Presenciem el destròs de la DANA en primera persona: Dia 2 a Sedaví
Jan Biarnés Ruiz - Sedaví - 19:23 - 14/5/25
Jan Biarnés Ruiz - Sedaví - 19:23 - 14/5/25
Ens llevem de la nostra primera nit a València i sabem el que ens espera: serà el dia en què finalment, veurem de prop l'estat actual dels pobles afectats per la DANA. Alfafar i Paiporta, juntament amb Sedaví, han sigut els escollits, que amb l'ajuda de la Manuela i la Núria, docents de l'institut d'aquí, hem recorregut aprenent com va anar el progrés de recuperació després de la catàstrofe el passat 29 d'octubre.
La nostra primera parada és a deu metres de l'IES Sedaví, on el que inicia un gran tros de camp, plantacions i horts, que es troba replet de restos de vehicles, i és que va ser allà, on se'n va formar una gran pila, que a més a més de desviar la inundació cap a zones més allunyades, va deixar els primers cadàvers trobats per veïns que van fer veure l'horror que vivia el poble valencià. Entre fang, demolicions i propietats abandonades, el camí que ens guia fins a l'Alfafar, és un clar exemple de què, desgraciadament, queda molta feina perquè els efectes de la DANA comencin a desaparèixer d'una vegada per totes... o no. Ja que, observem també, detalls que marcaran una diferència en un futur, que segons la Manuela, portarà alguna DANA més.
""El riu està desviat des de fa dècades i continua passant pels pobles, però el problema va més enllà: S'estan reconstruint tots els edificis, tant cases com negocis, d'igual manera que abans, provocant que els principals problemes com les altures i estructures d'aquests no estiguin preparades per una altra catàstrofe com la que vam patir.""
Arribant als afores d'Alfafar, veiem les vies i camins que van recórrer tothom qui va ajudar durant les primeres setmanes, inclòs l'ara reanomenat Pont de la Solidaritat situat a La Torre, en honor a les víctimes i voluntariat. El paisatge continua desprenent aquesta tristesa que continua caracteritzant les zones afectades. Les parets de les cases reflecteixen el dol dels habitants, amb unes taques marrons que assenyalen fins a on va arribar el nivell de l'aigua, que superava els 2,20 metres. Grafitis que deien "20:11, ni oblit ni perdó", feien referència a l'hora exacta en què es dona l'alerta per inundació, a un desastre natural que començava aviat les 11 del matí del mateix dia.
Ens han explicat també, la gran ajuda de part de ONG's com World Central Kitchen (2012), dirigida pel xef José Andrés Puerta, la qual va ser clau per alimentar a grans grups de persones en els moments més crítics. Però tot té una part dolenta, i en aquest cas es deia Territorialització: aquesta provocava que serveis d'emergència com la Creu Roja o l'Exèrcit Espanyol no poguessin ajudar a les cases més allunyades de Sedaví o directament d'altres pobles, perquè geogràficament pertanyien aquest.
Després d'una gran jornada matinera, comencem la tarda amb el bingo musical, de la mà de la Comissió d'esports, el qual sent un èxit, ha fet d'entrant a un menú ple de feina, on projectes com l'hort, la remodelació de la biblioteca i el mural han tingut ambiciosos avenços. Demà tindrem la col·laboració d'alguns grups de 3r, 4t d'ESO i 1r de Batxillerat que ens ajudaran a acabar les tasques que hem vingut a fer aquí.
Per a més imatges, vídeos i contingut de la nostra estada a Sedaví, segueix-nos a xarxes: @angeletaxvalencia.
Seguim, ens veiem demà al dia 3!