marines s’alimenten d’ell, Cefalòpodes, Balenes, Peixos, Cetacis Carnívors, Foques, Pingüins i Ocells Marins,  alhora aquestes espècies són devorades per altres espècies superiors com elefants marins i orques.
Un gran problema que podria afectar a gran part de les xarxes tròfiques és el canvi climàtic, en concret a a l’Antàrtida l'augment de les temperatures i l’acidificació dels oceans fa que la població de Krill vagi disminuint, llavors  les espècies que s’alimenten d’aquest, que son la majoria,  es queden sense aliment i s’exposin també en perill d'extinció. 

Les temperatures extremadament baixes, els corrents oceànics forts i

l’extensa cobertura estacional de gel marí són factors que determinen les

particularitats dels ecosistemes marins antàrtics. En concret,

l’estacionalitat en la formació de gel a la superfície marina és un dels

processos que afecten més directament la dinàmica dels ecosistemes

marins i el flux de matèria i energia en les complexes xarxes tròfiques de

l’Antàrtida. Durant l’hivern, el glaç i la neu acumulada limiten la

disponibilitat de llum i, en conseqüència, redueixen l’activitat dels

organismes fotosintètics i la producció de krill, un recurs que hem vist que és bàsic dins la xarxa alimentària dels ecosistemes marins antàrtics.

Les fonts principals de carboni orgànic dels ecosistemes antartics situats

a poca fondària són el fitoplàncton, les algues que creixen a sota del gel i

les algues que viuen enganxades a les roques. Tanmateix, la major part

d’aquesta producció primària no entra a la xarxa tròfica directament a

través dels herbívors, sinó en forma de detritus. 

Un equip de científics de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona ha descobert una sorprenent funció del fitoplàncton en les aigües de l'Antàrtida. Aquest microorganisme microscòpic es troba en grans quantitats durant la primavera, quan les condicions són ideals gràcies a la formació de polínies, zones d'aigua oberta que proporcionen un entorn òptim per al seu creixement. La seva presència no només transforma l'aigua en tons verdosos, sinó que també juga un paper crucial en la dinàmica ambiental de la regió.

Quan arriba l'estiu, el fitoplàncton atrapa la calor en les capes superiors de l'oceà, que després es dissipa a l'atmosfera. Aquest procés permet que les aigües més profundes es mantinguin fresques, disminuint així la fusió de les plataformes de gel properes en aproximadament un 7%. Malgrat aquest benefici, existeix una relació complexa entre la fusió del gel i el subministrament de ferro, que podria limitar l'efecte protector del fitoplàncton.

Aquest fenomen ha estat objecte d'un estudi recent per equips de la Universitat de Barcelona i el CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) que ha monitoritzat el fitoplàncton antàrtic durant la primavera i l'inici de l'estiu austral, un període crític per a l'ecosistema marí. El fitoplàncton, compost per algues microscòpiques i cianobacteris, és essencial no només per a la cadena alimentària, sinó també per a la producció d'oxigen i la captura de diòxid de carboni. Aquestes floracions massives que es produeixen a la primavera no només alimenten organismes com el krill i els peixos, sinó que també ajuden a regular el clima global a través de l'absorció de CO2.

El paper del fitoplàncton en l'ecosistema és, per tant, vital i multifacètic. A més d'alimentar la vida marina, ajuda a protegir les plataformes de gel de la calor de l'estiu i contribueix a la regulació del clima a escala global. A mesura que es continuen estudiant aquests processos, es fa evident que petits organismes poden tenir un impacte significatiu en l'equilibri ambiental del nostre planeta.

Els resultats d'aquesta monitorització són crucials per entendre com el canvi climàtic i altres factors ambientals estan afectant aquests organismes. A mesura que les temperatures globals continuen augmentant, és vital comprendre com aquests canvis impacten en el fitoplàncton i, per tant, en tot l'ecosistema marí antàrtic.

Aquests estudis no només contribueixen al coneixement científic, sinó que també són essencials per a la conservació de la biodiversitat i la gestió sostenible dels recursos marins en una de les regions més vulnerables del planeta.

En conclusió, aprendre sobre les xarxes tròfiques antàrtiques ha estat fascinant i ens ha permès entendre com el fitoplàncton i el krill són fonamentals per a la supervivència de tot l'ecosistema marí. És impressionant veure com aquests petits organismes tenen un paper tan vital, no només alimentant moltes espècies, sinó també ajudant a regular el clima. Ens recorda la importància de continuar investigant i protegint aquests ecosistemes davant els desafiaments del canvi climàtic. Gràcies a aquest coneixement, podem apreciar encara més la complexitat i bellesa de la natura a l'Antàrtida.

Els investigadors de l’observatori són de la unitat de tecnología marina (UTM) del CSIC, el consell superior d'investigacions científiques d'Espanya i de l’Ocean Networks Canada (ONC) de la universitat de Victòria, que recullen dades biològiques, químiques, geològiques i físiques per impulsar solucions per a la ciència, la indústria i la societat. Aquesta investigació està dirigida per Jordi Sorriba, director de la UTM del CSIC,  el Joan Riba Garcia, Responsable de l'Estació Antàrtica Espanyola Juan Carlos I i del CSIC i Kate Moran, directora de la ONC. L’observatori serà gestionat per la Unitat de Tecnologia Marina (UTM) del CSIC i proporcionarà dades en temps gairebé real sobre les condicions oceàniques durant tot l’any. Pel que fa a les seves investigacions, recullen dades de centenars de metres de profunditat i diversos quilòmetres fora de la costa o que no estan directament associades a un glacial.

El nombre de treballadors a l'observatori antàrtic varia bastant, ja que depèn de les activitats en curs i de la temporada en la qual es trobi el projecte, però en general està operat per un equip relativament petit a causa de les condicions extremes i l'aïllament de la zona. La base Gabriel de Castella, de la qual depèn l'observatori, té una capacitat de personal que varia entre 30 i 50 persones durant la temporada d'estiu, però aquest número es redueix considerablement durant l'hivern, quan les operacions es limiten al personal de suport essencial. D'aquests, només una part dels investigadors i tècnics està involucrada directament en les activitats de l'observatori submarí, mentre que la resta dels empleats pot estar treballant en altres activitats científiques o en el manteniment de la base.

Quant a la seva indagació és realitzen cerques de  Glaciologia, estudi de les condicions físiques del gel, Fisiologia del liquen, uns organismes que són l'associació de fongs i algues verdes, també es realitzen estudis de Permagel, la part de la terra que no es desglaça mai, de geomagnetisme, és a dir de les propietats magnètiques de la Terra. La Ionosfera, capa de l’atmosfera amb dades meteorològiques disponibles. A més a més, s'investiga limnologia,   estudis dels llacs, microbiología estudis  de microorganismes, ciència costanera, edafologia, que estudia els sòls com a substrat del món vegetal, geomorfologia; estudia el relleu i  geodèsia que estudia el camp de gravetat.

L'observatori s'encarrega d'estudiar els efectes del canvi climàtic en les aigües circumdants, la fauna i la flora submarina, els canvis dels ecosistemes marins de la zona i tant variacions en l'ambient, com l'augment de la temperatura de l'aigua o el canvi en la salinitat. Està equipat amb sensors submarins i tecnologia avançada que permet recol·lectar dades en temps real sobre aquests canvis, la qual cosa és essencial per a entendre millor l'impacte ambiental en aquesta zona tan vulnerable.  Amb les dades recollides a l’observatori s'espera obtenir informació important que ajudi a la conservació i gestió dels ecosistemes antàrtics.  La Península Antàrtica s'està escalfant més de pressa que altres parts del món, per això l'observatori juga un paper clau en la comprensió de com aquest augment de temperatura afecta tant els organismes marins com a la circulació de les aigües en la zona.

Un dels aspectes més destacables de l'observatori és la recopilació de dades a llarg termini. Gràcies als sensors submarins, S'obtenen mesures contínues que permeten als científics fer un seguiment de les variacions al llarg dels anys i detectar patrons en els ecosistemes marins, com a migracions d'espècies o canvis en la salut en alguns organismes.

Les operacions a l'Antàrtida pot portar desafiaments tècnics i logístics importants. Les temperatures extremes, el gel i les tempestes freqüents són factors que cal tenir en compte, per aquest motiu l'equip ha de ser capaç de manejar aquestes condicions. A més, la ubicació remota de l'observatori significa que les comunicacions amb el món exterior poden ser limitades i les operacions depenen de subministraments que han de ser portats per avió o vaixell durant les curtes temporades d'accés.

Les dades recollides en aquest observatori no sols són útils per als científics locals, sinó que també ajuden a la recerca global sobre els oceans polars. La informació obtinguda sobre les variacions climàtiques a la regió de l'Antàrtida pot ajudar a predir com altres ecosistemes marins en diferents parts del món es poden veure afectats pel canvi climàtic.

En conclusió, aquest observatori no sols serveix per a augmentar el nostre coneixement de l'Antàrtida, sinó que també és essencial per a la preservació del medi ambient global, ja que les regions polars són clau en la regulació de les condicions climàtiques i en l'equilibri ecològic dels oceans.