© Foto: Diego Ferrari
Doctora en arquitectura i urbanisme, investigadora urbana i fotògrafa. Camps d'investigació: cultura(s) urbana(s) i espai públic, memòria urbana, urbanisme informal i pràctiques urbanes col·laboratives. Membre i vocal de l'Institut dels Passats Presents de l'Ajuntament de Barcelona dedicat a la memòria de la ciutat. Membre del comitè d'experts del Premi Europeu de l'Espai Públic Europeu del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), del Deutscher Werkbund, de la DASL (Acadèmia Alemanya d'Urbanisme i Planejament) i de l'Acadèmia Europaea.
Nascuda a Innsbruck (Àustria). Estudis en Belles Arts i Arquitectura a la Universität der Künste Berlin i d'Escenografia en la Kunsthochschule Weissensee Berlin. Des de 1996, autònoma com escenògrafa, Arquitecta i Supervisora tècnica; el 2002 certificada com «Bühnenmeister» (directora tècnica / stage manager). Des de 2009 catedràtica a la Beuth-Hochschule-University of Applied Sciences Berlin en Escenografia i Arquitectura teatral. Des 2014 membre de l'Observatori d'Espais Escènics de la Universitat Politènica de Catalunya (UPC). Viu entre Berlín i Arenys de Lledó.
L’autora i directora Helgard Haug treballa de forma independent, juntament amb Daniel Wetzel i Stefan Kaegi, sota el segell de Rimini Protokoll. Les seves obres de teatre, ràdio, cinema així com d’instal·lacions escèniques, internacionalment reconegudes, transiten per una zona grisa a cavall entre la ficció i la realitat. Des del 2000, Haug ha anat desenvolupant peces per a l'escenari, el món urbà i la ràdio que obren noves perspectives sobre la nostra realitat.
Helgard Haug i Daniel Wetzel van ser guardonats amb el «Mülheimer Dramatikerpreis» (premi de dramaturg de Mülheim) per la seva obra Karl Marx: Das Kapital, Volume I. Rimini Protokoll ha estat convidada al festival Berliner Theatertreffen tres vegades (2004, 2006 i 2013). La instal·lació de vídeo multijugador Situation Rooms va rebre el Premi d'Excel·lència del 17è Japan Media Arts Festival. L’any 2003, l'anuari de la revista Theatre heute («teatre actual») va nomenar a Haug / Kaegi / Wetzel els directors en ascens de l'any. A 2007 van rebre el prestigiós premi de teatre alemany «Der Faust». L'any següent, van ser guardonats amb el Premi Europeu de Teatre a Tessalònica, i el 2011, les obres completes de Rimini Protokoll van rebre el Lió Plata a la 41a Biennal de Teatre de Venècia. Helgard Haug i Daniel Wetzel també han rebut elogis pels seus drames de ràdio en moltes ocasions.
Helgard Haug i Rimini Protokoll és artista i companyia resident de la HAU de Berlín des de 2003.
© Foto: Blenda
El teatre de Roger Bernat és el laboratori col·lectiu en què inscriure les aspiracions utòpiques i les fantasies autoritàries d'una comunitat. L'espectador deixa de ser testimoni privilegiat per a convertir-se en actor perplex d'un drama en què renuncia a ser únicament víctima per acceptar el risc de transformar-se en botxí.
Els seus espectacles més coneguts són Domini Públic (2008), La consagració de la primavera (2010), Please Continue: Hamlet (2011), Pendent de vot (2012), Desplaçament del Palau de la Moneda (2014), Numax-Fagor-plus (2014), No es registren converses d'interès (2016-17) o The place of the Thing (Documenta 14, 2017). Aquests espectacles han estat presentats en una trentena de països.
El 2009 va editar, juntament amb Ignasi Duarte, el llibre Querido Público. El espectador ante la participación: jugadores, usuarios, prosumers y fans (Ed. CENDEAC, Múrcia). Es troben articles seus en Joined Forces, audience participation in theatre (Alexander Verlag, Berlin) i Teatro relacional (Ed. Fundamentos, Madrid), entre d'altres.
Els espectacles de Roger Bernat han rebut diversos Premis de la Crítica i, el 2017, va ser distingit amb el Premi Sebastià Gasch d'Arts Parateatrals.
© Foto: Pino Montisci
Autor, teòric i traductor, doctor en Arts Escèniques per la Universitat Autònoma de Barcelona. És professor de Dramatúrgia i Teoria a l’acadèmia Paolo Grassi de Milà i imparteix tallers en diversos teatres i institucions, entre ells 17, Instituto de Estudios Críticos de la Ciutat de Mèxic. Forma part del consell de redacció de les revistes (Pausa.) i Estudis Escènics (Barcelona) i escriu per a diverses publicacions internacionals.
Ha estrenat, entre d’altres: Variazioni sul modello di Kraepelin (premi Theatertext als Hörspiel al Theatertreffen Stückemarkt de Berlín 2009; premi Marisa Fabbri 2009, i premi de Les Journées de Lyon des Auteurs de Théâtre 2012); Come fu che in Italia scoppiò la rivoluzione ma nessuno se ne accorse (premi Borrello 2011); Sweet Home Europa (Schauspielhaus Bochum 2012); Ritratto di donna araba che guarda il mare (premi Riccione - premi nacional de dramatúrgia 2013); Menelao (menció d’honor al premi Platea 2016); Actes obscens en espai públic (Teatre Nacional de Catalunya 2017). Les seves obres han estat presentades en diversos festivals i temporades teatrals internacionals i s’han traduït a 13 idiomes. Ha publicat per l’editorial Paso de Gato en coedició amb l’Institut del Teatre de Barcelona l’assaig Forma dramática y representación del mundo en el teatro europeo contemporáneo.