Aquesta programació didàctica proposa una aproximació als principals conflictes bèl·lics dels segles XX i XXI tot establint un vincle transversal amb l’evolució dels mitjans de comunicació.
L’objectiu principal és que l’alumnat comprengui com la informació i la propaganda han influït tant en la percepció pública de les guerres com en la seva evolució, i com la tecnologia comunicativa ha transformat la manera de fer la guerra i d'explicar-la.
A través de diversitat de fonts històriques i la seva recreació amb exercicis d'empatia històrica (cartells, fragments radiofònics, noticiaris televisius, publicacions a xarxes socials), es fomenta la capacitat crítica de l’alumnat envers els missatges informatius i propagandístics. Al mateix temps, es treballa la competència digital, la comprensió històrica i la construcció del pensament crític.
El recorregut cronològic permet observar com cada mitjà dominant (cartellisme, ràdio, televisió, xarxes socials) ha reflectit i condicionat el relat bèl·lic, des de la mobilització nacional durant la Gran Guerra fins a la viralització d’imatges en conflictes actuals.
Aquesta proposta pretén donar resposta a l’interès de l’alumnat per la comunicació, enllaçant el passat amb el present i fomentant una mirada responsable davant la desinformació i la manipulació mediàtica.
Els conflictes que vertebren aquesta programació permeten entendre l’evolució històrica del segle XX i inicis del XXI, ja que s’insereixen en contextos clau de transformació mundial.
La Primera Guerra Mundial (1914-1918) marca el final del sistema imperialista del segle XIX. L’enfonsament dels grans imperis (Austrohongarès, Otomà, Rus i Alemany) dona pas a nous estats i a una etapa d’inestabilitat que obrirà les portes als totalitarismes i a nous conflictes.
La Segona Guerra Mundial (1939-1945) és el resultat de les tensions no resoltes després del primer conflicte. L’auge del feixisme i el nazisme, juntament amb les polítiques expansionistes, desencadenen una guerra de dimensions globals. El seu final marca l’inici de la Guerra Freda, amb el món dividit en dos blocs ideològics liderats pels Estats Units i l'URSS.
La Guerra del Vietnam (1961-1973) s’inscriu en aquest context bipolar, però alhora pot ser interpretada com un conflicte de descolonització, on el Vietnam lluita per la seva independència primer davant França i després contra la influència nord-americana.
Finalment, la Guerra de Síria (des de 2011) s’origina en el context de la Primavera Àrab, però evoluciona cap a un conflicte complex on intervenen factors com la lluita pel poder, la divisió religiosa, l’accés a recursos i la geopolítica internacional. Aquest conflicte s’ha connectat també amb la crisi humanitària de Gaza, evidenciant la interrelació dels conflictes contemporanis al Pròxim Orient.
En l'ocupació a Gaza, actualment han mort més de 128 periodistes.
Mai en cap conflicte bèl·lic s'havia produït una situació d'aquest tipus.