Les Jornades culturals són aquest bell parèntesi que ens hem permès instal·lar a la meitat, més o menys, de curs. És un espai de temps per conviure una vida diferent, per veure el món des d’una altra perspectiva. L’Institut, bé prou que ho sabeu els més grans, es gira com un mitjó. Els corredors, el patí, les aules i fins i tot alguns camins de Ponts, s’omplen de mirades noves, de rialles ben serenes, clares, és el tragí dels alumnes i el guiatge dels professors.

Barregem els grups, ja no fem servir el criteri de l’edat per classificar-los. Canviem les assignatures i els professors per una altra activitat més ociosa i formadora ensems. Donem als llocs de l’institut una altra funció o en marxem ben lluny, Malta pels d’ESO i Roma pels de Batxillerat.

L’essència de tot plegat però no canvia. I aquí he de fer sortir el nostre punt fort: la Convivència. L’escric amb majúscula per recalcar que és l’aspecte que més caracteritza el nostre institut. La convivència és la nostra marca de fàbrica, el valor que ens identifica, ens enorgulleix i no podem descuidar mai. És el camí que guia les nostres accions organitzades. La convivència és la base de tot plegat.

Si no hem sabut crear el clima propici no es produeix el fet educatiu. Si no hi ha una bona convivència en la base, la gran idea de l’educació no s’aguanta.

Aquests dies doncs, desfem les activitats de l’educació reglada en detriment d’un currículum espontani. Són els tres dies després de Carnaval. Ponts ha viscut la festa del Ranxo, possiblement més sentida i nostrada que la Festa major, és una marca de pontsicanitat que dúiem dins de cada un de nosaltres. El Ranxo és a l’essència de cada pontsicà, el portem pel temps i per l’espai amb orgull de pertinença, al poble i al costum. Per tant, a l’Institut, som conscients que venim de tres dies potents de disbauxa i curulls de sentiment. I sabem, no obstant, que hem d’anar aterrant a la realitat a poc a poc, per això ens van tan bé les Jornades culturals, per anar relacionant la principal festa pontsicana amb l’activitat lectiva. Som a la cruïlla i hi posem un pont. Estem envoltats per la festa més tradicional de la vila en una banda, i a l’altra l’esdevenir de cada dia.

Les Jornades culturals doncs, a més de representar aquella mena d’educació alternativa de què havíem parlat altres anys també representen un pont, en la cultura i en el temps. I més enllà de tot això m’agrada recordar que aquesta és la Festa major de l’Institut. I com en tota Festa major perseguim un objectiu, que a més és comú: passar-nos-ho bé. No diré “ser una mica més feliços” perquè aquest és objectiu cada dia. Ara volem passar-ho bé, relacionar-nos amb els altres, companys i professors, sense pressa, sense neguit, buscant un interès en la curiositat d’aprendre o de treballar un aspecte diferent de la realitat. Passar-nos-ho bé i ser una mica més nosaltres, la identitat, i la convivència.

Passem-ho bé doncs, i convisquem.