El Llac del Cigne és un llac a la urbanització privada ‘llac del cigne’ a Caldes de Malavella i té al voltant de 1.350 habitants. El Llac del Cigne es troba a prop de la localitat de Camps de Can Solà, així com de la urbanització de Tourist Club.

Aquesta urbanització de caldes fa molts anys que és com una més, però fa quaranta anys hi havia fins i tot piscines. L'oci d’aquesta urbanització se situa al voltant del seu propi llac. (encara que sigui artificial) té fins i tot un cuidador! L’Ivan, del qual parlarem més tard

Ara bé, parlant de la seva zona d’oci ara mateix hi trobem el restaurant del llac, una pista de futbol, un parc per a nens petits, un parc d’esports i, evidentment, el llac amb tota la seva fauna i flora.

Els voltants de la urbanització per una part són bosc i camps, la variant cap a l’autopista i les vies del tren, que per una part encara hi ha gent que no sap que per allà hi ha un camí cap al poble a més que per la carretera.

La flora i la fauna del llac són típiques de la comarca de la Selva: ànecs collverds, amfibis, tortugues autòctones, peixos comuns…Malgrat ser introduïda en un espai artificial, ha aconseguit estabilitzar-se. Però com passa en molts espais d’aigua dolça hi ha algunes espècies invasores. Com, tortugues de Florida, peixos exòtics i més han anat afectant l’equilibri natural del llac. Aquestes espècies, sovint introduïdes per desconeixement i famílies que opten abandonar les seves mascotes allà, dificulten la supervivència de les autòctones i afecten negativament el medi.

Un altre dels problemes que preocupen tant veïns com persones que hi passegen és la contaminació. Sobretot l’acumulació d’algues, deixalles puntuals... La qualitat de l’aigua ha variat amb els anys, i molt del manteniment actual depèn d’un sol home: l’Ivan. Aquest home, veí del mateix sector, ha assumit voluntàriament la responsabilitat de cuidar el llac. Sense demanar res a canvi, vigila la fauna, alimenta les oques i vigila l’estat de l’aigua cada dia.

Quan es parla amb els veïns, és habitual sentir una barreja de nostàlgia i reivindicació. Recorden el llac de quan eren joves: Més nivell d’aigua, les piscines plenes de vida, els estius amb amics, les quedades a l’aire lliure, la gent fent família. Molts lamenten que el pas del temps i la falta d’interès per part de l'antiga junta de llac que van anant apagant aquell encant inicial. Altres testimonis, però, destaquen la importància de les persones que encara lluiten per mantenir viu l’esperit del lloc. Entre aquests noms apareixen voluntaris (A més de l’Ivan) com la Mariona, L'Eduard, en Raúl, l’Esther, l’Helena i molts més.

Tot i que el llac no és el mateix de fa trenta anys, encara conserva un potencial enorme. Recuperar-lo es pot fer només amb accions senzilles, però importants com no alliberar espècies no autòctones, respectar la fauna, no llençar-hi residus, i, sobretot, conscienciar-se que aquest espai és un petit ecosistema que necessita l’esforç de tots els veïns. L’administració podria reforçar aquestes iniciatives amb projectes de neteja, però la comunitat ja té una base molt poderosa: les persones que es neguen a deixar-lo perdre.

El Llac del Cigne és més que un simple llac artificial d’una urbanització. És memòria, records i comunitat. És una història compartida entre generacions que encara avui continua viva. I si bé el seu estat actual no és el que molts recorden, la implicació d’alguns veïns i la voluntat de preservar-lo fan pensar que, amb temps i cura, pot tornar a ser aquell lloc especial que tothom enyora.