II. Barcelona Mitològica

​2. Font de Neptú→ La Font de Neptú es troba a la Plaça de la Mercè, al districte de la Ciutat Vella i va ser creada l'any 1826 per Adrià Ferran, amb l'ajut de Celdoni Guixà. Va ser encarregada al seu autor per la Junta d'Obres del Port de Barcelona i va estar situada inicialment a la Barceloneta. Pertany al Neoclassicisme.

Aquesta font ens mostra el déu del mar, Neptú, assegut sobre una roca i sostenint un trident. A més, a la base del pedestal on hi és el déu, hi ha quatre esfinxs d'on surt aigua que va a parar a l'estany.

Va ser feta en honor del rei Ferran VII, segons una inscripció al peu de la font. Adrià Ferran va encarregar-se de la figura central d'Urà, mentre que Guixà va realitzar les esfinxs situades als laterals. El 1919 va ser traslladada als Jardins de Laribal, a Montjuïc, tot i que anys més tard, el 1983 va ser finalment instal·lada a la Plaça de la Mercè. Aquests canvis consten, també, a una placa que hi ha a la font.

Tot i això, a Barcelona va existir una altra Font de Neptú on se situa actualment l'Estació de França la qual va ser desmuntada. També n'hi ha una altra que es pot trobar al pati del palau de la Llotja del Mar.

3. Font de les Tres Gràcies→ La Font de les Tres Gràcies està situada a la plaça Reial de Barcelona, al districte de la Ciutat Vella. Aquesta font va ser creada l'any 1867 per Anoine Durenne, tot i que el disseny era de Louis Tullies Joachim Visconti.

La font està composta per un estany circular i justament al centre podem observar la figura de tres estàtues de tres dones que representen a les Càrites. Aquestes eren filles de Zeus i d'Eurínome i eren divinitats. Els noms d'aquestes eren Aglaia, Eufròsine i Talia i eren les deesses de l'encant, la creativitat i la fertilitat respectivament. En la font estan col·locades esquena amb esquena i les seves mans estan entrellaçades. Estan d'aquesta manera col·locades per una raó, ja que volen representar l'amor, la bellesa i el plaer respectivament.

4. Urà→A l'Ajuntament de Barcelona trobem Urà, una escultura feta per Pau Gargallo l’any 1933.

Aquesta representa el déu Urà, el déu grec que representava el cel. Aquest era espòs de Gea, la Terra.

Gargallo, per fer-la, es va basar en una figura d’una ballarina eqüestre i la va transformar, finalment, en un personatge masculí nu assegut a sobre d’un cavall, afegint també, una pilota i unes ondulacions a la base.

Tot i això, l’artista va decidir donar-li un punt de vista mitològic, canviant la pilota per una esfera armil·lar i afegint ales al cavall, convertint-ho en un pegàs. A més, les ondulacions es van transformar en núvols.

5. Temple d'August→Tal com el seu nom indica, a la ciutat de Barcino, podem trobar les restes del que va ser un temple romà dedicat a l'emperador August, les quals se situen a l'actual Barri Gòtic.

Les restes d'aquest temple es tracten de quatre columnes. Les tres principals, les quals tenen una altura de 9 metres, van ser trobades mentre es feien construccions a la Seu del Centre Excursionista de Catalunya. La quarta columna, en canvi, es va trobar exposada a la plaça del Rei de la Ciutat Condal i, temps més tard va ser traslladada amb la resta de columnes. Aquest temple estava situat al fòrum de la ciutat, és a dir la plaça central de Barcino i va ser construït al segle I aC. Les columnes són corínties de factura tosca i entaulament.

Després de molt temps, l'arquitecte Antoni Celles, va arribar a la conclusió que el temple constava de 6 columnes a la part frontal, és a dir hexàstil i perípter, que tenia moltes més columnes al voltant de la cel·la.

6. Via Sepulcral Romana→A la plaça de la Vila de Madrid, ens trobem la Via Sepulcral Romana, una necròpoli romana d’entre els segles I i III d.C. En aquesta època, la llei romana prohibia els enterraments dins la ciutat i, per això, la gent enterraba els seus familiars als camins més propers a la muralla. Per aquest motiu, la via sepulcral es troba a les afores del que va ser la muralla de Barcino. A més, connectava la colònia amb el que ara coneixem com Sarrià. Podem assumir, segons la seva localització, que les persones que hi ha enterrades eren de classe mitjana o baixa.

Està composta per diversos monuments funeraris: ares, esteles i cupes. En total, s’han identificat vuitanta-cinc sepultures. Aquestes van estar sota un convent durant molts anys fins que, als anys quaranta, durant la remodelació de la plaça, es descobrí la necròpoli, la qual és la millor estudiada i la que està en millor estat de tot Barcelona, ja que d’altres s’han trobat, només restes puntuals de les tombes.

7. Atenea→Una estàtua que és més aviat desconeguda per tothom és la de Pal·les Atena o Minerva a la plaça de Catalunya.

La podem trobar a la part superior del que va ser el banc Biscaia i el que ara es coneix com la seu de Hard Rock Cafè. Va ser feta per Frederic Marès i aquest va fer, a més a més, dos relleus pel vestíbul, els quals representen la Indústria i el Comerç.

L'elecció de la deessa de la saviesa, les arts i la guerra no va ser arbitrària, ja que era una figura que solia estar present als edificis bancaris.

Aquesta es representa dempeus i vestida amb una cuirassa i una túnica. A més, porta els seus atributs habituals: casc, llança i escut. També manté una expressió seriosa i dirigeix una mirada cap a l'horitzó.

Aquesta obra pertany al moviment noucentista.

8. Hèrcules→Aquesta escultura d'Hèracles la podem trobar com a un dels sis pilars de la Plaça Catalunya. Va ser construïda entre els anys 1911 i 1928 per Antonio Parera Saurina. El seu autor va estar un temps vivint a Roma i va ser allà quan es va començar a interessar per l'escultura clàssica en general. Aquest, segurament va ser el factor que el va portar a fer aquesta escultura d'Hèracles.

El material utilitzat és el bronze. Pel que fa la representació de l'escultura, podem veure que s'està fent referència al mite d'Hèracles i Licas. Aquest mite comença amb l'esposa d'Hèracles, Deianira la qual s'intentava defensar d'una violació per part d'un centaure anomenat Neso. Aquest va ser ferit per Hèracles amb una fletxa enverinada. Abans de morir, va convèncer a Deianira que si aquesta vessava la seva sang sobre la túnica d'Hèracles, ell sempre li seria fidel i el seu amor seria etern. Per aquesta raó, temps més tard, Deianira li va donar aquesta túnica a Licas, el company i oficial d'armes d'Hèracles perquè, el primer la hi donés al segon. Això va provocar que, més tard, Hèracles en posar-s'hi la túnica, comences a sentir un gran dolor. Però enfadat amb Licas i culpant-lo de la seva desgràcia, va agafar-lo dels peus i el va llançar contra el mar. Licas finalment es va convertir en pedra i Hèracles va morir.

L'estatua de Plaça Catalunya representa justament aquell moment en el qual el seu company és convertit en pedra.

9. Font de Diana→A l'encreuament de la Gran Via de les Corts Catalanes i el Carrer Roger de Llúria trobem una escultura monumental: la Font de Diana.

Aquesta és una font creada per l'escultor Venanci Vallmitjana, construïda l'any 1913, dedicada a Diana, la deessa romana de la caça i protectora de la natura.

L'escultura mostra a la deessa asseguda a sobre d'una font i amb el cap orientat cap a la façana de l'hotel El Palace Barcelona. Diana va vestida amb una túnica, tot i que al disseny inicial la deessa estava despullada, i sosté un arc, element representatiu de la deïtat. A més a més, al cap de Diana també es pot veure una mitja lluna, ja que aquesta també era considerada la deessa de la Lluna.